Les excavacions al castell de Mata

Imatge: plats i fragments ceràmics provinents del turó d'Onofre Arnau a Mata, conservats al Museu de Mataró. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.

Dedicat a l'amic Francesc Navarro Bonamusa, que participà en les excavacions al castell.

Avui dia, poca cosa queda de les restes del que fou un dels castells principals de la comarca, el que avui anomanem "de Mata" (Mataró), situat en el veïnat d'aquest nom. Situat en el cim del turó d'Onofre Arnau, formava part del sistema defensiu d'aquesta zona, juntament amb el de Sant Vicens o Burriac, les anomenades turris o torres de guaita, i les domus o cases fortificades, com la de Premià, del Cross, de Cabrera/Agell i Caldes d'Estrac (Les excavacions al castell de Mata, pàgs.57-58). 

Se sap que ja en època romana ja hi havia alguna mena de fortificació en el cim del turó, potser una torre de guaita, un castellum on, diu Marta Prevosti, hi va viure gent fins a l'edificació del castell (Les excavacions...pàg. 57). Les excavacions al castell van posar al descobert les restes d'un mur romà reaprofitat per al castell.

L'obertura del camí va posar al descobert unes possibles restes del castell. El deteriorament de la zona, agreujat per aquesta obertura i les curses de motos, va propiciar que un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, assessorat pel Departament d'Història Medieval de la Universitat de Barcelona, portés a terme algunes actuacions a la zona.

El 1977 es va dur a terme una primera prospecció arran del camí. Entre 1975 i 1976, es va recollir de material superficial al voltant de les restes de la masia de Can Triter, molt propera al desaparegut castell, i amb el qual molta gent la confon (Les excavacions...pàg. 58). El material exhumat va del segles XV al XIX, moment en el que fou abandonada la masia. 

Com a resultat de les diverses actuacions, es va publicar una ponència a les I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme, que van tenir lloc l'any 1999 al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, dedicades en aquella ocasió a l'arquitectura militar. La ponència du per títol: "Excavacions al castell de Mata", i està redactada per Josep A. Cerdà, Carles Martí i Marta Santandreu. Es interessant aquest article, per quan la bibliografia sobre el castell és escassa.

El castell de Mata pertanyia en el segle XI als comtes de Barcelona, però la debilitat d'aquests, va fer que passés en aquell moment el domini a la família Castellvell. La primera referència documental coneguda correspon a un document de l'any 1040. Al llarg dels segles va canviar de mans, tornant en alguna ocasió a la corona. Potser l'episodi més conegut és el de la baronia de Pere Joan Ferrer, que va acabar amb una revolta i l'alliberament dels vincles feudals en temps de Ferran el Catòlic. A inicis del segle XV, el castell deixà d'estar habitat (Les excavacions...pàg. 58).

Què queda i com era físicament el castell?: "Una atenta passejada pel turó permet veure algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i algunes restes molt desfetes de murs fets de pedra i calç. Es posà al decobert un mur quan s'obrí un camí l'any 1976" (Les excavacions...pàg. 60). Segons un treball de Roser Salicrú: "Sabem que els castell disposava d'un fossat i muralles. també tenia un pati interior i torres, una de les quals, a jutjar per les referències antigues, era de planat circular. Salicrú parla també d'una capella situada ben a prop del castell, si bé nosaltres creiem que el castell no tenia capella, sino només una sala habilitada" (Les excavacions...pàg. 60).

Pel que fa al material recollit en els voltants del castell i la masia, la cronologia va dels darrer terç del segle XIV fins a les primeres dècades del XV. Consisteix en ceràmica catalana decorada en verd i morat i alguns bocins de blau, ceràmica de Paterna-Manises decorada en verd i morat, en blau sol, en daurat i blau i en daurat: també hi ha bocinets de ceràmica italiana i del Pròxim Orient. En algunes capes més supercials, s'ha trobat fragments de ceràmica de Pisa, de mitjans del segle XVII.

Podeu trobar l'article sencer clicant aquí.

 

Josep A. CERDÀ, Carles MARTÍ, Marta SANTANDREU, "Les excavacions al castell de Mata (Mataró)", dins I Jornades d'arqueologia medieval del Maresme. Arquitectura militar. Vilassar de Dalt, 1999.

