LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Maresme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El Maresme. Mostrar tots els missatges

dimarts, 12 d’abril del 2022

Un llibre de Jaume Vellvehí sobre la cultura del catalanisme al Maresme i altres novetats


 El proper dia 22 d'abril tindrà lloc la presentació del llibre En la construcció de la cultura del catalanisme al Maresme. Els jocs florals de 1904 i el certamen literari de la Nueva constancia de 1905, de l'historiador Jaume Vellvehí, amb pròleg de Narcís Figueras.

Dia i hora: divendres, 22 d'abril, a les 18 hores.
Lloc: Sala d'Actes de l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet). Carrer d'en Palau, 32 (Mataró).
Intervendran: Jaume Vellvehí i Narcís Figueras.

A més d'aquest llibre, Sant Jordi s'ens presenta a Mataró a més novetats editorials sobre aquesta població i la seva comarca: La ràdio a Mataró. 1922-1978, de Santi Carreras i Surís i El Maresme ye-ye. La postal turística 1960's - 1980's de Xavier Nubiola i Alexis Serrano.
 
Podeu veure més informació a la web de l'Arxiu Comarcal del Maresme.
 

diumenge, 24 de maig del 2020

L'ajuntament de Cabrera de Mar aprova la seva participació en un projecte cultural comarcal, amb alguna discrepància


El passat dia 21 de maig, el ple telemàtic de l'ajuntament de Cabrera de Mar va aprovar (1), un "Conveni de col.laboració i delegació de competències entre el Consell Comarcal del Maresme i l'ajuntament de Cabrera de Mar, com a municipi afectat pel projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca, a cofinaçar pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Programa operatiu FEDER 2014-2020).
El projecte, segons explica el conveni:
"El projecte L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca pretén posar en valor el patrimoni cultural i històric de la comarca mitjatçant la creació de de 6 noves rutes turístiques telemàtiques (5 agrupades + 1) al llarg de la comarca,  que es vertebraran en un producte turístic sostenible, especialitzat i identitari, adreçat a un nou públic desestacionalitzat i divers del turisme de sol i platja, creant una ocupació directa i indirecta. Afegirà actuacions sobre recursos singulats existents i crearà una plataforma digital per a la difusió dels productes tur´sitics creats, els ja existents i els futurs, i per a l'anàlisi del comportament dels usuaris per adaptar-se a les noves demandes.2 (Conveni...Pactes, tercer, pàg. 3).
Entre d'altres projectes, preveu:
"Contractarà la redacció d'estudis i projectes: 2 estudis de senyalització, (5 rutes telemàtiques agrupades i Camí de sant Jaume, que afecten  respectivament a 24 i 15 municipis de la comarca), i projecte museogràfic (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i 1 projecte executiu d'obra (adequació del poblat ibèric de la Cadira del Bisbe a Premià de Dalt). (Conveni...Pactes, tercer, pàg.4)

El regidor Sergi Teodoro va informar sobre el projecte. La subvenció per el projecte va partir del Consell Comarcal del Maresme; va anunciar que el el cost previst per a l'ajuntament de Cabrera estaria proper als 66 mil euros, que pot disminuir si s'hi apunten més ajunatments. Segons hem llegit, també pot augmentar si hi ha pèrdues, danys i perjudicis dels altres ajuntaments o del Consell Comarcal si hi ha desistiments o enderreriment el el pagament. (Coveni...Obligacions dels ajuntaments, dotzena, pàg. 8). Fins ara, 27 ajuntaments s'hi han apuntat.
Segons tenim coneixement, la oposició va rebre el projecte dos dies abans del ple.
El regidor de la CUP, Genís Vinyals, va constituir l'únic vot en contra. Va explicar que no veia clara la continuïtat del projecte, al qual ja hi havia ajuntaments que hi havien renunciat, que era car pel poble i que a Cabrera ja hi havia gent que hi havia treballat, sobre el castell i el poblat ibèric en 3D. (2) Replicà l'alcalde, Jordi Mir, que s'hauria d'informar, i que ell i l'equip de govern estaven a la seva disposició, com ja havia dit el primer dia. Incomprensiblement, el mateix Mir va desqualificar els treballs anteriors en 3D, segons ell "fets per un afeccionat", els ara projectats estarien fets per científics. Incomprensiblement, diem per quan els al·ludits no hi eren per replicar-lo, i tampoc es pot dir que l'alcalde fos una autoritat científica per fer tal afirmació. (3) Tampoc ningú va respondre a aquesta afirmació.
Veurem, si finalment aquest projecte, que pot ser interessant, tirarà endavant o quedarà per fer com tal altres, especialment ara que anem molt magres de fons.
Podeu veure i sentir aquest ple (el projecte al.ludit a partir del minut 38), en aquest enllaç.


(1) Per 7 vots a favor (4 de JuntsXCAT, 2 d'ERC i 1 del PSC), 1 en contra (CUP) i 3 abstencions (2 de Gent per Cabrera i 1 d'Alternativa Independent del Pla de l'Avellà).
(2) Fa vint anys que hi ha gent de Cabrera de Mar treballant en el patrimoni en 3 dimensions (3D).
(3) Els llibres publicats fins ara sobre el patrimoni de Cabrera de Mar en 3D han estat redactats per un grup de gent amb títols de doctor o llicenciat i una llarga carrera de publicacions.

dimarts, 17 de març del 2020

Un article de Ramon Coll i Jordi Bagà sobre la prehistòria a Sant Mateu



Imatges: plafons de l'ermita de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral. Arxiu Pujol-Vila-Puig. Text de Joaquim Graupera (grup d'Història del Casal de Mataró). Tramesa de Toni Marí (Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral). Cliqueu al damunt per ampliar les imatges.

