Algunes imatges del jaciment de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès)

Fotografies de Daniel Daví.

Publiquem algunes imatges preses durant la inauguració de Mons Observans, el jaciment visitable de Can Tacó-Turó d'en Roina, en els municipis de Montmeló i Montornés del Vallès. Observeu les reconstruccions de la impressionant arquitectura.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.
En època romanorepublicana, aquest jaciment fou un puntal en la romanització i control del territori.

Altres entrades sobre aquest jaciment:
"Mons observans", el jaciment de can Tacó-Turó d'en Roina ja és visitable.
El jaciment de Can Tacó, d'època ibèrica a l'alta edat mitjana.

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (5)

Us pensàveu que ja no quedaven fotografies per mostrar de la nevada de Nadal de 1962, la més abundosa de les que es tingui memòria per aquestes coordenades? Doncs si que en queden, i ara que falta poc perque es compleixin els 50 anys d'aquell esdeveniment (com passa el temps!) publiquem la del primer agosarat que va circular per la carretera de Cabrera, després de la nevada. Ignorem si va arribar al seu destí o no.
Altres fotos de la nevada de Nadal de 1962:
Foto 1
Foto 2
Foto 3
Foto 4
Podeu localitzar-les també pitjant l'etiqueta "Nevades", on també en trobareu d'altres anys.
Com de costum, podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

2000 anys de vi a Tiana

El proper dia 1 de desembre, a les 7 de la tarda, tindrà lloc al casal de Tiana, l'acte inaugural de l'exposició "2000 anys de vi a Tiana".
Hi haurà una conferència a càrrec de l'arqueòloga Montserrat Comas, sobre l'arribada dels romans al Maresme i a Tiana, com conreaven les vinyes, produïen el vi i l'exportaven a tot l'Imperi.
L'exposició inclou diversos panells explicatius:
-Detall del comerç del vi a Tiana en època romana.
-Instal.lacions vinícoles trobades al terme de Tiana.
-Fa dos mil anys el vi de Tiana arriba al sud d'Anglaterra, Alemanya, França i a la mateixa Roma.
Lloc: Sala d'exposicions del Casal de Tiana (carrer Isaac Albéniz 8-10)
Horari de visites: de l'1 al 8 de desembre. Laborables de 18 a 20; festius de 12 a 14.

Fotos pel record: Primera comunió a l'església de Sant Feliu

Ja fa temps que no treiem les fotos pel record, així que ja toca. Aquí veiem una foto dels que van fet la primera comunió a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar. Data incerta, anys 60 (1962?). A veure si algú s'hi reconeix!
Fotografia de Josep Garí i Pons
Com de costum, es pot ampliar la imatge clicant al damunt.

Congres Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó, el proper desembre

Els dies 10, 11 i 12 de desembre, organitzat pels Amics del Romànic, tindrà lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, el I Congrés de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó.
Podeu trobar el programa aquí.

"Mons Observans", el jaciment de Can Tacó-Turó d'en Roina ja és visitable

El passat 27 d'octubre es va inaugurar el parc arqueològic i de la natura de Can Tacó-Turó d'en Roina, situat entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès; la creació d'aquest espai ha estat possible gràcies a l'esforç de les administracions locals corresponents i a la protecció de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. El 2008, l'establiment va ser declarat Bé Cultura d'Interès Nacional.
Està previst que es pugui visitar els diumenges que queden del mes de novembre i els tres primers de desembre; les visites es poden efectuar entre les 11 i les 14 hores, i hi ha una visita guiada cada hora. Estan previstes també diverses activitats. Podeu informar-vos a la web de l'ajuntament.
Podeu veure l'anterior entrada sobre aquest jaciment clicant aquí.

Les crisis dels segles III i V

Fotografia: Damunt les escales: mur del baix imperi romà bastit damunt els murs precedents. Can Modolell (Cabrera de Mar). Autora: Rosa I. Garí.

Molts historiadors han vessat rius de tinta intentant parlar de les causes de la caiguda de l'mperi romà. Potser el que passa és, senzillament, que tot té un començament i un final. No és el moment d'insistir-ho nosaltres.
En canvi no hem pogut resistir la temptació de llegir alguns textos d'autors coetanis, textos que ha voltes ens han semblat sorprenentmen moderns. L'ésser humà no canvia tant com ens pensem.
La crisi del segle III va acabar, i la formidable -per la grandària- estructura de l'estat imperial va resistir, potser a un elevat preu, fins al segle V, en que la destitució de Ròmul Augústul l'any 476 és vist com el final "oficial" de l'imperi occidental.
Però el que més ens crida l'atenció no són els grans esdeveniments als nivells més elevats dels poder, sino el sofriment i la penúria dels més desvalguts.
Les ciutats, abans el puntal de l'imperi, centres de població, economia, administració, cultura...van perdent població; el el camp, els pagesos perden les seves propietats i es veuen obligats a posar-se sota la protecció -i el poder- d'un gran terratinent.
La pèrdua de territoris conforme els pobles germànics ocupen l'imperi occidental, fa que l'administració romana vulgui compensar la pèrdua d'ingressos amb una alça desmesurada de tributs, la fiscalitat arriba a ser agobiant.
Moltes coses podriem dir, però a partir d'aquest moment ens limitarem a reproduir algunes cites d'autors que visqueren aquells moments:

"Els tributs augmentaren d'una manera alarmant, el nombre dels que percebien era major que el dels que pagaven, de manera que els colons arruinats abandonaren les terres i els camps van quedar sense conrear. Pitjor va ser el fet que les províncies fossin dividides en parts, i que a cada una de les ciutats s'enviés una multitud de funcionaris i recaptadors." Lactanci (segle III), "Sobre la mort dels perseguidors, 7)

 "La multitud dels pobres i dels miserables, espoliats els seus ramats i perdudes les seves propietats, les han d'abandonar, no obstant continuen pagant el tribut" Salvià de Marsella (segle V) "De Gubernatione Dei".

"Molts prefereixen llibertat amb pobresa entre els bàrbars que no poder pagar tribut entre els romans". Salvià de Marsella (S.V) "De Gubernatione Dei"

 "Els pobres, les vídues i els orfes, despullats de tot, i oprimits, havien arribat a tal desesperació que molts, que havien fins i tot rebut una bona educació, es veien obligats a buscar refugi entre els enemics dels seu poble. Anaven als bàrbars a la recerca de la humanitat romana, ja que no podien soportar entre els romans la inhumanitat bàrbara." Salvià de Marsella (S. V.), De Gubernatione Dei, 5.

BIBLIOGRAFIA
Jose Maria BLAZQUEZ MARTÍNEZ, La crisis del Bajo Imperio en la obra de Salviano de Marsella. Problemas económicos y sociales. Antigua: Historia y Arqueologia de las civilizaciones (Web). 

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2012 amb un treball sobre Mataró i el mar

"Economia marítima i conflictes socials a la província de Mataró 1750-1870", de Joan Giménez Blasco va obtenir el Premi Iluro 2012 (54 edició), convocat per la Fundació Caixa Laietana i dotat amb 9.000 €, un estudi de la intensa relació de la ciutat de Mataró amb la mar, i per realitzar el qual va recórrer arxius de tota Espanya. És la tercera ocasió en que Giménez obté el premi, ja que també ho va fer els anys 2000 i 2004.
El jurat va concedir també un accèssit, dotat amb 2000 €, a Rafael Luque, per "La Junta de Reformes Socials de Mataró. 1900-1923", sobre les relacions patrons i obrers al Mataró de les primeres dècades del segle XX.
El premi fou presentat, com és habitual, pel president de la Fundació Caixa Laietana, Josep Ibern, seguit de les paraules de Joaquin Pera, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vinculat a l'arqueologia del Maresme. El Dr. Pera va parlar de l'arqueologia catalana en general, va destacar el valor econòmic que genera i pot generar el patrimoni, fent especial incidència en Mataró, a qui va convidar a lluir el seu sense complexes.
Joan Giménez va recordar la importància vital que havia tingut el comerç marítim per Mataró i la seva industrialització, i va tenir unes paraules de record per la seva sogra, traspassada el dia anterior.
Antoni Pladevall va destacar la qualitat i la importància que tenien tots els treballs que aspiraven al premi, especialment un sobre l'arquitectura gòtica al Maresme.
L'alcalde de Mataró, Joan Mora, va tancar l'acte demanant a l'entitat patrocinadora, Caixa Laietana, que commemorés els 150 anys de la seva existència atorgant tres premis, com s'havia fet amb motiu dels cent anys.
Tant Joaquim Pera com Josep Ibern van tenir paraules de record pel desaparegut Joan Bonamusa, guanyador fa dos anys d'un accèssit amb el seu treball: "De la Civitas d'Iluro a Alarona".
No van faltar en l'acte les protestes dels afectats pel tema de les preferents.
Fotos: Joan Francesc Clariana i Roig.
De baix a dalt: Parlament de Joan Giménez; parlament de Rafel Luque; parlament de Joaquim Pera; d'esquerra a dreta de la taula: Antoni Pladevall, Joan Mora (Alcalde de Mataró)  Josep Ibern (Fundació Caixa Laietana) i Joaquim Pera.

1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic

Els propers dies, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre, tindrà lloc a Tarragona el 1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Podeu trobar la informació en aquest enllaç.