Presentació del llibre sobre Cabrera de Mar a l'edat moderna i les masies

 

Dos moments de la presentació. Fotos de M. Témez i Martí Rovira.

 

El dia de sant Jordi, 23 d'abril a les 19 hores, al pati de Cal Conde (Can Dalmases), i amb totes les prescripcions mèdiques per la covid-19, va tenir lloc la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, que ve a continuar els anteriors sobre l'antiguitat i l'època medieval. 

La presentació de va anar a càrrec de na Marta Lloret-caçadora de masies, Joan Carles Alay, Enric Subiñà i Josep Maria Rovira, i fou promoguda per la Fundació Burriac, El llibre ha estat patrocinat pel Centre d'Estudis i Arqueologia i Història de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, el Grup d'Història del Casal de Mataró, el Museu Arxiu de de Vilassar de Dalt, Fundació Burriac, Symbioum Natural Pharmacy, Restaurant les Ribes, Masia Castell Can Rodon, Juliette Cultura del Pa i Mas Pujol.

Ha estat coordinat per Josep M. Rovira Juan, que també és coautor. El mateix Rovira i Ferran Bayés han realitzat les reconstruccions en 3D.

Altres coautors són (ordre alfabètic): Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, David Farell, Toni Llamas, Jaume Molinas, Feliu Novell, Francesc Navarro, Benet Oliva. 

L'obra conté abundant i important material gràfic, en bona part irrepetible, procedent de diversos autors i fonts. 

En el transcurs de l'acte es va comentar la necessitat de posar en valor i documentar aquest vast llegat que són les masies, i caldria fer-ho extensiu a les cases de cos, i que és llastimós l'estat d'abandonament en que es troben moltes, fins al punt que aquest ric patrimoni, que ha vertebrat el territori català fins fa poc, a nivell econòmic però també social, cultural...i tan ric arquitectònicament, s'està perdent molt depressa, un tresor que s'està degradant, i es va recalcar la poca o nul.la implicació de les administracions. 

No podien faltar les al.lusions al patrimoni iber, romà i medieval de Cabrera, a les que ara s'han afegit les restes neolítiques de Cal Ros, i la notícia que, a diferència d'altres veïns,  el poble té encara 30 masies ben conservades, si més no, exteriorment.

Es va explicar i lamentar la pèrdua de les masies de can Fontanals i can Pau Ferrer de Cabrera, així com el fet que no s'aplica la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, a les masies amb elements de defensa, el que hauria de ser automàtic.

La vall de Cabrera a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, es vendrà properament a llibreries de Mataró (com Buc de Llibres), a Índex de Vilassar de Mar i a la llibreria de Cabrera de Mar. 

 

Imatge: Josep M. Rovira amb el llibre que ha coordinat. Foto: Pepe Álvarez Badó.

Imatge: vista del pati i el públic. Foto: M. Témez. 

 

Imatge: els presentadors davant el públic. Foto: Martí Rovira.

 

Imatge: una àmplia vista de l'acte. Foto: Pepe Álvarez Badó.

Presentació del llibre dedicat a les masies de Cabrera de Mar

 

El proper dia 23, Sant Jordi, tindrà lloc la presentació del llibre: La vall de Cabrera a l'època moderna. Patrimoni en 3D. Les masies.  

Un llibre escrit per diversos experts en la matèria, amb abundant material gràfic, reconstruccions en 3D i paper de qualitat. La continuació de La vall de Cabrera a l'antiguitat. Ibers i romans  i La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac.

 

Lloc: Cal Conde (Carrer Mn. Cinto Verdaguer, 16. Cabrera de Mar).

Presentaran:

Marta Lloret-caçadora de masies.

Josep Maria Rovira, historiador i coordinador dels treballs.

David Farell, historiador, Fundació Burriac.

Joan Carles Alay, doctor en història. Comissió del Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia.

Enric Subiñà, doctor en història. President del Cercle d'Estudis Argentonins Jaume Clavell.

 

Podeu veure més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

Un article de sobre el Museu de Mataró i la seva col.lecció numismàtica

Imatge: moneda de la seca d'Ilturo. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
 

Carles Martí Garcia, veterà membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, (SAMM) i actualment del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), és autor d'un detallat article presentat al XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014).

