L'organització del territori a l'antiga Laietània explicada per Maria Carme Belarte

 

Imatge: reconstrucció hipotètica del poblat ibèric de Burriac, segons Josep M. Rovira. Font: Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia. 

Maria del Carme Belarte, arqueòloga i professora, va donar una conferència el passat 17 de març, sobre el tema L'organització del territori a l'antiga Laietània, la podeu seguir en aquest enllaç del Museu d'Història de Barcelona.

Una interessant explicació de la que intentarem resumir alguns punts.

-Els laietans són un dels pobles ibers citats per autor antics, com el geògraf grec Estrabó (63 aC - 24 dC). Els límits territorials abastaven aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, entre el Tordera i el Llobregat. El territori ha estat objecte d'una activitat arqueològica intensa, essent Santa Coloma de Gramanet, el 1904, la pionera. (1)

-La tesi doctoral de Joan Sanmartí establí una divisió entre els diversos hàbitats laietans, segons les seves característiques: 1) Poblats grans, entre els que trobariem  ciutats-estat. 2) Viles o ciutats de segon ordre. 3) Petits poblats. 4) Castells i fortaleses. 5) Cases de camp.

-La Dra. Belarte exposà i va descriure  exemples de cada cas.

-Poblats grans, com Burriac i Ullastret (2), considerats com a ciutats-estat. Les restes de Burriac, capital dels laietans, es troba de cara al mar, a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, a Cabrera de Mar, des d'on podien controlar el territori. Era una ciutat emmurallada, amb torres. Conté restes d'edificacions, entre les que destaquen un edifici de grans dimensions que anomenem "públic". Ha estat objecte de diverses actuacions arqueològiques, com les del mataroní Marià Ribas. Actualment, des de 2017, és objecte d'un pla sistemàtic per part de la Universitat de Barcelona, a la zona sud on hi ha les restes d'una monumental porta de la muralla ja de l'època de la romanització. 

-A la mateixa Cabrera de Mar, i externament al poblat, s'han exhumat les úniques tres necròpolis d'incineració iberes trobades a Catalunya: Turó dels Tres Pins, Can Rodon i Cal Ros. ¿Podrien correspondre a una aristocràcia guerrera?  

-La conferenciant parlà de Barkeno, nom citat en les fonts i que apareix en monedes, i que podria ser l'origen de Barcelona. Unes excavacions a Montjuic han exhumat unes sitges de grans dimensions, una de les quals tenia una capacitat de 80.000 litres. S'ha trobat també ceràmica d'importació (grega, etrusca i itàlica) i les restes d'un carro. La falta de estructures com muralles, però, no permet identificar la zona com un poblat.     

-Ciutats de segon ordre: restes d'un poblat iber al turó de la Rovira (Barcelona), amb sitges (10.000 de capacitat la major), restes de construcció i ceràmica d'importació, podria haver tingut 3 ha. d'extensió; el Puig del Castell de Cànoves i Samalús, al Parc natural del Montseny, com a hipòtesi va senyalar que podria tractar-se de l'antiga Lauro, nom que apareix en monedes. Es creu podria haver tingut 4 ha. Un altre poblat és al turó de Ca n'Olivé a Cerdanyola,  on s'han exhumat fragments escultòrics, restes de muralla, un conjunt de sitges, indicis d'activitat metalúrgica i ceràmica d'importació. Se li calculen unes 2 ha. d'extensió.  

-Poblats petits i fortificacions, la Dra. Belarte cita com a exemples el llogaret fortificat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, d'uns 400 m2, on s'hi troben restes de cases adosades a la muralla, eines de ferro i un crani enclavat. Altres llocs que poden correspondre a aquest tipus d'hàbitat són: Les Maleses (Montcada i Reixac) Castellruf, turó Gros de Céllecs (Òrrius), Turó del Vent (Santa Coloma de Farnés). Aquest darrer es un assentament partit: una part petita d'hàbitat i l'altre d'activitat econòmica especialitzada en el teixit (telers).

Cases de camp, com a exemple va citar la conferenciant Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet) i els petits establiments agrícoles al voltant de Burriac.

La romanització va comportar tot uns nous tipus d'assentaments,l'expansió dels sistema de vil.les i ciutats com Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) o Blandae (Blanes).

Acabada la conferència, els assistents varen plantejar qüestions interessants. Una pregunta fou per què no s'han trobat més necròpolis d'incineració d'època ibera, només les de Cabrera de Mar. Una qüestió sobre la que hi si poden plantejar hipòtesi pero que, per ara, no tenen resposta.

(1) Els laietans són citats per Estrabó (Geographia, III, 4,8), Claudi Ptolemeu (Geographia, II, 6,18) i Plini el Vell (Naturalis Historia, III, 4,21).

(2) Capital de la tribu ibera dels indigets.

 Imatge: part de l'anomenat "edifici públic" de Burriac, situat al costat de la muralla, a Llevant, foto de l'any 1984.

Imatge: Torre occidental de la muralla de Burriac, foto de l'any 1984.

Imatge: Entrada sud la la muralla de Burriac, ja de l'època de la romanització. foto de l'any 2012

Dolia i espais de magatzem al Maresme

 

Imatge: dolia conservats al museu de Mataró.

El dolium (plural dolia), és un recipient de grans dimensions, fet de fang cuit i de forma globular, emprat a l'imperi romà per a l'emmagatzamatge de vins, olis, salses, menjar...

Marta Prevosti Monclús, Ramon Coll Monteagudo i Joan Francesc Clariana Roig, són autors d'un article que amb el nom de "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions", ha estat publicat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

"Per la seva especialització agrària en la producció del vi a l'època romana, el Maresme és una regió on s'han documentat dolia en abundància" (Prevosti, Coll i Clariana: Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 127).

El Maresme, dins l'antiga Laietània, fou un espai d'una prompta i profunda romanització. A finals del segle II aC s'assenten els romans a la vall de Cabrera, i després a Iluro (Mataró). 

Expliquen els autors que els primers indicis de cel·les vinàries es daten a finals de la República, i els més antics són d'àmbit urbà, con son els casos del poblat de Burriac i d'Iluro. El fenòmen es generalitza ben aviat al camp. (pàg. 133).

"El sistema de la vila s'expansiona aviat i proliferen els centres productors de vi, amb espais de premsat, lacus per a l'elaboració del vi i cel.les vinàries, així com les terrissaries que produïen àmfores vinàries (...) Dins d'aquest context d'activitat econòmica entorn de la vinya i el vi, es documenta la presència abundant de dolia" (Prevosti, Coll i Clariana: "Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 128)

Dins l'article, els autors se centren especialment en els segells i l'epigrafia conservats a les peces o fragments, recollint també els magatzems de dolia. Lamenten que el poc espai del que disposen per publicar, els obligui a cenyir-se a la confecció d'un catàleg i unes breus conclusions.

Malgrat les limitacions de l'espai, els autors publiquen una àmplia relació dels jaciments. poblacions i referències bibliogràfiques on s'han documentat dolia o fragments de dolia al Maresme.

Les dolia es segellaven amb taps, opercula i se n'han pogut recuperar, però també es podien segellar amb tegulae i morter de calç. (pàg. 133).

Pel que toca al tipo d'estampilles impreses a les peces, els autors fan la següent classificació:

-Segells ante concturam anepigrafiats. És a dir, estampillats abans de coure el dolium. Generalment consistien en motius geomètrics.

-Segells ante cocturam amb epígrafs ibèrics.

-Segells ante concturam amb epígrafs llatins.

-Inscripcions ibèriques en dolia post cocturam, és a dir, després de coure el dolium.

-Inscripcions de capacitat en dòlia, post cocturam. És a dir, fent referència a la mesura de capacitat del dolium.

Aquesta classificació va acompanyada d'imatges de les peces esmantades, en un exhaustiu inventari.

Indiquem, finalment, algunes de les conclusions a que arriben els autors:

-La notable presència de dolia i fragments als registres arqueològics del Maresme, que testimonien la seva importància dins l'economia de la zona. 

"Si bé els dolia s'usaven per l'emmagatzamatge de gra, vi i oli, en el cas present responen majoritàriament a l'economia del vi, que va constituir l'especialització agrària de la zona que tractem" (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

"Destaca la quantitat notable de magatzems de dolia documentats, que constitueixen un dels indicis importants de l'existència de celle vinarie. (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

-Es troben segells repetits en espais allunyats, sigui pel radi d'abast d'una terrissaria o pel desplaçaments dels obrers especialitzats. 

-Sembla que en un periode inicial, els indígenes van tenir un paper important, no sabem si com a mà d'obra o propietaris.

Un treball interessant, que contribueix a explicar trets de l'economia de l'actual Maresme en l'època romana, com a plantejar hipòtesi sobre el paper del ibers en aquesta economia.

Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions" Publica Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2024. Treball possible gràcies al projecte de recerca "Amphorae Ex Hispania: Sistematización y Accessibilidad de los centros de producción".

Imatge: un altre ús dels dolia: per contenir el menjar que se servia en aquesta caupona d'Herculaneum (Itàlia).

Ibers i romans a Premià, conferència de Ramon Coll

 

L'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo donará una conferencia sobre el tema: Ibers i romans a Premià (550 a.c-600 d.c.). Història de l'ocupació del territori en l'edat antiga.

Dia i hora: Dimarts, 8 d'abril, a les 18,30

Lloc: Biblioteca Martí Rosselló. Carretera de Vilassar de Dalt, 100 Premià de Mar.

El santuari ibèric de la cova de les Encantades, un estudi de Ramon Coll

Ramon Coll Monteagudo és autor d'un extens estudi sobre la cova de les Encantades de la muntanya de Montcabrer, a Cabrera de Mar. Ramon Coll és un arqueòleg amb un extens currículum; actualment és tècnic del Patrimoni de l'Ajuntament de Premià de Mar; ha publicat nombrosos estudis en articles o monografies, de caràcter arqueològic i etnogràfic. Juntament amb d'altres col.legues, està preparant una monografia sobre la vil.la romana de Gran Via-Can Ferrerons de Premià de Mar. El llibre que avui anunciem és guanyador de l'accèssit Premi Iluro 2022: El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona).

La cova de les Encantades -també anomenada de les Bones Dones- està situada en la vessant cara a la mar de la muntanya de Montcabrer,  a pocs metres de la creu que corona el cim.  El Montcabrer és una massa granítica que s'alça 312 m. sobre el nivell del mar. Pertany al terme municipal de Cabrera de Mar,

Les Encantades ha estat objecte de diverses excavacions, especialment des de la dècada de 1920, amb l'arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran. Ha donat gran quantitat de material, principalment iber i romà, que va dels segles IV aC. al II dC. El materials están relacionats amb el culte religiós i els seus rituals, entre els que trobem vasos d'ofrenes i exvots, gran quantitat de fragments ceràmics, monedes...

Ens diu l'autor que les coves foren emprades sovint com a santuaris des del paleolític. Es creu que des del neolític foren considerades el lloc de pas entre el món celestial i el terrenal, on s'accedeix al contacte amb la divinitat i l'accés a la mare terra. (Ramon Coll, pàgs. 468 a 463).

La cova de les Encantades, podria haver estat un santuari de les comunitats de habitaven la zona, tant en època ibèrica com romana.

Ramon Coll ha fet un estudi  dels materials localitzats al llarg del temps a la cova, no tants sols d'època ibera i romana, també els preibèrics, així com  d'altres jaciments de la zona.

Al llarg dels segles s'han anat forjant una colla de llegendes i tradicions sobre aquesta muntanya i la propera de Burriac. Pel que fa a característica creu que corona el cim de Montcabrer, la que veiem avui, no és la primera, aquella fou col.locada l'any 1707, després d'una forta tempesta de llamps i trons i un aiguat que el rector de Cabrera, Joan Moret, va atribuir a forces malignes. Ha estat sustituïda en diverses ocasions, l'actual és de 1983. 

Un estudi imprescindible pels que estimin la història i l'arqueologia de Cabrera de Mar.

Podeu llegir una altra entrada sobre el tema en aquest mateix bloc: La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).

També podeu veure informació i imatges de la cova de les Encantades i del seu material a la web: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia. Ibers. El santuari.

Ramon COLL MONTEAGUDO, El santuari ibèric de la cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Accèssit Premi Iluro 2022. Fundació Iluro. Mataró, 2023.

També ha estat publicat el treball guanyador del premi: Xavier ALARCON I CAMPDEPEDRÓS: Història del castell de Mataró i els seus senyors feudals (1031-1419). 

Entrada de la cova de les Encantades. Procedència de la imatge: Cabrera de Mar, patrimoni i arqueologia.

El Montcabrer vist des del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Conferència a Cabrils sobre l'arqueologia a la Laietània ibèrica

 El diumenge 19 de maig, està previst tingui lloc al Museu Comunitari de Cabrils, una xerrada amb el títols: Ibers a Cabrils? l'arqueologia a la Laietània ibèrica, a càrrec dels arqueòlegs Pau Menéndes i Erc Sobrevia, que explicaran les darreres descobertes en jaciments propers.

Dia: 19 de maig.

Hora: 11 h.

Lloc: Hotel d'Entitats (Carrer de Can Campins 11, Cabrils).

Col.loqui sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar

 

Imatge: la cova anomenada de les Encantades (Cabrera de Mar). Procedència: Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.

El passat 22 de juny, dins la tertúlia "El Racó" de Ràdio Mataró, programa a càrrec del Grup d'Història del Casal, va tenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la cova de les Encantades -coneguda també per molts com "de les Males Dones" o de "les Bones Dones"-, en el que l'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo va respondre les preguntes de Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.

Ramon Coll és arqueòleg, autor de nombroses publicacions i Tècnic del Patrimoni dels Museus de Premià de Mar. El passat 2022 va obtenir l'accèssit del premi Iluro amb un estudi sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar. El llibre sortirà publicat aquesta tardor.

Aquesta cova, situada a la vessant cara la mar de la muntanya de Montcabrer, sempre ha estat envoltada d'una certa fama popular de sobrenatural. Ja ens avisa Ramon Coll que el triangle Montcabrer-Burriac-Argentona és el que conserva més llegendes de tot el Maresme (1).

Explica Ramon Coll que, des de finals del segle XIX ha estat coneguda con un lloc on s'hi trobaven restes arqueològiques. En la dècada dels 30 del segle passat, l'arqueòleg Marià Ribas, amb la col.laboració del rector de Cabrils, Mn. Lluis Sobregrau, va explorar els voltants de la cova. Es tracta d'un lloc amb una forta pendent de 45 graus, que ha anat perdent sediments. En el transcurs dels anys 1950 i 1951 hi van haver noves intervencions, en les que s'exhumaren vasets, a més de materials no ibèrics ni romans.

L'agost de 1993, un sondeig, dirigit per Ramon Coll, va posar al descobert les restes d'una construcció molt feble.

Què tenim sobre la cova de les Encantades, a més de les poques restes arqueològiques? Explica l'arqueòleg que hem d'acudir a la documentació etnogràfica, és a dir: llegendes, tradicions, superticions...i també als fets històrics.

¿Per què hi ha una creu al cim de Montcabrer? ¿Per què trobem materials dels segles XVII i XVIII? La primera creu al cim es va col.locar l'any 1707, explica Ramon Coll.  Una mena d'exorcisme? 

La cova de les Encantades ofereix més preguntes que respostes. Opina Ramon Coll, que es podia tractar d'una cova santuari, relacionada amb el proper poblat ibèric de Burriac.  Situada en un lloc de fort impacte paisagístic, dominant la vall i la plana. 

Quines divinitats? No ho sabem, no coneixem la mitologia dels habitants de la zona, i no podem interpretar-la, avisa l'arqueòleg, en base a les llegendes, ja que el significat d'aquestes, varia de generació en generació. Si que podem pensar en una colla de rituals, tal com es pot deduir d'alguns dels materials trobats. Els orígens del santuari es poden situar en el segle IV aC.

Ramon Coll explica que, per la documentació, sabem que a inicis del segle XVIII, el rector de Cabrils, després d'un cicle d'intensos aiguats que "ens han deixat pobres per molts anys", parla de fets que no pareixien cosa natural. Aquests fets serien els que van decidir el rector a demanar permís al bisbe per col.locar una creu al cim.

Tornant als materials, varen destacar els contertul.lis el fet que s'haguessin trobat restes de dòlies, grans atuells que servien per emmagatzemar habitualment líquids o grans, es tracta d'elements de gran pes i volum, pel que pujar-los exigia un gran esforç en aquell lloc, elevat i escarpat.

Va enumerar Ramon Coll alguns dels materials propis de rituals, com ara els coneguts "pebeters de Demèter", entre d'altres , i per finalitzar, va citar la seva teoria, segons la qual, Montcabrer podria haver estat el Promontori Lunar", citat per Claudi Ptolemeu (segle II) en la seva Geografia.

Com podeu veure, un tema apassionant, valdrà la pena llegir el llibre de Ramon Coll Monteagudo quan surti publicat.

 

(1) Ell mateix n'ha recollit en alguns dels seus llibre, vegeu per exemple, entre d'altres: Ramon Coll Monteagudo, El Maresme fantàstic. Llegendes. Farell editors, 2012. o El Maresme històric. Llegendes. Farell editors, 2016.

 

Podeu escoltar aquesta col.loqui en la web de Ràdio Mataró.

 

Imatge: la muntanya de Montcabrer, massa granítica de 317 m. d'alçada, situada entre els termes de Cabrils i Cabrera de Mar. Aquí la veiem des de la vessant cabrerenca. Foto: Rosa Isabel Garí.

Enllaços:

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. El santuari.

Muralles d'Ilturo. La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).

 

Excavacions al poblat ibèric de Burriac, estiu 2022

 Impressionants imatges de la zona meridional del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar)

Aquest mes de juliol, un equip de la Universitat de Barcelona, com ja fa uns anys, ha dut a terme excavacions al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. 

Celebrem que la Universitat hi excavi 15 dies l'any, però és del tot insuficient, calen moltes més campanyes d'excavació prolongades en el temps en aquest jaciment tant espectacular i desconegut. 

Cal recordar que fa 40 anys es va iniciar l'expedient per a declarar-lo Bé Cultural d'Interès Nacional i, a dia d'avui encara no s'ha declarat. L'any 2014 Josep Guitar, arqueòleg i catedràtic emèrit de la UAB, va dir a Mataró en el discurs que va fer sobre la figura de l'arqueòleg Maria Ribas en l'acte de nomenament com a fill il·lustre de Mataró que el POBLAT IBÈRIC DE BURRIAC ÉS LA GRAN ASSIGNATURA PENDENT DE L'ARQUEOLOGIA CATALANA. També ens preguntem per quan la seva inclusió en la Ruta dels Ibers?.

 

Enllaços que també us poden interessar:

 

Porta Meridional del jaciment de Burriac, en 3D, de Miquel Martínez Motis.

 

Grau en arqueologia. Universitat de Barcelona. Ibèric. Burriac (Cabrera de Mar).

Fotos de Josep M. Rovira Juan a Google.

El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana.

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. Ibers.

 

Conferència del doctor Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac.  

 

Poblat ibèric de Burriac (VI-I aC) de Cabrera de Mar. Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira. 

 

Ritual de la mort i incineració d'un guerrer iber a la vall de Cabrera de Mar (IV-III aC.). Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira. 

