Apunts d'urbanisme i arquitectura romans (5)

Sens dubte els espectacles de l'amfiteatre romà és una de les coses que més ens sorprèn d'aquell moment històric, i se'ns fa difícil conciliar la crueldat amb el nivell de vida i que li suposem, però la crueldat no era patrimoni exclusiu de Roma, si bé tenia més mitjans per practicar-la.
Coneixem, perque n'hem sentit a parlar sovint, o ho hem vist en la literatura i el cinema, l'afecció dels habitants de l'Imperi per tota mena d'espectacles, i és cert que les restes dels diversos edificis a ells destinats, es poden trobar a a moltes ciutats (i si no s'hi troben, és que possiblement han desaparegut); patrons, homes influents, i per descomptat el mateix emperador els patrocinaven.
Descriurem breument els tres edificis romans per espectacles: l'amfiteatre, el circ i el teatre.
L'amfiteatre més famós és el Flavi, més conegut com a Colosseu, a Roma, inaugurat per Titus, l'any 80. Com ja sabem, estava destinat a espectacles com la lluita de gladiadors, de feres i fins i tot en una època s'hi escenificaven batalles navals, tot això enmig d'imponents decorats teatrals. El Colosseu tenia capacitat per cinquanta-mil espectadors i estava pensat per omplir-se i desallotjar-se en un breu espai de temps. L'imponent façana constava d'una superposició dels ordres toscà, jònic i corinti; l'interior tenia una grada i una arena, sota la qual hi havien galeries. Es podia estendre un tendal els dies de massa sol. Està clar que no tots els amfiteatres de l'imperi eren tan impressionants.
El circ, edifici de planta rectangular, tret d'un costat semicircular, amb una spina central es destinava a les curses de carros i cavalls, o bé a commemoracions i festes. Els diversos equips despertaven passions entre els seus partidaris.
El teatre, a diferència del grec, no sempre aprofitava el vessant d'una muntanya, sino que es bastia tot ell d'obra, constava d'una grada, una orquesta semicircular i un front escènic; s'hi representaven tragèdies i comèdies gregues i romanes.
Els espectacles impactants, i sovint sagnants, constituïen sens dubte per molts, una manera d'escapar a la duresa de la vida quotidiana.