Explica Martí la llarga tradició de la ciutat de Mataró en el món de l'arqueologia i l'estudi de la història. Tenim com a notícia més antiga la del notari Joan Cortés, que en l'any 1586, transcriu el text de dos pedestals localizats en el transcurs d'unes reformes, a l'esglésis de Santa Maria. Segueix amb la descripció de diverses troballes així con d'estudis històrics, realitzats al llarg dels segles XVIII i XIX, fins arribar a la consolidació, ja en el segle XX, de l'estudi de Mataró com a ciutat romana -Iluro-, gràcies a figures com Josep de Calasanz Serra Ràfols (1902-1971) i  Marià Ribas Bertran (1902-1996), que desenvolupà un ingent treball en l'arqueologia i la història de Mataró i voltants entre 1930 i 1970, (Vegeu Martí: "El Museo de Mataró...pàgs. 245 i 246).

Pel que fa al creació del Museu, tema de l'article, els antecedents estan en la constitució d'una "Associació Artístich-Arqueológica Mataronesa, el 9 de desembre de 1888, en la que estaven presents personalitats mataronines. El 14 de febrer de 1889, l'ajuntament els cedí un local. El 1894, el consistori acordà la creació d'un museu, que el 15 de febrer de l'any següent, ja estava constituït. Carles Martí inclou en el seu estudi, un inventari de les peces que hi havia en aquell moment, de totes les èpoques de la història de Mataró. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs. a 252).

L'any 1915, l'ajuntament adquirí l'edifici renaixentista anomenat Can Serra, que es convertí el la seu del Museu, i que al 2010 va ser objecte d'una important remodelació. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs 252 i 253).

Pel que fa a l'origen de les peces que conserva el Museu, bàsicament provenen de donacions de particulars i entitats, i -molt impotant- de les excavacions arqueòlògiques.

Com a expert en numismàtica, Carles Martí dedica un apartat a la interessant col.lecció que custodia el Museu. Aquesta consta actualment de 4.509 monedes, 380 medalles, 1230 bitllets i alguna peça diversa. 710 peces procedeixen del llegat dels senyors Majo. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg.248). Destaca algunes peces d'especial interès, como el tresor de 19 auris romans, entre altres (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg. 260).

Actualment s'exposa el tresor dels auris, altres 19 monedes romanes de l'alt imperi, 12 monedes més que "pretenden ilustrar unos pequeños ahorros", "1 moneda para explicar los ritos funerarios (el llamado óbolo de caronte) y 11 monedas del bajo imperio". (Vegeu. Martí, El Museo de Mataró, pàg. 261).

El Museo de Mataró compta amb un espai relativament reduït per a la seva exposició permanent, en el que s'ha  d'integrar tota la història de la ciutat, més un altre espai per a exposicions temporals. No ha d'estrañar doncs, que el número de monedas exposades sigui petit. (Vegeu: Martí, El Museu de Mataró...pàg. 262).

Garcia explica també en el seu article la gestió del Museo les seves característiques i problemática, (Vegeu Martí: El Museo de Mataró, pàgs. 260-261)

L'atutor acompanya el seu artícle con amb fotografies de l'interior del Museu i de la seva colecció numismàtica.

Carles MARTÍ GARCIA, "El Museo de Mataró (Barcelona) y su colección numismática. Formación, composición, problemática." a XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 Octubre 2014). Pàgs. 254-264.

Conferència de Dolors Zamora sobre el poblat ibèric de Burriac

 

Imatge: excavació d'una cisterna al poblat ibèric de Burriac per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (5-8-1983). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

Una altra imatge de l'excavació de la cisterna. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa. 

Estan disponible a internet els audios d'una colla de conferències pronunciades a Terrassa els anys 2014-15, en el XIV Curs de Cultura i Llengüa ibera, entre elles, una de Dolors Zamora, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis d'Història i Arqueologia de Mataró: Taula d'arqueologia: Aspectes arqueològics ibers: l'oppidum de burriac, la capital dels ibers laietans (Dolors Zamora) També podreu accedir a la resta de conferències.

