Un nou menhir al parc del Montnegre i el Corredor

El nou menhir descobert. Foto: Daniel Daví i Salvanyà

Aquest és el títol d'un article del que són autors Robert Lleonart i Casadevall, Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Oriol Font i Cot i Antoni Lou i Martínez.
Donen els autors notícia de la troballa d'un nou menhir en el parc del Montnegre i el Corredor, menhir que fou detectat l'estiu de 2011 per la guarda forestal del parc, Teresa Benet, que observà una pedra grànitica amb les característiques pròpies d'aquests megàlits. La notícia arribà als autors a través d'en Daniel Rangil.
Les seves dimensions són 2,20 m de llarg per 1,15 m. d'ample i 0,40 de gruix. Segons ens expliquen els autors, "S'hi aprecia un treball de retoc i poliment per assolir uns caires arrodonits i suaus" (Pag. 10). A més "Sembla ser que podria tenir una inscultura, atès que s'aprrecia un solc artificial a la part visible de la cara, que actualment reposa a terra, aspecte que es podria confirmar si un dia és drecés la pedra." (Pàg. 19).
Sempre han despertat aquest tipus de monuments un gran interès entre científics i curiosos, tant per la seva tècnica  com per la seva possible significació; avisen, però, els autors, que no tot menhir ha de ser necessàriament prehistòric:
"Des de la prehistòria fins els nostres dies ha existit el costum del marcatge i senyalització del territori, ja sigui en el sentit de delimitar una àrea de poblament, un espai sagrat, el límit d'un terme municipal o bé d'una propietat." (Pàg. 11).
Per aquesta raó, cal prudència en classificar aquest troballa com a prehistòrica, "La millor manera de determinar-ne l'antiguitat és la confirmació mitjançant una excavació arqueològica, però també hi poden ajudar la presència de gravats o inscultures, que es conegui d'antic, la situació dins una zona dolmènica, la situació topogràfica, la morfologia i el fet que es presenti o no isolada en relació rocams naturals amb que es pugui confondre." (Pàgs. 11-12).
No obstant, conclouen: "En el nostre cas, i a manca d'una excavació, sembla que per la forma, per la seva situació carenera, per la possible presència d'un gravat, i pel fet que es trobi isolada a molta distància d'afloraments rocosos més propers, es pugui classificar com a menhir prehistòric." (Pàg. 12).
Cal recordar que, com assenyalen els autors, tota la zona costanera catalana, en especial les zones de les depressions prelitoral i litoral, són riques es restes de monuments megalítics.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Robert LLEONART i CASADEVALL, Imma BASSOLS i FERNÁNDEZ, Daniel DAVÍ i SALVANYÀ, Oriol FONT i COT, Antoni LOU i MARTÍNEZ, "Un nou Menhir al parc del Montnegre i el Corredor", a L'Aulet. La revista del Montnegre i el Corredor, núm 12, desembre de 2012.

Imatges de l'exposició dels 50 anys de Torre Llauder

Amb motiu dels 50 anys del descobriment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) per l'arqueòleg Marià Ribas i els seus col.laboradors, van tenir lloc una colla d'activitats commemoratives. Fins al 2 de juny d'enguany, es pot visitar una exposició al Museu.
Per gentilesa de Núria López Garcia, que va fotografiar una part de l'exposició, podeu veure una colla de fotografies, que il.lustren la història de la descoberta i excavació d'aquesta vil.la romana, la més sumptuosa de les conegudes de la comarca del Maresme.
El nostre agraïment a Núria López i al Museu de Mataró.

El descobriment

Marià Ribas i un grup de visitants

Marià Ribas i el seu grup de col.laboradors

Col.laboradors de Marià Ribas

Protecció del jaciment

Una de les peces

Excavacions l'any 2006

Treballs de neteja, consolidació i restauració

Algunes de les tombes

Noves aportacions a l'estudi del jaciment de Torre Llauder

Una imatge de Torre Llauder en els anys 80

Carme Puerta López i Vanessa Muñoz Rufo són autores d'un article presentat al VIII Fórum Auriga, que va tenir lloc aTarragona els dies 17 i 18 de novembre de 2012, i en el que donaren a conèixer el resultat de les darreres investigacions sobre el jaciment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).
Des del seu descobriment per Marià Ribas i el seu equip, ara fa 51 anys, Torre LLauder se'ns ha anat descobrint com la més sumptuosa de les vil.les romanes maresmenques conegudes.
Tal i com ens expliquen les autores, durant els anys 60 del segle passat, sota la direcció de Ribas es va excavar un ampli sector de la pars urbana de la vil.la. Entre els anys 1982 i 1985 es restauraren els mosaics d'algunes habitacions i els nivells inferiors de les dependències on eren situats (Pag. 7).
Sempre seguint l'article, coneixem que actualment es conserva la pars urbana de la vil.la,
"Actualment es conserva la pars urbana de la vil.la i la zona de banys, però als anys 60 també es van documentar forns amfòrics, forns de vidre, abocadors i altres estrcutures que avui s'han perdut. Els treballs arqueològics de les campanyes entre els anys 2006-2010 van centrar-se els sectors següents (...)." C. Puerta i V. Muñoz, pàg. 7
Aquests sectors són: Sector de llevant, peristil 1; sector de ponent, peristil 2; la cella vinaria.
Així podem conèixer que les excavacions del peristil 1 permeten saber quin aspecte podria tenir aquest jardí porticat; les autores l'associen amb l'etapa més sumptuosa de la vil.la, en l'època severiana. S'han exhumat diversos fragments de teula amb la marca L.HER.OP (Lucius Herennius Optatus) (Pag. 8)
A mitjans del segle V, la pars urbana de la vil.la s'adequa a unes noves necessitats, per activitats industrials i d'emmagatzamatge (Pag. 9)
Són interessants també les 15 sitges documentades, que s'uneixen a unes altres onze descobertes per Joan F. Clariana i Marta Prevosti, obertes quan ja s'havia abandonat i anivellat l'edifici, i datades entre els segle V i VI (Pâg. 10)
En la vil.la s'han exhumat diversos enterraments: ja al 1963, M. Ribas va trobar dos cossos (Pag. 10). A les darreres campanyes, s'han posat al decobert dues estructures funeràries més, amb els cossos de diversos individus i pertanyents a diferents etapes, el darrers se situarien ja entre els segles VIII i IX (Pags. 10 i 11).

Carmen PUERTA LÓPEZ i Vanessa MUÑOZ RUFO, "La vil.la romana de Torre Llauder. Noves aportacions a l'estudi del jaciment arqueològic", dins AURIGA. Revista de divulgació i debat del món clàssic, núm 63, desembre de 2012, pàgs. 7-11.

Arqueòlegs i intervencions furtives, conferència a càrrec de Joan C. Alay

El proper dia 14 de març, a les 18,30, l'investigador del Seminari d' Estudis i Recerques Prehistòriques, Joan Carles Alay, participarà en els seminaris del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la facultad de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona amb la conferència "Arqueòlegs i intervencions furtives".
Aquesta conferència tindrà lloc al seminari del departament esmentat.
Tema ben preocupant,  aquest del furtivisme, ara d'actualitat per una colla de notícies relacionades.
Podeu ampliar la informació clicant en el bloc de Tribuna d'Arqueologia.

Rovira, Santacana i Bayés presenten el seu projecte de restitució virtual d'Ilturo en el Fòrum Auriga

Vídeo de Josep M. Rovira i Ferran Bayés sobre la reconstrucció virtual en 3D de la tomba 51 de la necròpolis del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar).
Podeu consultar també la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
Enllaços de les diverses reconstruccions en el marge dret d'aquest bloc.

Els passats dies 17 i 18 de novembre va tenir lloc a Tarragona el Fòrum Auriga, que organitza la revista dedicada al món clàssic i diverses entitats dedicades als estudis arqueològics i a la cultura en general.
A la trobada hi van assistir més de 130 professionals de diverses disciplines i institucions culturals, que van presentar un total de 21 projectes. Van donar la benvinguda als assistents, Isabel Rodà, directora de l'Institut d'Arqueologia Clàssica; Montserrat Tudela, directora del fòrum, i Francesc Tarrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragoma.
En el transcurs del fòrum es presentaren dos treballs referents a Ilturo (Cabrera de Mar): Un, el projecte de reconstrucció virtual en 3D, de les termes de  la ciutat romana d'Ilturo, a càrrec de Josep Maria Rovira, Joan Santacana i Ferran Bayés. L'altre treball, presentat per Josep Maria Rovira i Ferran Bayés, presentà el projecte de restitució virtual, en 3D de la toma 51 de la necròpolis ibèrica dels Dos Pins de la Ilturo ibèrica.
En una entrada anterior anunciàvem la presentació d'aquests projectes al Fòrum Auriga, i en un altre donàvem fe d'aquestes reconstruccions virtuals, fruit d'anys de treball.
Hem de remarcar també, referent a la nostra comarca, la presentació en el Fòrum d'un estudi de Carmen Puerta i Vanessa Muñoz sobre "Noves aportacions a l'estudi de la vil.la de Torre Llauder".
Podeu consultar un resum de les jornades en el VIII Fòrum Auriga

Fotos pel record: neu al Montcabrer

Ara que vivim uns dies de fred, en els que s'anuncien nevades, no estarà de més publicar aquesta infreqüent imatge de la muntanya de Montcabrer (Cabrera de Mar) coberta per la neu.
Data incerta: anys 90? Autor: Josep Garí i Pons

Un document inèdit i un estudi de Montserrat Richou sobre la Casa de Cabrera

Segons Josep Miquel Modolell, la Casa de Cabrera hauria
estat allà on és ara "Cal Conde", a Cabrera de Mar.
 Fotografia de Francesc Garí Lleixa

La Casa de Cabrera, una fortificació existent des de l'Edat Mitjana a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar) els senyors de la qual gaudien de drets feudals, ha format part d'estudis com el de Francesc Carreras Candi (Lo castell de Burriach o de Sant Vicents, 1900) i Josep M. Modolell Ros (Cabrera de Mar. El castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica, 1993).
El descobriment d'un document inèdit a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, dóna peu a Montserrat Richou i Llimona a elaborar un interessant estudi que, a més de donar a conèixer el document, aporta nova llum a la sempre complexa qüestió del feudalisme i els drets senyorials i jurisdiccionals, en aquest cas concret, a Cabrera de Mar.
El document esmentat dóna fe de la venda, efectuada el 23 de gener de 1392, per part de Raimon de Ballester, llicenciat en dret, en favor del cavaller Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, d'una colla de béns, entre ells la Casa de Cabrera, amb els seus drets i rendes.
Entre aquests drets figuren ni més ni menys que les jurisdiccions civil i criminal, que atorguen al senyor de la Casa la potestat d'impartir justícia i nomenar els "funcionaris" encarregats d'administra-la en el seu nom, a més de poder aixecar forques, ja que la jurisdicció criminal també atorgava la potestat d'aplicar la pena capital.
Ens explica Montserrat Richou, que en el document figura un mas encara sotmès als mals usos, així com els treballs que els pagesos depenents de la Casa de Cabrera estaven obligats a efectuar pel seu senyor, i la relació de masos que havien de pagar rendes i delmes.
En la segona part del seu estudi, Montserrat Richou reflexiona sobre si realment hi va haver un "alliberament dels vincles feudals" en el segle XV, com en algun mement s'ha dit.
En realitat, hi havia profundes diferències econòmiques entre els membres de la pagesia, els anomenats "pagesos grassos" i "pagesos menuts", que es reflectiren el les guerres remences del segle XV. L'alliberament de les càrregues senyorial s'havia de fer amb elevats pagaments, que no estaven a l'abast de tothom.
Consta la venda dels béns i drets de la Casa de Cabrera efectuada a Francesc de sant Vicenç per part d'alguns prohoms de Cabrera, que obtenien així el domini útil de les seves propietats, i l'exempció dels pagaments i prestacions.
A partir de l'any 1471, les universitats (ajuntaments) d'Argentona, de Cabrera, de Premià, de Mataró i de Vilassar, passaren a formar part de les possessions de Pere Joan Ferrer, però el 1483, Ferran el Catòlic atorgà una colla de privilegis que significaven el retorn d'aquestes poblacions a la Corona.
Però, ens recorda l'autora, la Sentència Arbitral de Guadalupe, de Ferran el Catòlic, no fa més que consagrar el règim senyorial i les diferències econòmiques entre els pagesos.
La conversió d'alguns pobles del Baix Maresme en "carrers" de Barcelona, l'any 1481, significà en realitat que els seus habitants havien de satisfer ara una colla d'obligacions als Consell de Cent barceloní.
El fet d'obtenir la plena propietat (alou) de les seves terres, no implicava la fi de les jurisdiccions, o sometiment a la justícia senyorial o real, a les que seguien sotmesos, fos una o altra. Les senyories jurisdiccionals perduraren fins el segle XIX, amb l'arribada del règim liberal.

Montserrat RICHOU I LLIMONA, "Contribució a l'estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)". Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM), Universitat de Barcelona.

Altres entrades d'aquest bloc sobre la Casa de Cabrera:
 La Casa de Cabrera i Cal Conde
El "procés gros" a Cabrera al segle XVI