Potser el primer que ens cridi l'atenció sigui l'entorn, llavors rural d'aquest establiment arqueològic, avui completament urbanitzat.
En la imatge apareixen savis il.lustres, com Lluís Pericot (dempeus, amb la jaqueta fosca), i Marià Ribas (d'esquena); el que neteja la terra és Santi Ambròs, membre del grup arqueològic Marià Ribas, després Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Desconec l'autor de la fotografia.
La descoberta de Torre Llauder, així com la Secció Arqueològica, cumpliran enguany 50 anys.
Informació i fotografia trameses per Joan Francesc Clariana.
Aquests entorns rurals a la vora de les ciutats m'encanten!!!
ResponEliminaSempre que he anat a València amb tren, per exemple, he gaudit molt amb aquelles barraques que tenen i que són a no res de la gran urbe.
Tens raó, Mireia, aquests entorns rurals són una meravella; en el cas de Torre Llauder, ja no existeix: hi ha blocs de pisos, carrers, i una zona industrial a prop; el propi jaciment està ara "emmurallat", per a la seva protecció.
ResponEliminaEl Maresme era així, però poc a poc l'agricultura va desapareixent, des de Barcelona fins a Mataró és una conurbació, amb alguna excepció, com la zona de Cabrera entre l'autopista i l'NII.
Una pena, encara que algú pot pensar que som massa sentimentals...