Presentació de llibre:"La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac" a Vilassar de Mar

Un moment de la presentació del llibre. Foto: M. Teresa Diví.

El passat dia 4 de desembre, va tenir lloc a la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira, historiador, arqueòleg i especialista en dibuix infogràfic 3D.
La presentació va estar a càrrec de na Esther López i Martí, regidora de cultura de l'ajuntament de Vilassar de Mar. Van prendre la paraula el mateix Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró, Joan Francesc Clariana, arqueòleg i Enric Subiñà, historiador.
El public es mostrà interessat, i diverses persones van plantejar interessants preguntes al final de l'acte.
El llibre compta amb 7 capítols escrits per especialistes en la matèria, a més del coordinador: Joan Carles Alay Rodríguez, Joan Francesc Clariana Roig, Rosa Isabel Garí Lleixa, Antoni Llamas Mantero, Enric Subiñà Coll, Jaume Vellvehí Altimira, llicenciats o doctors en història i arqueologia i algun màster en didàctica de les ciències socials. El pròleg corre a càrrec de Nicolau Guanyabens Calvet, director del Museu Arxiu de Santa Maria-Centre d'Estudis Locals de Mataró:

(...) compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi també d'infografies lluïdes. Les il.lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos del paisatge fan entrar el lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i quotidianitat medievals. (Fragment del pròleg de Nicolau Guanyabens Calvet).

Es tracta d'un treball de divulgació, didàctic i pedagògic sobre el castell de Burriac, amb nombroses il.lustracions en 3D, restitucions virtuals, simulacions o  recreacions infogràfiques i fotografies (algunes inèdites), per explicar la seva arqueologia, la seva arquitectura i la seva història.
El llibre és el segon de la col.lecció "La vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D.", el primer, ja editat, té per títol: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D, i actualment s'està treballant en un tercer i quart. El primer volum, i el segon, motiu de la presentació, el podeu trobar en diverses llibreries de Mataró, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar, i també on-line a Buc de LLibres (ambdós volums) i Pórtico Librerías (el primer).
Com hem informat en anteriors entrades, el llibre es va presentar el passat mes de setembre a Mataró, a l'octubre a Argentona, i el proper dia 14 està prevista la presnetació a Cabrils.
Enllaços:
Buc de Llibres
Pórtico Librerías

Presentació a Vilassar de Mar del llibre sobre el castell de Burriac

El proper dia 4 de desembre tindrà lloc a Vilassar de Mar la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, el segon dedicat a la història d'aquesta població.

Dia: Dijous, 4 de desembre.
Hora: 19 hores (7 de la tarda)
Lloc: Biblioteca Ernest Lluch (carrer Santa Eulàlia, 66-80)
Presenten:
Esther López i Martí, regidora de Cultura i Festes Populars.
Josep Maria Rovira, coordinador del llibre.
Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història de Casal de Mataró.
Joan Francesc Clariana, arqueòleg.
Enric Subiñà, historiador.

"Perennia". Poesia epigràfica llatina, de Mònica Miró Vinaixa

Un aspecte poc conegut entre els admiradors de la cultura clàsica de Grècia i Roma (ho és molt més entre els experts), es el de les inscripcions epigràfiques, és a dir, aquelles que són grabades sobre una superfície dura, majoritàriament són peces de pedra o bronze.
Les inscripcions sobre pedra, metall o mosaic podien tenir un caràcter solemne o oficial, per exemple, les de caràcter legal, honorífic o religiós, o bé més íntim, com és el cas de les que es dediquen a un difunt. Ben cert que moltes serien fòrmules fetes, però també n'hi haurien de ben sentides, i fins i tot poètiques, i a nosaltres ens apropen a la sensiblitat d'aquells passats.
Un recull d'aquesta poesia epigràfica és el que ens ofereix Mònica Miró Vinaixa, en el seu llibre Perennia. Quan els morts prenen la paraula. Poesia epigràfica llatina, de Godall Edicions. Aquest llibre fou publicat el 2015, però és objecte d'una nova presentació.
Aquesta presentació tindrà lloc a la biblioteca municipal Ernest Lluch de Vilassar de Mar, el proper divendres 30 de juny a les 19 hores.


