L'escultura perduda de Can Sentromà (Tiana)

 

Hermes de Can Sentromà. Fotografia de Camps i Català (1977). Publicada a Felibrejada.

Joan Carles Alay (1) i Joan Francesc Clariana són autors d'un article publicat a la revista Felibrejada, article que du per títol "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Sentromà", i destinat segons expliquen, a la recuperació d'un bust en marbre d'Hermes descobert a la finca Can Sentromà (Tiana), l'any 1931 i venuda l'any 2005 per la propietat, ignorant-se actualment la seva localització i estat de conservació:

Aquest article inicia una tasca de recerca amb l'objectiu de localitzar la peça. Si es troba, sempre hi haurà temps per gestionar el seu retorn a Sentromà o -si més no- que les administracions competents tinguin controlada la seva ubicació, per garantir-ne la conservació (...) (Vegeu: Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura...pàg. 287). 

 

L'escultura es va trobar l'any 1931 amb motiu d'unes obres; tres anys més tard, un esllavissament de terres va posar al descobert un opus testaceu, pertanyent a una vil.la. Aquesta troballa va fer que el propietari de la finca Epifani de Fortuny i Salazar, Baró d'Esponellà, s'interessés per l'arqueologia, i va iniciar unes excavacions amb la col.laboració del professor Josep de C. Serra Ràfols.  Amb diversos directors i equips d'arqueòlegs, les excavacions a Can Setromà es perllongaren fins els anys 80.

Epifanio de Fortuny i Salazar (1898-1989), IV baró d'Esponellà, fou un autèntic Mecenes de l'arqueologia: comissari provincial d'excavacions entre 1947 i 1956; president del grup de col.laboradors dels Museu Arqueològic de Barcelona, embrió de la futura Societat Catalana d'Arqueologia; el 1960 inaugurà a la masia una biblioteca-museu amb més de deu mil volums especialitzats en literatura catalana, arqueologia, història i uns fons important sobre la darrera guerra civil. (Vegeu Alay i Clariana, "Nota sobre l'escultura..." pàgs. 287-288),  en aquest museu s'hi exposava l'Hermes.

 

L’any 1974 el professor Josep Guitart, que havia dirigit les excavacions de la vil·la entre 1967 i 1969, va publicar un estudi exhaustiu de l’escultura que ens ocupa (Guitart 1974). Donada la importància del conjunt, l’any 1975 es va declarar amb la màxima categoria de protecció patrimonial (Resolució del 9 de juliol, publicada en el BOE d’11 d’agost de 1975). (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...pàg. 289).

 

L'estudi de Josep Guitart, reiterat més tard per Marta Prevosti, descriu un bust barbat en marbre, de 19 cm. d'alçada, 14,50 d'ample i 7,50 de gruix, representant Hermes en la seva forma del déu Pan i  datada a principis del segle V. (Vegeu Alay i Clariana "Nota sobre le'escultura...) pàgs. 289-290).

Malhauradament, a la mort del baró, l'any 1989, es va iniciar un procés d'abandonament i de degradació del jaciment i es va tancar la biblioteca-museu. Aquesta degradació fou denunciada per l'Associació Amics de Sentromà i l'any 2011 es va elaborar un informe (Alay, 2011) sobre l'estat del jaciment. Lamentablement l'Associació Amics de Senromà es va dissoldre el 2016. (Vegeu: Alay i Clariana "Nota sobre l'escultura...", pàg. 289).

 

(1) J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

(2) J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan FRANCESC CLARIANA I ROIG, "Nota sobre l'escultura "perduda" de Can Setromà (Tiana, Maresme)", Revista Felibrejada, núm 98, dedicat al 12è Col.loqui Història a Debat: Exilis i Dissidències. Grup de Història del Casal. Mataró, 2020.

Una altre article sobre Can Sentromà publicat en aquest bloc: Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)