Es tracta d'una exposició molt interessant i amena que agradarà sens dubte als que estimen la cultura ibera o senten senzillament curiositat pel poblat ibèric de Burriac, que fou el centre de poder polític i econòmic dels laietans i assolí una dimensió aproximada de 10 Ha. (la resta de poblats laietans no arriben a les 2 Ha.) .

No és la nostra feina fer un resum de l'extensa intervenció d'una hora i mitja, de la doctora Zamora, sino que us hi adrecem. Aquí només resaltarem algunes de les afirmacions que ens han semblat més interessants:

- La cultura ibera ha estat la gran desconeguda fins fa poc; van ser arqueòlegs i historiadors francesos els que van iniciar el seu estudi (i que van comprar la Dama d'Elx, descoberta el 1897 per uns agricultors).

-El poblat ibèric de Burriac fou descobert l'any 1916 per l'arquitecte Lluis Bonet Garí i el seu germà en una excursió per la zona.

-El poblat no gaudeix de cap protecció real, es va incoar expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983, però ni s'ha resolt ni la sola incoació en garanteix la protecció.

-No s'ha dut a terme una excavació sistemàtica, sino una colla d'actuacions disperses en el temps i en diferents indrets per diversos arqueòlegs i el seus equips: Marià Ribas (1949);  Jaume Lladó (1954-55); Joan Maluquer (1964); Josep Barberà i Ricard Pascual (1969-72); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM); Pla de l'Atur de la Generalitat (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1991); una intervenció de l'arqueòleg municipa, Albert Martín (2011)(1).

-La vida del poblat la podem dividir en tres etapes principals: ibèric antic, ibèric ple i ibèric tardà.

-De l'ibèric Antic (comença segle VI aC.) tenim alguns fons de cabanes i restes de llars de foc; ben aviat van evolucionar cap a les construccions en pedra.  

-Ibèric Ple (finals segle IV aC. - segle III aC.), en que es va bastir la muralla i una porta monumental; Burriac passa a ser un gran centre de poder no tan sols polític, sino comercial, com ho testimonien les restes de ceràmica i altres objectes provinents de tota la Mediterrània, sobretot en llocs d'abocament, com una fou en una gran cisterna o en sitges abandonades. El manteniment d'aquest ordre evidencia una societat jerarquitzada.

-Ibèric tardà (segle II-mitjan segle I aC.): amortització d'estructures anteriors; presència d'elements de construcció romans (tegulae i imbrices); una nova porta d'origen també romà. Canvis en la producció: de les sitges de cereals a la presència de dolia per emmagatzemar preferentment vi. El poblat resta abandonat vers la meitat del segle I aC.

-Per comprendre el poblat, no basta el poblat mateix: és necessari conèixer la seva zona periurbana: petits establiments, camps de sitges, dues necròpolis: Can Rodon de l'Hort i el Turó dels Dos Pins (i una zona d'enterraments, Cal Ros): zones de vigilància i control...tot estructures que pertanyen a una forta organització política, social i econòmica. Un altre element, aquest relacionat amb la religió, fou la ara anomenada "Cova de les Bones Dones" o de "les Encantades".

-Quan s'inicia la decadència del poblat ibèric i comença la romanització? Senyala Zamora que no tenim res del la primera meitat del segle II aC. Però explica que a finals del III aC. es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins, una enorme torre de 60 metres quadrats de base, i fins 14 m. d'alçada, que va exigir un enorme treball en la roca, però que fou desmantellada aviat: tal vegada fou erigida per les necessitats de la II Guerra Púnica? Queda la incògnita.

-Cabrera de Mar va tenir possiblement un praesidium o campament estable romà, que llavors quedaria enmig dels d'Empúries i Tàrraco. Què tenim?: termes, una domus, carrers... 

El cas és que, a partir del segle II, la romanització va imposant un altre model econòmic i a la rapidesa amb que es va anar desenvolupant, no fou aliena la col.laboració de les elits iberes amb Roma, explica Dolors Zamora.

Podeu escoltar la conferència de Dolors Zamora clicant aquí.

 

També podeu veure més del pobla en la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni (apartat dedicat al poblat). En la mateixa web podreu veure informació sobre les necròpolis.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laitània ibèrica. Revista Laietania núm. 17, 2006-2007. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2007.

