LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 19 de setembre de 2017

Diàleg sobre Puig i Cadafalch i Josep Peiró, a la biblioteca Antoni Comas







El proper divendres, 22 de setembre, tindrà lloc a la biblioteca Antoni Comas de Mataró, un diàleg sobre les figures de Josep Puig i Cadafalch i Josep Peiró i Belis, diàleg a càrrec de Margarida Colomer i Esteve March.
Hora: 19 hores

dilluns, 18 de setembre de 2017

Exposició "Mataró per Puig i Cadafalch.LLums i ombres"



El proper dijous, 21 de setembre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la inauguració d'una exposició dota el títol de "Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i ombres"
Hora de la inauguració: 2/4 de 8 del vespre.











 

diumenge, 10 de setembre de 2017

Fotos pel record: Un "Homenatge a la Vellesa" de fa més de 50 anys.

En aquesta imatge veiem la desfilada d'avis, acompanyats de joves en el que llavors s'anomenava "Homenatge a la vellesa". El seguici partia de l'ajuntament i anava fins a l'església a través del carrer del Pare Català, a celebrar la missa. Posteriorment, a l'antic cinema, hi havia discursos de l'alcalde i un representant de l'entitat bancària patrocinadora, és a dir, la "Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros" (no us trenqueu el cap: avui CaixaBank), seguit d'una colla d'espectacles, i finalment, un dinar en un restaurant que podia ser, per exemple, el de Santa Marta. Data: setembre de 1965. Fotografies de Josep Garí Pons

 Una imatge de la missa. Podeu observar que les dones havien d'anar amb màniga llarga i mantellina

Discurs d'un dels patrocinadors, a darrera veiem el cartell anunciador del IX homenatge. Crida l'atenció que els vells de fa cinquanta anys semblin més vells que els d'ara! Els dos personatges de la dreta són Mossèn Raimon Canalias i l'alcalde d'aquell moment, Josep M. Rocabert.

Un dels espectacles que seguien els discursos, en aquest cas l'actuació de Concepció Romaguera a l'acordió, i el seu conjunt. Segur que avui aquests pentinats cardats i amb laca, ja no semblen tant atractius, però llavors estaven molt de moda.

Mossèn Raimon Canalies i el mestre de l'Escola Parroquial, Joaquim Arenas, al dinar del restaurant Santa Marta.

I també una fotografia més actual, actuació de Núria Feliu. Fotografia de Francesc Garí Lleixa

diumenge, 3 de setembre de 2017

Una pàgina web amb fotografies antigues de Cabrera


Imatge: Fàbrica Ordeig de Cabrera de Mar, avui desapareguda. Procedència: Arxiu fotogràfic de la Fundació Burriac, de la col.lecció de Josep López Viñals.


La Fundació Burriac ha posat en marxa una pàgina web -actualment en construcció- amb fotografies antigues de Cabrera de Mar, tenint com a base l'arxiu d'en Josep López Viñals (DEP) i altres àlbums familiars de Cabrera. Consta de diversos apartats, a saber: festes de Cabrera, fets de Cabrera;  grups de gent de Cabrera; llocs, carrers, cares i masies; retrats de cabrerencs i arqueologia. La coordinació de les fotografies està a càrrec de Núria López Garcia.
Podeu veure i gaudir d'aquesta selecció d'imatges clicant a aqui, en l'arxiu fotogràfic de la Fundació Burriac.












dilluns, 21 d’agost de 2017

Un grafit de L Herennius en una copa de TSH procedent de Torre Llauder


"Un grafit de L. Herennius procedent de Torre Llauder (Mataró, Barcelona): Tal és el títol d'un article escrit per Diana Gorostidi i Joan Francesc Clariana, publicat al núm 8 de la revista d'arqueologia Ex officina Hispania, corresponent al mes de març d'enguany.
En l'article els autors ens proposen una hipòtesi molt nova:

Torre llauder ha sido uno de los yacimientos que tradicionalmente se ha venido asociando al fabricante de tegulae L. Herennius Optatus, gracias al testimonio de las marcas
 L· HERENNI i L·H ^ ER·OP ^ T identificadas en varios ejemplares procedentes de la villa. Sin embargo, hasta el momento no había podido ser propuesta la pertenencia de la villa a la familia de los Herenni, cosa que creemos poder proponer ahora a partir del hallazgo de un grafito sobre TSH con este grafito. (Gorostidi i Clariana, pàg. 49)

El segell d'aquesta marca de tegulae és molt conegut en la zona del Mediterrani Oriental, des d'Elx fins a Nàpols, el que fa suposar que el propietari disposava d'una important xarxa de tallers.
Els autors d'aquest article, proposen ara que, en algun moment, la vil.la  de Torre Llauder, podría haber estat propietat de la família Herennius. Això gràcies al segell d'aquesta marca imprès en el fons d'una peça de TS. Hispànica d'ús privat i efectuat després de coure la peça.
Es tracta d'un fons de copa de TS Hispànica, possiblement forma DRAG 27, procedent de les primeres excavacions efectuades a la vil.la en els anys 60 i que consta en el diari inèdit de l'arqueòleg Marià Ribas, i que actualment es troba en el Museu de Mataró. Com ja hem dit, és un grafit efectuat post coctionem, ja cuita la peça.
El grafit complet diu: H ^ ERENNIO L ^ L RESTITVIT   és a dir: Heren(n)io L(uci) l(iberto) restituit.
En la paret exterior del vas, s'aprecien restes d'un altre grafit (...)IV(...).
Pel que fa al taller productor de la peça, els autors s'aventuren per Valerius Firmus: dins d'un cartutx, s'hi pot llegir: OA ^ E FIRM.

La lectura del gentilicio Herennius sobre un soporte destinado al uso privado prueba por primera vez en la villa la presencia de miembros del entorno de L Herennio Optato, aunque la ausencia del cognomen no permite discernir si este liberto era el mismo que fabricó las tegulae o un liberto del mismo, ya que las marcas tampoco han documentado la condición jurídica del personaje. (Gorostidi i Clariana, pàg. 51).

Conclouen els autors que aquesta troballa permet suposar que, efectivament, L. Herennius Optatus podria haver estat propietari de la Torre Llauder, identificant-la amb ell o per mitjà d'un llibert.

Diana GOROSTIDI i Joan Francesc CLARIANA, "Un grafito procedente de Torre Llauder (Mataró, Barcelona), a Ex Officina Hispania, núm. 8, març 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí


dijous, 17 d’agost de 2017

Exposició sobre l'estendard de Ripoll, a l'Arxiu Comarcal

El proper dia 15 de setembre, a les 19 hores i a l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet), es presentarà l'exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", amb les intervencions de Joan B. Parés, Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera. Aqueust acte està dins els que es dediquen a Puig i Cadafalch en el seu any.

dimecres, 16 d’agost de 2017

Muralles d'Ilturo crea un espai a twitter

Un espai de Les muralles d'Ilturo creat el 15 d'agost a twitter, anirà publicant enllaços amb entrades anteriors del blog, fotografies, comentaris, etc.
Pel que estigui interessat: twitter.com/falcata218






dilluns, 31 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (i 3)

En aquesta darrera entrada sobre Stonehenge, un oferim una filmació sobre la processó dels druides en el solstici d'estiu de 2017, filmada per M. T. Diví.


video

Entrades anteriors: 1 i 2

Viatge a Stonehenge (2)

Processó del druides a Stonehenge, juny de 2017
En l'entrada anterior parlàvem del cromlec de Stonehenge, acompanyada d'una colla d'imatges. En aquesta entrada d'avui, publiquem noves fotografies, en les que podeu veure la reconstrucció d'una altra cabana, les possessions que devien tenir els seus habitants, la manera de tallar armes, la desfilada del solstici d'estiu i detalls del cromlec.






diumenge, 30 de juliol de 2017

Viatge a Stonehenge (1)



Imatges: una vista de Stonhenge i una grup de "driudes" en les cerimònies dels solstici d'estiu de 2017. Segons alguns amics, m'assemblo molt a la druida del vestit verd (però us asseguro que no sóc jo). Fotos. Joan Francesc Clariana Roig.

Encara que siguem un blog d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, també ens agrada observar altres cultures, i avui us mostrarem un recull d'imatges de Stonehenge, el conegut cromlec del sud d'Anglaterra.
Stonehenge forma part de la cultura europea del megalitisme, caracteritzada per la construcció d'estructures a base de grans blocs de pedra, cultura que es desenvolupà a Europa entre finals del neolític i l'edat del bronze.
Stonehenge va ser bastit entre el 3700 i el 1.600 aC., en diferents etapes, i està format per quatre cercles concèntrics de pedres en posició vertical, i d'altres al damunt; alguns bloc mesuren més de 4 metres d'alçada i pesen fins a 50 tones. Hi ha una gran pedra central que podria ser un altar. Tot el conjunt està envoltat per un gran fossar. S'ignora quina era la finalitat concreta del monument: religiós, funerari, astronòmic...o bé una mescla de tot. S'hi han exhumat restes de 300 individusi també restes d'animals. 
En el solstici d'estiu, el sol travessava l'eix de la construcció i en el lloc on s'amagava s'han trobat restes d'animals. Se suposa que s'hi celebraven festes. 
Amb la grandesa de Stonehenge pot competir el dolmen de la Menga, a Màlaga (Espanya), una de les pedres de la coberta podria rribar a les 250 tones de pes.
Tornant al cromlec anglès, durant el solstici d'estiu, es reviuen les cerimònies del passat amb una desfilada de druides.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig:
 
Una vista del conjunt
Un dels blocs de pedra, amb el possible mitjà de transport
Un altre bloc
Reconstrucció d'una cabana de l'àpoca
Interior d'una cabana, amb els seus estris
Armes
Armes
Diversos estris domèstics

divendres, 21 de juliol de 2017

Presentació d'un llibre de Jaume Lladó i Font


En entrades anteriors, publicades en aquest blog el 6 d'abril i el 2 d'abril, donàvem notícia de l'homenatge que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i d'Història de Mataró, rendiren a Jaume Lladó i Font, antic conservador del Museu de Mataró, activista cultural i exiliat.
Aquests homenatge ha tingut una continuïtat el passat dia 5 de juliol a la biblioteca d'Argentona, on va tenir lloc la presentació del seu llibre Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria.
L'acte va consistir en una taula rodona, en la que, a més de Jaume Lladó, que va relatar diverses vivències, varen estar presents l'arqueòleg de Mataró, Joaquim Garcia i l'historiador Enric Subiñà.

Fotografies: Joan Francesc Clariana Roig

Una vista del públic.




D'esquerra a dreta: Enric Subiñà, Jaume Lladó i Joaquim Garcia 

diumenge, 16 de juliol de 2017

Un llibre sobre l''arqueologia de Cabrera provoca una crisi política (2)




En una anterior entrada sobre aquest tema, comentàvem la inexplicable crisi política que ha provocat la publicació del llibre L'arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans, obra de síntesi sobre els orígens d'aquesta disciplina a
Cabrera i sobre els seus principals jaciments,  que resta tancada en algun armari cabrerenc, a l'espera, potser, de que al.lucinades futures generacions els rescaptin.
Ja varem fer palesa la nostra opinió sobre l'afer en aquella entrada, i creiem que ara toca comentar el llibre en si. 
Es tracta d'un llibret de 152 pàgines, amb un important material gràfic, concebut com una mena de guia pel lector interessat o pel visitant. Sobra recordar, per coneguda, la importància que han adquirit en les darreres dècades els decobriments arqueològics en el municipi.
El llibre ha estat coordinat per Josep M. Rovira, i hi han col.laborat Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateixa. Per cap de nosaltres ha estat la primera publicació en el camp de l'arqueologia i de la història, ni molt menys.
Està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. L'obra es completa amb una extensa bibliografia.
En la primera part, tenim notícia de les primeres troballes, com fou el mateix poblat ibèric de Burriac, i els pioners dels estudis arqueològics: Rubio de la Serna, Pellicer, Puig i Cadafalch, Marià Ribas; tot això acompanyat d'imatges de peces cabdals i sovint desconegudes, així com d'excavacions, com la de Can Rodon de l'Hort, que tanta impressió va causar en la Cabrera dels anys 60.
En la segona part, ibers, fem coneixement amb la història apassionat d'aquests pobles i la gran importància de les restes que han deixat: poblat ibèric de Burriac (Ilturo); les seves muralles, torres i fortificacions; la torre dels Dons Pins; les tres necròpolis d'incineració singulars de Cabrera: Can Rodon, Turó dels Dos Pins i Can Ros; el santuari ibèric de la cova de les Bones Dones. Josep M. Rovira inclou una colla de possibles reconstruccions del poblat ibèric i la seva situació en la muntanya, així com unes altres sobre la necròpolis dels Dos Pins i els seus rituals funeraris.
En la tercera part, romans, es parla de romanització i la importància d'aquell poble en la formació de la nosta història i cultura, i dels principals jaciments romans de Cabrera: Ilturo romana; les termes de ca l'Arnau (els banys públics més antics coneguts a la península); la domus de can Benet; el forn de terrissa de Ca l'Arnau; la premsa de vi i el celler de la Peirota; la vil.la i santuari de Can Modolell (en el que destaquen les referències al mitraïsme).
Aquesta segona part compta, a tall d'hipòtesi, amb les acurades reconstruccions de les termes i el forn de ca l'Arnau elaborades per Josep M. Rovira.
Totes les reconstruccions virtuals de Rovira estan ja presents en la seva web sobre el patrimoni, així com en diverses grabacions, i tenen una finalitat eminenment didàctica.
Finalment, com ja hem dit, l'obra es completa amb una bibliografia que ocupa 8 pàgines, més una relació de la procedència del material gràfic.
Moltes de les fotografies publicades són inèdites, realitzades al curs de passades excavacions i irrepetibles. És una pena que continuin inèdites, així com el text.

Enllaços amb el tema:

-Un article sobre el mateix tema a la web del Grup d'Història del Casal: Una guia d'arqueologia provoca el cessament d'una regidora a Cabrera de Mar.
-Pere Pascual, crític d'art, publica un article sobre el mateix tema en el seu blog "Transport públic"; l'article s'anomena: Fharenheit 451 a Cabrera de Mar  
-Entrevista a la regidora Maria José Cortada. El Punt-Avui, 30 de juliol  
-Maresme Medieval: Nou llibre sobre l'arqueologia a Cabrera de Mar amb polèmica.

divendres, 7 de juliol de 2017

Una exposició sobre el temps de la patata al Maresme: Mataro Potatoes

Tres elements que ja gairebé no es veuen: un carro amb un cavall, una boina i una màquina de rentar patates a la Cabrera de Mar (llavors de Mataró) dels anys 60. Fotografia de Josep Garí Pons.


Entre els dies 15 de juliol i 19 de setembre, tindrà lloc al Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet (Mataró), una exposició sobre el conreu i l'exportació de la patata al Maresme. La inauguració tindrà lloc a les 19 hores del dia 15.
Al llarg d'algunes dècades del segle XX, les patates del Maresme no tan servien pel consum intern, sino que s'exportaven a Europa, després de ser seleccionades, rentades i envasades acuradament, perque complissin les exigències de l'exportació. 
El meu pare, Josep Garí, va fer unes quantes fotografies sobre la neteja i envàs d'aquestes patates, fotografies que un dia es puguin donar a l'Arxiu Comarcal, així com les fotos de Cabrera en general, si és que són acceptades.
La digitalització d'aquestes fotos es deu al meu germà, Francesc Garí.

Una imatge de la cinta de transportar patates, per a la seva selecció. Venien treballadors temporals al Maresme per aquesta feina, que a Cabrera tenia lloc a la "Hermandad Sindical" o Cambra Agrària. Foto: Josep Garí Pons.

Un vell camión. Veiem les cistelles on s'envasaven les patates, que després es cobrien amb tela de sac, que duia la marca "MATARO POTATOES". Foto: Josep Garí Pons

Les patates surten netes de la màquina. Foto: Josep Garí Pons


Comença l'envasat. Foto: Josep Garí Pons
Envasat en cistelles. Les sigles COSA
impreses al damunt signifiquen:
"Cámara Oficial Sindical Agraria".
Foto: Josep Garí Pons
Un grup de treballadors, amb el mateix Josep Garí (a l'esquerra)

