Peces excepcionals de sigil.lada africana D a IIuro-Alarona

Imatges provinents de l'article. Autor: Joan Francesc Clariana. 

Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, és autor d'un treball presentat a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019) que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria , treball publicat el passat 2020. Analitza Clariana tres fragments de ceràmica Africana D amb decoració estampillada, en les que podem veure respresentada la figura humana, així com la creu:

 La troballa de ceràmiques de sigillata africana “D” a la ciutat romana d’Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d’època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi si que s’han trobat motius estampats amb forma de creu. (Peces inèdites...pàg.1).

Dos dels exemplars foren recuperats en una excavació al carrer de Sant Simó de Mataró, mentre que l'altre fou al Carreró, aquesta darrera en un estrat residual d'època moderna. En els dos primers fragments, hi ha representats, respectivament, una creu i en l'altre el déu Bacus amb una gerra i una pantera (1). En el fragment del Carreró hi ha representats un sant i una creu.

Peces importants doncs, per la seva raresa.

 

(1) Vegeu Ramon Jàrrega Domínguez:  També en africana D es coneix un paral.lel próxim, estampat amb la imatge del déu Bacus trobat a Bàrcino a:"Terra sigil·lada africana D amb decoració estampada figurada de Bàrcino" volum"Del romà al romànic", a Catalunya romànica, pàg. 357.

Podeu llegir l'article de J.F. Clariana clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Peces inèdites de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona" a XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró 2020.

"La trascendència infinita", exposició a Premià de Dalt

Text i imatges de: Núria López Garcia

 

Exposició "La transcendència infinita. Mort, Vida i Art"
Al Museu de Premià de Dalt fins l'1 de juliol 2017

Els enterraments de Santa Anna
A la primavera de 2011 s'havia de soterrar un tram de línia elèctrica i aixi va ser que durant les obres es va detectar la presència de fragments de ceràmica i teules d'època romana. Aquest fet va obligar a dur a terme una intervenció arqueològica d'urgència, el resultat de la qual va ser la presència de cinc enterraments dels que es van poder excavar tres, i una estança destinada al premsat de vi.
Els dos enterraments en fossa amb coberta de teules a doble vessant corresponen a dos individus infantils. El tercer enterrament es va fer amb caixa de morter amb pedres, material constructiu i fragments de dolia. I al seu interior es va documentar la caixa de teules. Corresponia a un individu adult, masculí, d'edad entre 25 i 35 anys (.../...) Mentre que la sala de premsat es pot datar al segle III dC, els enterraments es van realitzar en un moment posterior. 

 

L'època paleocristiana a Iluro, a la Tertúlia del Racó

Imatges, de dalt a baix:Dibuix de Marià Ribas de la necròpòlis de Santa Maria, on s'observa la posició central del sepulcre avui restaurat. Lauda sepulcral paleocristiana de Mataró. Fotografia de Joan F. Clariana.
Estela (o potser lauda sepulcral) de Manacor (Mallorca).Fotografia de Rosa I. Garí.

Pel seu interès pels estudiosos de la història, posem un enllaç amb el programa "La tertúlia del Racó", de Ràdio Mataró, que organitza el Grup d'Història del Casal, en aquesta ocasió dedicat a la lauda sepulcral de Santa Maria, recentment restaurada, i a l'època paleocristiana d'Iluro, i l'explicació a càrrec de Joan Francesc Clariana.
A més d'una àmplia i didàctica explicació sobre aquella època tant desconeguda, Clariana fa un incís per dubtar del caràcter d'estela que té una peça similar del Museu de Manacor (Mallorca), que està feta amb opus signinum (mescla de ceràmica trinxada i calç), com la de Mataró, i que podria ser una altra lauda.
Enllaços amb altres entrades dedicades al tema, dins d'aquest bloc:
Inauguració del nou emplaçament de la lauda mataronina del segle V
La lauda sepulcral paleocristiana de Mataró
La ciutat d'Iluro/Alarona, descrita per Joan Bonamusa
Cent anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Les crisis dels segles III i V

Fotografia: Damunt les escales: mur del baix imperi romà bastit damunt els murs precedents. Can Modolell (Cabrera de Mar). Autora: Rosa I. Garí.