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre les fortificacions iberes

Un moment de la conferència d'Oriol Cuscó.

El passat dia 5 d'octubre, i dins del festival "Reviu Ilturo", de Cabrera de Mar, va pronunciar una conferència Oriol Cuscó sobre fortificacions iberes. Cuscó és un dels arqueòlegs que estan excavant actualment al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Les explicacions d'Oriol Cuscó van sintetizar, i va ser molt aclaridores, sobre el que fou el món ibèric en el que és l'actual Catalunya. Es va centrar en el periode ibèric ple, anterior a la romanització, i va parlar dels diversos tipos d'assentaments, segons la hipòtesi de Joan Sanmartí i el paper de cada un d'ells; assentaments agraris, petits nuclis fortificats, ciutats de segons ordre "comarcals" i capitals, destacant com a tals Ullastret i Burriac, com a centres de petits estats arcaics.
Va parlar també del paper de les èlits locals, i dels seus signes de poder: cases grans, necròpolis, objectes d'importació, armes i fortificacions, i el seu control sobre la resta de la població. Destacà també Cuscó la importància de les guerres entre ibers, i les seves possibles causes, així com el paper dels guerrers ibers com a mercenaris.
Una part important de la conferència, la va dedicar Oriol Cuscó a explicar els diversos tipus de fortificacions de podem trobar a l'actual Catalunya, destacant, es clar, les de les capitals iberes, i donant una àmplia explicació sobre les encara poc conegudes, muralles de Burriac. 

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar.

Interior de l'entrada sud de la muralla de Burriac, 
agost de 2019. Fotografia pròpia.

Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Excavacions de Cal Conde

El passat dissabte 30 de març es va col.locar la primera pedra dels habitatges previstos a la zona de Cal Conde (Cabrera de Mar). L'Ajuntament de Cabrera parla d'una "estructura prehistòrica", sense més detalls, a la zona on es van exhumar també sepulcres ibèrics d'incineració. No s'informa si la troballa afectarà en alguna mesura la construcció dels 24 habitatges previstos, que hauria de durar entre 18 i 22 mesos.

Excavacions de Cal Conde.
Foto: Joan Escriu Paradell

 

El castell de Burriac: història i reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira

Imatge: Josep Maria Rovira Juan.

 
Josep Maria Rovira és autor d'un documental sobre la història i evolució del castell de Burriac (Cabrera de Mar), amb impressionants imatges de com podia haver estat. Aquest document s'afageix als ja molts que ha fet l'autor sobre el patrimoni cabrerenc.
Podeu veure'l clicant aquí

Les muralles d'Ilturo (1)

El poblat iber de Burriac (Ilturo), estava envoltat de muralles. Avui dia coneixem la porta sud, que consta de dues entrades, una ibera del segle IV aC., i una altra d'època romana, segle I aC. Se'ns conserva també, d'aquesta muralla, l'anomenada Torre de Ponent. Per a la seva construcció s'empraren blocs de granit local, alguns d'ells d'un gran volum.

Imatges, de dalt a baix: Entrada meridional de la muralla del poblat, part exterior.  Entrada meridional de la muralla, part interior. Torre del Ponent. Font: Elaboració pròpia.

Una aproximació a la forma urbis d'Iluro (Mataró), article de Joan F. Clariana

Planta d'Iluro amb les troballes arqueològiques.
Dibuix: Xavier Cela, Joaquim Garcia i Joaquim Pera

La XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Vilassar de Mar el 6 de maig del passat 2017, tenia com a lema "El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme".
Joan Francesc Clariana és autor de una de les ponències presentades, amb el títol "Aproximació a la forma urbis d'Iluro". Es un treball força interessant que ve a resumir les troballes arqueològiques que, especialment els darrers anys han donat forma a la romana Iluro (Mataró). Redactat amb claredat i ben documentat, pot ser útil tan a l'expert com al profà en arqueologia que tingui interès en conèixer els orígens de la ciutat.
Tal com l'autor diu a l'inici del seu treball:
La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir a Mataró, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmenta a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro.
Aquesta ciutat molt possiblment es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa. En tant que fundació romana ex-novo, construïda de nova planta, tindria un traçat urbà de forma ortogonal tancat per una muralla. Les insulae o illes de cases, mesurarien aproximadament uns 35x35 metres. De totes formes, no sabem si aquest esquema ortogonal seria totalment uniforme o tindria variacions en funció de les vies d'entrada i el traçat topogràfic.  (Clariana, pàg. 29).