Imatge: equip d'arqueòlegs del Museu de Mataró en l'excavació de la porta sud del poblat (1984). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

(1) Amb posterioritat al 2015, moment en que es va fer aquesta conferència, s'han dut a terme campanyes els anys 2018 i  2019, dirigides per Joan Sanmartí Grego, Joaquim Garcia Rosselló i Oriol Cuscó Badia.

 

La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar)

 

Imatge: el Montcabrer, a Cabrera de Mar, una massa granítica de 312 m. d'alçada sobre el nivell del mar que, com Burriac (al costat), domina la plana i la mar. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa (15 d'octubre de 2018).

Imatge: Cova de les Encantades o de les Bones Dones. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

Ramon Coll Monteagudo, Fernando Cazorla Carrera i Ferran Bayés Colomer, són autors d'un força interessant article presentat a la IX Sessió d'Estudis Mataronins (en el ja llunyà 1993), amb el títol "Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars", article inclós dins la publicació corresponent del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i que actualment es pot trobar a Academia EDU.Interessant: si bé Cabrera de Mar sembla inesgotable en troballes del passat, aquesta cova presenta aspectes singulars. Com senyalen els autors, la presència mateixa de la cova és fet únic -que sapiguem- a la zona del Maresme, on predominen els caus o baumes (Pàg. 32).La cova-santuari estudiada, situada al vessant de la muntanya del Montcabrer, rep diversos noms: Cova de les Encantades, de les Bruixes, de les Bones Dones, de les Males Dones.

 "(...)no és més que un gran tafoni enmig d'un paisatge granìtic molt abrupte i de difícil accés. Presenta dues entrades que donen a sengles habitacions, comunicades entre si" (Una cova-santuari...pàg. 29).

 

L'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran visità la cova ja en el anys 20 del segle passat, i disposava d'una extensa documentació que va posar a disposició dels autors de l'article. No hi havia cap nivell arqueològic, sino que el material que s'ha anat recuperant des de llavors ho ha estat a nivell superficial que se sàpiga, o fora de context.

Malhauradament, i com expliquen els autors: 

"Els materials que nosaltres presentem foren exhumats per un conegut excavador clandestí de la comarca mitjançant l'ajut d'un detector de metalls. Afortunadament, avui es troben dipositades en el Museu d'Estampació Tèxtil de Premià de Mar. (...) D'altra banda, creiem necessari deixar constància que l'esmentat furtiu conserva algunes peces en el seu poder, no permetent fins avui que siguin estudiades. Sortosament en una ocasió tingurem l'oportunitat de veure-les (...)." (Una cova-santuari, pàg. 30).

El nombre de fragments estudiats s'acosta als 35.000 fragments, i permeten deduir que la vida dels santuari abasta poc més de 300 anys, des de finals dels segle IV a l'I aC. S'hi troba ceràmica ibèrica i romana (vernís negre i TS. itàlica), àmfora, dolia, tegulae, imbrices i restes de paviment. Creuen els autors que això podria indicar alguna construcció relacionada amb el culte. (Una cova-santuari... pàgs. 30 i 31).

 

Pel que fa a les troballes relacionades amb un culte religiós, s'han trobar fragments de terracota dels anomenats de Demèter i fragments de banyes de toro. (Una cova-santuari...pàg. 32)

"Segons el nostre parer, es tracta d'una Magna Mater o Tellus Mater, amb tota probabilitat indígena, que més endavant serà assimilada d'alguna manera a Demèter/Koré-Persèfone. Seria, doncs, una divinitat femenina de la fecunditat, de la qual no podem excloure una relació amb el món infernal dels difunts." (Una cova-santuari...pàg. 32).

 

El fet que el santuari fos una cova reforça aquesta identificació amb la mare terra. Per altra banda, les banyes de toro, es relacionen amb la virilitat i el culte a aquest animal, present a moltes cultures mediterrànies. (Una cova-santuari...pàg.32).

