Imatge: Ull udjat.Fotografia: Museu de Mataró
Text: Joan Francesc Clariana Roig
Conservat en el Museu de
Mataró i exposat en les seves vitrines, veiem un curiós amulet de pasta
de vidre opac de color verd clar, de forma quasi quadrangular, que fa
poc més d’un centímetre de costat per gairebé 4 mm
de gruix. Fou trobat en les excavacions que es realitzaren en el carrer
Na Pau a l’any 1997 i prové d’un context estratigràfic datable del segle
I aC (Cela et alii 2003, p. 36). Estava foradat pels costats, per adaptar-ho com a penjoll o element giratori (potser d’un anell).
La importància d'aquesta
peça rau en el fet que es tracta del primer objecte de tipus egipci
trobat a Mataró. Veiem el clar paral·lelisme que presenta amb els
característics amulets d’Hathor i l’ull "udjat".
En l’anvers, veiem el
que sembla un òvid vers l’esquerra i que no es altra cosa que la
representació de la deessa egípcia Hathor, equivalent a l’Afrodita
greco-romana (una de les formes usuals en les seves imatges era la
figura d’una vaca amb el disc solar, “uraeus”, entre les banyes). En
aquest cas copsem que, al seu damunt, hi ha una mitja lluna de cap per
avall i un punt o cercle, representació que, així mateix, podríem
associar amb la deessa púnica Tànit (coincident amb la que veiem en una
estela de Cabrera de Mar, conservada a la Fundació Burriac). Davant la
figura de l'òvid veiem el que sembla una petita figura zoomorfa, potser
una au (?).
En el revers, hi ha una
imatge que, inicialment, fou identificada com un vaixell i que podem
comparar amb els amulets en forma d’ull o “udjat”. L’ull del déu falcó
s'identifica amb el déu Horus (espós d'Hathor), seria l'equivalent al
déu Apol·lo de la mitologia greco-romana i déu de la creació segons la
mitologia egípcia. La llegenda explica com Horus, lluitant contra Seth,
que anava disfressat de porc (adversari del déu Osiris), va ferir-lo,
perdent l’ull i fou guarit pel déu Thot (déu de l’escriptura).
Era
un tipus d’amulet molt estès a l’antiguitat, per a la protecció contra
el mal d’ull i pel desig de tenir bona vista (salut i agudesa visual).
L’exemplar de Mataró, es tracta d’un model cronològicament evolucionat
per la qual cosa costa identificar els seus elements. Al Museu
arqueològic d’Eivissa podem veure diversos exemplars més antics, però de
tipologia similar:
http://www.egipte.org/wordpress
BIBLIOGRAFIA
CELA, X.; GARCIA, J.; PERA, J.: Fem arqueologia, descobrim la ciutat. Mataró 2003.
CELA, X.; SUBIRATS, I.: Memòria de la
intervenció arqueològica d’urgència realitzada al carrer na Pau
(Mataró, El Maresme). Mataró, gener-febrer 1997.
PADRÓ, J.: Historia del Egipto
faraónico. Madrid (RBA) 2009.
SHAW, I. (ed.): Historia del antiguo
Egipto. Madrid 2010.
