La necròpolis tardoromana i paleocristiana de Tarragona, amb més de dos mil inhumacions, datades entre els segles III i V, es troba situada en el carrer Prat de la Riba, i estava disposada al voltant del tram de la Via Augusta que comunicava el pont del Francolí amb la porta de la ciutat.
La inhumació va substituir la incineració com a ritus funerari predominant a l'Imperi, a partir del segle II, fet que suposà l'adopció del sarcòfag per aquells que disposaven de mitjans; se'ns han conservat gran nombre de sarcòfags romans de pedra, i alguns de metall.
No tothom es podia permetre pagar un Mausoleu o un sarcòfag de marbre o d'una pedra més comuna, a voltes decorada amb relleus simbòlics de la vida o creences dels difunts. Molts, com veurem, havien de conformar-se amb tombes més modestes, i fins i tots ens poden demanar que passava amb aquells que no tenien ningú que els enterrés.
Tots els enterraments de la necròpolis tarragonina estan a la mateixa cota; només dos tombes es sobreposen a altres dues. Apareixen ordenats en fileres, i els cossos, majoritàriament estan orientats amb el cap a l'Oest; 27 ho estan cap al nord, i un a l'est. (pag. 23)
Es distingeixen vuit tipus d'inhumació (pags. 24-25):
1-Enterraments en àmfora, és la més freqüent, concretament en 169 enterraments; en els infantils s'emprava una àmfora, mentre que en els adults se suporposaven àmfores seccionades.
2-Enterraments amb coberta de tegulae (teules planes), a doble vessant, és a dir, en secció triangular; se n'han trobat 32 d'aquest tipus
3-Enterraments mixtes de tegulae o àmfores; detectat en vuit casos.
5-Enterraments amb teguale de secció quadrangular; detectat en un sol cas.
6-Enterraments en lloses (blocs de pedra) de secció quadrangular; emprat en 2 inhumacions.
7-Enterrament en fosses, sense cap coberta identificada; detectat en 6 casos.
8-Enterrament en taüt de fusta, presumible per la troballa de claus, en un cas.
No s'ha documentat la troballa d'aixovar funerari interpretable coma ofrena de caràcter ritual, només algunes peces interpretables com a part del vestit de l'individu inhumat, com com peces d'un collar, anells, fíbules o botons.
A més d'aquest sepulcres comptabilitzats per Baxarias, hi havia a la necròpolis mausoleus i criptes, amb sarcòfags monolítics, alguns bellament decorats, i que es conserven en recinte del museu paleocristià, adjunt a la necròpòlis.
En fi, el darrer homenatge que podien retre el tarragonins de fa mil set-cents o mil cinc-cents anys a aquells amb qui fins aquell moment havien compartit l'aventura de la vida. El darrer homenatge i el darrer record, visible per a tots aquells que s'apropaven o sortien de la ciutat. Que els seus ossos descansin en pau!
Bibliografia: Joaquín Baxarias, La enfermedad en la Hispania romana. Estudio de una necrópolis tarraconense. Libros Pórtico, 2002.
La inhumació va substituir la incineració com a ritus funerari predominant a l'Imperi, a partir del segle II, fet que suposà l'adopció del sarcòfag per aquells que disposaven de mitjans; se'ns han conservat gran nombre de sarcòfags romans de pedra, i alguns de metall.
No tothom es podia permetre pagar un Mausoleu o un sarcòfag de marbre o d'una pedra més comuna, a voltes decorada amb relleus simbòlics de la vida o creences dels difunts. Molts, com veurem, havien de conformar-se amb tombes més modestes, i fins i tots ens poden demanar que passava amb aquells que no tenien ningú que els enterrés.
Tots els enterraments de la necròpolis tarragonina estan a la mateixa cota; només dos tombes es sobreposen a altres dues. Apareixen ordenats en fileres, i els cossos, majoritàriament estan orientats amb el cap a l'Oest; 27 ho estan cap al nord, i un a l'est. (pag. 23)
Es distingeixen vuit tipus d'inhumació (pags. 24-25):
1-Enterraments en àmfora, és la més freqüent, concretament en 169 enterraments; en els infantils s'emprava una àmfora, mentre que en els adults se suporposaven àmfores seccionades.
2-Enterraments amb coberta de tegulae (teules planes), a doble vessant, és a dir, en secció triangular; se n'han trobat 32 d'aquest tipus
3-Enterraments mixtes de tegulae o àmfores; detectat en vuit casos.
5-Enterraments amb teguale de secció quadrangular; detectat en un sol cas.
6-Enterraments en lloses (blocs de pedra) de secció quadrangular; emprat en 2 inhumacions.
7-Enterrament en fosses, sense cap coberta identificada; detectat en 6 casos.
8-Enterrament en taüt de fusta, presumible per la troballa de claus, en un cas.
No s'ha documentat la troballa d'aixovar funerari interpretable coma ofrena de caràcter ritual, només algunes peces interpretables com a part del vestit de l'individu inhumat, com com peces d'un collar, anells, fíbules o botons.
A més d'aquest sepulcres comptabilitzats per Baxarias, hi havia a la necròpolis mausoleus i criptes, amb sarcòfags monolítics, alguns bellament decorats, i que es conserven en recinte del museu paleocristià, adjunt a la necròpòlis.
En fi, el darrer homenatge que podien retre el tarragonins de fa mil set-cents o mil cinc-cents anys a aquells amb qui fins aquell moment havien compartit l'aventura de la vida. El darrer homenatge i el darrer record, visible per a tots aquells que s'apropaven o sortien de la ciutat. Que els seus ossos descansin en pau!
Bibliografia: Joaquín Baxarias, La enfermedad en la Hispania romana. Estudio de una necrópolis tarraconense. Libros Pórtico, 2002.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada