100 anys del naixement de Josep Miquel Modolell Ros (1921-2017)

Imatge: Josep M. Modolell signa a la llibreria Ilturo de Cabrera, un exemplar d'un dels llibres editats per ell. A la dreta, Josep Viñals. Foto: Joan F. Clariana.

Avui, 23 de gener de 2021, hagués complert 100 anys Josep Miquel Modolell Ros(Cabrera de Mar, 1921- Mataró, 2017), escriptor i editor, enamorat de la història del poble de Cabrera de Mar, que el va nomenar fill predilecte l'any 2012.

La familia Modolell, propietària del jaciment arqueològic que porta el seu nom, situat en la històrica masia Can Modolell o Can Lladó, va donar tota mena de facilitats per a la seva excavació, iniciada l'any 1974. Aquesta col.laboració la va culminar, Josep Miquel Modolell amb la generosa donació del jaciment a la fundació Burriac de Cabrera de Mar. 

No per això es va oblidar de la història del seu poble. Josep M. Modolell és autor de tres llibres, dos dedicats a la història i la memòria: Pel camí del Mig. De Cabrera a Mataró (edició pròpia, 1989), Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica (L'Aixernador, 1993). També va publicar una novel·la: d'ambient rural: Vi amarg (La Vorera, 1999).

Modolell va ser editor d'una col.lecció dedicada a l'arqueologia i la història de Cabrera, singularment del jaciment de Can Modolell, col·lecció que recull articles de diversos arqueòlegs i historiadors:

30 anys d'excavacions a Can Modolell: del déu Mitra a san Joan. (2004).

Guia del clos arqueològic de Can Modolell. (2006).

Les primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar. (2007).

Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. (2008).

D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró. Dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana. (2009).

Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), en aquest llibre va publicar una article seu, dedicat a la troballa d'un notable pergamí en l'arxiu de la seva masia.(2010).

Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011).

Cabrera de Mar va reconèixer la seva tasca nomenant-lo fill predilecte l'any 2012.

 

Modolell rep el títol de fill predilecte de Cabrera de mans de l'alcalde, Jordi Mir.

Foto: M.T. Diví.

 

Presentació del llibre Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011)

a la biblioteca Ilturo. D'esquerra a dreta: Joan F. Clariana ,Joan Bonamusa, Isabel Rodà, Joan Vila (alcalde) i Josep M. Modolell.

 
Presentació de la Guia del clos arqueològic de Can Modolell (2006) a la llibreria

Robafaves de Mataró. D'esquerra a dreta: Isabel Garí, Josep Modolell, Joan Bonamusa i Joan F. Clariana.

Enllaços:

Mor al 96 anys l'historiador Josep Miquel Modolell i Ros (Bloc Maresme medieval,  de Joaquim Graupera).

En memòria de Josep Miquel Modolell Ros, en aquest bloc.

Josep Miquel Modolell Ros, fill predilecte de Cabrera de Mar (1), en aquest bloc. 

Josep Miquel Modolell Ros, fill predilecte de Cabrera de Mar (2), en aquest bloc.

Presentació a la biblioteca Ilturo, del llibre editat per Josep Miquel Modolell, en aquest bloc.

Peces excepcionals de sigil.lada africana D a IIuro-Alarona

Imatges provinents de l'article. Autor: Joan Francesc Clariana. 

Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, és autor d'un treball presentat a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019) que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria , treball publicat el passat 2020. Analitza Clariana tres fragments de ceràmica Africana D amb decoració estampillada, en les que podem veure respresentada la figura humana, així com la creu:

 La troballa de ceràmiques de sigillata africana “D” a la ciutat romana d’Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d’època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi si que s’han trobat motius estampats amb forma de creu. (Peces inèdites...pàg.1).

Dos dels exemplars foren recuperats en una excavació al carrer de Sant Simó de Mataró, mentre que l'altre fou al Carreró, aquesta darrera en un estrat residual d'època moderna. En els dos primers fragments, hi ha representats, respectivament, una creu i en l'altre el déu Bacus amb una gerra i una pantera (1). En el fragment del Carreró hi ha representats un sant i una creu.

Peces importants doncs, per la seva raresa.

 

(1) Vegeu Ramon Jàrrega Domínguez:  També en africana D es coneix un paral.lel próxim, estampat amb la imatge del déu Bacus trobat a Bàrcino a:"Terra sigil·lada africana D amb decoració estampada figurada de Bàrcino" volum"Del romà al romànic", a Catalunya romànica, pàg. 357.

Podeu llegir l'article de J.F. Clariana clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Peces inèdites de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona" a XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró 2020.

50 castells de Catalunya

 

Voleu sentir-vos immersos en la vida medieval? Sentir-vos els senyors o senyores d'imponents castells roquers, dominar la terra que us envolta o sentir apropar-se les tropes enemigues (amb la imaginació, és clar), gaudir de la bellesa d'aquestes construccions?. Doncs aquí teniu el llibre de David Romaní, periodista i escriptor: Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Catalunya és terra de castells, i tant ho és que alguns erudits sostenen que aquest és precisament el significat de la Paraula Catalunya, "terra de castells", (el mateix que el mot Castilla).

L'autor ha escollit 50 fortaleses visitables, la majoria d'ells han estat restaurades (lògic) i en alguns casos han tingut un destí molt diferent a l'inicial. Romaní sap escriure de forma amena i imaginativa i alhora rigorosa. Per la seva tasca, ha tingut guies, persones expertes en tal o qual castell.

Que no ho oblidem: com ens diuen un parell de vegades en el llibre: des de dalt del castell no es tirava oli bullent a l'enemic: massa valúos (l'oli). 

Dels 50 castells, avui en aquest bloc us volem fer un breu esment al castell de Burriac (pàgs. 110 a 113), que Romaní ha visitat acompanyar de Josep M. Rovira: 

Em sorprèn com en Josep Maria diu sense dubtes la funció de cada sala. "això eren habitacions, aquí hi tenien els magatzems, en aquest espai hi havia les cavallerisses"

 

Del castell de Burriac destaca i és visible des de lluny la inexpugnable torre de l'homenatge (naturalment, els qu hi eren, també volien veure que es veia de lluny). Un lloc de lleganda que domina un territori ample.

Tractant-se de Burriac, no podia faltar l'esment al senyor feudal del segle XV, el conegut Pere Joan Ferrer, a qui en rei Joan II va donar el castell i la baronia dels pobles circumdants en premi els seus serveis, i com va obligar els seus habitants a treballar-hi per reformar-lo; i a tal punt arribaren els seus abusos, que aquests aconseguiren que Ferran el Catòlic els alliberès dels vincles feudals amb Ferrer.

 

Daniel ROMANÍ, Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Viena Edicions, Barcelona, 2020. 

 

Podeu veure també el castell de Burriac a la web Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar, de Josep M. Rovira.