LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 30 de juny de 2012

Festival Vilazari 978


Entre els dies 6 i 22 d'aquest mes de juliol que ara comença, tindrà lloc a Vilassar de Dalt el primer FESTIVAL VILAZARI 978, amb tot un seguit d'actes: fires, exposicions, tallers, conferències, visites guiades, gastronomia, lluites entre cavallers...un programa realment apassionat que us convidem a segfuir, i que podeu conèixer en aquesta adreça, en la que podreu descarregar també el programa d'actes. Moltes de les activitats requereixen inscripció prèvia, per la qual cosa es recomana informar-se bé als que estiguin interessats. El festival commemora l'obertura al públic del castell de Vilassar de Dalt.
El dia 6 de juliol, a les 20,30 h, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, una conferència de presentació a càrrec del Dr. en Història de l'Art, Joaquim Graupera, conferència que portarà per títol: "El castell de Vilassar de Dalt i els Desbosc com a promotors artístics".
Repetim l'adreça per a consultar i descarregar el programa, punxeu aquí.

dimecres, 27 de juny de 2012

Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó

Els dies 10 i 11 de desembre d'enguany, tindrà lloc a a la seu de l'Institut d'estudis Catalans de Barcelona, el Congrés Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó, organitzat pels Amics de l'Art Romànic. L'adreça per enviar comunicacions és la següent: aarjd@iec.cat

dissabte, 23 de juny de 2012

El déu Mitra i Sant Joan



Imatge: Mitra Tauròcton. Museo Nazionale Romano. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig

El jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme),  és conegut, entre d'altres coses, pels seus indicis de culte al déu d'origen indopersa, Mitra, la religió del qual va conèixer una amplia difussió dins l'Imperi romà, per bé que era reservat als homes i especialment divulgat entre militars. Aquests indicis exhumats a Can Modolell són inscripcions al déu i fragments escultòrics d'iconografia mitraica.
El mitraïsme era un culte dels anomenats "mistèrics", reservat als iniciats, i la litúrgia tenia lloc en un mitreum. Constava de set graus d'iniciació.
No ha deixat d'intrigar als investigadors que a Can Modolell, els cultes pagans fossin substituïts en època cristiana pel de Sant Joan: està documentada en aquella zona l'existència d'una capella dedicada al sant, per bé que no s'ha pogut identificar la seva exacta localització (tampoc la de l'antic mitreum). És intrigant pel fet que ambdós, Mitra i Sant Joan, presenten una petita però comú simbologia solar: Mitra era el déu de la llum del Sol, i en Sant celebra la seva festa en el solstici d'estiu: és només una coincidència? Va voler l'Església tapar un culte amb un altre? Es resistien els pagesos a canviar les seves antigues creences? (sabem que això fou així durant un llarg e indefinit periode de temps). Va persistir durant tant de temps en la memòria un culte tant reservat? Com a déu solar, Mitra havia nascut en el solstici d'hivern, és a dir, el 25 de desembre.
Mitra era un déu nascut de la pedra, que va matar el toro primigeni: de la sang de l'animal brollà el vi, de la seva columna, el blat; altres animals són presents a l'escena: un gos, que menja el blat que surt de la ferida, un escorpí que pinça els testicles del toro, una serpent i un corb, el misatger del Sol .Hi ha dubtes sobre el significat concret d'aquesta iconografia, probablement relacionada amb les constel.lacions del Zodiac (començant pel toro), però s'apunten també altres interpretacions. El déu és representat amb un barret frigi, i l'acompanyen dos alter ego, de mida més petita: Cautes i Cautopates, Cautes porta una torxa cap amunt, Cautopates una torxa cap avall; què representaven? Potser el sol ixent i el sol ponent? Els solsticis? Els equinoccis?
Continua essent una religió de misteris...

Altres entrades dedicades a aquest tema:
Mitra (1)
Mitra (2)
Successus i Elaine, dos esclaus imperials

dissabte, 16 de juny de 2012

Els grecs a Catalunya: Rhode i Emporion


Imatge: Estàtua del deu grec de la medicina, Asclepios, a Empúries. Fotografia de Joan Francesc Clariana i Roig.

Un conjunt de motivacions va dur als pobles grecs, des dels primers segles del primer mil.leni abans de Crist, a emigrar de la seva terra i a fundar colònies des d'una punta a l'altre del mar Mediterrani: pressió demogràfica per la invasió de pobles indoeuropeus, manca de terres, necessitat d'obtenir matèries primeres, escapar de l'opressió dels poderosos...la petja de les colonitzacions està present en la literatura i la mitologia hel.lèniques.
Explica l'historiador grec Heròdot (484-485 aC.) que els navegants foceus foren els primers en navegar cap a Ibèria (Heròdot, I, 163) i arribaren fins a Tartessos (Andalusia), on establiren relacions comercials amb el legendari rei Argantoni.
El geògraf grec Estrabó (62 aC-19 dC.) afirma que els rodis (poble indoeuropeu) navegaren fins a l'occident mediterrani i fundaren Rhode (Roses) abans de la I olimpìada, que va tenir lloc el 776 aC. (Estrabó, XIV, 2, 10).
Els grecs, com els fenicis, aixecaren establiments al llarg de la costa mediterrània. Vers el 600 aC, els massaliotes (de Massàlia, avui Marsella, una altra colònia grega), fundaren Emporion (Empúries). Rhode va caure sota la seva influència:

"Tot el litoral que va des de les Columnes fins aquest punt és pobra en ports, però des d'aquí la costa té ja bons ports i és fèrtil la terra dels laietans i dels lartolaietes (poble desconegut) i altres pobles semblants fins Emporion. Aquesta ciutat és una fundació dels massaliotes, i és distant de Pirene i dels límits entre Ibèria i els celtes uns dos-cents estadis. Aquesta costa és pròspera en tots els aspectes i té bons ports. Allà s'hi troba també Rhode, un poble pertanyent als emporitans, si bé alguns afirmen que és una fundació ròdia. Tant allà com a Emporion veneren Artemisa d'Efes, però la causa l'exposarem en el capítol referent a Massàlia. Els emporitans habitaven abans una illeta propera a la costa, que actualment rep el nom de Ciutat Antiga, però ara viuen a la terra ferma. La ciutat és doble, dividida en dues per una muralla, per haver tingunt abans habitants indiketes, els quals si bé es regien per lleis pròpies, varen voler, per raons de seguretat tenir en comú amb els grecs un recinte emmurallat, dividit per una muralla mitjancera. Però amb el temps varen convergir cap una única constitució política, mescla de costums bàrbars i grecs, cosa que ha succeit també en d'altres llocs." Estrabó, Geografia, III, 8.

Després de la batalla d'Alàlia (537 aC.), entre els grecs de Còrsega per una part, i els etruscos i cartaginesos per l'altra, els grecs foren desplaçats del Mediterrani occidental, però les colònies de Massàlia i Empúries continuaren subsistint pel seu compte; una nova potència, Cartago, antiga colònia fenícia,  es disposava a dominar ara la península Ibèrica, rica en metalls, i les Illes Balears. Així fou fins que topà amb Roma en les Guerres Púniques. Precisament els desembarcament d'un exèrcit romà a Empúries sota el comandament de P. Corneli Escipió l'any 218 aC. durant la II Guerra Púnica, inicia el domini romà de la Península.
Els contactes entre grecs i fenicis amb els pobles indígenes va donar lloc a una cultura original i avançada a la Península com fou la cultura ibèrica.
Per la seva part, les colonitzacions gregues, amb la construcció de colònies de ciutadans lliures, va servir d'exemple a la metròpoli per a l'establiment de la democràcia a certes polis com Atenes, democràcia que si bé en aquell moment estava limitada a certs individus (això si, de totes les classes socials), fou un principi.
És tan sols una de les moltes coses que devem a Grècia, el bressol de la cultura europea tal com és avui, sense olvidar les altres aportacions de les cultures que s'han succeit al llarg del segles i dels mil.lenis.
Convé recordar-ho.

dissabte, 9 de juny de 2012

La via romana de Parpers, declarada bé cultural d'interès nacional

La via d'origen romà de Parpers, en el terme municipal d'Argentona, ha estat declarada per la Generalitat de Catalunya, bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, segons consta en el Diari Oficial de la Generalitat del 31 de maig de 2012, pag. 28198.
El 13 de gener de 1983, es va incoar expedient de declaració de monument historicoartístic per la via. Aquest expedient es va arxivar l'1 de juny de 2011, obrint-se en canvi un altre per a la declaració com a bé cultural d'interès nacional, en la categoria de zona arqueològica, que ha culmninat en la declaració definitiva el 29 de maig d'enguany.
la via de Parpers té un recorregut de poc més d'un quilòmetres, amb un desnivell absolut de 125 metres. Ha estat objecte de diverses restauracions al llarg dels segles, fins al segle XVIII, però es conserven nombroses restes dels murs de contenció que sostenien la calçada, bastits amn una sòlida maçoneria; també s'hi localitzen 10 contraforts de secció triangular i planta rectangular que suportaven els murs de contenció. A partir de 1844, l'antiga via va caure en desús per la construcció d'una nova carretera.
Altres entrades d'aquest bloc relacionades amb la via de Parpers:
Denuncien l'estat d'abandonament de la via de Parpers
La via romana de Parpers (Argentona) podria ser declara bé cultural d'interès nacional

Imatge: pont sota la via de Parpers. Autor: Jaume Vellvehí

dimarts, 5 de juny de 2012

Premis Liebster







Jordi és autor d'un bon bloc dedicat a l'arqueologia, la història i l'excursionisme: "De tant en tant trobo pedres".  M'envia un missatge dient que he rebut el premi Liebster, que es concedeixen els blocaires i he de dir que és per mi una alegria i una honor.

No em sembla malament, ja que a la xarxa, hi ha treballs admirables, de blocaires que empren hores i hores desinteressament, per amor a l'art, a la cultura o al que sigui que estimin. Reconeguem-ho doncs.
Per participar-hi és necessari seguir unes bases, que són les següents:

1.- Copiar i enganxar el logo del premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t'ho ha atorgat.

2.- Nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un breu comentari en els seus blocs per fer-los saber que han rebut el guardó.

3.- Demanar i esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blocs.

Ara em toca escollir a mi, i és ben difícil, de ben segur me'n deixaré algun; posats a triar, he optat pels blocs de temàtica cultural, i aquesta és la meva llista:

Maresme Medieval, de'n Joaquim Graupera, bloc d'investigació sobre la història, l'art i l'arqueologiua medieval, amb acurats textos i imatges.
Esquitxos, el bloc d'un bon poeta, en Rafel Meyerhofer, que val la pena seguir, molts se sentirant identificats amb els sentiments que ell hi expressa.
La veu del roure, de l'escriptora de Cabrera de Mar, Sílvia Tarragó Castrillon; a mes d'exercir la crítica literària per amor al llibre, és autora d'un llibre que porta el mateix nom del bloc, on hi recrea els boscos màgics de Cabrera
Serra del Montnegre, d'en Dani Rangil: unes terres històriques i legendàries.
Sargantanes i Dragons :Val la pena veure les espléndides imatges que l'Emboirat capta sobre la fauna de la seva terra valenciana.

És clar que són lliures acceptar el premi o no! Sigui com sigui, felicitacions per la seva tasca.

dissabte, 2 de juny de 2012

Qui era Caius Marius Aemilianus? Un article de Joan Francesc Clariana


Qui era Caius Marius Aemilianus?
per
Joan Francesc Clariana i Roig
Fotografia: pedestal de Caius Marius Aemilianus, per Marià Ribas

Amb la inauguració de lexposició del Museu de Mataró, el passat dia 18 de maig de 2012, amb el nom deVil·la romana de Torre Llauder, de res rustica Iluronensium, es va posar de relleu un pedestal destàtua que havia estat localitzat en un mur de la casa Tunyí, tocant a la Torre Llauder, i que ja era conegut des del segle XVII quan Pujades el va incloure en el seu manuscrit Cronica Universal del Principado de Catalunya (vol. II, conservat a la Biblioteca Nacional de Paris).
La peça, treballada en calcària de Santa Tecla (Tarragona), ha estat amplament estudiada per diversos epigrafistes, entre ells, darrerament, els autors del corpus dinscripcions romanes de Catalunya, Drs. Isabel Rodà, Georges Fabre i Marc Mayer; porta la següent inscripció:

[C(aius)]·MARIVS·L(ucii)·F(ilius)
ANIENS(i
[A]EMILIANVS
[B ]ARCIN(onensis) IMMVNIS
[O]MNIB(us) HONORIB(us)
[IVDEX] EX
[DECVRIS] QVINQVE
[DE SELECTI]S IVD[IC(ibus)]

Fins lany 1967, aquesta inscripció era lúnica notícia escrita que teníem daquest personatge, però en les excavacions arqueològiques a la zona, en la qual, hom creia hi havia la basílica paleocristiana de Barcino (lloc que, actualment, correspon al subsòl de la capella de Sant Lluc i la plaça de Sant Iu), fou trobat un nou pedestal dedicat a aquest, per la seva vídua, Vibia Liviane (de la important família dels Vibii de Barcino i Tarraco), que hauria estat erigiten el lloc assignat per decret dels decurions. La inscripció expressa:

MARIO
L(uci)·FIL(io)·AN(iensi tribu
AEMILIANO
IIVIR(o)·III·FLAM(ini
ROM(ae)·ET·DIV(orum)·AVG(ustorum
IVDICI·EX·DEC(uriis)·V
DE·SELECTIS·
VIBIA·LIVIANE
MARITO·OPTIMO
L(oco)·D(ato)·D(ecurionum)·D(ecreto

Evidentment, es tractava de tot un aristòcrata de Barcino, exempt dimpostos (immunis), que sumava un bon gruix de títols: duumvir (tres vegades), flamen de Roma i del diví August (o dels Augustos divinitzats) ijutge de les cinc decúries de jutges seleccionats.
En tant que, Caesaraugusta (Saragossa), estava adscrita a la tribu Aniens, tradicionalment sha considerat que aquest personatge seria originari daquell lloc. No obstant, hi havia altres ciutats que també estaven adscrites a aquesta tribu. Una delles era Forum Iulii (Frejus). Cal afegir que, aquest darrer indret, ens és força familiar per un altre personatge documentat també a Torre Llauder, L(ucius)·HER(ennius)·OPT(atus), propietari dun grup de terrisseries de tegulae, que tindria centres productors, entre altres, a Frejus i, hom creu també, a la vil·la mataronina.
Caius Marius Aemilianus, podem suposar, va viure en una de les millors etapes de lImperi Romà, durant la primera meitat del segle II. Però, la luxosa reforma de la vil·la, amb pavimentació de mosaics, no tindria lloc fins a lèpoca Severiana (entre finals segle II i començaments del III). El nostre personatge, molt probablement, ajudaria a posar les bases perquè les generacions futures tinguessin un nivell econòmic prou elevat com per portar a terme lenorme dispendi que suposaria aquest monumental embelliment de la pars urbana, de la vil·la de Torre Llauder, que ara podem admirar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...