Seixanta-sis anys de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz

Demà, vint-i-set de gener, es compleixen seixanta-sis anys de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau per part de les tropes soviètiques, i es commemora el dia Internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust; el complex de mort d’Auschwitz-Birkenau era un més dels que s’obriren per tot el territori ocupat o pertanyent al Tercer Reich alemany.

No acabaren aquí les penalitats del supervivents: la majoria havien perdut les seves famílies, els seus amics, la seva salut, trobarien les seves llars destruïdes o ocupades per altres persones, i amb el rebuig dels veïns.

 La vida en la postguerra fou duríssima i cruel: tres mil.lions d’alemanys moriren en aquest periode, malgrat s’havien acabat els combats. El total de morts durant la II Guerra mundial s’estima al voltant dels 50 mil.lions de persones, més de la meitat dels quals corresponen a la Unió Soviètica.

Com ja sabeu, major part de víctimes dels camps d’extermini nazis eren jueus, sis mil.lions, els quals Hitler havia decidit eliminar totalment d’Europa, en l'anomenada "Solució final"; aquest extermini total fou decidit a principis del 1941; des d'aquell moment  fins al final de la guerra, les deportacions, els trens de bestiar plens de persones, el treballs inhumans, les cambres de gas i els crematoris, no s’aturaven; les deportacions van tenir lloc sovint entre el silenci o la col.laboració en tots els territoris dominats pels nazis, encara que no faltaren alguns herois que s’arriscaren per salvar vides. Els gitanos foren un altre grup destinat a ser eliminat pel seu orígen.

No hi ha dubte que els responsables dels crims nazis foren els propis nazis, però no hem d’oblidar que aquests prosperaren davant el silenci del món: en realitat, les mesures antijueves de Hitler s’iniciaren tant punt aquest va arribar al poder (1933), el món va tancar els ulls davant fets com les Lleis de Nuremberg o la Nit dels vidres trencats

El cinema i la literatura s’han ocupat ampliament del tema, però no hi ha ficció que es pugui comparar a l’horror de la realitat; fins i tot les memòries escrites per supervivents, expliquen això, una història de supervivència alhora que ens recorden que la majoria, no varen sobreviure.

No era senzill escapar-se de l’extermini, recordem, per exemple, el cas del vaixell Struma, amb 769 jueus romanesos que fugien cap a Palestina, a través del Mar Negre, i als quals turcs i britànics negaren el dret a passar o a desembarcar; finalment moriren torpedinats pels soviètics, tal vegada per una errada, amb el resultat d’un sol supervivent. (Friedländer, Los años del exterminio, pags. 443-444).  .

Essent un blog d’història del Maresme, no podem deixar de recordar que també republicans exiliats espanyols moriren en camps nazis; recordem noms com Esteve Rovira i Rovira, nascut el 5 de juny de 1898 a Cabrera de Mar i mort al camp de Mauthausen-Gusen l’1 d’agost de 1941,  a qui no fa gaire se li va retre homenatge, i tants i tans altres de qui Montserrat Roig en va recuperar els noms.
Dibuix: R.I. Garí.

BIBLIOGRAFIA

Saul Friedlander, El tercer Reich y los judíos. Los años de persecución. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores.

Saul Friedländer, El tercer Reich y los judíos. Los años del exterminio. Galaxia Gutenberg y Círculo de Lectores.

Raul Hilberg, La destrucción de los judíos europeos. Akal, Madrid, 2005.

Motserrat Roig, Els catalans als camps nazis. Edicions 62, Barcelona 1995.

DOCUMENTAL

Auschwitz. Los nazis y la solución final. Col.lecció de 4 DVDs amb un total de sis capítols i un resum. Producció de la BBC y Sagrera Televisión.

Nota: aquesta llista no exhaureix ni de lluny la bibliografia, es tracta d’una recopilació basada sobre tot en llibres fruits de dècades d’estudi i investigació per part dels autors.
Actualització (30-3-2011): Un nou llibre, de Jan Karski: Historia de un estado clandestino. Acantilado, Barcelona, Març del 2011.