LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 31 de març de 2011

Argentona al segle XV, un estudi d'Enric Subiñà i Coll

Enric Subiñà i Coll guanyà el premi Burriac 2008 amb aquest estudi titulat: "Argentona al segle XV. Terra de remences", que fou també la seva tesi doctoral, ditigida per la doctora en història medieval, Coral Cuadrada, que també prologa el llibre. Per dur-lo a terme ha consultat una nombrosíssima documentació, tan de caràcter públic com privat; es tracta, segons ens diu: "Una aproximació general i multitemàtica de la vila d'Argentona al segle XV, a partir de la documentació consultada i la bibliografia i els estudis existents, tot comparant aquestes dades amb el Maresme, i, en general, amb la Corona d'Aragó, per analitzar què ens aporta aquesta documentació en relació amb la historiografia local". (Introducció, pagina 17).
Una historiografia local, pensem nosaltres, que per a molts aportarà molta llum sobre aquest món medieval tan complexe.
Així l'autor ens presenta una visió sobre el que era la vida dels argentonins a finals de l'Edat Mitjana, tot emmarcat dins el que era la Catalunya d'aquell moment, amb la guerra civil, en la que participaren la Corona, la noblesa, els ciutadans i els pagesos, per situar-nos després, ja concretament, en la vila d'Argentona, com ell diu "una terra de remences", és a dir, aquells pagesos que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís del seu senyor. Així ens presenta el resultat de l'anàlisi d'una vasta documentació sobre el mercat de la terra; els drets dominicals -distingint entre el senyor jurisdiccional, que gaudia de poders públics com el d'impartir justícia, i el senyor territorial, que gaudia de la propietat de la terra i dels drets que això comportava-, el poblament, els monopolis senyorials, l'economia i la vida del pagés: família, matrimoni, testament i mort.
Però el protagonista és, sens dubte, el pagès de remença, no tal sols subjecte a la terra, sino als anomenats "mals usos", l'abolició dels quals demanaven els remences en les lluites d'aquell segle. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), de Ferran II el catòlic, que permetia al pagès redimir-se d'aquests mals usos, constituí la base de l'anomenat "cens emfitèutic", base de la futura estructura agrària catalana.
Tot i centrant-se en Argentona, no hi ha dubte que aquest llibre li descobrirà a  molta gent aspectes generals  del món medieval i senyorial a voltes poc coneguts, com ara, que el pagès podia acudir al crèdit; que no tots els pagesos, encara que fossin de remença, eren pobres, hi havia pagesos acabalats, els anomenats "pagesos grassos"; no tots els remences eren pagesos, hi que havia remences a les ciutats.
També la lectura dels llibre ens desmentirà la visió que tenim d'una sol senyor territorial dominant una gran i uniforme extensió del territori: en ralitat, el domini de la terra podia estar molt dividit. L'any 1378, Argentona tenia 76 focs, i estava dividida en nombroses senyories laiques i eclesiàstiques, sense comptar els pagesos aloers. El senyor jurisdiccional era el del castell de Sant Vicenç (Burriac).
Sabrem que abans dels segle X hi havia molts pagesos lliures, malgrat antigues teories que feien venir els feudalisme del baix Imperi Romà o de l'època visigòtica.
Enric Subiñà i Coll, Argentona al segle XV. Terra de remences. Editat per l'Ajuntament d'Argentona, 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...