Apunts d'urbanisme i arquitectura romans (6)

"La línea de circumval.lació traçada pels romans ocupava un perímetre d'onze mil passos. El nostre campament estava situat en una posició favorable, reforçat amb vint-i-tres fortins, en els quals hi havien cossos de guàrdia al llarg del dia, a fi d'evitar qualsevol atac per sorpresa; per la nit es reforçaven amb sentinelles i fortes guarnicions."
Cèsar, De Bello Gallico, VII, 69.
"Informat Cèsar de tot això pels pròfugs i els captius, va decidir fortificar-se de la manera següent. Va obrir un fossar de vint peus, amb les parets tallades a pic, de manera que el fons tingués una amplada igual a la distància entre els seus extrems. La resta de fortificacions varen quedar a quatre-cents peus d'aquell fossar: la finalitat de tot això era impedir, (ja que es veia obligat a vigilar tanta extensió de terreny i no era senzill col.locar soldats per tota l'obra) que de sobte o per la nit poguessin llançar contra els nostres soldats ocupats pel treball. Enmig d'aquest espai, va obrir dos fossars de quinze peus d'amplada i de la mateixa profunditat: el de la part superior, obert en un lloc erm i baix, el va omplir d'aigua conduïda des d' un riu. Al darrera d'ambdos, va alçar un parapet i merlets, amb grans astes que sobresortien en les juntes de la palissada i del terraplè, per impedir que l'enemic pogués pujar:  i va bastir torres per tota l'obra, de manera que amidessin vuitanta peus d'una a l'altra." Cèsar, De Bello Gallico, VII, 72.
En la superioritat militar romana, que els va permetre bastir un imperi tan extens, hi jugaren un paper molt important la disciplina, entrenament i rapidesa de les seves legions, però també les seves obres d'enginyeria militar, com aquesta, que descriu el doble setge de la ciutat fortificada d'Alèsia, on s'havia fet fort Vercingetòrix amb uns vuitanta-mil gals (les xifres, sempre poden ser discutibles), i on Cèsar va obtenir la victòria definitiva (batalla d'Alèsia, 52 aC.) que li va permetre conquerir la Gàl.lia.
Aquesta entrada vol ser una continuació de les cinc anteriors que dedicàvem, amb caràcter general, a l'urbanisme i a l'arquitectura romans, en una cultura, on precisament, la guerra va desenvolupar un paper fonamental.
Sabent que a l'exèrcit assetjat li quedaven trenta dies de provisions (i això sense  comptar els no combatents), Juli Cèsar decidí posar setge a Alèsia amb dotze legions, al voltant de seixanta-mil homes. Sembla -si l'autor de De Bello Gallico no va exagerar- que el primer perímetre de fortificacions abastava murs de divuit Qm. de llarg i 40 d'ample; tot això en en tres setmanes
Però informat que venia un exèrcit de gals, estimat (exageradament potser) en gairebé dos-cents mil homes, Cèsar ordenà bastir una nova línea defensiva contra els possibles atacants,  restant així les legions entre dues murs de defensa. El nou perímetre, d'uns vint-i un Qm., es va complementar amb dos fossars de quatre metres i mig d'ample i mig de profunditat; el fossar més proper a la fortificació es va omplir amb aigua procedent d'un riu. A més a més, s'alçaren torres i es prepararen una colla de trampes.
Les legions romanes finalment atacades, i fins i tot els gals descobriren el punt feble de les fortificacions, posant així els romans en una difícil situació, que salvà una arriscada i personal intervenció de Juli Cèsar amb unes cohorts.
Val a dir que, encara avui dia, no se sap de cert on era Alèsia, encara que tradicionalment s'ha identificat amb Alise-Sainte-Reine.
S'inicià així la romanització definitiva de l'occident d' Europa; sens dubte, avui seria una altra Europa, potser ni millor ni pitjor, però si diferent.
Enllaços amb altres entrades relaciondes amb l'urbanisme i l'arquitectura de Roma:Les termes romanes, Apunts 1, Apunts 2, Apunts 3, Apunts 4, Apunts 5 .