Els teixits i els vestits dels ibers

 

Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.

 

Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.

Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura,  el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.

Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.

El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.

Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.

Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .

(1) Polibi, Històries, III, 114

(2) Estrabó Geografia, III, 6.

(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.

(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.

(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.

(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.

 

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

 

Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.

Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012. 

Wikipedia: Indumentaria ibera.

 

 

Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.

 

 

Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.

Conferència del Dr. Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac

Imatge: Torre del Ponent del poblat ibèric de Burriac. Descoberta el 1984, l'excavació d'aquest tram de muralla, ha permès datar-la en el darrer quart del segle IV aC. 

Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa. Reconstrucció del poblat en 3D: Josep M. Rovira Juan.

Ahir dijous dia 4, va tenir lloc per vídeoconferència, una molt interessant exposició del Dr. en arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró, dins la sèrie "Guerres i defenses en el món iber català", organitzat pel Museu Arqueològic de Barcelona, amb motiu de l 'exposició "L'Enigme iber", que el pot visitar fins el proper 16 de gener. 

La conferència va estar moderada per David Asensio. Tal com va destacar Asensi, els estudis de Joaquim Garcia sobre el món iber, han estat cabdals per la comprensió d'aquest periode a Catalunya, i això des de institucions d'àmbit local, com són l'Ajuntament i el Museu de Mataró.

Una exposició la de Joaquim Garcia, extensa i de la que nosaltres ens limitarem a senyalar alguns punts destacats:

-Va iniciar J. Garcia la seva intervenció dient que Burriac era un dels jaciments ibers més importants i també dels més desafortunats. 

-Va continuar amb una delimitació del món laietà, que abastava aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Situat el poblat en la capçalera de Burriac, dominava la vall de Cabrera, la plana litoral i el mar, constituïnt possiblement el principal centre de poder laietà. L'extensió del poblat iber es calcula entre 10 i 12 Ha.

-Va destacar l'existència d'una colla de jaciments ibers localitzats en el mateix àmbit: a més del poblat, assentaments rurals, sitges, necròpolis, una cova santuari (Montcabrer) i llocs de güaita i control.

- Va fer una breu historia de les excavacions: descobert el poblat el 1916, va ser excavat els anys 50 

per l'equip de l'arqueòleg Marià Ribas, que va posar al decobert unes habitacions en el sector central. Una deforestació a la banda est del poblat, va pemetre resseguir 2 Qm. de muralla.

- Va seguir amb l'excavació dels arqueòlegs Josep Barberà i Ricard Pascual el 1970, que va descobrir les restes dels murs d'un edifici que compartia un mur amb la muralla, edifici de majors dimensions que altres habitacions;  es va pensar que podria correspondre a un "edifici públic". Joaquim Garcia va aclarir que possiblement era una casa, similars a altres megaron mediterranis: sostre sostingut per dues columnes i una llar de foc central. Podia ser l'habitatge d'una família destacada.

- Continuà amb les excavacions de l'any 1984, dins l'anomenat "Pla de l'atur", que es van perllongar sis mesos. Una descoberta important va ser la d'una torre a la muralla occidental, al dessota de la qual hi havia les restes d'una cabana del segle VI aC. La rasa de fonamentació de la torre es va datar en el darrer quart del segle IV aC., una dada més antiga de la que havia pensat Ribas. 

- Va destacar també el conferenciant la importància dels treballs i la tesi de la Dra. Dolors Zamora en la interpretació de Burriac.

- Va explicar Joaquim Garcia que, a partir del 1990, una col.laboració entre el Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona, va permetre iniciar excavacions a la banda sud del poblat, en la zona on precisament comença la riera de Cabrera. Les noves intervencions varen posar al descobert una de les portes de la muralla i un empedrat sota el qual hi havia una espasa doblegada tipus La Tène, que formava part probablement d'un ritual. Les excavacions varen també evidenciar la base d'una monumental torre -desmontada després-, en el proper turó, en un pendent del 48 per cent, 11x6 metres de base i unes parets molt gruixudes. Aquesta torre es va bastir el darrer quart del segle III aC. damunt un antic assentament rural, i controlava el pas cap el poblat.

-Fins el 2011 no es va reemprendre l'excavació d'aquesta zona, amb motiu del programa de TV3 "Sota Terra", excavació que ha tingut continuïtat fins avui, amb la col.laboració del Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona.

-Joaquim Garcia va dedicar el darrer tram de la seva intervenció a explicar les característiques i la singularitat d'aquesta zona sud de la muralla, un model i una cronologia diferent al que fins aquell moment es coneixia del poblat. Es va excavar una segona i monumental entrada amb un passadís, construïda en el segle II Ac., ja durant la romanització. A ambdues bandas de l'entrada hi ha les restes d'empedrats que possiblement constituïent la base de sengles torres. Explica Joaquim Garcia que s'han trobat restes de claus -possiblement de les torres- i especialment material de militar: moltes bales de fona de plom, tatxes de sandàlies militars i puntes de fletxes que són indicis d'una batalla important. Puntes de flextes i bales de fona de plom, no són habituals en el món iber. Una moneda consular de la seca de Roma, ha permès datar la zona vers els anys 70 i 80 aC., en el moment de les Guerres Sertorianes.

-Explica Joaquim Garcia que possiblement en aquest moment, el poblat ja havia iniciat el seu declivi, malgrat va continuar durant unes dècades amb una important activitat comercial.

-L'arqueòleg va lamentar que no s'hagi declarat encara Burriac Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i l'inici de l'expedient l'any 1983, i el moderador David Asensio va demanar una major implicació de l'ajuntament de Cabrera de Mar en la conservació i excavacions del poblat.

 

Imatges, de dalt a baix: L'anomenat "Edifici públic" de Burriac, en realitat, possiblement una casa. Entrada de la muralla sud de Burriac, ja de l'època de la romanització. Reconstrucció del poblat en 3D de Josep M. Rovira, que Joaquim Garcia va presentar durant la seva intervenció.

Els senyals de les batalles en el poblat ibèric de Burriac

Imatge: detall de les muralles de Burriac. 

Fotos: Rosa Isabel Gari Lleixa.
 

"Sertori, quan se li afegien de cop tots els que habiten en aquest costat del riu Ebre, tenia un exèrcit nombrós, doncs cada vegada en venien més i es reunien amb ell des de tots els llocs. Però, inquiet per la disciplina i audàcia dels bàrbars, que demanaven a crits atacar els enemics i no podien suportar el retard, intentava tranquil.litzar-los amb paraules." Plutarc Vides parale.les. Sertori. 16, 2-3.

 

 "Va reunir a Osca, ciutat important els més nobles de cada poble, va posar mestres d'ensenyances gregues i romanes, i de fet els va utilitzar com a ostatges, però de paraula els va educar per a fer-los partíceps, quan fossin homes, del govern i el poder. Els pares gaudien enormement en veure els seus fills amb togues orlades de porpra, i en venir a l'escola amb ordre". Plutarc, Sertori. 14, 3-4.

 

Es habitual que llegim en llibres, començant pels de text, una pacífica romanització de la costa mediterrània de la Península Ibèrica, que contrastaria suposadament amb els bel.licosos pobles de la Meseta, o bé els lusitans comandats per Viriat o els indomables càntabres i asturs. No obstant, aquesta idea pot resultar enganyosa.

Comencem per dir que el món antic no es caracteritza precisament pel pacifisme. Conquerir terres, botins, esclaus era una cosa normal i ben considerada, els trofeus eren exhibits amb orgull, i la crueltat amb l'adversari no aixecava, per dir-hi així, massa queixes.

La península va ser escenari de cruents conflictes, i pensar que els ibers de la costa mediterrània no hi van intervenir, no és massa creïble, tenint en compte que tant cartaginesos com romans cercaven aliances, de grat o per la força, amb les tribus iberes: homes, armes, subministraments. Podeu veure una referència en aquesta entrada en bloc.

Enumerem alguns dels conflictes peninsulars dels que en tenim notícia, excloent els que podien tenir lloc entre tribus i poblats: La Segona Guerra Púnica (219-201aC), les guerres lusitanes (155-139 aC.) la revolta contra Cató (197-195 aC.), les guerres Sertorianes (82-72 aC.), la guerra civil entre Cèsar i Pompeu (49-45 aC.)

Centrant-nos ara en el poblat ibèric de Burriac: hi veiem senyals d'enfrontaments bèl.lics? 

-Les restes de les impressionants muralles conservades (s.III-IV aC.), indiquen de ben segur que no eren ornamentals. 

-A finals del segle III aC., és a dir, durant la II Guerra Púnica, es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins una enorme torre defensiva de 60 metres quadrats de base i d'entre 11 i 14 d'alçada, que va exigir un enorme treball en la pedra, però que poc després es enderrocada (pels vencedors?). Podeu llegir-ho en l'entrada que vam dedicar a la conferència de la doctora Dolors Zamora.

-En una conferència que va tenir lloc a Mataró el 2018, l'arqueòleg Dr. Noguera va explicar la presència de material de tipus militar a Burriac, entre el que es compten abundants bales de fona, materials la datació dels quals coincideix amb les anomenades Guerres Sertorianes. Podeu veure el resum de la conferència en aquesta entrada del bloc.

Sertori (122-72 aC.) va ser un notable polític i militar romà que serví a les ordres dels cònsols Màrius i després Cinna, i finalment va emprendre la guerra contra Sul.la a Hispània, gaudint de l'aliança de les tribus iberes; establí el seu centre d'operacions a la zona de la vall de l'Ebre (1). Fou traït i assassinat per alguns dels seus propis col.laboradors (2), i les seves tropes derrotades pels exèrcits de Metel Pius i Pompeu. La Guerra de Sertori (82-72 aC) es va caracteritzar per la virulència dels combats.

