LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 2 de desembre de 2018

Un article d'Alay i Clariana sobre els problemes de protecció de Burriac (2)

Excavacions a Burriac, l'any 1984. 



Fotos: Rosa Isabel Garí

En aquesta entrada seguim el comentari de l'article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana:El poblat ibèric de Burriac. Entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, que havíem iniciat en l'anterior
L'any 1984, i dins el Pla de Solidaritat amb l'Atur, va tenir lloc a Burriac la major campanya d'excavacions portada a terme fins aquell moment, en la que van intervenir cinc arqueòlegs, un dibuixant i quaranta obrers. 
Paralel.lament la SAMM va iniciar excavacions en la banda meridional del poblat, i va posar al descobert una de les entrades meridionals del poblat.
Es van consolidar precàriament les estructures, però en acabar els treballs, Burriac va quedar novament desprotegit, i va ser objecte d'accions vandàliques cada cop més freqüents pels arqueofurtius, incloent la destrucció d'un dels murs de l'entrada.
Una zona propera al poblat, la necròpolis del Turó dels Dos Pins, va ser en especial objecte de nombroses activitats furtives que, després de diverses inspeccions per part del Servei d'Arqueologia, culminà en una denúncia contra un infractor, el qual, vigent ja la Llei del Patrimoni Històric, va ser sancionat amb 400.000 pessetes pel Departament, sanció confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'any 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que engloba les muntanyes de Burriac, Montcabrer, Turó de l'Infern i Turó dels Oriols. El mateix any es va crear la Fundació Burriac, dedicada a la conservació, estudi i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar.
La segona meitat dels anys 90, i els primers d'aquest segle han estat testimonis de profunds canvis en el panorama de l'arqueologia cabrerenca.
Es varen fer noves troballes al voltant de Burriac, cada cop més a prop de la zona urbanitzada i es posà al descobert el nucli de la Cabrera (o Ilturo) romana, amb troballes com Ca l'Arnau-Can Mateu o Can Benet. Tot això comportava noves necessitats.
El 1997 es va poder actuar in extremis en l'establiment ibèric de l'Hostal i la terrisseria romana de Can Pau Ferrer, fets que varen significar que l'ajuntament prengués, a partir d'aquell moment, mesures de caràcter preventiu pel cas de vestigis arqueològics en sòl urbanitzable. 
El 1999, el grup d'arqueologia de la Fudació Burriac va detectar accions furtives en el torrent de Cal Coix, que van tenir continuïtat i finalment van dur a la detenció d'un infractor. A instàncies del SEPRONA, Joan Carles Alay va elaborar un informe. Finalment, però, l'infractor va tenir una sanció escassa, en no poder provar la seva intervenció en accions furtives anteriors.
L'any 2001, un acord entre l'ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Cultura, va permetre la creació de la plaça d'arqueòleg municipal, que va recaure en Albert Martín, director també de les excavacions de Ca l'Arnau.
L'any 2014, el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar una pregunta sobre l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural del poblat ibèric de Burriac, que va donar lloc a un debat i a una resposta per part del Conseller de Cutura, Ferran Mascarell, que, entre d'altres coses, al.legà que era difícil delimitar l'àrea protegida, i es va comprometre a seguir-hi treballant.
"Tot i així, ara per ara, l'única protecció física del jaciment, continua essent el rètol que el Departament de Cultura va instal.lar l'any 1983" (Alay i Clariana: "El poblat de Burriac.." a 11è col.loqui la Història a Debat. Pàg. 135.

Continuarà?

Podeu llegir l'article clicant aquí


(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. 
Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

Una de les entrades sud del poblat, excavada per la SAMM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...