Vas de TS Sudgàl.lica amb la marca del terrissaire FRONTINVS. Foto: J.F. Clariana |
Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag. 37, amb decoració de mètopes. Foto: F. Navarro |
Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag. 37. Foto: J.F. Clariana |
Vas de TS Sudgàl.lica forma Drag 37, amb decoració de mètopes. Foto: F. Navarro |
Un moment de la conferència; al fons, una peça excepcional:el vas de ceràmica tardoitàlica, forma Drag. 29. Foto: J. Turà |
Autor del text: M. Serra
Imatge: un moment de la conferència. Fotografia: Joan Turà
El passat dia 28 de novembre de 2012, va tenir lloc, organitzada pel Grup d’Història del Casal i el Museu de Mataró, al local de Ca l’Arenas, la conferència a càrrec de Joan Francesc Clariana, sobre: “La Terra Sigil·lada Sudgàl·lica de la vil·la romana de Torre Llauder”, emmarcada dins del conjunt d’actes en commemoració dels 50 anys de la descoberta de l’esmentada vil·la.
El conferenciant va introduir el tema
explicant la gran importància de la vil·la romana de Torre Llauder,
que era la més luxosa de la comarca del Maresme, fent un breu repàs
a les diferents troballes consistents en: mosaics de tessel·les,
capitells de columnes i de lessenes , així com diferents fragments
estatuaris, entre ells tres testes d’estàtua.
Fent esment a la ceràmica fina romana,
va explicar com hi són presents gairebé totes les varietats que es
comercialitzaven des de l’època d’August fins el Baix Imperi.
També va destacar que, Torre Llauder, ha proporcionat un dels
millors lots de Terra Sigil·lata Tardoitàlica trobats, fins ara, a
la Península Ibèrica; entre aquests darrers materials destaca
l’excepcional cràtera de la forma Drag. 29 signada per “SEX.M.P.”.
Per això, es pot afirmar que, el Museu de Mataró, compta amb dues
de les millors peces de sigil·lata de la Península; l’altra peça
seria la gran pàtera itàlica, signada per Rasinius, provinent de
Can Modolell (Cabrera de Mar).
El material de Terra Sigil·lata
Sudgàl·lica de Torre Llauder es pot dividir en dos grans blocs: la
producció decorada i la producció llisa. En la producció decorada
veiem la forma Drag. 29, vas carenat, en les seves tres variants (A,
B i C); sols una peça presenta signatura externa de terrissaire:
FRONTINUS. La forma Drag. 30, de parets quasi verticals, té una
presència molt escadussera de molt pocs fragments o individus. La
Drag. 37, o bol hemisfèric, també hi es present en les variants, hi
ha peces de frisos i de mètopes. Altres peces menys freqüents i que
també trobem representades són la cantimplora de la forma Hermet 13
i el calze de la forma Drag. 11.
En la producció llisa , veiem les
característiques formes: pàteres Drag. 18, 15/17 i 17, i les
copes Drag. 24/25, 27, Ritt, 8, 9. Una forma curiosa com és el
tinter Ritt. 13. I les peces amb decoració de fulles d’aigua, a la
barbotina, formes Drag. 35 i 36.
Així mateix, s’han trobat 75 peces
amb marques de terrissaire, volum molt considerable si ho comparen
amb el nombre que s’ha trobat de marques de terrissaire itàlics i
hispànics.
Un altre detall que es comentà fou que
a Torre Llauder, molt possiblement, a l’antiguitat, hi arribarien
vaixells semblants als de Culip IV a vendre les seves mercaderies.
Per això s’hi troben també àmfores oleàries bètiques de la
forma Dressel 20, ceràmiques de parets fines de la Bètica i
llànties itàliques. Productes tots ells que eren redistribuïts per
aquelles petites embarcacions que anaven resseguint la costa
catalana.
Finalment, diversos dels assistents,
coneixedors de la importància de Torre Llauder, varen aprofitar
l’avinentesa per preguntar diferents qüestions relatives a la
vil·la i relacionades amb el comerç a l’antiguitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada