LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 11 de maig de 2018

Un article d'Albert Martín sobre el darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Cabrera de Mar


Restes de construccions al jaciment de Ca l'Arnau-Can Mateu
Albert Martín Menéndez, arqueòleg municipal de Cabrera de Mar, acaba de publicar al Tribuna d'Arqueologia, un interessant article sobre les darreres descobertes arqueològiques en aquesta població.
L'article porta per títol: "El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca".
Malgrat que en els dos darrers decennis s'ha parlat molt de la Ilturo romana, a partir de les descobertes de 1997,  aquest nucli romà d'època republicana, es poc conegut encara pels propis cabrerencs, de manera que recomanem la lectura d'aquest nou treball que ve a completar i ampliar altres d'anteriors.
Abans de les darrres descobertes, si bé es coneixien nombrosos establiments romans rurals a la zona de l'actual Cabrera, es no es tenia notícia de l'existència d'un nucli urbà romà estructurat, uns dels més antics potser d'Hispània. El nom d'Ilturo, iber i romà, es troba en les abundants monedes exhumades amb aquest nom en el territorique ens ocupa.
Com diu l'autor:
Des de la troballa del jaciment de Ca l'Arnau-Can Mateu el 1997, s'han fet moltes intervencions a la vall de Cabrera, bàsicament marcades per l'evolució urbanística del poble, i algunes d'aquestes, com és el cas de Can Rodon de l'Hort i Can Benet, han proporcionat troballes de molta entitat. Tot plegat, avui dia ens ha facilitat una visió molt millorada d'època romana republicana que ara anomenem Ilturo. (A. Martín, 2018, pàg. 304). 
Destaquen -i són les més conegudes pel públic- les restes situades a la zona anomenada Ca l'Arnau i Can Mateu, concretament unes termes o banys públics i un forn d'àmfores, així com la domus de Can Benet, restes totes elles situades a la banda occidental de la riera de Cabrera. Però el tema té més envergadura.
L'any 2003 es va fer una intervenció significativa a la zona anomenada Can Masriera, situat al costat oriental de la riera. Es descobriren uns murs de cronologia imprecisa, bastits sobre farciments de finals del segle III aC. (A. Martí, pàg. 306).
Un punt d'inflexió foren els treballs efectuats l'any 2006 a la zona de Can Rodon de l'Hort, zona molt coneguda per la seva necròpolis ibera, descoberta pels treballadors de Rubió de la Serna l'any 1888, i popular entre els cabrerencs per les excavacions dels anys 1969 i 1970, dirigides per Josep Barberà. La intervenció del 2006 va oferir resultats sorprenents (A. Martín, pàg. 309), ja que va desvetllar una àmplia superfície d'època romana, entre els quals un carrer d'època romana republicana al llarg de 50 metres, o un taller on s'hi practicava la fossa del plom i restes de construccions de característiques similars a les de Ca l'Arnau-Can Mateu (A. Martín, pàg.310).
Si bé es data la desaparició de la Ilturo republicana vers el primer quart del segle I aC., les troballes de Can Rodón documenten la continuitat d'establiments agraris o industrials en època altoimperial (A. Martín, pàg. 312), com ara un centre productor d'àmfores vinàries Dressel 2-3, i altres tipus de ceràmica.
Més coneguts que aquestes troballes són les termes públiques i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu, sobre el que hi ha més bibliografia. Podeu completar-la llegint l'article. Pel que fa a la domus de Can Benet, presenta uns interessants mosaics opus signinum amb tessel.les. Es data la seva construcció en la segona meitat avançada del segle II aC. (A. Martín, pàg. 323).
La Ilturo romana devia continuar pel nord i pel sud. Pel nord, pot haber quedat soterrada o destruïda per les edificacions de l'edat mitja i la moderna (A. Martín, pàg. 325).
Respecte a les cronologies finals d'Ilturo, si que podem oferir més dades que confirmen generalment les cronologies ja conegudes, com és el cas dels nivells d'abandó de Can Masriera vers el 80-100 aC, o també altres conjunts de cronologia similar o ja del segon quart del segle I aC, documentats a Can Rodon de l'Hort i Ca l'Arnau-Can Mateu. En aquests llocs s'ha detectat també una continuïtat de l'ocupació, que pot arribar a la meitat del segle I aC. ja sigui relacionada amb el forn de producció d'àmfores de Ca l'Arnau o amb el taller excavat el 2010 a Can Rodon de l'Hort (A. Martín, pàg. 326.).
Una darrera nota referida al nom Ilturo:
Totes les intervencions que s'han fet a Ilturo han aportat una ingent quantitat de monedes d'aquesta seca, però continuem sese poder ubicar físicament el lloc concret on es produïen (A. Martín, pàg. 325).
Un consell per als lectors de l'article: que mirin els plànols per entendre bé el que era la Ilturo romana.

Podeu llegir l'article d'Albert Martín a la web de la Conselleria de Cultura, clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA
Albert MARTÍN MENÉNDEZ, "El darrer decenni d'intervencions arqueològiques a Ilturo (Cabrera de Mar, Maresme). Novetats i estat actual de la recerca", A Tribuna d'arqueologia, 2018.

Vista de la zona de Can Rodon de l'Hort des de la plaça de
l'Església (2012). La Cabrera medieval i moderna estava en una
cota més alta que la Iluro excavada fins ara. Foto: Rosa
Isabel Garí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...