LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.
divendres, 25 d’abril del 2014
Festival romà a Badalona, amb recreació de noces imperials
des d'ahir, dia 24 i fins el 28 d'abril té lloc a Badalona el Festival Romà, la Magna Celebratio, que inclou bon nombre d'actes culturals, lúdics i recreacions de la vida romana. Entre aquestes, una commemoració de les noces trascendentals d'August i Lívia (personatge injustament maltractat per la ploma de Robert Graves).
Procedència de la imatge: Museu de Badalona.
Etiquetes de comentaris:
August,
Badalona,
Esdeveniments,
Romans
dimecres, 23 d’abril del 2014
Festival romà de Tarragona: "August. Una civilització mediterrània"
Imatge: August com a Pontifex maximus. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig
Etiquetes de comentaris:
August,
Esdeveniments,
Romans,
Tarragona
dijous, 17 d’abril del 2014
La porta sud de les muralles del poblat ibèric de Burriac (Ilturo)
Imatge: Detall de l'entrada sud de la muralla del poblat ibèric de Burriac (Ilturo), a Cabrera de Mar (Barcelona). Fotografia de Rosa Isabel Garí.
L'any 1984, dins un pla d'ocupació dut a terme per la Generalitat de Catalunya, es van dur a terme alguns treballs de neteja i excavació en alguns sectors del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), posant-se al descobert una entrada al sud de la muralla. Aquesta estava malmesa a causa d'un xaragall d'aigua i les arrels d'un garrofer.
Posteriorment, un equip dirigit per Joan Banús i Carles Martí va dur a terme treballs de restauració, consolidació i neteja. Quatre dels participants en el treball varen publicar un article:
"Sens dubte, moure els grans blocs de pedra i recolol.locar-los al seu lloc d'origen va ser la feina més difícil. Primerament, instal.làrem un gran trípode fet amb vigues de ferro al qual ancorarem un ternal per a gran tonatge. A partir d'aquí, iniciarem el lent i dificultós moviment de blocs de pedra que restituírem al seu emplaçament, primer els que formaven el fonament i després els que anaven a la part vista. Finalment, per tal d'assegurar-los convenientment, en la part interior del mur, amagat de la cara vista, realitzàrem un encofrat de formigó i la recanalització del xaragall, de manera que no tornés a afectar la muralla". Rafael Esteban et alii. (1991, pag. 8).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
BIBLIOGRAFIA
Rafael ESTEBAN; Josep GARRIDO; Jaume TURA; Josep TURA, Nota sobre els treballs de restauració de la porta del migjorn de l'oppidum ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Fotografies de Joan F. Clariana. VIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1991.
Imatge: un altre detall de la porta sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa I. Garí
L'any 1984, dins un pla d'ocupació dut a terme per la Generalitat de Catalunya, es van dur a terme alguns treballs de neteja i excavació en alguns sectors del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), posant-se al descobert una entrada al sud de la muralla. Aquesta estava malmesa a causa d'un xaragall d'aigua i les arrels d'un garrofer.
Posteriorment, un equip dirigit per Joan Banús i Carles Martí va dur a terme treballs de restauració, consolidació i neteja. Quatre dels participants en el treball varen publicar un article:
"Sens dubte, moure els grans blocs de pedra i recolol.locar-los al seu lloc d'origen va ser la feina més difícil. Primerament, instal.làrem un gran trípode fet amb vigues de ferro al qual ancorarem un ternal per a gran tonatge. A partir d'aquí, iniciarem el lent i dificultós moviment de blocs de pedra que restituírem al seu emplaçament, primer els que formaven el fonament i després els que anaven a la part vista. Finalment, per tal d'assegurar-los convenientment, en la part interior del mur, amagat de la cara vista, realitzàrem un encofrat de formigó i la recanalització del xaragall, de manera que no tornés a afectar la muralla". Rafael Esteban et alii. (1991, pag. 8).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
BIBLIOGRAFIA
Rafael ESTEBAN; Josep GARRIDO; Jaume TURA; Josep TURA, Nota sobre els treballs de restauració de la porta del migjorn de l'oppidum ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Fotografies de Joan F. Clariana. VIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, 1991.
Imatge: un altre detall de la porta sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa I. Garí
Etiquetes de comentaris:
Cabrera de Mar,
Ibers,
Ilturo,
Patrimoni
dilluns, 24 de març del 2014
Un amulet fenici-egipci trobat a Iluro
Imatge: Ull udjat.Fotografia: Museu de Mataró
Text: Joan Francesc Clariana Roig
Conservat en el Museu de
Mataró i exposat en les seves vitrines, veiem un curiós amulet de pasta
de vidre opac de color verd clar, de forma quasi quadrangular, que fa
poc més d’un centímetre de costat per gairebé 4 mm
de gruix. Fou trobat en les excavacions que es realitzaren en el carrer
Na Pau a l’any 1997 i prové d’un context estratigràfic datable del segle
I aC (Cela et alii 2003, p. 36). Estava foradat pels costats, per adaptar-ho com a penjoll o element giratori (potser d’un anell).
La importància d'aquesta
peça rau en el fet que es tracta del primer objecte de tipus egipci
trobat a Mataró. Veiem el clar paral·lelisme que presenta amb els
característics amulets d’Hathor i l’ull "udjat".
En l’anvers, veiem el
que sembla un òvid vers l’esquerra i que no es altra cosa que la
representació de la deessa egípcia Hathor, equivalent a l’Afrodita
greco-romana (una de les formes usuals en les seves imatges era la
figura d’una vaca amb el disc solar, “uraeus”, entre les banyes). En
aquest cas copsem que, al seu damunt, hi ha una mitja lluna de cap per
avall i un punt o cercle, representació que, així mateix, podríem
associar amb la deessa púnica Tànit (coincident amb la que veiem en una
estela de Cabrera de Mar, conservada a la Fundació Burriac). Davant la
figura de l'òvid veiem el que sembla una petita figura zoomorfa, potser
una au (?).
En el revers, hi ha una
imatge que, inicialment, fou identificada com un vaixell i que podem
comparar amb els amulets en forma d’ull o “udjat”. L’ull del déu falcó
s'identifica amb el déu Horus (espós d'Hathor), seria l'equivalent al
déu Apol·lo de la mitologia greco-romana i déu de la creació segons la
mitologia egípcia. La llegenda explica com Horus, lluitant contra Seth,
que anava disfressat de porc (adversari del déu Osiris), va ferir-lo,
perdent l’ull i fou guarit pel déu Thot (déu de l’escriptura).
Era
un tipus d’amulet molt estès a l’antiguitat, per a la protecció contra
el mal d’ull i pel desig de tenir bona vista (salut i agudesa visual).
L’exemplar de Mataró, es tracta d’un model cronològicament evolucionat
per la qual cosa costa identificar els seus elements. Al Museu
arqueològic d’Eivissa podem veure diversos exemplars més antics, però de
tipologia similar: http://www.egipte.org/wordpress
BIBLIOGRAFIA
CELA, X.; GARCIA, J.; PERA, J.: Fem arqueologia, descobrim la ciutat. Mataró 2003.
CELA, X.; SUBIRATS, I.: Memòria de la
intervenció arqueològica d’urgència realitzada al carrer na Pau
(Mataró, El Maresme). Mataró, gener-febrer 1997.
PADRÓ, J.: Historia del Egipto
faraónico. Madrid (RBA) 2009.
SHAW, I. (ed.): Historia del antiguo
Egipto. Madrid 2010.

dijous, 20 de març del 2014
El viatge a la Lluna de Llucià de Samosata
Imatge: retrat imaginari de Llucià de Samosata . Autor: William Faithorne (1627-1691). Procedència: Wikimedia Commons
Ja saben els nostres lectors que de tant en tant ens agrada treure a "Les muralles d'Ilturo" algun clàssic, especialment si és poc conegut entre el públic o fins i tot fora del que és més comú.
Avui parlarem de Llucià, escriptor en llengua grega, nascut a Samosata (Síria, imperi romà) i que va viure entre els anys 125 i 181. Un home escèptic i que sovint ironitza sobre les creences de la seva època en obres com Diaàlegs dels morts o Diàlegs dels déus.
