La terra sigil.lata de la tercera fase de Can Xammar (Mataró)

Gorgona de la peça signada per M PERENNIVS.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

L'any 1970, des del Museu Arqueològic de Barcelona, es va dur a terme una excavació d'emergència a les restes romanes de Can Xammar (Mataró), originada en part per la destrucció d'aquests vestigis per les màquines excavadores. Aquesta intervenció va estar dirigida per Ricard Batista i executada per Francesc Gusi. 
El que havia sobreviscut al llarg dels segles d'unes fastuoses termes romanes pavimentades amb mosaics opus tesellatum, havia estat arrassat. El arqueòlegs varen dur a terme diversos tempteigs en el sector que no havia estat destruït, i els treballs varen posar al descobert una estança subterrània amortitzada amb terres que contenien gran quantitat de deixalles domèstiques, sobretot ceràmica de parets fines, comunes i àmfores. Es tractava  possiblement d'un magatzem subterrani, amortitzat per dos gran estrats. Més endavant s'hi van dur a terme dues noves excavacions: Una l'any 1987 dirigida per l'arqueòleg Joaquim Pera, i l'altra el 2002, a càrrec de Pou i Travesset.
Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, ha publicat ara un article referit a la ceràmica exhumada en la tercera excavació, la de 2002.Es tracta d'un dels conjunts de terra sigillata més importants de Mataró, en qualitat i quantitat, només comparable excavat darrera l'ajuntament. 
De la qualitat de la ceràmica recuperada dóna idea l'article de Clariana, que tracta de la terra sigillata itàlica i de la de parets fines. Datada en els regnats d'August i Tiberi, i que correspondria a l'època de major esplendor de la Iluro romana.
Podeu llegirlo aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Ceràmica sigillata provinent de la tercera fase d'excavació de l'estança soterrània romana de Can Xammar (Mataró)". XXXV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, 2018.