Intervindran: Matilde Martínez Sallés, editora de Godall Edicions, Mònica Miró Vinaixa, autora del llibre, i Regina de Andrés recitarà poemes del llibre.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment a La Clau.

Exposició fotogràfica: El jardí dels somnis de Núria López García

El proper dilluns 23 de setembre, l'escriptora Núria López García inaugura al Favela-Cafè de Vilassar de Mar una exposició sobre les plantes i flors del Jardí Botànic de Barcelona, que ens mostraran el seu vessant més desconegut.
Núria López és fotògrafa afeccionada des de petita, fet que li ve de família, ja que és filla del fotògraf vilassarenc Fèlix López Teixidó. Ha exposat la seva obra en diverses ocasions: a la biblioteca Ernest Lluch, a Can Bisa o al Museu Monjo.
Inauguració:
Dia 23 d'octubre a les 7 del vespre; les fotografies es podran veure i comprar al Favela-Cafè, Pl. Àngel Guimerà, 6 a Vilassar de Mar.

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (2)

 

 

Fotografies, de dalt a baix: Les dues primeres són les dues cares de la carta; la tercera, retrat de Francesc Garí Pons; la quarta, retrat escolar dels dos germans, Francesc i Josep. Arxiu de la família Gari-Lleixa

En una entrada anterior, publicàvem la carta que un soldat de la República, Francesc Garí i Pons (1), va enviar des del front de batalla l'any 1938, Francesc i el seu cosí, Joan Camps i Pons (2), ambdós nascuts l'any 1920 a Llavaneres i residents a Vilassar de Mar, varen morir a la batalla del Cap de Pont de Balaguer, el 27 de maig de 1938, el darrer dia de combat en aquell indret.
Coneixent l'existència d'aquesta carta per mitjà del bloc, el Sr, Josep Miret em va demanar més informació sobre aquests dos soldats de la República, informació destinada al  Centre d'Història Contemporània de Catalunya, que du a terme una digna tasca de recopilació de dades sobre les víctimes de la Guerra Civil Espanyola, i des d'aquí vull agrair el seu interès.
Com tants d'altres joves i no tant joves, els cosins Francesc i Joan van deixar la seva vida en aquesta guerra, a l'edat de 18 anys; el combat en aquella zona varen ser especialment intensos a les darreries de maig, i les baixes van ser molt nombroses entre els components de la que es va anomenar "Lleva del Biberó".
Avui publiquem aquí una altra carta enviada per en Francesc Garí i Pons, on manifestava la seva esperança en un ràpid final de la guerra, possiblement més per aixecar la moral d'aquelles persones que esperaven angoixades a la reraguarda que no per una real avaluació de la situació. Així mateix publiquem dues fotografies: una d'en Francesc, devia tenir disset o divuit anys; la imatge porta el nom d'un fotògraf, J. Rosset, carrer Sant Francisco de Asís 8, de Mataró. L'altra és del mateix Francesc i del seu germà Josep, es tracta d'una imatge escolar del curs 1916-27 a les Hermanas de la Presentación, aquesta darrera fotografia és d'autor anònim. Només per las seva antiguitat, aquestes imatges, ja són peces d'arxiu.

                                                               A na
                                                                   Antonia Pons C.
                                                                   Vilassar de Mar

En campanya 19-4-938
Estimada mare: Espero que al rebre la present esteu be de salud com es la meva.
Espero també que haureu rebut una lletra amb fecha 17 del corrent, en la qual us donava la meva adressa.
Sobretot escriviu depressa doncs estic frissant sobre notícies vostres i de Vilassar.
Em direu cuants desertors hi han i també com segueixen les noies. Sobretot també tingueume els pantalons i la camiseta clara ben plachada doncs per lo que crec aquest estiu mateix s'haurá acabat la guerra i amb la victoria nostre, doncs mentre els Feiixisme s'ho juga tot estrellant-se arreu nosaltres cada dia som mes i mes forts!! Hay d'en Franco cuant el Govern ordeni l'atac decissiu.
Direu a n'el pare (pot dir-li en Josep) haveure si ha rebut una carta hon li donc la direcció.
Sobretot escriviu prompte i envieu-me segells doncs casi ja no en tinc, també haurieu d'enviar per correu un parel lde capses del Dtor. Brandet.
No creieu que la tingui de menester, doncs els aires del camp i la montanyaem proven moltissim, pero sempre es bo tenir-les.
El dia que vingui a Vilassar no em coneixereu doncs he canviat molt, ara us vaig a dir la cara que faig. Soc moreno (d'aquell moreno de bronze que ara está de moda) m'e deixat bigotet gras com un potul i fort com un roure, en fi d aquell xicot sense salut prim i blanc com un malalt ja no en queda res, hara per fill teniu un atleta.
Perdoneu si la lletra es mal feta pero no es pot escriurer sobre d'un plat i amb el va i ve d'un camion.
Espepro contesta deseguida, rebeu un fort abraç del vostre fill
                                                                              Francesc Garí

 

(1) La fitxa de Francesc Garí Pons consta en el Centro Documental de la Memoria Històrica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

(2) La fitxa de Joan Camps Pons consta en el Cewntro Documental de la Memoria Historica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

Notes de la transcriptora: No ens podem estar de comentar que, malgrat els seus dubtes, la lletra d'en Francesc és tant clara que la podem llegir setanta-quatre anys després d'haver escrit. Pel que fa a les noies a les que es refereix, possiblement siguin les seves cosines, germanes de Joan Camps i Pons.

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (1)

A la memòria de Francesc Garí i Pons (1920-1938) i de Joan Camps i Pons (1920-1938).

Què quedarà de nosaltres setanta-quatre anys després de la nostra mort? En parlaran, guardaran els objectes que hem estimat en vida o llegiran les nostres cartes? O tal vegada hauran acabat en un contenidor? (els que ens dediquem a la història o a l'arqueologia sabem molt bé que en un contenidor de brossa s'hi han trobat tresors increïbles). O potser algú hagi conservat les cartes que un fill, un pare o un germà estimats, mort prematurament, va enviar des del camp de batalla, explicant les seves esperances de tornar ben aviat "forjant les il.lusions més planeres i felices", tal com és natural en un jove de divuit o dinou anys.

Un jove que ja no va poder dur a terme aquestes il.lusions.

Francesc Garí i Pons, nascut a Llavaneres el 15 d'abril de 1920 (1), ciutadà de Vilassar de Mar i soldat de l'anomenada "Lleva del Biberó", morí en combat el 27 de maig de 1938 al pont de Balaguer junt amb el seu cosí Joan Camps i Pons (2), sense que s'hagin recuperat mai les restes de cap d'ells. Sembla ser que serviren en la 27 Divisió.

Un destí com els de tants i tants homes en aquella dissortada Guerra Civil.

Va deixar algunes cartes, com aquesta, inèdita, que avui reproduïm aquí. Morí 10 dies després d'haver-la escrit.

                                                               A na
                                                               Antonia Pons
                                                               Vilassar de Mar                                        

Front de l'Est 17-5-1938

Estimada mare. Espero que al rebrer la present esteu tan be de salud com es la meva.

Suposos que haureu rebut les meves lletres amb fecha 15 16 del corrent.

Haurieu de mirar d'enviar-me lo mes prompta possible un paquet amb targetes postal o sia del Govern, ja que d'aquesta manera podria escriure diariament, i al mateix temps sortiria molt mes barato. Tambe em faltan uns parells de mitjans doncs el que tenia ja son dolents.

Sabreu que em trobo molt be i que disfruto de molt bona salud, tambe sabreu que mengem molt be i al mateix temps calent, que ens donen en bona cuantitat, sobretot uns plats de mogetes amb carn que et quedes llepant els dits. També ens donen vi i tabaco, i al mati un bon plat de café amb llet ben calent que suquem amb un bon troç de pa.

Suposo que aci a Vilassat també un donen pa, així com algunes altres coses, com escriviu expliqueu-mo

Com donin tabac aneu a l'Ajuntament a vuscar el meu i guardeu-lo i vigileu que en Josep no faci jocs de mans.

Ja fa alguns dies que no tinc noticies vostres, pero espero tenir-ne aviat, tres o cuatre de juntes.

No us descuideu d'enviar-me paquetes de Targetes del Govern.

Ja em direu com pinta Vilassar i com estan les noies.

No sabeu amb quin desig espero que s'acabi aquesta maleida guerra, i amb ella tots els feixistes i poguer venir a casa per poguer-ho selebrar tots junts i sobretot fer unes cuantes sortides amb en Joan, que volem dedicar la nostre joventut fent esport excursionistas i fent tiberis i cargoladas al camp.

Cada dia estem fent calendaris sobre l'esdevenidor, forjant les ilusions mes planeres i felices, esperant el moment de derrotar el nostre enemic i poguer tornar a casa.

Una de les parts mes principals per guanyar la guerra la teniu les dones a la reraguarda denunciant tots els acaparadors i venedors de preus avusius aixi com tots els emboscats.

Espero doncs que si desitgeu que torni prompte a casa sabreu tambe lluitar d'aquesta forma, per guanyar la guerra.

Demà o demà passat ja tornaré a escriure, rebeu un fort abraç del vostre fill que no us oblida.

Francesc Garí

Records a en Josep i dieu-li que m'escrigui sovint i que tambe treballi perque s'acabi aviat la guerra.

 

(1) Francesc Garí Pons consta en el Centro Documental de la Memoria Historica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

(2) Joan Camps Pons consta en el Centro Documental de la Memoria Historica. Dada actualitzada en aquest bloc el 28-11-2021.

 BIBLIOGRAFIA

Ramon i Pera, Francesc-Xavier, Vilassar de Mar. 1936-1939. Una història que no s'ha d'oblidar, però que no s'ha de repetir. Oikos-Tau. Estudis Maresmencs/Història. Vilassar de Mar, 1998.

El llibre explica la vida quotidiana al Vilassar de Mar en el temps de la guerra civil, i reprodueix a més una valuosa documentació. El capítol XV (pags. 299- 3129, està dedicat a les lleves. En la pàgina 303 es parla de l'autor d'aquesta carta.

 

 Imatge: fotografia familiar. Ela majors són, d'esquerra a dreta: besavi, avis Vicens Garí Torrents i Antònia Pons Cabot; els nens són els seus fills Francesc (el major) i Josep.

Fotos pel record: anys seixanta, els Múrex actuen a Cabrera de Mar

Avui, records a dojo pel nostàlgics dels anys seixanta; un grup musical de Vilassar de Mar, anomenat els Múrex actua al cinema de Cabrera de Mar. És la gran dècada d'aquests conjunts que compatven amb un gran nombre de seguidors i seguidores incondicionals: els Sírex, els Brincos, els Pekenikes, els Bravos (i no parlem dels Beatles o dels Rolling Stones), i també un duo, del Duo Dinàmic. I els Múrex a Vilassar de Mar, per què no? Un país que acabava de sortir de l'autarquia i volia modernitzar-se. Veiem al costat una bateria del Conjunt Romaguera, no ens hem oblidat d'ell, un altre dia el farem sortir a l'escenari de nou!

De quan Vilassar de Mar era San Juan de Vilasar

Fotografies: Josep Garí i Pons
Podeu ampliar les imatges clicant al damunt.
Les presents fotografies, possiblement es varen prendre per reflectir un petit accident de trànsit a la cruïlla anomenada del Sindicat, a Cabrera de Mar (Barcelona), on es troben les carreteres de Vilassar de Mar a Argentona, Cabrera i el Camí del Mig, al costat de la riera de Cabrera, de la que veiem un fragment.
En elles, a més dels entranyables sis-cents de tantes i tantes fotografies de fa unes dècades, hi veiem dos cartells que ens indiquen, l'un Barcelona. Autopista de Peaje" i l'altre "San Juan de Vilasar", que tal era el nom de Vilassar de Mar llavors.
L'autopista del Maresme, abans A-19, va ser inaugurada l'any 1970; totes aquestes dades ens indiquen que la fotografia devia éssar presa en els inicis o mitjan d'aquella dècada.