Fan els autors un seguit de consideracions sobre el desplaçament del culte des de la muntanya a la plana de Cabrera (santuari de Can Modolell), així com de la possibilitat que Montcabrer fos el Promontorium Lunarium esmentat pel geògraf alexandrí Claudi Ptolomeu (Una cova-santuari...pàgs. 32 i 33), i sobre la relació d'aquest culte protohistòric amb les llegendes de bruixes o de dones bones o males a les muntanyes cabrerenques.De fet, Montcabrer fou cristianitzat el 1707 plantant una creu al seu cim (Una cova-santuari...pàg. 36) que, encara que ha estat substituïda, encara és allà.

Ramon COLL I MONTEAGUDO, Fernando CAZORLA CARRERA, Ferran BAYÉS I COLOMER, "Una cova-santuari ibèrica en el Maresme: la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar). Consideracions preliminars". IX Sessió d'Estudis Mataronins. Pàgs. 29-38. Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, 1994.

Disponible a Academia EDU. 

 

Podeu trobar informació i imatges d'aquesta cova a la web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni. El santuari (apartat els ibers).

 

Imatge: Planta de la Cova de les Bones Dones. Dibuix de Marià Ribas i Bertran. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

 

 

Imatge: Montcabrer. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.

El vidre català del museu de Mataró

 

Imatge:  Algunes de les peces de vidre conservades al museu de Mataró; d'esquerra a dreta: càntir de bateig masculí /segles XVIII-XIX); càntir de bateig femení (segle XVIII); almorratxa (segle XVIII); gerra (segle XVIII). Foto: Joan Francesc Clariana.

 

La indústria del vidre va representar un dels motors de l'economia local en els segles àlgids de la producció, el nom de Mataró sovint s'associa al vidre de qualitat.

(Clariana: "Sobre algunes peces de vidre..." pàg. 330).

Joan Francesc Clariana és autor d'un article publicat a la revista Felibrejada: "Sobre algunes peces de vidre català conservades al Museu de Mataró", on fa un estudi-inventari de les més extraordiàries peces guardades en aquest Museu. Són peces d'una gran qualitat, datades entre els segles XVI i principis del XX, de les que podem veure una mostra en la fotografia que encapçala aquesta entrada. Tal era la qualitat del vidre mataroní que en ocasions es comparava abm el venecià de Murano, anomenant-se "a la façon de Venise".

No és la primera vegada que l'autor publica estudis sobre aquesta indústria mataronina, malhauradament desapareguda a principis d'aquest segle, amb el tancament de la cooperativa obrera del  Forn del Vidre, que va operar ente 1919 i 2008, periode en que fou un referent internacional.

Fem un resum del tipus de peces estudiades per Clariana: dues tasses, una setrillera, dos càntirs de bateigs, quatre porrons, dues almorratxes, una llàntia, una pipa, quatre copes, una carabasseta, una sotacopa, una beneitera, un saler. Una de les pipes és holandesa i la llàntia, d'escola francesa. El treball de Clariana acompanya cada peça d'una acurada explicació i a voltes, comparació amb d'altres exemplars de diferents museus.

Les peces procedeixen, en part d'excavacions i en una altra, de la donació que va fer la cooperativa del Forn del Vidre.

 

 Imatge: porró de barret (museu de Mataró). El porró ha estat una peça exitosa que ha arribat als nostres dies. Foto en blac i negre de Joan Francesc Clariana.
 

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Sobre algunes peces de vidre català conservades al museu de Mataró" a Felibrejada, número dedicat a 12è col.loqui d'exilis i disidències. Grup d'Història del Casal de Mataró, 2020.

Altres entrades relaciones amb el tema del vidre mataroní del segle XVI a l'actualitat:

El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria.

Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró.

Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró).

Un taller de vidre del segle XVI a Mataró.

Exposició sobre el centenari del Forn del Vidre de Mataró.

Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)

 

Imatge: Dibuixos de la publicació de Rubio de la Serna, amb dibuixos del seu germà D. F. de A. Rubio, i on es veuen el lècit (a la part inferior esquerra) i el Rhyton (a la part inferior dreta). Al centre part superior, àmfora ibèrica. Procedència: Felibrejada.

 

De nou Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay són autors d'un article reivindicant peces desaparegudes del nostre patrimoni arqueològic, article publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró, amb el títol "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme)".

A la segona meitat del segle passat, l'arqueòleg Josep Barberà va estudiar els materials de la col.lecció Rubio de la Serna, procedents de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), i no va poder trobar-ne alguns documentats en anteriors estudis.

