Tartessos és el nom donat per les fonts clàssiques a una cultura que es va desenvolupar en el sud-oest espanyol, en les províncies de Huelva, Cadis i Sevilla, entre l'època del bronze tardà i la primera edat del ferro, en la primera meitat del primer mil.leni abans de Crist, com a fruit del contacte entre les poblacions indígenes i els pobles colonitzadors fenicis i grecs, especialment els primers, colonitzadors que venien a la recerca de l'abundant metall d'aquesta zona, avui malhauradament gairebé exhaurit: estany, coure, ferro, or, plata. Els fenicis fundaren la ciutat de Gadir (Cadis), un dels primers destacats centres urbans de l'occident europeu. L'historiador grec Heròdot ens parla del rei Argantoni (= home de plata).
A partir de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre grecs i cartaginesos, Tartessos desapareix de les fonts, i en el seu lloc surgeix una rica cultura ibèrica, la turdetana.
A continuació citem algunes de les diverses fonts clàssiques que ens parlen d'aquesta cultura, avui encara poc coneguda:
"Els habitants de Focea foren els primers grecs que varen navegar lluny. Ells varen ésser qui van descobrir el mar Adriàtic, el Tirrè, Ibèria i Tartessos. No navegaven en naus rodones sino en pentecònteres (naus de cinquanta rems).
Un cop arribats a Tartessos, varen aconseguir l'amistat dels rei Argantoni, qui va regnar a Tartessos durant vuitanta anys, i en va viure fins a cent vint. Heròdot, Història, 1, 163.
Heròdot, geògraf i historiador grec, considerat el pare de la història, va viure entre els anys 484 i 425 aC.
"Prop de Càstul (Carmona),
hi ha una muntanya que per les seves mines de plata era anomenat Argentari. Es diu que d'ell neix el Betis (Guadalquivir).
Polibi explica que aquest i l'Anas (Guadiana)
estan separats per nou-cents estadis.
(...) Sembla ser que els antics anomenaven el Betis Tartessos i Gadir i les illes properes, Erítia, Per això, se suposa que Estesícor va dir que el pastor de bous Gerió va néixer davant de la il.lustre Erítia, molt a prop de les fonts inesgotables, d'arrel de plata del riu Tartessos, en l'amagatall d'una roca. I com que els riu té dues boques, es diu també que la ciutat de Tartessos, homònima del riu, va estar edificada entre ambdues (boques del riu),
essent anomenada aquesta regió, Tartessos. Eratòstenes anomena també Tartessos la regió propera a Calp i a Erítea l'illa afortunada, si bé Artemiodor li replica que això és fals." Estrabó, Geografia III, 2, 11.
Estrabó fou un geògraf grec que va viure entre els anys 64 o 63 aC. fins el 19 o 24 dC.
"Aquí s'estenen ampliament les costes del golf Tartessi, i des del citat riu fins aquests indrets, les naus tenen un dia de camí. Aquí està la ciutat de Gadir, doncs en llengua fenícia s'anomena Gadir a un lloc tancat. Ella (Gadir)
fou anomenada abans Tartessos, ciutat gran i opulenta en èpoques antigues, ara pobre, ara petita, ara abandonada, ara un camp de runes. Nosaltres, en aquests indrets, no hi hem vist res, llevat del culte a Hèrcules. Aviè, Ora Marítima, 265-270.
Ruf Fest Aviè fou un poeta, astrònom i geògraf del segle IV dC., que per la seva obra
Ora Marítima (Periple) cita com a font el viatge del grec Eutimes de Massàlia en el segle VI aC, deu segles abans.
Imatge: Zona on se situava Tartessos. Procedència:
Wikimedia Commons.