-En el darrer quart del segle II aC. hi va haver a la vall de Cabrera un campament o nucli romà estable, el que avui anomanem Ilturo romana.

-El poblat ibèric de Burriac estava abandonat ja durant la segona meitat del segle II. Cap historiador indica que els ibers d'aquesta zona lluitessin a favor de Cèsar o Pompeu -tampoc fora impossible- però si que indica un canvi radical en la societat i en l'economia, desplaçant-se aquesta darrera de la muntanya al pla. No sabem si les èlits si van afegir de bon grau i van obtenir avantatges.

 

(1) És molt coneguda la història de la cèrvola blanca de Sertori, que un caçador li havia regalat, i que el seguia a tot arreu, de manera que molts asseguraven que Sertori gaudia de la protecció de la deessa Diana. (Plutarc: Sertori, 11 i 20).

 

(2) Segon Plutarc, Perpenna i els conspiradors que havien acabat amb la vida de Sertori, no tan sols no van ser recompensats, sino van acabar executats per ordre de Pompeu,o van haver de fugir i acabar de mala manera. Pompeu va també cremar personalment totes les cartes i documents que podien comprometre aliats de Sertori a Roma (Plutarc, Sertori, 27). Un final que recorda aquella frase que s'atribueix a Servili Cepió quan els assassins de Viriat no van rebre la recompensa per la seva traició: "Roma no paga traïdors" (Roma traditoribus non praemiat), potser una manera de tapar la intervenció dels romans en les conspiracions.

 

Imatges: entrada sud del poblat, des dins. Enorme bloc de pedra granítica utilitzat per reforçar les defenses.

 

El poblat ibèric de Burriac: algunes imatges

 En l'anterior entrada donàvem notícia de les excavacions que van tenir lloc el mes de juliol passat al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). Avui continuem amb la publicació d'imatges o reconstruccions representatives d'aquest oppidum, reconstruccions obra de Josep M. Rovira que podeu trobar en la web Cabrera de Mar: arqueologia i patrimoni.

De dalt a baix: territori aproximat dels laietans; reconstrucció possible de l'oppidum de Buarriac; Una altra reconstrucció; restes d'habitacions en el sector central de Burriac (foto: Rosa I. Garí).

L'exposició "L'enigma iber" al MAC de Barcelona

 

La Dama d'Elx (s. VI-IV aC.) i la Dama de Baza (s. IV aC.) són dues conegudes escultures iberes. Darrera la dama d'Elx es mostren els colors en que estava pintada.

Fotos: Josep M. Rovira.

 

L'exposició "L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització" inaugurada aquest mes de maig en el Museu d'Arqueologia de Barcelona, i visitable fins el gener de 2022, compren, a més d'una escollida mostra de la cultura material d'aquest poble (o pobles), un cicle de conferències. 

Aquesta civilització mediterrània, que es desenvolupà entre els segles VI a l'I aC., malgrat els testimonis que ha deixat de la seva importància, continua essent desconeguda per nosaltres, que no hem pogut traduïr el seu alfabet (si que podem llegir-lo).

Cabrera de Mar conserva vestigis importantíssims del món ibèric: el poblat, les necròpolis, els camps de sitges...com a bloc dedicat a aquesta població, volem esmentar el documental, produït per Josep Maria Rovira (coautor i coordinador de tres llibres dedicats a la seva història) que s'exhibeix en l'exposició, dedicat al ritual de la incineració i enterrament en el món iber. Podeu veure diversos documentals de Rovira en aquest enllaç.

En l'exposició també s'exhibeixen objectes procedents de la necròpolis de Can Rodon de l'Hort (400-200 aC.).

Podeu trobar informació a la web del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Barcelona. 

Armes iberes de ferro (espases, llances i punyals). A la dreta la falcata, espasa ibera molt eficaç que els romans van imitar.

 

                              

Orfebreria ibera de plata. És habitual la representació d'un cap de llop en aquestes pateres. Tresor de Tivissa (Tivissa, Tarragona) (s. III aC.).

 

 Àmfora ibera.

 

 Cràters àtics de vernís negre, ceràmica d'importació. El comerç va tenir un paper trascendental en el món iber.

Escultura que representa el tors d'un guerrer iber, amb un cap de llop. L'Alcúdia (València), s. IV aC.

 

Escultura que representa un guerrer a cavall que fereix un enemic. Porcuna (Jaen), s. V aC.

  Cranis enclavats d'Ullastret (Girona), i de Puig Castellar (Barcelona).

 

Conferència de Dolors Zamora sobre el poblat ibèric de Burriac

 

Imatge: excavació d'una cisterna al poblat ibèric de Burriac per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (5-8-1983). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

Una altra imatge de l'excavació de la cisterna. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa. 