 
En concret es tractava d’un lècit, un rhyton, un lagynos i un plat de peix. També es va trobar que de les aproximadament dotze àmfores ibèriques que hi havia d’haver, només en localitzà una.(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).

 

Fou en el ya llunyà any 1881 on en el transcurs d'unes tasques sobre el terreny de Can Rodon de l'Hort que es descobriren alguns recipients de formes i dimensions variades. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273). El propietari del terrenys era Juan Rubio de la Serna (1834-1917), jutge de Barcelona, propietari de diverses finques i una casa a Sant Andreu de Llavaneres. Adonant-se de la importància de les troballes, Rubio de la Serna es va presentar al terreny i va ser l'inici una sèrie d'excavacions, que ben aviat van despertar l'interès dels estudiosos.

L'any 1884, el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana va incorporar un escrit de Rubio de la Serna, il.lustrat amb alguns dibuixos de la col.lecció: aquí és on trobem per primera vegada dibuixats el lècit i el rhyton, que tenia forma de peu.

El 1888 es va publicar la primera memòria, en ella:

Es descriuen en detall tres de les peces interessades: el lècit, el rhyton i el plat de peix. També es publiquen un seguit de làmines fetes pel seu germà (D.F. de A. Rubio), on apareixen dibuixades. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 276).

 

Rubió de la Serna morí el 1917, un any després de la descoberta del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). La seva vídua va llegar els materials de Can Rodon al Museu Arqueològic de Barcelona, reservant-se la família algunes peces. El 1926, Josep de C. Serra Ràfols publicà a la Gaseta de les Arts la notícia de la donació i per primer cop van aparèixer publicades fotografies de les peces.
(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).

El 1932, el Museu d'Arqueologia es va traslladr al peu de la muntanya de Montjuïc, a l'anomenat Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de 1929.

En esclatar la Guerra Civil, el director del museu, Pere Bosch i Gimpera ordenà retirar les peces exposades, per temor als saqueigs i als bombardeigs. Després de diverses vicisituds,  foren traslladades a l'Alt Empordà i posteriorment a Ginebra. El 1939 es varen retornar a Barcelona via Madrid. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 273-274).

Les publicacions posteriors a aquesta etapa, varen emprar sempre els dibuixos i footografies anteriors, sense fer-ne de nous.

Els anys 1968 i 1869, es varen reprendre les excavacions a Can Rodon de l'Hort, sota la direcció de Josep Barberà i Ricard Pascual, la finalitat d'aquesta campanya era localitzar tombes que es poguessin posar en relació amb els materials. Es descobriren un total de quatre tombes iberes d'incineració, datades entre els segles IV i III aC.;participaren també excavadors del grup de Marià Ribas, de Matarói de Cabrera. Fou l'estudi de Josep Barberà el que posà en evidència que havien desparegut les esmentades peces, a saber: un lècit aribalístic, un rhyton, un legynos (publicat per primera vegada en les fotografies de Serra Ràfols de 1926), un plat de peix. El mateix Serra, en informar de la donació, havia fet esment de 12 àmfores ibèriques, de les que Barberà només en va localitzar una, al Museu de Vilafranca de Penedès. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 278-279).

I ara ve el misteri: què va passar amb les peces? Pregunten els autors. "Desaparegudes, perdudes o espoliades?". 

 

 D’acord amb els fets exposats, des de l’ingrés en el Museu d’Arqueologia l’any 1926 –quan van ser fotografiades- fins l’estudi de Josep Barberà –a la segona meitat dels anys seixanta del segle passatno hi ha cap evidència que confirmi que les peces interessades estiguessin al Museu. Tot i aparèixer en diferents estudis i publicacions, sempre són fonamentades en les primeres descripcions i il·lustrades amb les fotografies de l’any 1926. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 280-281).

 

Imatge: dibuix on consten el lagynos, le rhyton i el lècit (Barberà, 1968). Procedència: Felibrejada. 

 

Podeu llegir un altre article sobre la col.leció Rubio de la Serna de Can Rodon en aquesta entrada del bloc.

 

 J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

 

 J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.

 

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme).