50 anys de la descoberta de Torre Llauder i l’inici de la Secció Arqueològica de Mataró

Text: Joan Francesc Clariana i Roig

Fotografia: descoberta dels mosaics de Torre Llauder i inici de les excavacions, l'any 1961. Fotografia d'autor anònim (tramesa per J.F. Clariana)

Cinquanta anys és el període de temps transcorregut des de la descoberta o, més ben dit, des de les excavacions arqueològiques a a la vil·la romana de Torre Llauder, ja que de la mateixa ja se’n tenien coneixements des de molt abans.

Amb aquesta celebració també es ve a indicar la data del naixement de la mateixa Secció Arqueològica de Mataró, en aquell temps “Grup Marià Ribas”, que, a la vegada, era el continuador de l’antic Grup o Secció Històrico-Arqueològica que cap a l’any 1947 ja havia fundat la revista MVSEV a Mataró i havia portat a terme diverses accions de salvaguarda, estem parlant d’aquell grup pioner que formaven:

Marià Ribas

Esteve Albert,

Santiago Martínez Saurí

Joaquim Llovet

Jaume Lladó

Jesús Illa,

Lluís Ferrer i Clariana i tants altres

El Grup Marià Ribas, com hem dit abans, havia participat activament en la descoberta de la Torre Llauder, si bé, poc temps abans, havia estat treballant al poblat ibèric de Burriac, a la zona del mausoleu de la Via Augusta, més tard a Can Xammar a Mataró, i havia col·laborat en l’excavació de Josep Barberà en la necròpoli de Can Rodon de l’Hort a Cabrera de Mar.

 A començaments dels anys setanta, a nivell municipal, es va veure la necessitat d’unificar els dos grups que treballaven arqueologia a Mataró, per un costat el Grup Marià Ribas i, per altra, la colla de la U.E.C. que junt amb Jesús Illa i Paris, estaven realitzant recerca en el terreny de la prehistòria. Així el nou grup passà a nomenar-se “Secció Arqueològica del Museu de Mataró”. A aquest nou grup li fou assignada, com estatge social, la casa del carrer Enric Granados, 19 (actualment El Carreró) i, més tard, amb motiu de l’ampliació del Museu fou traslladat a la seu del carrer Sant Pelegrí, als baixos del “bloc dels mestres”.

 Ja pròpiament de la Secció Arqueològica foren els treballs de topografia i planimetria de la Via de Parpers, en el paratge del Fons de la Gallega (Argentona), l’excavació de la vil·la romana dels Caputxins (Mataró) els tempteigs estratigràfics de la Rectoria Vella, Hort del Campaner, Plaça de Santa Maria cantonada carrer de Santa Maria vil·la romana de Can Majoral i l’excavació de l’emblemàtic jaciment de Can Modolell.

 En els anys 80, ja restablerta plenament la democràcia, es reemprengueren les excavacions a Torre Llauder, un cop salvaguardat el jaciment gràcies al mur de contenció i amb motiu de la restauració dels mosaics, s’excavà al poblat ibèric de Burriac, al turó de Mata i al centre històric de Mataró, i el que fou encara més important, s’aconseguí la creació d’una plaça d’arqueòleg a la plantilla del Museu.Podem dir que, globalment, han estat uns anys de feina intensa. Testimoni d’aquest treball feixuc i minuciós, han estat les memòries que any rera any s’han vingut realitzant, així com les diferents publicacions que s’han portat a terme.

 Queda tan sols desitjar un futur esplendorós pels anys propers i esperem que la Secció Arqueològica compleixi molts més anys d’existència dins l’àmbit del Museu que l’aixopluga.

 Dintre de molts anys, molt possiblement, es parlarà de la nostra Secció Arqueològica com una valenta experiència on un col·lectiu de persones, anomenats eufemísticament “aficionats a l’arqueologia”, varen tirar endavant un projecte de salvaguarda i estudi del patrimoni arqueològic en uns anys molt difícils per tot allò que significava la defensa de la identitat i la cultura catalana.

Ad multos annos!!!!

Més imatges dels inicis de Torre Llauder en aquest enllaç i en aquest altre.