LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 12 de juliol del 2010

La "fàbrica" de Cabrera de Mar



Aquestes fotografies de la fàbrica Spitzen-Unión que presentem aquí, preses per mi l'any 1984, poc abans del seu definitiu enderrocament, donaran una visió del centre de Cabrera insòlita per a molts, que han nascut i crescut coneixent només el solar-aparcament al costat de l'Ajuntament, al lloc un s'alçava l'edifici.
De fet, fàbriques n'hi ha hagut més d'una a Cabrera, que han donat feina a moltes generacions de cabrerencs durant moltes dècades, com tantes altres de Catalunya, ja que él tèxtil ha estat bàsic per a la indstrialització i l'economia de Catalunya des del segle XVIII fins que la crisi i la deslocalització, a partir dels anys vuitanta del segle XX, varen canviar sensiblement el panorama. Però pel fet del seu enderrocament, envoltat d'una certa polèmica, i que fou possiblement un sotrac per tants i tans cabrerencs que hi treballaren bona part de la seva vida, molts encara es refereixen a la Spizen-Union, antiga fàbrica Ordeig, senzillament com "la fàbrica".
Segons explica Xavier Escura a "Cabrera de Mar. Imatge i memòria", l'any 1889, dos socis, Josep Mañé i Francesc Ordeig, donaren d'alta a Cabrera trenta-dos telers mecànics moguts a vapor per a teixits de cotó, que després ampliaren a catorze més. També compraren i ampliaren la fàbrica Valls. L'any 1925 se separaren els dos socis, quedant-se Ordeig a Cabrera.
Passades les dificultats de la Guerra Civil, la fàbrica va reemprendre la seva activitat; segons Escura, les millors camiseries del Passeig de Gràcia de Barcelona, n'eren clients.
Malhauradament arribà la crisi, i l'any 1962, la fàbrica hagué de tancar i vendre la maquinària, essent posteriorment adquirida per Spizen-Union, una empresa tèxtil alemanya que fabricava puntes i randes. La crisi final arribà als vuitanta, amb el tancament definitiu i l'enderrocament.
Com tothom sap, un solar destinat a aparcament ocupà el seu lloc; aquest solar fou pavimentat l'any 2009, prenent el seu aspecte actual.
Queden les fotos per al record.
Bibliografia:
X. Escura, Cabrera de Mar. Imatge i memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2007.
Núria López i David Farell, "La fàbrica tèxtil emblemàtica de Cabrera. Ca l'Ordeig." Dins: Cabrera de Mar segle XX. Quaderns per la Memòria. Ajuntament de Cabrera de Mar, 2003.

1 comentari:

  1. Un diumenge de juliol de 1947, vaig néixer jo, literalment a la Fàbrica de Ca l'Ordeig, perquè havien anat a buscar al meu pare, jove i imaginatiu contramestre, acabat de casar a La Pobla de Lillet on ja havia engegat la Fàbrica de Cal Pujol malmesa pel foc, l'aigua i el pillatge durant la guerra, i se n'havia sortit..
    Als meus pares els havien posat un caseta a tocar de les parets de la fàbrica, al carrer del Mas Riera, 32.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...