Les monedes ibèriques exhumades a la vall de Cabrera de Mar -a l'oppidum de Burriac i al nucli romanorepublicà- són majoritàriament de bronze, la seva unitat i les peces fraccionàries meitats, terços, quarts i sisens. Predominen les monedes encunyades a la seca local d'Ilturo, seguides de les d'Ausesken (ausetans) i Kese (Tarragona), i en general, de les seques que avui anomenariem "catalanes". Molt menor presència tenen les provinents d'altres indrets ibers o d'altres orígens, com la mateixa Roma, Cartago, Gadir o Ebusus.
Segons ens diu un text de l'exposició, amb una unitat -possiblement amb un valor similar a l'as de Roma- haguessim pogut comprar una nit d'allotjament, amb quatre un cabrit i amb dotze un bé. Un legionari cobrava mensulament 10 denaris de plata, és a dir, 100 asos, suposadament equivalents a 100 unitats iberes.
Les monedes s'identifiquen per la iconografia del revers: així, les unitats presenten el conegut genet amb llança; les meitats, un cavall; els terços, dofins contraposats; pels quarts, mig Pegàs; pels sisens, un dofí. Es tracta d'una iconografia molt relacionada amb la de la seca de Kese.
Ostres quines monedes més xules...ep! i a diferència del euro sembla que pujen de valor.
ResponEliminaHola, Rafael! A més, tenien l'avantage de no haver d'acudir als "Mercats" a demanar crèdit, s'encunyaven les seves pròpies monedes, he, he!
ResponElimina