En Jaume Tura i Dalmau (EPD), anomenat pels seus companys "el Llarg", degut a la seva alta i magre figura, fou una d'aquestes persones que, al llarg de la seva vida, calladament i desinteressadament, esmerçà moltes hores en l'arqueologia, contribuïnt a salvar per a tots nosaltres un patrimoni que, quan ell va començar, no estava tan protegit com ara, sino sovint amenaçat.
Va iniciar la seva tasca en el grup de l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Beltran, allà pels anys 60; una de les seves primeres intervencions fou a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), però va estar també en molts altres indrets d'aquesta zona, dins el grup de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró: el poblat ibèric de Burriac, Iluro, Mata, Can Modolell...
El grup de Marià Ribas portava un pin dissenyat per Marià Ribes i fabricat per en Jaume en la joieria en la que llavors treballava.
Quan, amb el pas del temps, deixà d'excavar directament, fa continuar la seva feina com a restaurador -com en Josep Garrido, en "Pepe"- i col.laborant en diverses tasques de la Secció.
Com tantes altres persones, va formar part d'una generació enamorada de la cultura, i que ha contribuit de manera notable a salvar el patrimoni d'aquest país.
Era bona persona, recordo, com una anècdota que explica com era el seu caràcter, que va adoptar un gos negre que havien abandonat llençant-lo d'un cotxe, i l'acompanyava a molts llocs. A més de treballar en una joieria, va ser pescador.
ResponEliminaEstic d'acord amb el que dius, anònim. Rep una salutació.
ResponElimina