M'ha agradat el llibre de Jaume Borràs Ferrer, "Ilturo, l'oppidum laietà, primer llibre publicat que intenta recrear la vida en el desparegut poblat ibèric d'Ilturo (Burriac). La narració es desenvolupa en el segle III aC., amb la Segona Guerra Púnica de marc de fons, i conta la història de dues famílies del poblat, una d'elles desfeta per una acusació injusta d'assassinat, i l'intent del protagonista, Likine, membre de l'altra família, per alliberar la seva noia, Ebaiki, injustament esclavitzada a Emporion.
El conte té un començament d'impacte, que fa que t'enganxis a la narració, si bé, en les pàgines successives potser es perd un poc en un excessiu detallisme; es nota l'interès de l'autor per introduir el detalls arqueològics en la trama; per altra banda, són detalls fonamentats. Però a partir de l'assassinat esmentat, i del viatge de Likine fins a Emporion i després fins a Untika, la trama repren la seva intriga.
Impagable la descripció d'herbes, bolets i altres remeis curatius que ens fa l'autor explicant les "farmàcia" d'un sanador iber.
En realitat, com constantment ens recorda l'autor, en aquell temps la vida era d'extrema duresa i malaltias incurables"; fet ben cert que ens fa recordar la nostra actual i propia fragilitat.
D'aquesta manera, Cabrera ja podem dir que té la seva pròpia "novel.la històrica", i no oblidem que és això, una novel.la: recrear el passat és impossible, i més quan han passat tants de segles; però si que ens permet d'imaginar-lo, si sabem fer-lo creïble, i pot despertar el nostre interès. El llibre de Jaume Borràs ens permet intuir com era la vida quotidiana, la religió, les relacions comercials entre íbers i grecs. Personatges tan llunyans en el temps com propers a nosaltres, en la seva qualitat d'éssers humans.
Jaume Borràs Ferrer, "Ilturo, l'oppidum laietà. Els contes que expliquen les pedres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada