La versió de Polibi

Si en una entrada anterior donava la versió de Titus Livi sobre el desembarcament de Gneu Escipió a Empúries durant la Segona Guerra Púnica i l'inici del domini romà a Hispània, avui vull completar-ho amb la versió de Polibi, historiador grec que va viure ente el 200 aC. i el 118 aC. (segons G. Cruz, entre el 208 o 209 i el 127 aC.), per tant, fins i tot més proper als fets descrits que no Titus Livi (59 aC.-17 dC.). Com podem veure, Polibi va viure fins una edat molt avançada en aquell temps: 82 anys, i va morir en plena activitat, d'una caiguda de cavall! Fet que indica que en aquells temps també hi havia gent longeva i amb bona salut, ni que fos una minoria.Durant un temps de la seva vida, Polibi va estar a la Península Ibèrica, i coneixia els costums i fets dels seus pobles.
La versió de l'historiador grec es molt semblant, de fet a la de Titus Livi, tampoc profunditza massa en els primers moments del desembarcament, i diu així:
En la misma época Cneo Cornelio Escipión, nombrado por su hermano Publio (cònsol de la República) comandante de las fuerzas navales, según dije más arriba, zarpó con toda su flota desde las bocas del Ródano y alcanzó España por los parajes cercanos a la ciudad llamada Ampurias. Empezando desde allí hacía desembarcos e iba asediando a los habitantes de las costa hasta el río Ebro que le rechazaban; en cambio, trató benignamente a los que le acogieron, y les protegió de la mejor manera posible. Aseguró, pues, las poblaciones costeras que se le habían pasado y avanzó con todo su ejército hacia los territorios del interior. Había ya reunido gran número de aliados entre los españoles. A medida que avanzaba se atraía unas ciudades y sometía a otras. Los cartagineses, dejados en estos parajes al mando de Hannón, acamparon frente a los romanos en una ciudad llamada Cissa (Guissona?). Cneo Cornelio formó a sus tropas y libró un combate del cual salió victorioso, con lo que se adueñó de muchas riquezas, ya que las tropas cartaginesas que habían marchado a Italia habían confiado sus bagajes a los cartagineses de aquí. Cneo Cornelio convirtió en amigos y aliados a todos los naturales del país que habitaban al norte del Ebro; cogió vivo al general de los cartagineses Hannon y al caudillo íbero Indíbil. Polibio, Historias, III, 76. Pag. 308 de la versió publicada per editorial Gredos, 2007, volum I.
Interessant passatge que no obstant ens deixa, un cop més, sense notícies del poblat ibèric de Burriac, centre del poder laietà, però sens dubte de poca importància pels historiadors grecs o romans! El poblat pateix en aquell moment una etapa de buit arqueològic, i quan torni a resorgir, el trobarem transformat. Què devia passar?
Bibliografia: Polibio, Historias, volums I, II i III, editorial Gredos, 2007. Introducció general de Gonzalo Cruz Andreotti; traducció i notes de Manuel Balasch Recort.