Doncs bé, Llucià de Samosata és el primer autor conegut que explica un viatge a la Lluna, naturalment disparatat, i del que irònicament ens avisa que tot és fals, però tant fals com els coses que escrivien altres que pretenien fer-les passar per certes:
"Llegint aquests autors, les seves mentires no m'indignen massa, ja que me n'he adonat que es tracta d'una pràctica habitual fins i tot en aquells que han fet de la filosofia la seva professió. (...) Ara bé, la meva manera de mentir és molt més honrada que la seva, doncs almenys, en un punt diré la veritat, i és que sóc un mentider." Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
Amb el seu viatge a la Lluna, Llucià es converteix en el precursor de la ciència ficció, titolant-se el seu llibre, per més ironia Història vertadera.
Després de travessar en un vaixell les Columnes d'Hèracles (estret de Gibraltar), navegant cap a l'oest, Llucià i els seus són arrossegats per una tempesta vers la Lluna, on troben una mena d'estranys habitrants que no tenen annus, tenen ulls de posar i treure i vesteixen de vidre i metall, neixen d'home i no de dona i són comandats per Endimió.
"Els rics es vesteixen amb robes fetes de vidre, els pobres amb coure teixit, doncs hi ha molt de coure allà, el mullen llegerament amb aigua i el treballen com si fos llana. Pel que toca als seus ulls, no sé com són, i dubto en fer-ho saber, doncs em prendran per trapella, ja que es tracta d'una cosa increïble. No obstant, ho explicaré. Tenen uns ulls que es poden treure; se'ls lleven quan volen i els guarden fins que tenen necessitat de veure. Llavors els tornen a col.ocar a les seves òrbites. Sovint, quan han perdut els seus, els demanen a un veí. N'hi ha molts, i fins i tot els rics en tenen de reserva. Les seves orelles són fulles de plàtan, excepte els homes nascuts d'aglans, que tan sols las tenen de fusta."
Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
No se li pot negar imaginació, a Llucià de Samosata!
Ja saben els nostres lectors que de tant en tant ens agrada treure a "Les muralles d'Ilturo" algun clàssic, especialment si és poc conegut entre el públic o fins i tot fora del que és més comú.
Avui parlarem de Llucià, escriptor en llengua grega, nascut a Samosata (Síria, imperi romà) i que va viure entre els anys 125 i 181. Un home escèptic i que sovint ironitza sobre les creences de la seva època en obres com Diaàlegs dels morts o Diàlegs dels déus.
Doncs bé, Llucià de Samosata és el primer autor conegut que explica un viatge a la Lluna, naturalment disparatat, i del que irònicament ens avisa que tot és fals, però tant fals com els coses que escrivien altres que pretenien fer-les passar per certes:
"Llegint aquests autors, les seves mentires no m'indignen massa, ja que me n'he adonat que es tracta d'una pràctica habitual fins i tot en aquells que han fet de la filosofia la seva professió. (...) Ara bé, la meva manera de mentir és molt més honrada que la seva, doncs almenys, en un punt diré la veritat, i és que sóc un mentider." Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
Amb el seu viatge a la Lluna, Llucià es converteix en el precursor de la ciència ficció, titolant-se el seu llibre, per més ironia Història vertadera.
Després de travessar en un vaixell les Columnes d'Hèracles (estret de Gibraltar), navegant cap a l'oest, Llucià i els seus són arrossegats per una tempesta vers la Lluna, on troben una mena d'estranys habitrants que no tenen annus, tenen ulls de posar i treure i vesteixen de vidre i metall, neixen d'home i no de dona i són comandats per Endimió.
"Els rics es vesteixen amb robes fetes de vidre, els pobres amb coure teixit, doncs hi ha molt de coure allà, el mullen llegerament amb aigua i el treballen com si fos llana. Pel que toca als seus ulls, no sé com són, i dubto en fer-ho saber, doncs em prendran per trapella, ja que es tracta d'una cosa increïble. No obstant, ho explicaré. Tenen uns ulls que es poden treure; se'ls lleven quan volen i els guarden fins que tenen necessitat de veure. Llavors els tornen a col.ocar a les seves òrbites. Sovint, quan han perdut els seus, els demanen a un veí. N'hi ha molts, i fins i tot els rics en tenen de reserva. Les seves orelles són fulles de plàtan, excepte els homes nascuts d'aglans, que tan sols las tenen de fusta."
Llucià de Samosata, Història vertadera, I.
No se li pot negar imaginació, a Llucià de Samosata!
Etiquetes de comentaris:
Classics,
Ficció,
Literatura
dissabte, 8 de març del 2014
Fotos pel record: en Jaume Tura Dalmau, "el Llarg"
En Jaume Tura i Dalmau (EPD), anomenat pels seus companys "el Llarg", degut a la seva alta i magre figura, fou una d'aquestes persones que, al llarg de la seva vida, calladament i desinteressadament, esmerçà moltes hores en l'arqueologia, contribuïnt a salvar per a tots nosaltres un patrimoni que, quan ell va començar, no estava tan protegit com ara, sino sovint amenaçat.
Va iniciar la seva tasca en el grup de l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Beltran, allà pels anys 60; una de les seves primeres intervencions fou a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), però va estar també en molts altres indrets d'aquesta zona, dins el grup de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró: el poblat ibèric de Burriac, Iluro, Mata, Can Modolell...
El grup de Marià Ribas portava un pin dissenyat per Marià Ribes i fabricat per en Jaume en la joieria en la que llavors treballava.
Quan, amb el pas del temps, deixà d'excavar directament, fa continuar la seva feina com a restaurador -com en Josep Garrido, en "Pepe"- i col.laborant en diverses tasques de la Secció.
Com tantes altres persones, va formar part d'una generació enamorada de la cultura, i que ha contribuit de manera notable a salvar el patrimoni d'aquest país.
Imatge: Marià Ribas (al centre) restaurant els murs de Torre Llauder, amb en seu equip, en el que veiem Jaume Turà, Jaume Soler i Rafael Esteban. Fotografia d'autor desconegut. Arxiu de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Etiquetes de comentaris:
Mataró,
Personatges,
Records,
Secció Arqueològica de Mataró
diumenge, 2 de març del 2014
En memòria de Roser Fadó i Xifre
Avui, 2 de març han tingut lloc les exèquies de Roser Fadó i Xifre, membre de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró, Secció en la que va entrar en els anys 70, amb una tasca intensa i desinteressada, dedicada especialment a l'estudi de la ceràmica romana i, dins l'equip del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), al treball d'excavació i d'estudi.
Roser Fadó i Xifre formava part d'una generació que de forma altruïsta i en un moment heroic de l'arqueologia -no tan protegida i professionalitzada com avui-, va dedicar hores i hores a treballar en aquest àmbit.
El companys de la Secció Arqueològica la tindran sempre present en la seva memòria. Descansi en pau.
BIBLIOGRAFIA
Roser FADÓ I XIFRÉ i Albert SOLER CASELLAS: "Estudi de les troballes de la plaça Pius XX (Mataró). a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. Mataró, 1979, pags. 199-206.
Imatge: Una part de l'equip de la Secció Arqueològica que va excavar a Can Modolell (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Isabel Serra, Roser Fadó, Joan Bonamusa (EPD), Josep Fernandez, Joaquim Pera (en l'actualitat catedràtic a l'UAB).
Roser Fadó i Xifre formava part d'una generació que de forma altruïsta i en un moment heroic de l'arqueologia -no tan protegida i professionalitzada com avui-, va dedicar hores i hores a treballar en aquest àmbit.
El companys de la Secció Arqueològica la tindran sempre present en la seva memòria. Descansi en pau.
BIBLIOGRAFIA
Roser FADÓ I XIFRÉ i Albert SOLER CASELLAS: "Estudi de les troballes de la plaça Pius XX (Mataró). a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme. Mataró, 1979, pags. 199-206.
Imatge: Una part de l'equip de la Secció Arqueològica que va excavar a Can Modolell (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Isabel Serra, Roser Fadó, Joan Bonamusa (EPD), Josep Fernandez, Joaquim Pera (en l'actualitat catedràtic a l'UAB).
Etiquetes de comentaris:
Mataró,
Personatges,
Recordatori,
Secció Arqueològica de Mataró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




