Els
avenços del segle XIX despertaren també un interès creixent per la
cultura i la ciència. Mataró no va estar al marge dels progressos, si bé
en aquesta breu entrada, ens limitarem al camp de l'arqueologia. Entre
les moltes iniciatives del mataroní Terenci Thos i Codina, está la fundació de la Asociación Artística Arqueológica Mataronesa. L'any
1894 es fundà el Museu de Mataró, que el 1941 s'instal.là a l'edifici
renaixentista de Can Serra, on encara es troba la seu central. El museu
publicà, entre 1948 i 1950 una revista en català, "Museu", que fou
clausurada per ordre governativa.
Els
anys centrals del segle 20, foren de gran efervescència en el camp de
l'arqueologia a la ciutat, que s'estenia a la comarca. No es pot
entendre l'arqueologia mataronina sense la figura de Marià Ribas i Bertran,
a qui devem la salvació de nombrosos jaciments, amb l'ajuda del seu
equip i malgrat les dificultats i la incomprensió de l'època que
portaren a la destrucció de edificacions històriques con Torre Llauder.
En
els anys 60, Marià Ribas comptava amb un equip de voluntaris, centrat
principalment en el poblat ibèric de Burriac i en la vil.la romana de
Torre Llauder, malgrat que no foren els únics jaciments: és notable el
cas de la necròpolis ibera de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), excavació dirigida per Josep Barberà. O l'enderrocat Can Xammar (Mataró).
Un
altre equip, aquest dedicat a la recerca històrica, era el que dirigia
Jesús Illa i Paris. L'any 1970, un dels voluntaris de l'equip de Ribas, Joan Bonamusa i Roura, s'adonà de la necessitat d'unir esforços, i així sorgí la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM), El Museu, l'any 1982 es convertí en Museu Comarcal del Maresme,
per mitjà d'un conveni amb la Generalitat (més tard va tornar a ser
municipal). La Secció Arqueològica va tenir la seva seu, durant molts
anys, al carrer Sant Pelegrí.
La
Secció va dur a terme un gran nombre d'actuacions, tant a Mataró com
als voltants, com és el cas de Cabrera, on actuà al jaciment
romano-medieval de Can Modolell.
La
Secció es va dividir en departaments, dedicats a diverses àrees de
treball, i va iniciar un seguit de publicacions que posaren el seu nom
en els àmbits culturals: els "Quaderns de prehistòria i arqueologia del
Maresme", als que succeí la revista "Laietània", que avui encara es
publica.
Amb
els temps, la Secció Arqueològica donà lloc a generacions d'estudiosos,
llicenciats i doctors, i a una creixent professionalització, creant-se
també la figura de l'arqueòleg municipal.
El 2013, la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va desaparèixer, naixent en el seu lloc el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM).
El
2021 va tenir lloc a Can Marfà, un altre edifici del Museu, l'exposició
commemorativa dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica,
exposició dedicada a les excavacions de la Plaça Gran de Mataró.
Per acabar aquest breu record, citem el nom d'alguns pioners de l'arqueologia mataronina:
Marià Ribas i Bertran
Esteve Albert
Santiago Martínez Saurí
Joaquim Llovet
Jaume Lladó
Jesús Illa
Lluis Ferrer i Clariana
I tants d'altres...
Imatges,
de dalt a baix: retrat de Marià Ribas i Bertran, dedicat per
l'ajuntament de Mataró; Jesús Illa i Paris. Autor desconegut.