Estan disponible a internet els audios d'una colla de conferències pronunciades a Terrassa els anys 2014-15, en el XIV Curs de Cultura i Llengüa ibera, entre elles, una de Dolors Zamora, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis d'Història i Arqueologia de Mataró: Taula d'arqueologia: Aspectes arqueològics ibers: l'oppidum de burriac, la capital dels ibers laietans (Dolors Zamora) També podreu accedir a la resta de conferències.

Es tracta d'una exposició molt interessant i amena que agradarà sens dubte als que estimen la cultura ibera o senten senzillament curiositat pel poblat ibèric de Burriac, que fou el centre de poder polític i econòmic dels laietans i assolí una dimensió aproximada de 10 Ha. (la resta de poblats laietans no arriben a les 2 Ha.) .

No és la nostra feina fer un resum de l'extensa intervenció d'una hora i mitja, de la doctora Zamora, sino que us hi adrecem. Aquí només resaltarem algunes de les afirmacions que ens han semblat més interessants:

- La cultura ibera ha estat la gran desconeguda fins fa poc; van ser arqueòlegs i historiadors francesos els que van iniciar el seu estudi (i que van comprar la Dama d'Elx, descoberta el 1897 per uns agricultors).

-El poblat ibèric de Burriac fou descobert l'any 1916 per l'arquitecte Lluis Bonet Garí i el seu germà en una excursió per la zona.

-El poblat no gaudeix de cap protecció real, es va incoar expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983, però ni s'ha resolt ni la sola incoació en garanteix la protecció.

-No s'ha dut a terme una excavació sistemàtica, sino una colla d'actuacions disperses en el temps i en diferents indrets per diversos arqueòlegs i el seus equips: Marià Ribas (1949);  Jaume Lladó (1954-55); Joan Maluquer (1964); Josep Barberà i Ricard Pascual (1969-72); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM); Pla de l'Atur de la Generalitat (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1991); una intervenció de l'arqueòleg municipa, Albert Martín (2011)(1).

-La vida del poblat la podem dividir en tres etapes principals: ibèric antic, ibèric ple i ibèric tardà.

-De l'ibèric Antic (comença segle VI aC.) tenim alguns fons de cabanes i restes de llars de foc; ben aviat van evolucionar cap a les construccions en pedra.  

-Ibèric Ple (finals segle IV aC. - segle III aC.), en que es va bastir la muralla i una porta monumental; Burriac passa a ser un gran centre de poder no tan sols polític, sino comercial, com ho testimonien les restes de ceràmica i altres objectes provinents de tota la Mediterrània, sobretot en llocs d'abocament, com una fou en una gran cisterna o en sitges abandonades. El manteniment d'aquest ordre evidencia una societat jerarquitzada.

-Ibèric tardà (segle II-mitjan segle I aC.): amortització d'estructures anteriors; presència d'elements de construcció romans (tegulae i imbrices); una nova porta d'origen també romà. Canvis en la producció: de les sitges de cereals a la presència de dolia per emmagatzemar preferentment vi. El poblat resta abandonat vers la meitat del segle I aC.

-Per comprendre el poblat, no basta el poblat mateix: és necessari conèixer la seva zona periurbana: petits establiments, camps de sitges, dues necròpolis: Can Rodon de l'Hort i el Turó dels Dos Pins (i una zona d'enterraments, Cal Ros): zones de vigilància i control...tot estructures que pertanyen a una forta organització política, social i econòmica. Un altre element, aquest relacionat amb la religió, fou la ara anomenada "Cova de les Bones Dones" o de "les Encantades".

-Quan s'inicia la decadència del poblat ibèric i comença la romanització? Senyala Zamora que no tenim res del la primera meitat del segle II aC. Però explica que a finals del III aC. es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins, una enorme torre de 60 metres quadrats de base, i fins 14 m. d'alçada, que va exigir un enorme treball en la roca, però que fou desmantellada aviat: tal vegada fou erigida per les necessitats de la II Guerra Púnica? Queda la incògnita.

-Cabrera de Mar va tenir possiblement un praesidium o campament estable romà, que llavors quedaria enmig dels d'Empúries i Tàrraco. Què tenim?: termes, una domus, carrers... 

El cas és que, a partir del segle II, la romanització va imposant un altre model econòmic i a la rapidesa amb que es va anar desenvolupant, no fou aliena la col.laboració de les elits iberes amb Roma, explica Dolors Zamora.

Podeu escoltar la conferència de Dolors Zamora clicant aquí.

 

També podeu veure més del pobla en la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni (apartat dedicat al poblat). En la mateixa web podreu veure informació sobre les necròpolis.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laitània ibèrica. Revista Laietania núm. 17, 2006-2007. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2007.

Imatge: equip d'arqueòlegs del Museu de Mataró en l'excavació de la porta sud del poblat (1984). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

(1) Amb posterioritat al 2015, moment en que es va fer aquesta conferència, s'han dut a terme campanyes els anys 2018 i  2019, dirigides per Joan Sanmartí Grego, Joaquim Garcia Rosselló i Oriol Cuscó Badia.