Intentar definir en un espai tan breu el llibre de Ramon Reixach i Puig (n. 1971).
Els orígens del catolicisme social contemporani a Mataró. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial, obra guanyadora del premi Iluro 2009, resulta impossible. És senzillament impressionant el bagatge de coneixements, fonts documentals i fins i tot material gràfic, que l'autor aporta al llarg de seu llibre sobre la història del catolicisme social, no només a Mataró, sino a Catalunya, a Espanya i a Europa.
Al llarg de l'obra, veiem evolucionar aquest catolicisme social, preocupat o interessat pel problemes de la societat contemporània, inclosos els drets dels treballadors, des d'una tasca benèfica -per altra part importantíssima- o fins i tot, des d'una posició paternalista, passant per un neogremialisme, fins a una posició ideològica que es definirà amb el temps com a
Democràcia cristiana, que treballa per una justícia social que vol tenir les seves fonts en els evangelis i en la doctrina de l'Església. En aquesta evolució va tenir un paper molt destacat l'encíclica del pontífex Lleó XIII
Rerum Novarum, publicada el 1891, en la que per primera vegada el Papa parla de la situació de la classe treballadora nascuda de la Revolució Industrial, el seu dret a formar sindicats i de la justícia social, sempre dins el respecte a la propietat privada, i en un moment en que les classes obreres semblaven allunyar-se del cristianisme, i cercar solucions en el marxisme o l'anarquisme.
Però sobretot, el llibre de Ramon Reixach posa davant els nostres ulls un Mataró del segle XIX i principis del XX, impresssionant, totalment immers en la industrialització, políticament liberal -en les seves diverses versions- obert als corrents de pensament europeus, singularment els provinents d'Alemanya, França, Bèlgica o Itàlia, i també als propis, com la filosofia de Jaume Balmes.
Un Mataró preocupat per la situació social, política i cultural, no només de la ciutat, sino de Catalunya i en el que, basant-se en els seus ideals cristians, homes i dones, laics o religiosos, interessats sincerament en les qüestions socials crearen o participaren en obres i institucions benèfiques, econòmiques, mutualistes, docents, culturals, recreatives...L'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, l'asil de Beneficència Municipal de Sant Josep, la Llar Cabanelles, els Menjadors Sant Joaquim, l'Ateneu Mataroní, la Caixa d'Estalvis de Mataró, el Círcol Catòlic d'Obrers -que aplegava empresaris i obrers- l'Orfeó Mataroní, el Foment Mataroní, el col.legi Valldemia, el Sagrat Cor, l'Escola Nocturna d'Arts i Oficis, les diverses escoles nocturnes i dominicals, el Patronat Escolar Obrer -ensenyament obert també a les dones- entre moltes d'altres institucions.
Una ciutat activa que donà figures, com Terenci Thos i Codina, Jaume Isern, Melcior de Palau, Josep Puig i Cadafalch, i una infinitat més, els ideals dels quals ens va desvetllant Ramon Reixach, sense oblidar els ordres religiosos dedicats a la beneficència o l'ensenyament. Una tasca que no evità però, l'anticlericalisme de la Setmana Tràgica.
Aquesta vasta obra del catolicisme social, és en bona part encara desconeguda, i al seu coneixement contribuirà sens dubte aquest llibre.
Ramon Reixach, membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, ha guanyat en tres ocasions el premi Iluro; la darrera, aquesta que comentem, la primera, el 2005, amb Els pares de la República. El patriciat urbà a la Catalunya Moderna s. XV-XVIII, i fou guardonat novament el 2007 amb La tradició política liberal catòlica a Catalunya. Mataró s. XVIII-XIX.
Ramon Reixach i Puig, Els orígens del catolicisme social contemporani. Dels inicis de la Revolució Industrial a la Primera Guerra Mundial. Premi Iluro 2009, editat per Caixa Laietana, Mataró, 2010.
