LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 5 de març de 2021

Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)

 

Imatge: Dibuixos de la publicació de Rubio de la Serna, amb dibuixos del seu germà D. F. de A. Rubio, i on es veuen el lècit (a la part inferior esquerra) i el Rhyton (a la part inferior dreta). Al centre part superior, àmfora ibèrica. Procedència: Felibrejada.
 
De nou Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay són autors d'un article reivindicant peces desaparegudes del nostre patrimoni arqueològic, article publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró, amb el títol "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme)".
A la segona meitat del segle passat, l'arqueòleg Josep Barberà va estudiar els materials de la col.lecció Rubio de la Serna, procedents de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), i no va poder trobar-ne alguns documentats en anteriors estudis.
 
En concret es tractava d’un lècit, un rhyton, un lagynos i un plat de peix. També es va trobar que de les aproximadament dotze àmfores ibèriques que hi havia d’haver, només en localitzà una.(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).
 
Fou en el ya llunyà any 1881 on en el transcurs d'unes tasques sobre el terreny de Can Rodon de l'Hort que es descobriren alguns recipients de formes i dimensions variades. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273). El propietari del terrenys era Juan Rubio de la Serna (1834-1917), jutge de Barcelona, propietari de diverses finques i una casa a Sant Andreu de Llavaneres. Adonant-se de la importància de les troballes, Rubio de la Serna es va presentar al terreny i va ser l'inici una sèrie d'excavacions, que ben aviat van despertar l'interès dels estudiosos.
L'any 1884, el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana va incorporar un escrit de Rubio de la Serna, il.lustrat amb alguns dibuixos de la col.lecció: aquí és on trobem per primera vegada dibuixats el lècit i el rhyton, que tenia forma de peu.
El 1888 es va publicar la primera memòria, en ella:

Es descriuen en detall tres de les peces interessades: el lècit, el rhyton i el plat de peix. També es publiquen un seguit de làmines fetes pel seu germà (D.F. de A. Rubio), on apareixen dibuixades.
(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 276).
 
Rubió de la Serna morí el 1917, un any després de la descoberta del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). La seva vídua va llegar els materials de Can Rodon al Museu Arqueològic de Barcelona, reservant-se la família algunes peces. El 1926, Josep de C. Serra Ràfols publicà a la Gaseta de les Arts la notícia de la donació i per primer cop van aparèixer publicades fotografies de les peces.
(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).
El 1932, el Museu d'Arqueologia es va traslladr al peu de la muntanya de Montjuïc, a l'anomenat Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de 1929.
En esclatar la Guerra Civil, el director del museu, Pere Bosch i Gimpera ordenà retirar les peces exposades, per temor als saqueigs i als bombardeigs. Després de diverses vicisituds,  foren traslladades a l'Alt Empordà i posteriorment a Ginebra. El 1939 es varen retornar a Barcelona via Madrid. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 273-274).
Les publicacions posteriors a aquesta etapa, varen emprar sempre els dibuixos i footografies anteriors, sense fer-ne de nous.
Els anys 1968 i 1869, es varen reprendre les excavacions a Can Rodon de l'Hort, sota la direcció de Josep Barberà i Ricard Pascual, la finalitat d'aquesta campanya era localitzar tombes que es poguessin posar en relació amb els materials. Es descobriren un total de quatre tombes iberes d'incineració, datades entre els segles IV i III aC.;participaren també excavadors del grup de Marià Ribas, de Matarói de Cabrera. Fou l'estudi de Josep Barberà el que posà en evidència que havien desparegut les esmentades peces, a saber: un lècit aribalístic, un rhyton, un legynos (publicat per primera vegada en les fotografies de Serra Ràfols de 1926), un plat de peix. El mateix Serra, en informar de la donació, havia fet esment de 12 àmfores ibèriques, de les que Barberà només en va localitzar una, al Museu de Vilafranca de Penedès. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 278-279).
I ara ve el misteri: què va passar amb les peces? Pregunten els autors. "Desaparegudes, perdudes o espoliades?". 
 
 D’acord amb els fets exposats, des de l’ingrés en el Museu d’Arqueologia l’any 1926 –quan van ser fotografiades- fins l’estudi de Josep Barberà –a la segona meitat dels anys seixanta del segle passatno hi ha cap evidència que confirmi que les peces interessades estiguessin al Museu. Tot i aparèixer en diferents estudis i publicacions, sempre són fonamentades en les primeres descripcions i il·lustrades amb les fotografies de l’any 1926. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 280-281).
 
Imatge: dibuix on consten el lagynos, le rhyton i el lècit (Barberà, 1968). Procedència: Felibrejada. 
 
Podeu llegir un altre article sobre la col.leció Rubio de la Serna de Can Rodon en aquesta entrada del bloc.
 
 J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.
 
 J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.
 
Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme).
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...