Làpida honorífica del duumvir d'Iluro Lucius Marcius. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
Les darreres dècades, dels anys 80 fins avui, han estat prolífiques en excavacions arqueològiques que han permès respondre part d'incògnites plantejades des de fa temps.
Joaquim Garcia Rosselló i Víctor Revilla Calvo, doctors en arqueologia i amb una extensa carrera en aquest camp, són autors d'un article, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", publicat per la Universitat de Girona. (1)
Quins foren els canvis que va comportar la romanització del territori laietà? Constaten Garcia i Revilla que, en la segona meitat del segle II aC., no hi ha despoblament de centres urbans ibers, com Burriac, sino una redistribució. A la plana del Maresme, s'han localitzat petites explotacions agràries que combinen formes tradicionals amb altres noves (per exemple l'emmagatzamatge de cereals en sitges i amb dòlies d'origen itàlic). (Garcia i Revilla, pàg. 73). El gran canvi però, es produeix a partir de la fundació de noves ciutats:
Al nostre entendre, fou durant la reorganització territorial que es produí a partir de la fundació de les ciutats, entre elles Iluro, quan s'implantaren els models romans d'explotació agrària que progressivament evolucionaren fins a l'època d'August (...) (Garcia i Revilla, pàg. 73).
Quins foren aquests canvis?:
La nova organització territorial sembla suggerir importants canvis de caire econòmic tant pel que fa al sistema d'explotació i producció com a la introducció de nous productes, a l'adopció de nous costums de consum, a la recaptació de tributs i de rendes i segurament a una nova concepció de la propietat de la terra. (Garcia i Revilla, pàg. 73).
Segons les dades arqueològiques més fiables, expliquen els autors, el nou model econòmic es basa en la la vinya i la producció del vi, a partir del primer quart del segle I aC.
Amb el temps el territori de l'antic país dels laietans esdevingué un indret especialitzat en el conreu de la vinya, l'elaboració del vi i la seva comercialització. (Garcia i Revilla, pàg. 74).
Els indicis més antics coneguts fins ara, es situen a la vall de Cabrera de Mar, en excavacions com Can Pau Ferrer, Ca l'Arnau la Peirota, amb els forns de producció d'àmfores de producció local i altres indicis.
El nou sistema econòmic feia necessària la reorganització del territori, amb ciutats que fossin centres de gestió econòmica i administrativa. Així cal entendre la fundació d'Iluro i altres ciutats romanes d'aquell moment. (2)
El moment i les circumstàncies de la fundació d'Iluro ha estat sempre un dels centres d'interès de l'arqueologia mataronina. Marià Ribas, que havia localitzat un potent estrat iberoromà, opinava que la fundació havia estat a finals dels segle II aC. o principis del I aC. Joan Bonamusa entenia que Iluro es va fundar, per raons socioeconòmiques, durant el darrer quart del segle II aC. o principis de l'I aC. L'historiador Francesc Gusi, no obstant, opinava que Iluro va néixer en época d'August, amb motivacions econòmiques. (Garcia i Revilla, pàgs. 76 i 77).
Dins les noves generacions d'investigadors a partir del anys 80, Joan Francesc Clariana s'alineava amb les tesis que situaven l'origen d'iluro a finals dels segle II aC. o principis de l'I aC. Unes noves excavacions efectuades el 1984, situaven Iluro en època d'August. Josep Guitart, enmarcava la fundació d'Iluro en un programa de defensa del territori arrel de la invasió de cimbris i teutons, i en la necessitat d'assentar els veterans de l'exèrcit de Màrius, entre finals del segle II i inicis de l'I aC. A aquesta tesi s'oposava Oriol Olesti, que creia que Iluro i altres ciutats de la Hispània Citerior foren fundades per Pompeu Magne cap el 75 aC., després de les guerres sertorianes, i per assentar els llicenciats d'origen hispànic. Una tercera proposta, presentada per un grup d'investigadors del Museu de Mataró, dataven la fundació d'Iluro cap a mitjans del segle I aC. Les dades de 1997 obligaven a una datació àmplia, dins el segon quart del segle I aC. (Garcia i Revilla, pàg. 77).
Darrerament, a partir de l'avanç de la recerca arqueològica al jaciment, s'ha pogut concretar aquesta datació vers el 80-70 aC. (Garcia i Revilla, pag. 77).
Esmenten els autors les fonts clàssiques que parlen d'Iluro, en realitat molt escasses, i entre les que està la ben coneguda de Plini el Vell, que descriu Iluro com oppida civium romanorum. Així mateix, dediquen un apartat a l'epigrafia conservada amb el nom d'Iluro.
La visió des de la línia de la costa és d'un petit turó que s'alça enmig d'una zona plana. (Garcia i Revilla, pàg. 80).
L'arqueologia documenta Iluro com un nucli urbà extens amb un urbanisme planificat, amb cardines i decumani. Coneixem restes de les muralles,de la xarxa del clavegueram, de cases senzilles, de domus, de les termes, les d'un edifici que pot ser interpretat com un macellum, és a dir, un mercat de notables dimensions, una gran cisterna que podria emmagatzemar 12.000.000 litres d'aigua (Garcia i Revilla, pàg. 83).
Tenia port Iluro? no hi ha cap constància, si bé no descarten els arqueòlegs l'existència d'una zona portuaria amb activitat intensa, tal com es documenta en altres periodes. (Garcia i Revilla, pàg. 93)
Quina era la procedència dels habitants d'Iluro? Suposen els autors que es tractaria d'una societat heterogènia, uns pobladors de diverses procedències geogràfiques, que s'afegí a la autòctona, molts dels que vingueren devein ser itàlics (Garcia i Revilla, pàg. 89).
La implantació al territori del sistema de les villae, a les darreries del segle I aC o poc després del canvi d'era, modificà substancialment les estratègies econòmiques que havien funcionat fins llavors, i s'iniciaren nous models que caracteritzaries l'etapa alt-imperial (Garcia i Revilla, pàg. 94).
Un detallat estudi de la ceràmica d'Iluro, les seves formes i procedència, permet als autors de l'article establir una cronologia.
L'estudi es complementa amb un valuós material gràfic: mapes, plànols i fotos.
(1) Joaquim GARCIA ROSSELLÓ i Víctor GARCIA CALVO, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", dins El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispania Citerior. Pàgs. 71 a 102. Documenta Universitaria. Girona 2023. Disponible a Academia EDU.
(2) L'Emporiae romana (Empúries), Baetulo (Badalona) i Gerunda (Girona), sembl que foren fundades dins el mateix periode que Iluro.