dimarts, 27 de juny de 2017

"Perennia". Poesia epigràfica llatina, de Mònica Miró Vinaixa

Un aspecte poc conegut entre els admiradors de la cultura clàsica de Grècia i Roma (ho és molt més entre els experts), es el de les inscripcions epigràfiques, és a dir, aquelles que són grabades sobre una superfície dura, majoritàriament són peces de pedra o bronze.
Les inscripcions sobre pedra, metall o mosaic podien tenir un caràcter solemne o oficial, per exemple, les de caràcter legal, honorífic o religiós, o bé més íntim, com és el cas de les que es dediquen a un difunt. Ben cert que moltes serien fòrmules fetes, però també n'hi haurien de ben sentides, i fins i tot poètiques, i a nosaltres ens apropen a la sensiblitat d'aquells passats.
Un recull d'aquesta poesia epigràfica és el que ens ofereix Mònica Miró Vinaixa, en el seu llibre Perennia. Quan els morts prenen la paraula. Poesia epigràfica llatina, de Godall Edicions. Aquest llibre fou publicat el 2015, però és objecte d'una nova presentació.
Aquesta presentació tindrà lloc a la biblioteca municipal Ernest Lluch de Vilassar de Mar, el proper divendres 30 de juny a les 19 hores.


Intervindran: Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions, Mònica Miró Vinaixa, autora del llibre, i Regina de Andrés recitarà poemes del llibre.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment a La Clau.

dimarts, 20 de juny de 2017

Un llibre sobre l'arqueologia de Cabrera provoca un conflicte polític (1)



Amb motiu de la recent Fira Iberoromana de Cabrera de Mar, va veure la llum un llibre anomenat Arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans, una guia explicativa de les principals descobertes fetes a Cabrera de Mar, del que és coordinador Josep M. Rovira Juan, i en el que han col.laborat  dessinteressadament a petició de la regidora de Promoció Econòmica i Turisme, d'altres autors: Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia), Rosa Isabel Garí (llicenciada en Preehistòria i Història Antiga i professora) i Josep Vinyals (membre de l'històric grup de col.laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona a Cabrera de Mar). Podeu veure que es tracta d'una acurada síntesi sobre els orígens de les excavacions arqueològiques a Cabrera, l'evolució i característiques dels seus principals jaciments, i reconstruccions en 3D d'aquests jaciments. El llibre conté a més a més una extensa bibliografia, i és destacable, pel seu valor didàctic, el seu material gràfic, en el que s'inclouen fotografies inèdites de jaciments i excavacions, la majoria cedides pels seus autors, un recull de les peces arqueològiques més destacades i les ja esmentades reconstruccions en 3D del mateix Josep M. Rovira (llicenciat en arqueologia i professor d'ensenyament)
Destaquem que els que hi hem treballat i/o col.laborat hem esmerçat temps i esforços gratuïtament, de la mateixa manera que hem cedit material fotogràfic irepetible.
Doncs bé: sembla que el tal llibre ha creat una polèmica política que ha culminat en la destitució de la regidora responsable de la publicació del llibre "per falta de confiança", i per no haver seguit els "tràmits reglamentaris" (sense indicació de quin és el reglament transgredit), Maria J. Cortada, regidora que fins ara tenia a càrrec l'àrea de promoció econòmica.
Sento dir que aquesta puntada de peu l'hem sentit els responsables del llibre en les nostres pròpies costelles.
No sé quin inconvenient pot tenir el nostre benintencionat treball per merèixer tal rebuig i ostracisme.
El coordinador, Josep M. Rovira és familiar de la regidora, esperem que no sigui aquest el motiu, ja que Rovira fa anys va publicar una web:Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia un enllaç amb la qual figurava a la web del propi ajuntament de Cabrera de Mar, web patrocinada per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona, l'Ajuntament de Mataró, El Grup d'Història del Casal etc, tal com figura a la web:



 El treball d'aquesta web ha servit per a les reconstruccions publicades al nostre llibre.
A més del treball del coordinador, i com ja hem dit, els col.laboradors hem procurat documentar de la manera més rigurosa, i alhora més entenedora, els orígens de l'arqueologia a Cabrera, també com a homenatge a les figures que la varen iniciar, un treball sovint callat i desconegut, així com jaciments importants com Can Modolell. Parlant de tot, la pàgina web de l'Ajuntament de Cabrera descriu Can Modolell com a  "Conjunt monumental corresponen majorment a un temple dedicat al déu Mitra", quan, que sapiguem, no hi ha cap estructura arquitectònica que es pugui identificar com a temple, ja que el mitraïsme de Can Modolell es dedueix més per les seves inscripcions o restes escultòriques que no per cap element arquitectònic; de tota manera si algú sap alguna cosa diferent estem disposats a rectificar.
En fi, us animen a conèixer el nostre llibre.
Imatges: dues pàgines del llibre:



 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...