Molts historiadors han vessat rius de tinta intentant parlar de les causes de la caiguda de l'mperi romà. Potser el que passa és, senzillament, que tot té un començament i un final. No és el moment d'insistir-ho nosaltres.
En canvi no hem pogut resistir la temptació de llegir alguns textos d'autors coetanis, textos que ha voltes ens han semblat sorprenentmen moderns. L'ésser humà no canvia tant com ens pensem.
La crisi del segle III va acabar, i la formidable -per la grandària- estructura de l'estat imperial va resistir, potser a un elevat preu, fins al segle V, en que la destitució de Ròmul Augústul l'any 476 és vist com el final "oficial" de l'imperi occidental.
Però el que més ens crida l'atenció no són els grans esdeveniments als nivells més elevats dels poder, sino el sofriment i la penúria dels més desvalguts.
Les ciutats, abans el puntal de l'imperi, centres de població, economia, administració, cultura...van perdent població; el el camp, els pagesos perden les seves propietats i es veuen obligats a posar-se sota la protecció -i el poder- d'un gran terratinent.
La pèrdua de territoris conforme els pobles germànics ocupen l'imperi occidental, fa que l'administració romana vulgui compensar la pèrdua d'ingressos amb una alça desmesurada de tributs, la fiscalitat arriba a ser agobiant.
Moltes coses podriem dir, però a partir d'aquest moment ens limitarem a reproduir algunes cites d'autors que visqueren aquells moments:

"Els tributs augmentaren d'una manera alarmant, el nombre dels que percebien era major que el dels que pagaven, de manera que els colons arruinats abandonaren les terres i els camps van quedar sense conrear. Pitjor va ser el fet que les províncies fossin dividides en parts, i que a cada una de les ciutats s'enviés una multitud de funcionaris i recaptadors." Lactanci (segle III), "Sobre la mort dels perseguidors, 7)

 "La multitud dels pobres i dels miserables, espoliats els seus ramats i perdudes les seves propietats, les han d'abandonar, no obstant continuen pagant el tribut" Salvià de Marsella (segle V) "De Gubernatione Dei".

"Molts prefereixen llibertat amb pobresa entre els bàrbars que no poder pagar tribut entre els romans". Salvià de Marsella (S.V) "De Gubernatione Dei"

 "Els pobres, les vídues i els orfes, despullats de tot, i oprimits, havien arribat a tal desesperació que molts, que havien fins i tot rebut una bona educació, es veien obligats a buscar refugi entre els enemics dels seu poble. Anaven als bàrbars a la recerca de la humanitat romana, ja que no podien soportar entre els romans la inhumanitat bàrbara." Salvià de Marsella (S. V.), De Gubernatione Dei, 5.

BIBLIOGRAFIA
Jose Maria BLAZQUEZ MARTÍNEZ, La crisis del Bajo Imperio en la obra de Salviano de Marsella. Problemas económicos y sociales. Antigua: Historia y Arqueologia de las civilizaciones (Web). 

Sobre la caiguda de l'Imperi Romà

La qüestió de si un imperi com el romà, tan extens, en l’espai i en el temps va caure per les invasions bàrbares o per una decadència interna, és una qüestió antiga.

Gibbon, (1737-1794) a la seva gran obra  Decline and fall of Roman Empire, dóna bona part de la culpa a la decadència dels costums i a la implantació del cristianisme.

L’historiador rus, Rostovzeff (1870-1952) a Social and Economic History of the Roman Empire (Oxford, 1926), substituïa les causes morals o religioses per les econòmiques, però sempre dins una idea d’un estat que va caure com aquell que diu “pel seu propi pes”, amb l’ajut, també de les invasions germàniques.

