El Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar): restes arqueològiques, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà

Imatges: al fons podem veure el Rocar d'En Lladó, en els boscos de Cabrera de Mar. Foto: Josep Mª Rovira Juan.

 

Ramon Coll i Jordí Bagà són autors d'un article presentat a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013) i publicat el 2024 pel Museu Arxiu de Santa Maria: "Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme)".

Aquesta zona del Parc de la Serralada Litoral, dominade per les muntanyes de Burriac (392 m. altitud) i Montcabrer és rica en restes arqueològiques, però més coneguda, així com la vall de Cabrera, per les d'època ibera i romana.

Marià Ribas i Bertran senyalava en diversos estudis, la presència de materials d'origen prehistòric en turons i altres llocs de la zona (Les restes...pàg. 7). A principis  de la dècada de 1950, el Grup Arqueològic de Vilassar, dirigit per Jaume Ventura, excavà l'anomenat Rocar d'en Lladó, localizant-se un petit abric que anomenaren Cova dèn Massiques, on es van exhumar dos fragments de ceràmica, una destraleta i tres d'un crani humà; els excavadors el varen considerar un possible lloc d'enterrament. (Les restes...pàg. 8). El 1999, la zona fou prospectada en el decurs d'un projecte arqueològic (1), obtenint-se nous testimonis datables entre l'edat del bronze i l'època ibèrica. (Les restes...pàg. 8).

Fou precisament en la zona del Rocar d'en Lladó on, l'estiu de 2013, es pogué  visualizar una estructura tipus sitja o rebost, que motivà un informe dels arqueòlegs adreçat al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, a l'ajuntament de Cabrera de Mar i al Parc Serralada Litoral. (Les restes...pàg. 9).

El Rocar d'en Lladó és el nom més emprat en la toponímia local, però també és coneix com a Rocar d'en Vivó o les dels Banyadores. 

 

En el paisatge s'observen torres granítiques i algunes boles rocalloses, així com algunes balmes de mida petita. Les roques presenten sovint cassoltes. També és visible un ampli territotori més lluny que va del castell de Burriac fins el Montcabrer i més enllà. Des d'allà es domina la totalitat de la vall de Cabrera de Mar. La vegetació consisteix en pi pinyoner, roure, alzina i cirerer de bosc. També hi ha gran varietat de vegetació arbustiva, com ara ginebró, bruc, garric, estepa, etc. (Les restes...pàg. 9).

Ramon Coll i Jordi Bagà han fet un estudi del material dispers recollit anteriorment en la zona i zones properes, el resultat del qual publiquen en el seu article. Informen que degut a l'escassetat dels materials, és difícil treuren conclusions, adventint que els vestigis en aquella àrea, corren perill de desaparició:

 

Extreure un mínim de conclusions historicoarqueològiques amb els escassos i dispersos elements que hem pogut analitzar, pot semblar una mica agosarat per part nostra. (Les restes...pàg. 14).

L'àrea explorada amb evidències de restes arqueològiques és relativament extensa. Sembla pertànyer a un assentament -o assentaments- a l'aire lliure, del/s qual/s ho deconiexem pràcticament tot. Que l'assentament és a l'aire lliure, ho testimonien dos retalls referenciats més amunt, possibles "fons de cabana", amb presència d'algunes ceràmiques prehistòriques visibles temps enrera en el sediment. I, sobretot, en deixa constància el fragment de torchis utilitzat per impermeabilizar una cabana feta amb brancatge. (Les restes...pàg. 14).

Algunes restes estudiades, les situen els autors en l'edat del bronze o la primera edat del ferro. (Les restes...pàgs. 15 i 16).

Es tracta d'un treball, al nostre entendre molt intereresant que ens informa de la presència d'hàbitat prehistòric a la zona de Cabrera i de la fragilitat de les restes. Podeu llegir l'article publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, i també el trobareu a Racó Català, i està dispononible a Academia EDU.

 

(1) Prospecció arqueològica sistemàtica en el Montcabrer. Poblament antic i ocupació del territori entre la riera de Cabrera i la riera de Cabrils (El Maresme).

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Les restes arqueològiques d'el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar. El Maresme). XXX Sessió d'Estudis Mataronins (novembre de 2013). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014.

Entrada anterior relacionada amb el mateix tema i autors: La prehistòria de Burriac.

 

La prehistòria de Burriac, un article de Ramon Coll i Jordi Bagà

 

Imatge: Al fons, el Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar). Foto: Josep Mª Rovira Juan

Els arqueòlegs Ramon Coll i Jordi Bagà són autors d'un article presentat a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins l'any 2014 i publicat el 2015 pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, on de manera resumida i amb el sobri i entenedor nom de "Prehistòria de Burriac" fan recopilació de les troballes prehistòriques de la muntanya de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme).

Tasca difícil, com reconeixen els mateixos autors, perque els materials s'han trobat fora de context, amb motiu de l'obertura o eixamplament de camins i/o de manera superficial.

Burriac és conegut especialment pel seu oppidum ibèric, un dels més grans de Catalunya, i el seu castell roquer medieval, tot situat en una zona especialment rica en troballes arqueològiques, però malhauradament el poblat ibèric en si, està mancat d'estudis sistemàtics. Tampoc l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, iniciat l'any 1983, ha estat resolt (després de 38 anys!!) (Vegeu Prehistòria de Burriac, pàg. 325).

Si mancat d'atenció està el poblat ibèric, no diem ja els estudis prehistòrics, sovint eclipsats pels d'època ibèrica i romana. Com diuen els autors:"La ignorància és total" (Prehistòria, pàg. 325).

Coll i Bagà divideixen les troballes prehistòriques de Burriac en dos grups: 

-Troballes pròpiament preibèriques, sense relació amb el futur poblat.

-Troballes immediatament anteriors a l'oppidum ibèric. (Prehistòria...pàgs. 325-326).

Aquestes troballes han estat ja resumides per Immaculada Bassols en una comunicació presentada a les Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar, i per uns pocs treballs posteriors. 

Com ja s'ha dit abans, la majoria de materials estan descontextualitzats, en alguns casos barrejats amb altres d'època posterior. Els autors citen 10 zones de localització, de les que, només 3 tenen la possibilitat de ser llocs d'habitació estacional o permanent preibèrics. (Prehistòria...pàg. 339). Com és normal, predominen els fragments ceràmics, pero també s'han exhumats fragments tallats de sílex. El material prehistòric es pot datar en el calcolític, edat del bronze i primera edat del ferro. Troballes de l'edat del Bronze si que constitueixen una novetat pel que fa a Burriac. En un dels llocs estudiats, expliquen els autors:

"Cronològicament, els plats-tapadora bisellats, així com les evidències de ceràmica pentinada, podrien portar-nos a un moment indeterminat situable entre el bonze final i la primera edat del ferro" (Prehistòria...pàg. 330).

Un article interessant, que ens ve a recordar que encara queda molt per conèixer (1). Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró i també disponible a Academia Edu .

Vegeu també en aquest bloc, una entrada sobre la prehistòria de Sant Mateu, un  article dels mateixos autors.

(1) Amb posterioritat a aquest article, unes excavacions en el nucli de Cabrera de Mar, donaren a la llum noves i sorprenents troballes d'època prehistòria. L'arqueòleg Oriol Cuscó les va donar a conèixer en una conferència a Cabrera: ho podeu veure en aquesta entrada.

Ramon COLL MONTEAGUDO, Jordi BAGÀ PASCUAL, "Prehistòria de Burriac", XXXI Sessió d'Estudis Mataronins (2014). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.

BASSOLS, I., "Burriac: restes arqueològogiques prèvies al poblat ibèric". Primeres Jornades d'Arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme. Homenatge a Rafael Esteban i Salvador. Ilturo 1, pàg. 11-16. Ajuntament de cabrera de Mar, 1998.

Un article de Ramon Coll i Jordi Bagà sobre la prehistòria a Sant Mateu

Imatges: plafons de l'ermita de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral. Arxiu Pujol-Vila-Puig. Text de Joaquim Graupera (grup d'Història del Casal de Mataró). Tramesa de Toni Marí (Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral). Cliqueu al damunt per ampliar les imatges.

"La vall de Sant Mateu es troba en la part meridional de la comarca del Maresme, entre 15 i 20 Qm aproximadament al nord de Barcelona. La comarca presenta una gran densitat en jaciments arqueològics fruit d'un intens poblament antic" (Noves dades...pàg. 184).
Així comença l'estudi que han publicat Ramon Coll Monteagudo i Jordi Bagà Pascual: "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". 
L'article ve a ser un "estat de la qüestió" sobre els descobriments i els estudis sobre la prehistòria en aquesta vall maresmenca. No va ser fins el segle XIX que, gràcies a l'excursionisme científic que es va començar a publicar i donar importància a certs monuments megalítics. El Centre Excursionista de Catalunya excavà per primer cop el dolmen de la Roca d'En Toni a Vilassar de Dalt (Noves dades...pàgs. 184 i 185).
No obstant, el coneixement científic sobre aquestes restes prehistòriques fou més aviat escàs. En les dècades de 1940-60, es publiquen algunes notícies puntuals o breus síntesi. Als estudiosos locals es deuen molts dels estudis publicats després de la Guerra Civil (Noves dades...pàg. 184).
"A partir de finals de la dècada de 1960 i, sobretot en les dues següents, noves fornades d'arqueòlegs, alguns sortits de la universitat, s'afegeixen als grups existents, en crea de nous o ajuda a remodelar els antics, cas de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró" (Noves dades...pàg. 187).
"La consolidació d'aquests grups va permetre dur a terme treballs de síntesi sobre alguns periodes de la prehistòria maresmenca, com ara el neolític mitjà" (Noves dades...pàg. 187) i altres. En aquest sentit cal destacar la monografia publicada per membres del grup d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (hereu de la Secció Arqueològica).
La creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha permès la publicació d'alguns treballs de síntesi, així com l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme.
"Es tracta d'un paisatge amable, amb suaus turons, una relativa abundància d'aigüa amb rieres que solquen la vall longitudinalment, bones condicions visuals per al control del territori, bones comunicacions en una plana sense obstacles, bons accessos mar-muntanya a partir de les mateixes rieres i, en general, un clima agradable. No estranya doncs l'abundància de poblament en totes les èpoques de la història" (Noves dades...pàg. 192).
La gran importància de jaciments d'època ibèrica, romana o medieval, ha eclipsat en certa manera els d'etapes prehistòriques. Els autors defineixen la prehistòria de la vall de Sant Mateu com "una perfecta desconeguda" (Noves dades...pàg. 193). L'arqueòloga Imma Bassols apunta dues recomanacions: "1) Els grups d'estudiosos haurien de recuperar el patrimoni prehistòric que es coneix. 2) Caldria iniciar noves recerques. Especialment al nord de la comarca" (Noves dades...pàg. 193). La zona més estudiada és la de Premià de Dalt i Premià de Mar (Noves dades...pàg. 194).
Imma Bassols senyalava també es dificultats que presenta l'estudi de la prehistòria maresmenca, a saber: l'escassetat de restes prehistòriques en una zona densament poblada, sobretot a partir dels periodes ibèric i romà. Les restes conservades pertanyen a la prehistòria recent; els paleolític ens és pràcticament desconegut. El treball a la muntanya és dificultós, hi ha llocs inaccesibles que no es poden excavar. L'atropització pot haver facilitat la destrucció de molts jaciments. Hi ha més troballes al sud que al nord del Maresme. (Noves dades...pàg.199).
A aquestes dificultats se n'hi poden afegir altres, com l'obertura de nous camins i l'ampliació dels antics per part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, sovint sense control. A nombrosos marges dels camins de muntanya han aparegut restes de ceràmica feta a mà i sílex (Noves dades...pàg.199.
Hi ha també fenòmens naturals que han pogut contribuïr a l'absència o destrucció de jaciments: L'absència de veritables coves, degut a la configuració granítica de la muntanya i la forta sedimentació pròpia de la geologia local (Noves dades...pàg. 200).
En suma, un trebal interessant per establir les línees futures d'actuació en el camp de la prehistòria de la vall de Sant Mateu.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXX, 2019. Conté una llista de jaciments.

Imma BASSOLS et alii, Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. Monografies 13, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Societat Catalana d'Arqueologia (SERP). Barcelona, 2019.

Excavacions de Cal Conde: de la prehistòria als nostres dies

Imatge: presentació de la conferència. L'arqueòleg municipal, Albert Martín (a la vostra dreta) presenta el director de les excavacions, Albert Castellà Fabré.

Com ja anunciàvem en l'entrada anterior ahir, 8 de maig, va tenir lloc a la sala nova de l'ajuntament, una conferència a càrrec d'Albert Castellà Fabré, director de les excavacions preventives que s'estan duent a terme als antics jardins de Cal Conde/Can Dalmases, a Cabrera de Mar (Barcelona), pel grup ABANS Serveis Culturals.
La conferència estava envoltada d'una certa expectativa, ja que es tenen notícies que les troballes podien ser importants i per altra banda està el tema de les vivendes previstes de construïr a la zona. No obstant, la sala estava mig plena.
L'arqueologia a Cabrera de Mar, mai ens defrauda, i tampoc ho va fer en aquesta ocasió.
Segons explica Albert Castellà, les restes exhumades es poden agrupar en 4 etapes històriques:
-Segle XIX-XX: murs dels antics jardins de Cal Conde.
-Segles XVI-XVIII: retalls d'activitats agrícoles.
-Època ibèrica (segle III aC.): Fons de 3 sepulcres ibèrics d'incineració, potser de dos guerrers; una fossa amb abundants restes animals, possiblement relacionats amb el ritual funerari.
-Època prehistòrica: hàbitat perllongat. Neolític mitjà/ neolític final/ calcolític/ bronze inicial. La cabana de planta circular ha estat datada en època neolítica, així com fragments ceràmics de de tipus campaniforme i de cordons en relleu, així com destrals, peces de sílex i una dena de variscita.
Ràdio Cabrera de Mar ha gravat la conferència i la podrem escoltar per mitjà seu, fet que anonciarem actualitzant aquesta entrada.

ACTUALITZACIÓ (10-5-2019): Podeu escoltar la conferència gravada clicant aquí. 

ACTUALITZACIÓ: (15-5-2019): Informació a la we de l'ajuntament clicant aquí.

Diverses imatges del power point de la conferència:

Objectes ibers de bronze i ferro.

Mandíbula animal de la fossa.

Restes de la cabana neolítica.

Possible reconstrucció.

Ceràmica d'estil campaniforme.

Peces de sílex.

Un moment de la conferència

 

Importants troballes prehistòriques als terrenys de Cal Conde

per M.S.

Segons noticia del web municipal datada el 22 de març de 2018, de títol:

“Tot i les troballes, es garanteix la construcció dels habitatges de protecció oficial”

Davant l’aparició d’algunes restes arqueològiques, ha estat necessari estudiar els terrenys de la zona de Cal Conde.Les restes trobades recentment als terrenys on es construiran 24 habitatges de protecció oficial “no representen cap impediment físic per portar a terme el desenvolupament del projecte de construcció d’habitatges ni l’obertura del carrer associat”. Així ho assegura un informe elaborat per l’arqueòleg municipal després d’haver estudiat les restes arqueològiques trobades als antics jardins situats al sud de la masia de Cal Conde. La prospecció arqueològica prèvia a l'inici de les obres, prevista per a l'estiu, ha permès detectar estructures retallades dins de l’argila, datades en l’Edat del Bronze, així com també la presència d’un amuntegament de terrissa d’època ibèrica. En tot cas, l’informe conclou que “no hi ha cap indici de construccions en pedra o maó d’època ibèrica i romana en tot aquest àmbit, i no se’n poden trobar d’època anterior”.  Tot i que en aquells temps no existien construccions de cap mena, segons l'informe, un equip especialitzat excavarà les estructures retallades en el terreny per fer una datació precisa i identificar la distribució abans de construir els habitatges.

”Una altre informació prové del darrer ple Municipal:

També, segons hem pogut saber en boca de la regidora d’urbanisme, Sra. Núria Pera, en el darrer ple municipal (13 de setembre de 2018) les excavacions van començar el mes d’agost i que a finals d’agost reunits amb l’arqueòleg dels serveis territorials de la Generalitat de Catalunya i altres, s’arribà a la conclusió que a uns 70 centímetres del sòl hi ha unes estructures prehistòriques de molta rellevància científica que cal seguir excavant. Un dels factors que fa important aquest jaciment és el fet que es troba a la plana i no a la muntanya com és habitual, de la reunió també es desprèn que cal fer un rebaix de l’entorn per a poder acotar aquest jaciment.Un cop acabades les excavacions es podrà iniciar la construcció dels habitatges de protecció oficial (HPO).

Presentació d'un estudi sobre els megàlits del Maresme i del Baix Vallès

Dolmen de Ca l'Arenes (Dosrius)
Procedència: Grup d'Història del Casal (Mataró)

Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Baix Vallès, tal és el títol d'un estudi, fruit de vint anys de investigació, i del que són autors Imma Bassols, Daniel Daví, Josep Oriol Font, Robert Lleonart i Toni Lou, que serà presentat a Mataró, a Can Palauet, el proper 3  de juliol a les 19 hores.
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

"Prehistòria i món antic", xerrada a Vilassar de Dalt

El dijous dia 4 de setembre, a les vuit del capvespre, tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt una xerrada a càrrec de Ramon Coll i Marc Pons sobre el tema "Prehistòria i Món Antic", dins els cicle dedicat a la història d'aquesta població del Maresme.

Procedència de la imatge: web de l'ajuntament de Vilassar de Dalt.

El dolmen de la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

Imatge: Restes del dolmen "la Roca d'en Toni" (Vilassar de Dalt). Autor: Josep Samon Fargas. Procedència: Wikimedia Commons
El dolmen de la Roca d'en Toni o de Can Boquet, monument funerari de l'eneolític o calcolític (2.500-1.800 aC), i un dels símbols de Vilassar de Dalt, ha estat declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, la figura de màxima protecció del patrimoni.
Podeu llegir més informació sobre aquest monument al bloc "De tant en tant trobo pedres"

Un nou menhir al parc del Montnegre i el Corredor

El nou menhir descobert. Foto: Daniel Daví i Salvanyà

Aquest és el títol d'un article del que són autors Robert Lleonart i Casadevall, Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Oriol Font i Cot i Antoni Lou i Martínez.
Donen els autors notícia de la troballa d'un nou menhir en el parc del Montnegre i el Corredor, menhir que fou detectat l'estiu de 2011 per la guarda forestal del parc, Teresa Benet, que observà una pedra grànitica amb les característiques pròpies d'aquests megàlits. La notícia arribà als autors a través d'en Daniel Rangil.
Les seves dimensions són 2,20 m de llarg per 1,15 m. d'ample i 0,40 de gruix. Segons ens expliquen els autors, "S'hi aprecia un treball de retoc i poliment per assolir uns caires arrodonits i suaus" (Pag. 10). A més "Sembla ser que podria tenir una inscultura, atès que s'aprrecia un solc artificial a la part visible de la cara, que actualment reposa a terra, aspecte que es podria confirmar si un dia és drecés la pedra." (Pàg. 19).
Sempre han despertat aquest tipus de monuments un gran interès entre científics i curiosos, tant per la seva tècnica  com per la seva possible significació; avisen, però, els autors, que no tot menhir ha de ser necessàriament prehistòric:
"Des de la prehistòria fins els nostres dies ha existit el costum del marcatge i senyalització del territori, ja sigui en el sentit de delimitar una àrea de poblament, un espai sagrat, el límit d'un terme municipal o bé d'una propietat." (Pàg. 11).
Per aquesta raó, cal prudència en classificar aquest troballa com a prehistòrica, "La millor manera de determinar-ne l'antiguitat és la confirmació mitjançant una excavació arqueològica, però també hi poden ajudar la presència de gravats o inscultures, que es conegui d'antic, la situació dins una zona dolmènica, la situació topogràfica, la morfologia i el fet que es presenti o no isolada en relació rocams naturals amb que es pugui confondre." (Pàgs. 11-12).
No obstant, conclouen: "En el nostre cas, i a manca d'una excavació, sembla que per la forma, per la seva situació carenera, per la possible presència d'un gravat, i pel fet que es trobi isolada a molta distància d'afloraments rocosos més propers, es pugui classificar com a menhir prehistòric." (Pàg. 12).
Cal recordar que, com assenyalen els autors, tota la zona costanera catalana, en especial les zones de les depressions prelitoral i litoral, són riques es restes de monuments megalítics.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Robert LLEONART i CASADEVALL, Imma BASSOLS i FERNÁNDEZ, Daniel DAVÍ i SALVANYÀ, Oriol FONT i COT, Antoni LOU i MARTÍNEZ, "Un nou Menhir al parc del Montnegre i el Corredor", a L'Aulet. La revista del Montnegre i el Corredor, núm 12, desembre de 2012.