Làpida amb la inscripció de Lucius Marcius
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Iluro disposava també d'un seguit d'edificis i espais públics: el forum, el macellum, les termes, i altres dels que no en tenim notícies. Hi hauria també almenys un barri de cases benestants i també construccions més modestes, així com tavernes o espais de treball, etc. (Clariana, pàg. 30). La necròpolis alt imperial estava a l'exterior de la ciutat, tal com prescribien les lleis, mentre que la necròpolis paleocristiana s'estenia al voltant de l'actual església de Santa Maria. (Clariana, pàg. 30).
A on estaven o com eren aquests diversos elements?
Traçat dels carrers: de planta ortogonal, és a dir, amb els carrers tallats en angle recte, encara que amb possibles variacions par adaptar-se al terreny. Com tota ciutat romana, tenia dos eixos principals: el decumanus maximus (que anava d'est a oest) i que entrava a Iluro per l'actual carrer Sant Josep; l'altre eix és el cardo maximus (de nord a sud), i al seu voltant es desenvoluparien la resta de carrers. Gràcies als vestigis de la xarxa del clavagueram, s'han pogut esbrinar el traçat d'aquests carrers. (Clariana, pag. 30).
Les insulae o illes de cases de la ciutat romana, eren de planta quadrada, feien trenta--cinc metres de costat i ocupaven espais d'una superfície de mil dos-cents metres quadrats cada una (Clariana, pag. 30).
Un fet interssant és la troballa d'una font monumental situada enmig del cardo maximus. Aquesta font fou destruïda l'any 1982. Sens dubte, a més d'aquesta, hi havia més fonts públiques.
Muralles: se'n te constància documental, però poca constància física (Clariana, pàg. 31). Plini el Vell l'inclou dins la categoria oppidum civium romanorum.
Pel que fa a les restes materials, el vestigi més evident fou la base d'un gran fonament de carreus de granit, que va acabar destruït l'any 1979 en construïr-se l'edifici de la seu de Caixa Laietana (Clariana, pàg. 32).
Un altre element interessant pel coneixement de les muralles és un fragment de canelobre exhumat a les excavacions de Can Palauet:
(...) apareix grafitada la porta monumental d'una ciutat amb dues torres i, davant seu , transcorre una processó de personatges, tals com: un sacerdot (amb palma, una gerra a la ma dreta i el cap coronat amb llorer), un personatge disfressat de Príap, una figura fragmentada potser d'un cavall i un tercer personatge del qual tan sols es copsa una cama. És molt possible que l'artista s'inspirés en la porta monumental d'una ciutat romana que coneixia i que molt bé podria ser la d'Iluro. (Clariana, pàg. 33).

Fragment de canelobre i grafit del mateix.
Foto: Joan Francesc Clariana. Dibuix: Joaquim Garcia

Forum: Estava situat al centre neuràlgic de la ciutat, en la zona del temple de Santa Maria (Clariana, pag. 33).
Macellum o mercat: les seves restes s'han trobat al subsòl de l'actual plaça Gran.
Termes: banys públics que estaven situats al que ara es coneix com a plaça de Can Xammar. La major part de les seves restes es van destruïr per fer-hi un fallit mercat municipal. (Clariana, pag. 35).
Domus o cases benestants: S'han exhumat les restes de tres: una a la plaça Gran, l'altra al carrer de La Palma i tercera a l'illa de Can Cruzate. (Clariana, pàg. 37).
Necròpolis: S'han trobat restes d'enterraments -la majoria en tegulae- a la zona del carrer Sant Josep i la Riera. Durant el Baix Imperi, la zona d'enterraments estava al voltant de l'església actual de Santa Maria, reconvertit al culte cristà. (Clariana, pàg. 41).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
També podeu trobar un comentari sobre la làpida de Lucius Marcius aquí.

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aproximació a la forma d'urbis d'Iluro (Mataró), dins El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (2017). Vilassar de Mar, 2018.

