La guerra de Successió viscuda des d' Arenys de Munt

Trobo a la Biblioteca un llibre editat ara fa gairebé trenta anys (1981), que pel seu interès val la pena dedicar-li encara que sigui un breu comentari.
Es tracta d'una part de les memòries escrites pel doctor en medecina i hereu del mas Bellsolell d'Arenys de Munt, Francisco Bellsolell de la Torre, que fou espectador i va participar directament en la Guerra de Successió al tron espanyol (1702-1714) entre Carles d'Àustria i Felip d'Anjou, o Felip V, durant el regnat del qual es va dur a terme la supressió de les institucions i furs de la corona d'Aragó (Aragó, Catalunya, València, Mallorca) per mitjà dels Decrets de Nova Planta, posant fi al que fins aquell moment, ni que sigui de manera conflictiva, havia estat una confederació de regnes sota un únic monarca.
El llibret porta per títol: La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt. Testimoni dels anys 1713 i 1714. Memòries de Francisco Bellsolell de la Torre. Devem la transcripció i publicació a Roser Díaz i Pérez i a Francesc Forn Salvà, del que ja hem publicat un comentari del seu llibre Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva.
Reconstruir de veres el passat, no és que sigui difícil, és impossible. Impossible conèixer els detalls, l'ambient, la mentalitat, tots els fets i factors que confluieixen en un moment determinat de la història, impossible no aplicar-hi la nostre mentalitat i esquemes d'éssers humans del segle XXI.
Per aquest motiu precisament, unes memòries redactades per un contemporani que va viure, veure i participar en els fets, tenen un valor incalculable; més si pensem que, en tractar-se d'un text personal, és més fàcil creure en la seva sinceritat i veracitat.
Roser Díaz i Francesc Forn no publiquen els textos íntegres del doctor Bellsolell de la Torre, sino els fragments referits als esdeveniments de la guerra a tot Catalunya, singularment als voltants d'Arenys de Mar. Curiosament, ens expliquen "L'estil del text original és força planer, però no té pauses importants, no hi ha en tota la relació ni un sol punt."(pag. 7); per tant, són ells mateixos, Díaz i Forn qui han col.locat punts i punts i a part, per fer la lectura més amena.
El text transcrit comença amb la marxa de Carles d'Àustria de Catalunya, en considerar els seus aliats, com Anglaterra, que l'arxiduc, proclamat emperador d'Àustria després de la sobtada mort del seu germà, assoliria massa poder si reunia les corones dels imperis austriac i espanyol:
"Poso per la memòria com l'any 1713 vingueren les tropes de Phelip Quint a assitir a Barcelona, quan Carles Tercer se'n fou anat de l'Imperi per la mort de son germà Josep, per la mort del qual s'elegí emperador al dit Carlos Tercer; lo qual se n'anà de Barcelona en lo mes de Setembre de 1712. La Reina, muller de dit Carlos Tercer, s'embarcà lo dia de Sant Josep de l'any 1713, i se'n passà a Itàlia, i d'allí a Viena. (...) Per la mort de dit emperador, havent-se elegit per emperador al dit Carlos Tercer, se desfeu la lliga dels aliats, perque consideraren que, si Carlos Tercer era rei d'Espanya i emperador, seria massa poderós." (pag. 11).
Així, doncs, aquells que continuaven oposant-se al regnat de Felip V, queden abandonats a la seva sort. Dubtant entre l'acceptació del monarca i la resistència, Barcelona opta per la darrera:
"Quant luego, la ciutat de Barcelona resolgué lo defensar-se, havent per això convocats los síndics de les ciutats que se trobaven lliures, com Vic, Manresa, Solsona i Mataró, i de les demés viles grans, on convocats a la Casa de la Diputació, votaren o la subjecció de Phelip Quint o prendre les armes. Prevalgué lo vot de prendre les armes, per quant lo rei no volia concedir los privilegis de Catalunya." (pag. 12).
La ciutat de Barcelona serà objecte d'un assetjament per part de les tropes de Felip, assetjament que acabarà amb la caiguda de la ciutat d'11 de setembre de 1714.
Els estralls de la guerra i dels pas de les tropes reials, amb tot el seguit de destrucció, son descrits per Francisco Bellsolell; però tampoc estalvia crítiques a l'actuació dels soldats o voluntaris de la Generalitat.
La ciutat de Mataró és la primera en rendir-se:
"Luego, la ciutat de Mataró los donà l'obediència, encara que fou que lo general dels alemanys últims (els alemanys són les tropes de Carles d'Àustria), que s'embarcaren a Blanes se trobava acampat a Mataró, los donà la mà per introduïr la guarnició en Mataró, i quan dita guarnició entrava per una part, los alemanys eixien per l'altre.
Se'n vingueren a parar camp en Arenys de Vall i assí en Arenys de Munt, a on pararen camp 5 o 600 cavalls al camp d'en Regàs prop la Riera, més avall de la vila, i al Camp d'en Pons ab ses tendes posades, i això era als últims de Juliol. Al dit Pons li feren molt mal tallant-li los pins i les alzines que tenia sobre lo camp; i a nosaltres també nos tallaren moltes alzines. (Pag. 13)
Aquell dia se n'anaren a Mataró, i l'endemà passaren dret a Vilassar, a on cremaren més de vint cases, i algunes de Premià, perquè los de Vilassar mai havien volgut portar l'obediència en Mataró, ni aleshores donar-la al destacament." (Pàg. 19).
L'intent del general Nebot, nomenat per la Generalitat, d'aixecar la terra, fracassa; les ciutats són castigades per ambdós exèrcits:
"La demés gent en seguiment del Diputat i Nebot, començant per aquelles muntanyes sobre Vic, i dret a la Cerdanya, i dret a la Seu d'Urgell, Cardona, Manresa, on cremaren bona partida de ciutats per voler fer resistencia ab les tropes de Nebot, per son dir i persuassió, contra les tropes del destacament. Després dret a Terrassa, a on també cremaren part de la vila, pel mateix en Manresa, i després dret a Caldes, Palau, Montseny, Viladrau, Arbúcies, a on també cremaren cases.
D'eixa manera seguiren la meitat de Catalunya los uns tras dels altres, lo que fou en grandíssim dany i detriment per la terra." (pag. 20)
"Després los voluntaris anaren divagant per diferents parts de Catalunya, que foren causa de cremar molts pobles com Manresa, Terrassa, Castellterçol, i altres molts que és un abisme. Los voluntaris arribaren a fer grans atrocitats, que era una llàstima, i les paraules que eixien de la sua boca fien i causaven grandíssim horror als qui les sentien." (Pag. 33)
Una batalla té lloc a prop d'Arenys de Munt el dia de la Candelera. (pags. 27-28)
El territori en mans del rei Felip V, és sotmès a tota mena de contribucions i pagaments, entre els que sobresortirà el Cadastre, personal i reial (és a dir, pel treball personal i pel patrimoni):
"Després de l'any 1716, feren altre arreglament de pagaments que fou per catastre, fet pagar tant per Personal i tant per Reial, ço és Personal fora los jornalers que viuen del jornal, quaranta cinc rals cada un de 14 anys en amunt acceptant los cavallers i altres gaudis de privilegi militar. Los jornalers que viuen dels jornal 25 rals. Lo real per les terres, ço és tant per quartera de sembradura, tant per jornal de vinya, tant per horts, tant per boscos, tant per herms, etc." (Pag. 41)
El mateix autor és obligat, com tant d'altres, a pagaments per a manteniment de les tropes.
"Quan estiguí ab perfecte salut als últims de setembre, me'n torni a ma casa. Als últims d'Octubre tinguerem una ordre del senyor D. Josep Patinyo, Intendent General, de pagar fins lo dia 15 de desembre mil dos-centes peces de buit." (Pag. 38).
Unes memòries doncs, les de Francisco Bellsolell de la Torre, intenses i apassionants, que recomanem a qui les pugui trobar, ja que evidentment es tracta d'una edició de fa trenta anys. Molta sort!
La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt). (Testimoni dels anys 1713 i 1714). Memòries de Francisco Bellsolell de la Torre. Trascripció i notes de Roser Díaz i Pérez i Francesc Forn Salvà. Editat per la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, 1981.