Una batalla a Ilerda

"Va tenir lloc una tempesta com mai s'havia vist per aquells llocs, amb tant gran quantitat d'aigua. A més, llavors es va fondre la neu de totes les muntanyes, i el riu es va desbordar i va tallar en un mateix dia els ponts que havia fet C. Fabi. Aquest accident va ocasionar grans dificultats a l'exèrcit de Cèsar. Doncs com ja s'ha dit, el campament estava entre els rius Sícoris (Segre) i Cinga (Cinca), que estaven l' un de l'altre a una distància de trenta milles; cap dels dos rius podia atravesar-se i totes les tropes estaven tancades a la força en aquest espai tan estret. Les ciutats que havien fet amistat amb Cèsar, no podien transportar el gra, ni els que s'havien allunyat per dur-lo, podien tornar."Cèsar, De Bello Civili, I, 48.
Aquest fragment de la "Guerra Civil" que va escriure Juli Cèsar, que ens permet saber el temps que fa fer a Lleida l'any 49 aC., correspon a la batalla d'Ilerda, que va sostenir el futur dictador contra els partidaris de Pompeu a prop d'aquella ciutat, concretament contra les legions dels llegats Afrani i Petreu.
Malgrat les dificultats, a guerra va acabar amb victòria de Cèsar. (si algú es demana si Cèsar va perdre alguna batalla, doncs si, encara que poques; de tota manera sempre va guanyar la guerra, però no va saber evitar el seu assassinat quan ja ho tenia tot guanyat).
"Cèsar ordena als soldats que fabriquin naus del tipus que l'experiència a Britània li havia ensenyat en anys anteriors. La quilla i l'armadura eren de fusta lleugera; la resta de la carcassa, feta de vímet trenat, es cobria amb pells. Una cop acabades, les condueix durant la nit en carros units, a vint-i-dos mil passos del campament; en aquestes naus transporta a l'altre costat del riu els soldats, i ocupa per sorpresa un turó al costat de la riba. El fortifica ràpidament abans que ho descobreixi l'enemic. Després condueix allà una legió, i acaba en dos dies un pont començat des dels dos costats."Cèsar, De Bello Civili, I, 54.
Ambdós exèrcits, de bon grat o per la força, -ho ignorem- havien establert pactes amb les tribus íberes, de manera que els fos assegurat el subministrament de gra, i també, el reclutament de tropes auxiliars.
"Mentre, els oscencs i els calagurritans, que eren tributaris dels oscencs, envien llegats a Cèsar i li prometen obediència. fan el mateix els tarraconenses, jacetans i ausetans i, pocs dies després, els ilercavons que habiten prop de l'Ebre. Demana a tots, que l'ajudin al blat." De bello Civili, I, 60.
La victòria de Cèsar, sens dubte va comportar canvis importants a Hispània.
Pel que fa als laietans, poc esmentats en les fonts, centrant-nos en el poblat d'Ilturo (Burriac, Cabrera de Mar), sabem que es abandonat a la meitat del segle I aC., coincidint amb l'època dels fets bèl.lics esmentats.
Sigui amb motiu d'aquests, o d'altres que desconeixem, es va produir un important canvi en la vida dels ibers de la zona.
Clariana planteja una suggestiva hipòtesi -a tall de possibilitat, ja que no en tenim proves- segons la qual, Burriac, com a lloc estratègic, fou convertit en propietat de l'estat romà, i els seus habitants obligats a baixar al pla, on ingorem quin status tindrien a partir de llavors; aquesta idea està expressada per Clariana a D'Ilturo a Iluro. Per la seva part Járrega, al seu article "La fundació de la ciutat romana d'Iluro. Consideracions sobre algunes hipòtesis", apunta la possibilitat que a la veïna ciutat romana d'Iluro (Mataró), s'hi assentés un contingent de veterans de Cèsar.
BIBLIOGRAFIA
J.F. Clariana i Roig, "D'Ilturo a Iluro. d' ibers a romans. Algunes consideracions", dins el llibre D'Ilturo a Iluro, núm 5 de la col.lecció a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2009. Pags.13 a 53.
R. Járrega i Domínguez, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro. Consideracions sobre algunes hipòtesis", a la XII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, 1996. Pàgs.55 a 77.