
Una historiografia local, pensem nosaltres, que per a molts aportarà molta llum sobre aquest món medieval tan complexe.
Així l'autor ens presenta una visió sobre el que era la vida dels argentonins a finals de l'Edat Mitjana, tot emmarcat dins el que era la Catalunya d'aquell moment, amb la guerra civil, en la que participaren la Corona, la noblesa, els ciutadans i els pagesos, per situar-nos després, ja concretament, en la vila d'Argentona, com ell diu "una terra de remences", és a dir, aquells pagesos que estaven subjectes a la terra i no la podien abandonar sense permís del seu senyor. Així ens presenta el resultat de l'anàlisi d'una vasta documentació sobre el mercat de la terra; els drets dominicals -distingint entre el senyor jurisdiccional, que gaudia de poders públics com el d'impartir justícia, i el senyor territorial, que gaudia de la propietat de la terra i dels drets que això comportava-, el poblament, els monopolis senyorials, l'economia i la vida del pagés: família, matrimoni, testament i mort.
Però el protagonista és, sens dubte, el pagès de remença, no tal sols subjecte a la terra, sino als anomenats "mals usos", l'abolició dels quals demanaven els remences en les lluites d'aquell segle. La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), de Ferran II el catòlic, que permetia al pagès redimir-se d'aquests mals usos, constituí la base de l'anomenat "cens emfitèutic", base de la futura estructura agrària catalana.
Tot i centrant-se en Argentona, no hi ha dubte que aquest llibre li descobrirà a molta gent aspectes generals del món medieval i senyorial a voltes poc coneguts, com ara, que el pagès podia acudir al crèdit; que no tots els pagesos, encara que fossin de remença, eren pobres, hi havia pagesos acabalats, els anomenats "pagesos grassos"; no tots els remences eren pagesos, hi que havia remences a les ciutats.
També la lectura dels llibre ens desmentirà la visió que tenim d'una sol senyor territorial dominant una gran i uniforme extensió del territori: en ralitat, el domini de la terra podia estar molt dividit. L'any 1378, Argentona tenia 76 focs, i estava dividida en nombroses senyories laiques i eclesiàstiques, sense comptar els pagesos aloers. El senyor jurisdiccional era el del castell de Sant Vicenç (Burriac).
Sabrem que abans dels segle X hi havia molts pagesos lliures, malgrat antigues teories que feien venir els feudalisme del baix Imperi Romà o de l'època visigòtica.
Enric Subiñà i Coll, Argentona al segle XV. Terra de remences. Editat per l'Ajuntament d'Argentona, 2011.