Ha mort l'arqueòleg Joan Sanmartí

 

Procedència de la imatge: Universitat de Barcelona.

 

A l'edat de 67 anys ens ha deixat l'arqueòleg i catedràtic Dr. Joan Sanmartí Grego, un dels referents de l'arqueologia a Catalunya. Des d'aquest bloc d'arqueologia i història, el volem recordar, també com a un dels directors de les excavacions a Burriac els darrers anys.

Enllaços:  

El Joan Sanmartí ha marxat, blog de J. Santacana.

Dr. Joan Sanmartí Grego. Universitat de Barcelona. Secció de Prehistòria i Arqueologia.

Presentació del Pla Director Arqueològic de Cabrera

Imatge: vista de la zona al nord de Can Rodon,  centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 15 d'octubre va tenir lloc a Cabrera de Mar, la XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

Volem parlar en aquest bloc de la comunició dedicada sobre el Pla Arqueològic de Cabrera de Mar, que va ser la darrera de la jornada, abans de les conclusions.

La presentació d'aquest pla va estar a càrrec del gestor cultural Joan Pluma Vilanova, elaborat per ell mateix, l'arqueòleg Manuel Rueda, l'arquitecta Sílvia Mosquera i el museòleg Julià Colomer, per encàrrec de l'ajuntament de Cabrera.

Va destacar el conferenciant la ja coneguda trascendència del patrimoni arqueològic cabrerenc, notablement conservat a diferència d'altres municipis, perque la urbanització del poble no ha estat tan constant al llarg del temps.

Cabrera de Mar té 55 jaciments identificats.

Punts destacats de la intervenció de Joan Pluma:

-El pla s'ha elaborat tenint en compte la capacitat financera actual i futura de l'ajuntament de Cabrera, una població propera als 5000 habitants, l'ajuda externa (Diputació, Universitats, Fundació Burriac), l'estil de gestió (amb tercers o directa), si pot créixer o no en funció del personal que disposa o pot disposar).

-Un relat: L'arqueologia cabrerenca permet estudiar tant els inicis i el desenvolupament d'un excepcional poblat iber com el començament de la romaització. És un fet del que la població i el públic han de tenir evidència.

-Proposen que els jaciments constitueixin un gran parc arqueològic, descartant la creació d'un museu,  que inclou els jaciments actuals i els que es puguin descobrir en el futur. Això suposa manteniment però també pot generar recursos en l'activitat turística, i ajudar a la investigació.

-Actuacions proposades als diferents espais, per ordre de intervenció:

1) Termes i forns de Ca l'Arnau-Can Mateu: posar cobertes per protegir i delimitar uns camins clars de visita, amb informació i llocs per seure.

2) Oppidum de Burriac, sector sud: no pateix pressió urbanística, però la zona és fràgil, cal delimitar-la i protegir-la.

3) Zona nord de Can Rodon de l'Hort: dos espais, segons les diferents actuacions que han tingut. Amb Ca l'Arnau-Can Mateu, haurien de ser percebuts com un únic àmbit.

4) Can Modolell: ja ha rebut protecció. Propietat de la Fundació Burriac. En estar prevista la construcció propera de dues cases, es podria aprofitar per obrir un nou accés al jaciment.

5) Conjunt de l'oppidum de Burriac: reactivar la seva catalogació i protecció com a Bé Cultural. No és visitable. Es tracta de la peça més complicada del patrimoni.

6) Can Benet: es proposa eliminar el camí, fet que permetria possiblement recuperar mosaics. Es podria convertir també en un centre d'acollida i atenció als visitants.

7) Eixample de Cabrera: un cop aprovat el Pla Especial d'Actuació del Patrimoni, subsol del nucli urbà es podria convertir en Bé Cultural d'Interès, fet que protegeria especialment el patrimoni, i permetria també agilittzar els permisos i tràmits d'obres. Per això cal que la població assumeixi la trascendència que té el patrimoni cabrerenc.

8) Castell de Burriac: de propietat municipal, no corre perill en aquest moment. S'hauria de definir el perímetre i àmbit d'influència.

9) Cal Conde: conservar en caràcter d'aquesta masia del segle XVIII, no museitzar.

El conferenciant descarta la creació d'un museu. Si que s'hauria de trobar un forma legal de conservar definitivament les peces actualment conservades a Cabrera, en aquests moments de forma provisional.

 

XIVè Col.loqui: La Història a Debat, del Grup d'Història del Casal

 

Els propers dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc el XIV "La Història de Debat", que organitza el Grup d'Història del Casal de Mataró.

 

Lloc: La sala 1C de la presó de Mataró.

 

Obertura: divendres 4, a les 19 hores.

 

Tema: de la Renaixença al catalanisme polític al Maresme.

 

Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

 

Ramon Juncosa Castelló, mestre vidrier mataroní

 

Imatge: Ramon Juncosa Castelló, mestre vidrier de Mataró. Procedència de la imatge: Web de l'ajuntament de Mataró.

Coincidint amb l'Any Internacional del Vidre avui, 20 d'octubre tindrà lloc una conferència sobre el mestre vidrier mataroní Ramon Juncosa Castelló (1923-1997), defensor de la cultura del vidre, col.laborador  dels estudis arqueològics i històrics d'aquest material, lluitador del cooperativisme i els drets socials. Conferència que té lloc en l'àmbit de l' exposició dedicada a la seva figura i al treball del vidre. 

Conferència a càrrec de: Víctor Ligos, de l'Associació del Vidre Bufat de Mataró.

Dia i hora: 20 d'octubre,  19 hores.

Lloc: Can Palauet, Arxiu Comarcal i Local de Mataró.

Organitzen:  Organitzen: Museu de Mataró i Associació del Vidre Bufat de Mataró.

Enllaç: Conferència de Joan Francesc Clariana sobre el vidre a Mataró. Segles XVI-XVII. L'evidència arqueològica. 

Altres entrades d'aquest bloc dedicades al vidre a Mataró:

-El vidre català al Museu de Mataró.

-El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria.

-Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró.

-Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró).

-Un taller de vidre del segle XVI a Mataró.

-Els vidres antics d'Iluro i el seu territori estudiats per J.F. Clariana (1).

-Els vidres antics d'Iluro i el seu territori estudiats per J.F. Clariana (2).

Cinquanta anys del naixement de la Secció Arqueològica de Mataró

 

Imatges: de dalt a baix: excavacions a Torre Llauder i a Can Rodon de l'Hort. Autors anònims.

 

Els avenços del segle XIX despertaren també un interès creixent per la cultura i la ciència. Mataró no va estar al marge dels progressos, si bé en aquesta breu entrada, ens limitarem al camp de l'arqueologia. Entre les moltes iniciatives del mataroní Terenci Thos i Codina, está la fundació de la Asociación Artística Arqueológica Mataronesa. L'any 1894 es fundà el Museu de Mataró, que el 1941 s'instal.là a l'edifici renaixentista de Can Serra, on encara es troba la seu central. El museu publicà, entre 1948 i 1950 una revista en català, "Museu", que fou clausurada per ordre governativa.

Els anys centrals del segle 20, foren de gran efervescència en el camp de l'arqueologia a la ciutat, que s'estenia a la comarca. No es pot entendre l'arqueologia mataronina sense la figura de Marià Ribas i Bertran, a qui devem la salvació de nombrosos jaciments, amb l'ajuda del seu equip i malgrat les dificultats i la incomprensió de l'època que portaren a la destrucció de edificacions històriques con Torre Llauder.

En els anys 60, Marià Ribas comptava amb un equip de voluntaris, centrat principalment en el poblat ibèric de Burriac i en la vil.la romana de Torre Llauder, malgrat que no foren els únics jaciments: és notable el cas de la necròpolis ibera de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), excavació dirigida per Josep Barberà. O l'enderrocat Can Xammar (Mataró).

Un altre equip, aquest dedicat a la recerca històrica, era el que dirigia Jesús Illa i Paris. L'any 1970, un dels voluntaris de l'equip de Ribas, Joan Bonamusa i Roura, s'adonà de la necessitat d'unir esforços, i així sorgí la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), El Museu, l'any 1982 es convertí en Museu Comarcal del Maresme, per mitjà d'un conveni amb la Generalitat (més tard va tornar a ser municipal). La Secció Arqueològica va tenir la seva seu, durant molts anys, al carrer Sant Pelegrí.

La Secció va dur a terme un gran nombre d'actuacions, tant a Mataró com als voltants, com és el cas de Cabrera, on actuà al jaciment romano-medieval de Can Modolell.

La Secció es va dividir en departaments, dedicats a diverses àrees de treball, i va iniciar un seguit de publicacions que posaren el seu nom en els àmbits culturals: els "Quaderns de prehistòria i arqueologia del Maresme", als que succeí la revista "Laietània", que avui encara es publica.

Amb els temps, la Secció Arqueològica donà lloc a generacions d'estudiosos, llicenciats i doctors, i a una creixent professionalització, creant-se també la figura de l'arqueòleg municipal.

El 2013, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va desaparèixer, naixent en el seu lloc el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM).

El 2021 va tenir lloc a Can Marfà, un altre edifici del Museu, l'exposició commemorativa dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica, exposició dedicada a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró.

Per acabar aquest breu record, citem el nom d'alguns pioners de l'arqueologia mataronina: 

Marià Ribas i Bertran

Esteve Albert

Santiago Martínez Saurí

Joaquim Llovet

Jaume Lladó

Jesús Illa

Lluis Ferrer i Clariana

I tants d'altres... 

 

Imatges, de dalt a baix: retrat de Marià Ribas i Bertran, dedicat per l'ajuntament de Mataró; Jesús Illa i Paris. Autor desconegut.

XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme

 

El proper mes d'octubre tindrá lloc a Cabrera de Mar la XV TROBADA D'ENTITATS DE RECERCA LOCAL I COMERCAL DEL MARESME, amb el lema: Historiografia del Maresme.La història de la recerca arqueològica i antropològica de la comarca.

LLoc: Sala d'actes municipal de Cabrera de Mar, Plaça de l'Ajuntament núm.5.

Dia: dissabte 15 d'octubre de 2022.

Per a més informació: acmaresme@gencat.cat

Telèfon: 937582459

A la xarxa d'arxius comarcals

Presentació del llibre: Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya

Presentació delllibre Les marededeus desaparegudes de la Cerdanya, d'Andreu Fité Sabadell.

Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt.

Dia i hora: dissabte, 27 d'agost, a les 19 hores.

Prsentació a càrrec de Joaquim Graupera, doctor en història de l'art, Josep Samon, historiador i Andreu Fité Sabadell, autor.