Imatge: Al fons, el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar). Foto: Josep Mª Rovira Juan
Els
arqueòlegs Ramon Coll i Jordi Bagà són autors d'un article presentat a
la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins l'any 2014 i publicat el 2015 pel
Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, on de manera resumida i amb el
sobri i entenedor nom de "Prehistòria de Burriac" fan recopilació de les
troballes prehistòriques de la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar, el
Maresme).
Tasca
difícil, com reconeixen els mateixos autors, perque els materials s'han
trobat fora de context, amb motiu de l'obertura o eixamplament de
camins i/o de manera superficial.
Burriac és conegut especialment pel seu oppidum ibèric, un dels més grans de Catalunya, i el seu castell roquer medieval, tot situat en una zona especialment rica en troballes arqueològiques,
però malhauradament el poblat ibèric en si, està mancat d'estudis
sistemàtics. Tampoc l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès
Nacional, iniciat l'any 1983, ha estat resolt (després de 38 anys!!)
(Vegeu Prehistòria de Burriac, pàg. 325).
Si
mancat d'atenció està el poblat ibèric, no diem ja els estudis
prehistòrics, sovint eclipsats pels d'època ibèrica i romana. Com diuen
els autors:"La ignorància és total" (Prehistòria, pàg. 325).
Coll i Bagà divideixen les troballes prehistòriques de Burriac en dos grups:
-Troballes pròpiament preibèriques, sense relació amb el futur poblat.
-Troballes immediatament anteriors a l'oppidum ibèric. (Prehistòria...pàgs. 325-326).
Aquestes
troballes han estat ja resumides per Immaculada Bassols en una
comunicació presentada a les Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera
de Mar, i per uns pocs treballs posteriors.
Com
ja s'ha dit abans, la majoria de materials estan descontextualitzats,
en alguns casos barrejats amb altres d'època posterior. Els autors citen
10 zones de localització, de les que, només 3 tenen la possibilitat de
ser llocs d'habitació estacional o permanent preibèrics.
(Prehistòria...pàg. 339). Com és normal, predominen els fragments
ceràmics, pero també s'han exhumats fragments tallats de sílex. El
material prehistòric es pot datar en el calcolític, edat del bronze i
primera edat del ferro. Troballes de l'edat del Bronze si que
constitueixen una novetat pel que fa a Burriac. En un dels llocs
estudiats, expliquen els autors:
"Cronològicament,
els plats-tapadora bisellats, així com les evidències de ceràmica
pentinada, podrien portar-nos a un moment indeterminat situable entre el
bonze final i la primera edat del ferro" (Prehistòria...pàg. 330).
Un
article interessant, que ens ve a recordar que encara queda molt per
conèixer (1). Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i també
disponible a Academia Edu .
Vegeu també en aquest bloc, una entrada sobre la prehistòria de Sant Mateu, un article dels mateixos autors.
(1)
Amb posterioritat a aquest article, unes excavacions en el nucli de
Cabrera de Mar, donaren a la llum noves i sorprenents troballes d'època
prehistòria. L'arqueòleg Oriol Cuscó les va donar a conèixer en una
conferència a Cabrera: ho podeu veure en aquesta entrada.
Ramon
COLL MONTEAGUDO, Jordi BAGÀ PASCUAL, "Prehistòria de Burriac", XXXI
Sessió d'Estudis Mataronins (2014). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,
2015.
BASSOLS, I., "Burriac: restes arqueològogiques prèvies al poblat ibèric". Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Ilturo 1, pàg. 11-16. Ajuntament de cabrera de Mar, 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada