El passat 22 de juny, dins la tertúlia "El Racó" de Ràdio Mataró, programa a càrrec del Grup d'Història del Casal, va tenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la cova de les Encantades -coneguda també per molts com "de les Males Dones" o de "les Bones Dones"-, en el que l'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo va respondre les preguntes de Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.
Ramon Coll és arqueòleg, autor de nombroses publicacions i Tècnic del Patrimoni dels Museus de Premià de Mar. El passat 2022 va obtenir l'accèssit del premi Iluro amb un estudi sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar. El llibre sortirà publicat aquesta tardor.
Aquesta cova, situada a la vessant cara la mar de la muntanya de Montcabrer, sempre ha estat envoltada d'una certa fama popular de sobrenatural. Ja ens avisa Ramon Coll que el triangle Montcabrer-Burriac-Argentona és el que conserva més llegendes de tot el Maresme (1).
Explica Ramon Coll que, des de finals del segle XIX ha estat coneguda con un lloc on s'hi trobaven restes arqueològiques. En la dècada dels 30 del segle passat, l'arqueòleg Marià Ribas, amb la col.laboració del rector de Cabrils, Mn. Lluis Sobregrau, va explorar els voltants de la cova. Es tracta d'un lloc amb una forta pendent de 45 graus, que ha anat perdent sediments. En el transcurs dels anys 1950 i 1951 hi van haver noves intervencions, en les que s'exhumaren vasets, a més de materials no ibèrics ni romans.
L'agost de 1993, un sondeig, dirigit per Ramon Coll, va posar al descobert les restes d'una construcció molt feble.
Què tenim sobre la cova de les Encantades, a més de les poques restes arqueològiques? Explica l'arqueòleg que hem d'acudir a la documentació etnogràfica, és a dir: llegendes, tradicions, superticions...i també als fets històrics.
¿Per què hi ha una creu al cim de Montcabrer? ¿Per què trobem materials dels segles XVII i XVIII? La primera creu al cim es va col.locar l'any 1707, explica Ramon Coll. Una mena d'exorcisme?
La cova de les Encantades ofereix més preguntes que respostes. Opina Ramon Coll, que es podia tractar d'una cova santuari, relacionada amb el proper poblat ibèric de Burriac. Situada en un lloc de fort impacte paisagístic, dominant la vall i la plana.
Quines divinitats? No ho sabem, no coneixem la mitologia dels habitants de la zona, i no podem interpretar-la, avisa l'arqueòleg, en base a les llegendes, ja que el significat d'aquestes, varia de generació en generació. Si que podem pensar en una colla de rituals, tal com es pot deduir d'alguns dels materials trobats. Els orígens del santuari es poden situar en el segle IV aC.
Ramon Coll explica que, per la documentació, sabem que a inicis del segle XVIII, el rector de Cabrils, després d'un cicle d'intensos aiguats que "ens han deixat pobres per molts anys", parla de fets que no pareixien cosa natural. Aquests fets serien els que van decidir el rector a demanar permís al bisbe per col.locar una creu al cim.
Tornant als materials, varen destacar els contertul.lis el fet que s'haguessin trobat restes de dòlies, grans atuells que servien per emmagatzemar habitualment líquids o grans, es tracta d'elements de gran pes i volum, pel que pujar-los exigia un gran esforç en aquell lloc, elevat i escarpat.
Va enumerar Ramon Coll alguns dels materials propis de rituals, com ara els coneguts "pebeters de Demèter", entre d'altres , i per finalitzar, va citar la seva teoria, segons la qual, Montcabrer podria haver estat el Promontori Lunar", citat per Claudi Ptolemeu (segle II) en la seva Geografia.
Com podeu veure, un tema apassionant, valdrà la pena llegir el llibre de Ramon Coll Monteagudo quan surti publicat.
(1) Ell mateix n'ha recollit en alguns dels seus llibre, vegeu per exemple, entre d'altres: Ramon Coll Monteagudo, El Maresme fantàstic. Llegendes. Farell editors, 2012. o El Maresme històric. Llegendes. Farell editors, 2016.
Imatge: la muntanya de Montcabrer, massa granítica de 317 m. d'alçada, situada entre els termes de Cabrils i Cabrera de Mar. Aquí la veiem des de la vessant cabrerenca. Foto: Rosa Isabel Garí.
Enllaços:
