LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 3 de febrer de 2021

El Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar): restes arqueològiques, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà


Imatges: al fons podem veure el Rocar d'En Lladó, en els boscos de Cabrera de Mar. Foto: Josep Mª Rovira Juan.
 
Ramon Coll i Jordí Bagà són autors d'un article presentat a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013) i publicat el 2024 pel Museu Arxiu de Santa Maria: "Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme)".
Aquesta zona del Parc de la Serralada Litoral, dominade per les muntanyes de Burriac (392 m. altitud) i Montcabrer és rica en restes arqueològiques, però més coneguda, així com la vall de Cabrera, per les d'època ibera i romana.
Marià Ribas i Bertran senyalava en diversos estudis, la presència de materials d'origen prehistòric en turons i altres llocs de la zona (Les restes...pàg. 7). A principis  de la dècada de 1950, el Grup Arqueològic de Vilassar, dirigit per Jaume Ventura, excavà l'anomenat Rocar d'en Lladó, localizant-se un petit abric que anomenaren Cova dèn Massiques, on es van exhumar dos fragments de ceràmica, una destraleta i tres d'un crani humà; els excavadors el varen considerar un possible lloc d'enterrament. (Les restes...pàg. 8). El 1999, la zona fou prospectada en el decurs d'un projecte arqueològic (1), obtenint-se nous testimonis datables entre l'edat del bronze i l'època ibèrica. (Les restes...pàg. 8).
Fou precisament en la zona del Rocar d'en Lladó on, l'estiu de 2013, es pogué  visualizar una estructura tipus sitja o rebost, que motivà un informe dels arqueòlegs adreçat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, a l'ajuntament de Cabrera de Mar i al Parc Serralada Litoral. (Les restes...pàg. 9).
El Rocar d'en Lladó és el nom més emprat en la toponímia local, però també és coneix com a Rocar d'en Vivó o les dels Banyadores. 
 
En el paisatge s'observen torres granítiques i algunes boles rocalloses, així com algunes balmes de mida petita. Les roques presenten sovint cassoltes. També és visible un ampli territotori més lluny que va del castell de Burriac fins el Montcabrer i més enllà. Des d'allà es domina la totalitat de la vall de Cabrera de Mar. La vegetació consisteix en pi pinyoner, roure, alzina i cirerer de bosc. També hi ha gran varietat de vegetació arbustiva, com ara ginebró, bruc, garric, estepa, etc. (Les restes...pàg. 9).

Ramon Coll i Jordi Bagà han fet un estudi del material dispers recollit anteriorment en la zona i zones properes, el resultat del qual publiquen en el seu article. Informen que degut a l'escassetat dels materials, és difícil treuren conclusions, adventint que els vestigis en aquella àrea, corren perill de desaparició:
 
Extreure un mínim de conclusions historicoarqueològiques amb els escassos i dispersos elements que hem pogut analitzar, pot semblar una mica agosarat per part nostra. (Les restes...pàg. 14).

L'àrea explorada amb evidències de restes arqueològiques és relativament extensa. Sembla pertànyer a un assentament -o assentaments- a l'aire lliure, del/s qual/s ho deconiexem pràcticament tot. Que l'assentament és a l'aire lliure, ho testimonien dos retalls referenciats més amunt, possibles "fons de cabana", amb presència d'algunes ceràmiques prehistòriques visibles temps enrera en el sediment. I, sobretot, en deixa constància el fragment de torchis utilitzat per impermeabilizar una cabana feta amb brancatge. (Les restes...pàg. 14).

Algunes restes estudiades, les situen els autors en l'edat del bronze o la primera edat del ferro. (Les restes...pàgs. 15 i 16).
Es tracta d'un treball, al nostre entendre molt intereresant que ens informa de la presència d'hàbitat prehistòric a la zona de Cabrera i de la fragilitat de les restes. Podeu llegir l'article publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, i també el trobareu a Racó Català, i està dispononible a Academia EDU.
 
(1) Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme).

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Les restes arqueològiques d'el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme). XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014.

Entrada anterior relacionada amb el mateix tema i autors: La prehistòria de Burriac.
 

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...