Aquesta tesi, de la decadència interna, enmig d'una greu crisi econòmica i social, és sostinguda al llarg del segle XX, per autors com el britànic Walbank (1909-2008)  a The Awful Revolution, (1946).

Sempre hi hagut, però qui ha atribuit en exclusiva les la caiguda de Roma a les invasions germàniques. L’arqueòleg i historiador francès, Piganiol (1883-1968), deia que la civilització romana “havia estat assassinada”.

L’historiador britànic Peter Heather (n. 1960) reviu en part la tesi de la caiguda de l’Imperi a causa de les migracions de pobles germànics, i les seves relacions amb l’estructura interna imperial, en la documentadíssima i densa obra –no exempta de tocs d’humor- The fall of the Roman Empire, publicat en llengua castellana per l’editorial Crítica (darrera edició: 2011), obra que arriba a les meves mans des de l'exquisida  llibreria d'en Fausto Puerto.

Heather sosté que res hauria impedit la continuïtat de l’Imperi occidental (tema a part és l’Imperi oriental, que Heather considera “successor” de l’Imperi romà, no continuïtat), si a partir de la segona meitat del segle IV no s’haguessin produït una colla d’immigracions de pobles “bàrbars” en cadena dins el territori de l’Imperi,  el punt de partida de les quals va ser la irrupció dels huns, poble de l’estepa d’origen incert , que després de segles de nomadisme, instal.là el centre del seu poder a la plana hongaresa i creà l’efímer imperi d’ Atila en el segle Vè.

Durant dècades s’ha parlat de la famosa “crisi del segle III”, com a inici de la decadència, però Heather destaca la ràpida recuperació de l’Imperi en aquesta mateixa crisi, el punt de màxim perill de la qual fou la revifalla de l’Imperi persa, el gran enemic secular, amb la dinastia sassànida, que obligà Roma a destinar-hi ingents recursos, militars i monetaris.

Destaca l’historiador que, lluny de la imatge d’unes poblacions agobiades pels impostos i la fam, l’arqueologia dóna fe d'unes comunitat agrícoles pròsperes, per exemple a Orient.

Ben cert que el Baix Imperi no era com els temps de Cèsar, per exemple, però Roma sempre havia anat canviant, al llarg dels seus tretze segles d’existència. En l’epoca que ens ocupa, qualsevol ciutadà lliure de l’imperi se sentia tant romà com el que més.

La invasió dels huns a finals del segle IV, provocà durant dècades l’emigració del diversos pobles gots, que habitaven les terres al nord del Mar Negre (originaris, però d’Escandinàvia); acceptats de moment a la zona dels Balcans com aliats militars, passaren a Itàlia, on l’any 410 saquejaren Roma, sota el comandament d’Alaric; finalment foren instal.lats a l’Aquitània, convertint-se amb el temps, els diversos pobles gots d’aquella zona, en els visigots (els gots de l’oest). Però les migracions, no havien fet més que començar: alamans, alans, burgundis, escots, francs, gots, huns, pictes, saxons,sueus, vàndals…pobles que ens descriu Heather.

L’autor considera com a data fonamental en la caiguda de l’Imperi la de 468, en la que el fracàs d’un expedició contra els vàndals del Nord d’Africa, tan important pels seus recursos, va fer impossible ja qualsevol recuperació i va animar la creació de regnes independents a la Gal.lia i a Hispània.

Una obra densa, una bona part de la qual està dedicada a la descripció dels pobles anomenats “bàrbars”, però també ens mostra els entrellats de la vida política romana, l’administració de l’Imperi, el funcionament de la qual Heather qualifica com de partit únic, la situació econòmica del darrer segle de l’Imperi, així com qüestions d’estrategia militar.

Fotografia: Damunt les escales, murs del període del Baix Imperi romà, a Can Modolell (Cabrera de Mar), bastits sobre un terraplenat que amortitzà la vil.la altoimperial; són desconegudes l'extensió i funcions del nou edifici (els murs del darrera són moderns). Autora: R. I. Garí.