Ja saben els nostres lectors que de tant en tant ens agrada treure a "Les muralles d'Ilturo" algun clàssic, especialment si és poc conegut entre el públic o fins i tot fora del que és més comú.
Avui parlarem de Llucià, escriptor en llengua grega, nascut a Samosata (Síria, imperi romà) i que va viure entre els anys 125 i 181. Un home escèptic i que sovint ironitza sobre les creences de la seva època en obres com Diaàlegs dels morts o Diàlegs dels déus.
Doncs bé, Llucià de Samosata és el primer autor conegut que explica un viatge a la Lluna, naturalment disparatat, i del que irònicament ens avisa que tot és fals, però tant fals com els coses que escrivien altres que pretenien fer-les passar per certes:
"Llegint aquests autors, les seves mentires no m'indignen massa, ja que me n'he adonat que es tracta d'una pràctica habitual fins i tot en aquells que han fet de la filosofia la seva professió. (...) Ara bé, la meva manera de mentir és molt més honrada que la seva, doncs almenys, en un punt diré la veritat, i és que sóc un mentider." Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
Amb el seu viatge a la Lluna, Llucià es converteix en el precursor de la ciència ficció, titolant-se el seu llibre, per més ironia Història vertadera.
Després de travessar en un vaixell les Columnes d'Hèracles (estret de Gibraltar), navegant cap a l'oest, Llucià i els seus són arrossegats per una tempesta vers la Lluna, on troben una mena d'estranys habitrants que no tenen annus, tenen ulls de posar i treure i vesteixen de vidre i metall, neixen d'home i no de dona i són comandats per Endimió.
"Els rics es vesteixen amb robes fetes de vidre, els pobres amb coure teixit, doncs hi ha molt de coure allà, el mullen llegerament amb aigua i el treballen com si fos llana. Pel que toca als seus ulls, no sé com són, i dubto en fer-ho saber, doncs em prendran per trapella, ja que es tracta d'una cosa increïble. No obstant, ho explicaré. Tenen uns ulls que es poden treure; se'ls lleven quan volen i els guarden fins que tenen necessitat de veure. Llavors els tornen a col.ocar a les seves òrbites. Sovint, quan han perdut els seus, els demanen a un veí. N'hi ha molts, i fins i tot els rics en tenen de reserva. Les seves orelles són fulles de plàtan, excepte els homes nascuts d'aglans, que tan sols las tenen de fusta."
Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
No se li pot negar imaginació, a Llucià de Samosata!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada