Una aproximació a la forma urbis d'Iluro (Mataró), article de Joan F. Clariana

Planta d'Iluro amb les troballes arqueològiques.
Dibuix: Xavier Cela, Joaquim Garcia i Joaquim Pera

La XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Vilassar de Mar el 6 de maig del passat 2017, tenia com a lema "El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme".
Joan Francesc Clariana és autor de una de les ponències presentades, amb el títol "Aproximació a la forma urbis d'Iluro". Es un treball força interessant que ve a resumir les troballes arqueològiques que, especialment els darrers anys han donat forma a la romana Iluro (Mataró). Redactat amb claredat i ben documentat, pot ser útil tan a l'expert com al profà en arqueologia que tingui interès en conèixer els orígens de la ciutat.
Tal com l'autor diu a l'inici del seu treball:
La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir a Mataró, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmenta a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro.
Aquesta ciutat molt possiblment es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa. En tant que fundació romana ex-novo, construïda de nova planta, tindria un traçat urbà de forma ortogonal tancat per una muralla. Les insulae o illes de cases, mesurarien aproximadament uns 35x35 metres. De totes formes, no sabem si aquest esquema ortogonal seria totalment uniforme o tindria variacions en funció de les vies d'entrada i el traçat topogràfic.  (Clariana, pàg. 29).

Làpida amb la inscripció de Lucius Marcius
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Iluro disposava també d'un seguit d'edificis i espais públics: el forum, el macellum, les termes, i altres dels que no en tenim notícies. Hi hauria també almenys un barri de cases benestants i també construccions més modestes, així com tavernes o espais de treball, etc. (Clariana, pàg. 30). La necròpolis alt imperial estava a l'exterior de la ciutat, tal com prescribien les lleis, mentre que la necròpolis paleocristiana s'estenia al voltant de l'actual església de Santa Maria. (Clariana, pàg. 30).
A on estaven o com eren aquests diversos elements?
Traçat dels carrers: de planta ortogonal, és a dir, amb els carrers tallats en angle recte, encara que amb possibles variacions par adaptar-se al terreny. Com tota ciutat romana, tenia dos eixos principals: el decumanus maximus (que anava d'est a oest) i que entrava a Iluro per l'actual carrer Sant Josep; l'altre eix és el cardo maximus (de nord a sud), i al seu voltant es desenvoluparien la resta de carrers. Gràcies als vestigis de la xarxa del clavagueram, s'han pogut esbrinar el traçat d'aquests carrers. (Clariana, pag. 30).
Les insulae o illes de cases de la ciutat romana, eren de planta quadrada, feien trenta--cinc metres de costat i ocupaven espais d'una superfície de mil dos-cents metres quadrats cada una (Clariana, pag. 30).
Un fet interssant és la troballa d'una font monumental situada enmig del cardo maximus. Aquesta font fou destruïda l'any 1982. Sens dubte, a més d'aquesta, hi havia més fonts públiques.
Muralles: se'n te constància documental, però poca constància física (Clariana, pàg. 31). Plini el Vell l'inclou dins la categoria oppidum civium romanorum.
Pel que fa a les restes materials, el vestigi més evident fou la base d'un gran fonament de carreus de granit, que va acabar destruït l'any 1979 en construïr-se l'edifici de la seu de Caixa Laietana (Clariana, pàg. 32).
Un altre element interessant pel coneixement de les muralles és un fragment de canelobre exhumat a les excavacions de Can Palauet:
(...) apareix grafitada la porta monumental d'una ciutat amb dues torres i, davant seu , transcorre una processó de personatges, tals com: un sacerdot (amb palma, una gerra a la ma dreta i el cap coronat amb llorer), un personatge disfressat de Príap, una figura fragmentada potser d'un cavall i un tercer personatge del qual tan sols es copsa una cama. És molt possible que l'artista s'inspirés en la porta monumental d'una ciutat romana que coneixia i que molt bé podria ser la d'Iluro. (Clariana, pàg. 33).

Fragment de canelobre i grafit del mateix.
Foto: Joan Francesc Clariana. Dibuix: Joaquim Garcia

Forum: Estava situat al centre neuràlgic de la ciutat, en la zona del temple de Santa Maria (Clariana, pag. 33).
Macellum o mercat: les seves restes s'han trobat al subsòl de l'actual plaça Gran.
Termes: banys públics que estaven situats al que ara es coneix com a plaça de Can Xammar. La major part de les seves restes es van destruïr per fer-hi un fallit mercat municipal. (Clariana, pag. 35).
Domus o cases benestants: S'han exhumat les restes de tres: una a la plaça Gran, l'altra al carrer de La Palma i tercera a l'illa de Can Cruzate. (Clariana, pàg. 37).
Necròpolis: S'han trobat restes d'enterraments -la majoria en tegulae- a la zona del carrer Sant Josep i la Riera. Durant el Baix Imperi, la zona d'enterraments estava al voltant de l'església actual de Santa Maria, reconvertit al culte cristà. (Clariana, pàg. 41).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
També podeu trobar un comentari sobre la làpida de Lucius Marcius aquí.

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aproximació a la forma d'urbis d'Iluro (Mataró), dins El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (2017). Vilassar de Mar, 2018.