Properes conferències amb motiu de l'any Puig i Cadafalch

Properes conferències amb motiu de l'any Puig i Cadafalch:

Dimarts, 7 de novembre, a les 19 hores: "L'etapa formativa de Puig i Cadafalch: Idees i referents", a càrrec del doctor en Història de l'Art, Joaquim Graupera.
Dijous, 23 de novembre, a les 19,30 hores: "El compositor mataroní Joaquim Cassadó", a càrrec de Francesc Cortés, musicòleg.
Dimecres 29 de novembre, a les 19,30 hores: Taula rodona d'historiadors de l'art: Puig i Cadafalch, l'home polifacétic", a càrrec de Margarida Colomer, Enric Subiñà, Jaume Vellvehí, Joaquim Graupera i Ruth Garcia.
Lloc:Sala d'actes de la Fundació Iluro, c/ Santa Teresa, 61.

Comunicacions mataronines al congrés internacional sobre Puig i Cadafalch

Entre els dies 18 i 21 d'aquest mes d'octubre, s'ha desenvolupat, entre Mataró i Barcelona, el congrés "Puig i Cadafalch, arquitecte de Catalunya" dins les acrivitats que tenen lloc amb motiu de l'any dedicat a aquest gran arquitecte, nascut a Mataró l'any 1867, i mort a Barcelona el 1957.
Tres comuicacions mataronines han estat presentades:
Joan Banús, Mariona Gallifa i Carles Marfà: "Puig i Cadafalch. La casa Sisternes, punt de partida.
Joaquim Graupera: "Puig i Cadafalch i l'Associació Artística Arqueològica Mataronesa".
Maria Ribas. "Marià Ribas i Bertran: exemple de la difusió de l'Escola Catalana d'Arqueologia". 

Podeu trobar aquí el programa del congrés

Exposició "Mataró per Puig i Cadafalch.LLums i ombres"

El proper dijous, 21 de setembre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la inauguració d'una exposició dota el títol de "Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i ombres"
Hora de la inauguració: 2/4 de 8 del vespre.











 

Viatge a Iluro, una interessant pàgina web

Heus aquí una pàgina web molt interessant que, malhauradament, ja no està activa. Es tracta de "Viatge a Iluro, a càrrec de Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia i un expert en el món romà d'Iluro (Mataró), i Enric Juhé Corbalán, un estudiós de l'arquitectura domèstica romana.
A fi de subsanar -només una mica- el fet que ja no estigui activa a la xarxa, us n'oferim aquí el contingut en format d'arxiu PDF.
Podreu fer un viatge a l'antiga Iluro, i assabentar-vos d'una colla de dades sobre els seus principals monuments, restes i troballes arqueològiques, i també conèixer els pioners en la preservació i estudi de les troballes, com fou Marià Ribas. Tot això acompanyat dels corresponents plànols, fotografies, dibuixos, i les valuoses reconstruccions d'Enric Juhé.
Cal afegir quee el Grup d'Història del Casal de Mataró, ha considerat incorporar-la dins la darrera edició, en CD, de la revista Felibrejada dedicada als 30 anys de l'associació.
Podeu trobar els arxius clicant:
Viatge a Iluro 1
Viatge a Iluro 2


 

Construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo, un estudi de Josep M. Rovira

 

Una imatge del vídeo de Josep Mª Rovira

 En diverses ocasions hem dedicat entrades hi hem posat enllaços amb les reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira Juan, avui destaquem aquest interessant vídeo que il.lustra bé la depurada i sofisticada tècnica dels constructors romans.
Descriu en la construcció d'una volta romana amb tubi fittili dels banys romans d'Ilturo, en el jaciment de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar, Barcelona). Veurem en tres dimensions i animacions, les diverses seqüències del procés de construcció de les voltes i cúpules amb bastides mòbils.

Enllaç: Construcció de voltes amb tubi fittili dels banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar, Barcelona)

Enllaços amb altres vídeos de l'autor: Les reconstruccions virtuals del patrimoni de Cabrera de Mar, per Josep Mª Rovira

Web "Patrimoni de Cabrera de Mar"

