Successus i Elaine, dos esclaus imperials

K(auti) V(otum) S(olvit)/SUCCESSUS/ELAINE/CAESARIS : es tracta d'una inscripció votiva epigrafiada en un altaret de marbre en forma de columneta, trobada a can Modolell (Cabrera de Mar); Es tradueix per: "Successus i Elaine (esclaus) de Cèsar varen complir el seu vot a Kautes". La columneta es data a mitjan del segle I dC.
De nou, doncs, ens trobem amb Kautes, un dels acompanyants o alter ego del déu Mitra, i en aquest cas, en una inscripció votiva procedent possiblement de dos esclaus. Per què esclaus? no tan sols pel genitiu "de Cèsar", que pot indicar possessió, sino pel fet que ostentin només un nom, com era característic dels esclaus.
La data és la meitat del segle I, possiblement d'època Flàvia, a l'igual que la tabula ansata d'Aphnus, llibert d'un procurador de Vespasià, i potser també la de Flavius Moschus, amb el mateix nom que la dinastia de Cèsars que dirigí l'Imperi entre el 69 i el 96 dC. Podria ser que fos el moment de major esplendor del jaciment, o és senzillament l'atzar el que ha fet perdurar precisament aquests elements?
Fabre, Mayer i Rodà ens diuen: "Le surnom masculin, connu par exemple a Tarragone, est attesté au sein de la familia Caesaris, de de l'epoque de Vespasien notamment est assez en vogue sous les Flaviens" (2002, pag. 43).
Per tant, veiem que Successus era un nom freqüent entre els esclaus de la casa Flàvia. Els mateixos autors assenyalen una inscripció tarragonina amb el mateix nom: D(is) M(anibus)/ P(ubli) A(aeli)/ AELIANI/ SUCCESSUS/ AUG(usti) LIB(ertus)/ T(abularius) P(rovinciae) H(ispaniae) C(iterioris)/ ET PLAETORIA/ ANNIA/ PARENTES/ FILIO/ PIISSIMO. CIL 02, 04181 = RIL 0242.
Es tracta, en aquest cas, d'una inscripció funerària, amb l'encapçalament habitual: "Consagrat als déus Manes", que Successus, llibert de l'emperador, i Plaetoria Annia, pares, dediquen al seu fill.
Fabre, Mayer i Rodà parlen d'un "surnom masculin", entenem doncs que, l'altre nom, Elaine tal i com sembla, és femeni. Quadra aquesta dada amb el fet que el mitraïsme era reservat als homes, o aquesta reserva solament es referia als iniciats, podent no obstant qualsevol persona, fos del sexe que fos, dedicar ofrenes i vots al déu? De moment, és una qüestió sense resposta.
Un fragment més d'entre tants misteris que guarda el passat.
Bibliografia: G. Fabre, M. Mayer, I. Rodà: Inscriptions romaines de Catalogne, V. Supplement aux volumes I-IV (París, 2002).