LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 28 d’octubre de 2021

Els senyals de les batalles en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: detall de les muralles de Burriac. 
Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.
 
"Sertori, quan se li afegien de cop tots els que habiten en aquest costat del riu Ebre, tenia un exèrcit nombrós, doncs cada vegada en venien més i es reunien amb ell des de tots els llocs. Però, inquiet per la disciplina i audàcia dels bàrbars, que demanaven a crits atacar els enemics i no podien suportar el retard, intentava tranquil.litzar-los amb paraules." Plutarc Vides parale.les. Sertori. 16, 2-3.
 
 "Va reunir a Osca, ciutat important els més nobles de cada poble, va posar mestres d'ensenyances gregues i romanes, i de fet els va utilitzar com a ostatges, però de paraula els va educar per a fer-los partíceps, quan fossin homes, del govern i el poder. Els pares gaudien enormement en veure els seus fills amb togues orlades de porpra, i en venir a l'escola amb ordre". Plutarc, Sertori. 14, 3-4.
 
Es habitual que llegim en llibres, començant pels de text, una pacífica romanització de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, que contrastaria suposadament amb els bel.licosos pobles de la Meseta, o bé els lusitans comandats per Viriat o els indomables càntabres i asturs. No obstant, aquesta idea pot resultar enganyosa.
Comencem per dir que el món antic no es caracteritza precisament pel pacifisme. Conquerir terres, botins, esclaus era una cosa normal i ben considerada, els trofeus eren exhibits amb orgull, i la crueltat amb l'adversari no aixecava, per dir-hi així, massa queixes.
La península va ser escenari de cruents conflictes, i pensar que els ibers de la costa mediterrània no hi van intervenir, no és massa creïble, tenint en compte que tant cartaginesos com romans cercaven aliances, de grat o per la força, amb les tribus iberes: homes, armes, subministraments. Podeu veure una referència en aquesta entrada en bloc.
Enumerem alguns dels conflictes peninsulars dels que en tenim notícia, excloent els que podien tenir lloc entre tribus i poblats: La Segona Guerra Púnica (219-201aC), les guerres lusitanes (155-139 aC.) la revolta contra Cató (197-195 aC.), les guerres Sertorianes (82-72 aC.), la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC.)
Centrant-nos ara en el poblat ibèric de Burriac: hi veiem senyals d'enfrontaments bèl.lics? 
-Les restes de les impressionants muralles conservades (s.III-IV aC.), indiquen de ben segur que no eren ornamentals. 
-A finals del segle III aC., és a dir, durant la II Guerra Púnica, es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins una enorme torre defensiva de 60 metres quadrats de base i d'entre 11 i 14 d'alçada, que va exigir un enorme treball en la pedra, però que poc després es enderrocada (pels vencedors?). Podeu llegir-ho en l'entrada que vam dedicar a la conferència de la doctora Dolors Zamora.
-En una conferència que va tenir lloc a Mataró el 2018, l'arqueòleg Dr. Noguera va explicar la presència de material de tipus militar a Burriac, entre el que es compten abundants bales de fona, materials la datació dels quals coincideix amb les anomenades Guerres Sertorianes. Podeu veure el resum de la conferència en aquesta entrada del bloc.
Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre (1). Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors (2), i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.
-En el darrer quart del segle II aC. hi va haver a la vall de Cabrera un campament o nucli romà estable, el que avui anomanem Ilturo romana.
-El poblat ibèric de Burriac estava abandonat ja durant la segona meitat del segle II. Cap historiador indica que els ibers d'aquesta zona lluitessin a favor de Cèsar o Pompeu -tampoc fora impossible- però si que indica un canvi radical en la societat i en l'economia, desplaçant-se aquesta darrera de la muntanya al pla. No sabem si les èlits si van afegir de bon grau i van obtenir avantatges.
 
(1) És molt coneguda la història de la cèrvola blanca de Sertori, que un caçador li havia regalat, i que el seguia a tot arreu, de manera que molts asseguraven que Sertori gaudia de la protecció de la deessa Diana. (Plutarc: Sertori, 11 i 20).
 
(2) Segon Plutarc, Perpenna i els conspiradors que havien acabat amb la vida de Sertori, no tan sols no van ser recompensats, sino van acabar executats per ordre de Pompeu,o van haver de fugir i acabar de mala manera. Pompeu va també cremar personalment totes les cartes i documents que podien comprometre aliats de Sertori a Roma (Plutarc, Sertori, 27). Un final que recorda aquella frase que s'atribueix a Servili Cepió quan els assassins de Viriat no van rebre la recompensa per la seva traició: "Roma no paga traïdors" (Roma traditoribus non praemiat), potser una manera de tapar la intervenció dels romans en les conspiracions.
 
Imatges: entrada sud del poblat, des dins. Enorme bloc de pedra granítica utilitzat per reforçar les defenses.
 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...