L'excavació del subsòl de l'aula principal de Torre Llauder

Imatge: mosaic restaurat de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, que foren directors de l'excavació, són els autors d'un interessant article sobre l'excavació del subsol de l'anomenada aula principal de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Clariana va presentar aquest article en els debats commemoratius del 30 aniversari del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Aquesta excavació es va plantejar a partir de la inauguració del mur de tamcament del jaciment l'any 1980.
L'excavació d'aquesta estança havia estat iniciada per Marià Ribas, el qual l'anomenà "triclini", el seu terra està decorat amb un conjunt de mosaics, dels quals es va plantejar -i es va dur a terme- la restauració.
En realitat, aquesta estança -de la pars urbana del jaciment- és la més destacada d'un conjunt de sales nobles que, segons els autors,  formen un apartament de rebre; les sales estan agrupades al voltant d'un pati interior adornat amb un brollador, que Ribas va anomenar atri, encara que no ho és pròpiament.
Abans de procedir a la nova excavació, es va documentar les restes d'un fragment d'estuc pintat en el mur oest. A la part superior dels murs que encerclaven l'estança es trobà un fragment d'àmfora amb la marca I.C.GALL, i es copsà que les restes de la petita arcada de volta de canó dels murs nord, estava feta amb fragments de tegualae reaprofitades.
Extret el mosaic per ser restaurat, va apàreixer al dessota el llit de calç, amb nombroses falles provocades per diferents intrusions al llarg dels segles. Dessota de la capa de calç es trobava la capa anivelladora per tal de crear una superficie horitzontal.
Es tractava d'un estrat de farciment de terres de 40-50 cm de potencia. Entre els materials exhumats en aquest estrat hi havia fragments de plaques de marbre, possiblement pertanyents a una instal.lació de balneum.
Retirat aquest estrat anivellador, observaren els arqueòlegs abundants restes de calç que podrien correspondre a la preparació del morter per a les reformes, i fins i tot senyals de que hi podrien haver estat emmagatzemats dolia, aquests i altres indicis fan pensar que, abans de les reformes, podría haver-hi hagut una estança rústica.
La cronología d'aquest estrat de rebliment ve fixada, bàsicament per la presencia, entre d'altres, per la presencia de cerámica sigil.lata africana A-2 i de lucernae forma Dressel 28-A, datades entre finals del segle II i principis del III, en época dels Severs.
Sota aquest estrat previ a la reforma severiana, es va procedir a netejar el primitiu paviment, localitzant-se,m entre d'altres elements, una capa de cendres a la part sud, restes dels murs, amb una decoració estucada, i en les trinxeres de fonamentació de l'antiuc mur, fragments d'àmfora Pascual 1. Crida l'atenció també les restes de quatre grans contraforts adossats als murs; potser ajudaven a sostenir les voltes d'un hipocaust que no es va arribar a materialitzar?
Per acabar aquest resum, podem dir que són especialmente interessants els contextos ceràmics, per una part, la de la sala on es va preparar en mosaic, en época severiana, i per l'altre, els de les trinxeres de fonamentació, d'epoca augústea.


Joan Francesc CLARIANA ROIG i Marta PREVOSTI MONCLÚS,  "La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l'actuació a l'aula principal. Dins 10é. Col.loqui Història a Debat. Grup d'Història del Casal. Mataró, Octubre de 2016.

La cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant (Cabrera de Mar), reportatge de Núria López Garcia

Tram de la gruta de Ca l'Escarramant. Foto: Núria López Garcia

Núria López Garcia ha tingut la gentilesa d'enviar-nos un informe i un enllaç sobre la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar. 

L'enllaç en du a les imatges que ella ha pres d'aquesta interessant estructura, guardades a la seva carpeta del Dropbox

Aquesta cova i fresquera pertany al tipus d'estructures subterrànies que complien diverses funcions, una d'elles mantenir la frescor dels aliments o begudes.

La gruta es troba al fons del celler de la casa i es un llarg passadís excavat al sauló que finalitza amb un estança quadrangular amb un banc en forma d'U excavat a la mateixa roca i que ocupa les tres parets de l'estança. Les fotos són correlatives, la num.4 és la primera -l'entrada des del celler fins la núm 18 -estança- de la 18 en endavant surto. La part inicial del passadís té parets i sostre de maons i teules, però més endavant el passadís i l'estança estan excavats directament al sauló (de granit). A banda i banda del passadís s'hi troben petites fornícules triangulars com per a posar-hi espelmes o alguna mena de llanterna. El passadís és llarg i recte, potser d'uns 12 metres de llargaria i pla (no fa baixada), s'endinsa direcció cap el cim de muntanya (nord-oest). Dins no hi havia humitat i s'hi estava força fresc. La masia es troba a la muntanya Montcabrer que, geològicament, és tota de granit. La carpeta conté totes les imatges que Núria López va fer de la cova-gruta-fresquera de Ca l'Escarramant de Cabrera de Mar..

Cal remarcar l'agreaïment de l'autora a la mestressa de Ca l'Escarramant, l'Isabel Bonet per a deixar-la entrar i fer les fotografies.

Recordem l'enllaç, a la carpeta del Dropbox de Núria López Garcia

Notícia d'una web sobre els hipogeus de Mataró

Els hipogeus eren cambres i/o galeries subterrànies, cavades al sòl, que podien tenir diverses funcions, sigui funeràries o d'altre tipus. A Mataró són especialment abundants, i es daten des del segle XVII al XX, i a ells ha dedicat una pàgina web Antonio di Meo, en un estudi i catalogació promoguts per l'ajuntament de la ciutat. El nom de la web és precisament: HIPOGEUS DE MATARÓ, i aquest és l'enllaç
El mateix Antonio di Meo publica un vídeo sobre l'hipogeu de Can Xammar, basat en els dibuixos de Marià Ribas i Bertran. Podeu veure'l aquí
L'any passat va tenir lloc a l'arxiu de Can Palauet de Mataró, una exposició sobre aquest tema.
Nota: agraïm aquesta informació a Núria López Garcia, de Cabrera de Mar.

La "Glorieta de les Monges", de Cabrera de Mar, un element fràgil i en perill

La "Glorieta de les Monges", forma part del paisatge urbà de generacions de cabrerencs. Foto: Rosa Isabel Garí.

El passat més de febrer, el Grup d'Història del Casal de Mataró, va presentar un escrit a l'ajuntament de Cabrera de Mar amb la finalitat de demanar consolidació, protecció i més endavant, restauració per a l'anomenada "Glorieta de les Monges", element arquitectònic en fusta situat a dins l'àmbit de l'Escola Parroquial Sant Feliu, molt característic de l'indret i que forma part del Catàleg del Patrimoni i del paisatge urbà de generacions de cabrerencs. Aquesta estructura és molt fràgil, per la seva antiguitat, pel material en que està construïda i la seva exposició als elements, i presenta signes de deteriorament.
La resposta del Consistori, no sembla massa esperançadora per als sol.licitants, ja que, malgrat reconèixer l'ajuntament que la glorieta està catalogada i en mal estat, afirma que no hi ha perill inminent, i que quan s'amplii el vial, es podrà traslladar i consolidar.

Enllaç:
Notícia al blog d'Història del Casal
Allà trobareu també l'enllaç amb l'escrit del Grup i el de la resposta municipal, que podreu descarregar en PDF.

També podreu trobar la resposta de l'Ajuntament aquí.

Glorieta de les Monges. Foto: Josep M. Rovira

Detall. Foto: Josep M. Rovira

Conferència de Joaquim Graupera amb el tema "El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic"

Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar). Procedència: Costa del Maresme. Barcelona

El proper diumenge dia 24 de gener tindrà lloc una conferència de Joaquim Graupera sobre el tema "El monestir de Sant Pol, un lloc enigmàtic".
Dia i hora: 24 de gener, a les 12 hores
Lloc: ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar).

Informació al blog "Maresme Medieval": http://quimgraupera.blogspot.com.es/p/les-meves-activitats-segueix-me.html

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (7): Església de Sant Feliu de Cabrera

Façana de l'església de Sant Feliu, amb un panell explicatiu i una làpida. Foto: Núria López Garcia

És clar que l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar no és un jaciment arqueològic, ja que està en ple funcionament, i és un dels emblemes de la població, però si excavessim al dessota, possiblement trobariem restes de l'antiga capella romànica, o almenys indicis d'aquella època.
En el contracte per bastir l'actual església gòtica, el 1540, s'especifica que s'havia d'enderrocar l'antiga. La nova hauria de ser d'una sola nau, amb capelles laterals després del creuer i realitzada amb pedra de Barcelona (1).
La façana té un portal gòtic amb una petita rosassa i un matacà al damunt, i és de factura similar a la d'Argentona i la d'Arenys de Munt (2).
L'església tenia un un rertaule dedicat a sant Joan Baptista atribuïda al taller de Bernat Martorell , i a on hi va estar-hi fins a la Guerra Civil, i actualment és al Museu Diocesà. A Cabrera hi ha actualment una reproducció exacte d'aquest retaule.
Resulta interessant constatar la persistència de l'estil gòtic ben entrat en segle XVI, malgrat que Europa estava en ple renaixement.
Pel que fa a l'antiga capella romànica, un document de 1025 esmenta la venda, per part del comte de Barcelona, Berenguer Ramon, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guisla, i entre d'altres moltes possessions, de les franqueses del castell de Sant Vicenç, amb l'església de Sant Feliu de Cabrera i les sufragànies de Sant Joan i Sant Cebrià.

(1) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 259
(2) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 260

BIBLIOGRAFIA i INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA GRAUPERA, L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història. Mataró, 2011.
Es pot trobar en aquesta pàgina web.

Josep M. MADURELL I MARIMON, L'art antic al Maresme. Premi Iluro 1969. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 1970.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Feliu de Cabrera", dins Catalunya romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
 

Imatge de la façana de l'església de Sant Feliu, l'any 2012. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Entrada principal de l'església de sant Feliu. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Antiga imatge de la porta principal de l'església de Sant Feliu. Data imprecisa (anys 70?)

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (4): el castell de Burriac

Panell explicatiu de Burriac, amb la muntanya i el castell al fons. Foto: Josep M. Rovira

El castell de Burriac, anomenat també de sant Vicenç, és un castell roquer situat en el cim de la muntanya que du el seu nom, de 401 m. d'alçada. Un lloc esplèndid per servir de guaita i defensa contra els enemics que poguessin venir per terra o per mar.

Abans de la construcció del castell medieval, el cim de Burriac ja va servir de centinella a íbers i romans.
Més antiga que el mateix castell, és segurament la capella de Sant Vicenç, de la que avui en queden només les restes de l'àbsis. S'han trobat també indicis de cultes ibers.
Les primeres notícies que tenim de l'existència del castell són d'un document de l'any 1023, pel que sabem que pertanyia a la comtessa Ermessenda de Carcassona. Posteriorment fou possessió del sant Vicenç i després dels Desbosch. Malgrat això, els senyors preferien residir al castell de Vilassar, més confortable, encomanant la cura de Burriac a un castlà.
En el segle XV, però, Pere Joan Ferrer, militar i home de lletres que no deixà massa bon record com a senyor feudal, va decidir habitar-hi i va iniciar obres de reforma.
Després de Ferrer, el castell tornà a la família Desbosch, essent abandonat a finals del segle XVII. No obsntant, durant la I Guerra Carlina, fou utilitzat com a fortí.
Burriac és un exemple perfecte de castell fortificat, amb dos recintes emmurallats de manera independent: jussà i sobira, de tal manera que, si cau el primer, encara es pot resistir en el segon.
A finals del segle passat, i donat el  perill que corrien les seves estructures, el castell de Burriac va ser objecte d'obres de consolidació. La col.locació de panells informatius en diversos llocs de cabrera, dona fe, de la cura que aquest poble té per al seu patrimoni.

Altres entrades sobre aquest tema:
Una excursió a Argentona i al castell de Burriac l'any 1878 
El castell de Burriac a principis del segle XX
Notícia sobre la colocació de panells didàctics al castell de Burriac 

INTERNETGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni. El castell, reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
El castell de Burriac o de Sant Vicenç (XI-XIX). Cabrera de Mar. Reconstrucció en 3D de Josep M. Rovira.

BIBLIOGRAFIA

Francesc CARRERAS I CANDI, Lo castell de Burriac o de Sant Vicenç, Estampa Vila i Font, Mataró, 1899.
Josep M. Modolell, Cabrera de Mar. Castell de Burriac o de sant Vicenç. Síntesi històrica. L'Aixernador, Argentona.

Foto: Josep M. Rovira

Un altre panell. Foto: Josep M. Rovira

Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Foto: Josep M. Rovira

Open Puig i Cadafalch a Mataró

Entre els dies 14 i 28 d'Octubre, i coincidint amb els cent anys de l'escorxador de Mataró, tindrà lloc a Mataró el IV Open Puig i Cadafalch, dedicat al patrimoni arquitectònic de Mataró, amb conferències i visites guiade. Podeu veure le programa aquí.