"La vall de Sant Mateu es troba en la part meridional de la comarca del Maresme, entre 15 i 20 Qm aproximadament al nord de Barcelona. La comarca presenta una gran densitat en jaciments arqueològics fruit d'un intens poblament antic" (Noves dades...pàg. 184).
Així comença l'estudi que han publicat Ramon Coll Monteagudo i Jordi Bagà Pascual: "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". 
L'article ve a ser un "estat de la qüestió" sobre els descobriments i els estudis sobre la prehistòria en aquesta vall maresmenca. No va ser fins el segle XIX que, gràcies a l'excursionisme científic que es va començar a publicar i donar importància a certs monuments megalítics. El Centre Excursionista de Catalunya excavà per primer cop el dolmen de la Roca d'En Toni a Vilassar de Dalt (Noves dades...pàgs. 184 i 185).
No obstant, el coneixement científic sobre aquestes restes prehistòriques fou més aviat escàs. En les dècades de 1940-60, es publiquen algunes notícies puntuals o breus síntesi. Als estudiosos locals es deuen molts dels estudis publicats després de la Guerra Civil (Noves dades...pàg. 184).
"A partir de finals de la dècada de 1960 i, sobretot en les dues següents, noves fornades d'arqueòlegs, alguns sortits de la universitat, s'afegeixen als grups existents, en crea de nous o ajuda a remodelar els antics, cas de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró" (Noves dades...pàg. 187).
"La consolidació d'aquests grups va permetre dur a terme treballs de síntesi sobre alguns periodes de la prehistòria maresmenca, com ara el neolític mitjà" (Noves dades...pàg. 187) i altres. En aquest sentit cal destacar la monografia publicada per membres del grup d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (hereu de la Secció Arqueològica).
La creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha permès la publicació d'alguns treballs de síntesi, així com l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme.
"Es tracta d'un paisatge amable, amb suaus turons, una relativa abundància d'aigüa amb rieres que solquen la vall longitudinalment, bones condicions visuals per al control del territori, bones comunicacions en una plana sense obstacles, bons accessos mar-muntanya a partir de les mateixes rieres i, en general, un clima agradable. No estranya doncs l'abundància de poblament en totes les èpoques de la història" (Noves dades...pàg. 192).
La gran importància de jaciments d'època ibèrica, romana o medieval, ha eclipsat en certa manera els d'etapes prehistòriques. Els autors defineixen la prehistòria de la vall de Sant Mateu com "una perfecta desconeguda" (Noves dades...pàg. 193). L'arqueòloga Imma Bassols apunta dues recomanacions: "1) Els grups d'estudiosos haurien de recuperar el patrimoni prehistòric que es coneix. 2) Caldria iniciar noves recerques. Especialment al nord de la comarca" (Noves dades...pàg. 193). La zona més estudiada és la de Premià de Dalt i Premià de Mar (Noves dades...pàg. 194).
Imma Bassols senyalava també es dificultats que presenta l'estudi de la prehistòria maresmenca, a saber: l'escassetat de restes prehistòriques en una zona densament poblada, sobretot a partir dels periodes ibèric i romà. Les restes conservades pertanyen a la prehistòria recent; els paleolític ens és pràcticament desconegut. El treball a la muntanya és dificultós, hi ha llocs inaccesibles que no es poden excavar. L'atropització pot haver facilitat la destrucció de molts jaciments. Hi ha més troballes al sud que al nord del Maresme. (Noves dades...pàg.199).
A aquestes dificultats se n'hi poden afegir altres, com l'obertura de nous camins i l'ampliació dels antics per part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, sovint sense control. A nombrosos marges dels camins de muntanya han aparegut restes de ceràmica feta a mà i sílex (Noves dades...pàg.199.
Hi ha també fenòmens naturals que han pogut contribuïr a l'absència o destrucció de jaciments: L'absència de veritables coves, degut a la configuració granítica de la muntanya i la forta sedimentació pròpia de la geologia local (Noves dades...pàg. 200).
En suma, un trebal interessant per establir les línees futures d'actuació en el camp de la prehistòria de la vall de Sant Mateu.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXX, 2019. Conté una llista de jaciments.

Imma BASSOLS et alii, Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. Monografies 13, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Societat Catalana d'Arqueologia (SERP). Barcelona, 2019.

dimarts, 16 d’abril del 2019

Convocatòria del 61 Premi Iluro 2019


La Fundació Iluro de Mataró ha convocat el 61è Premi Iluro de monografia història, humanitats i ciències socials, que premia o bé treballs centrats en Mataró i/o la comarca del Maresme, o que, en qualsevol altre àmbit territorial, hi tinguin una presència destacada o un interès important.
A la web: premiluro.cat trobareu les bases d'aquesta convocatòria, així com un extens dossier de premsa.

Lliurament del Premi Iluro 2018 a Joan Giménez Blasco,
per la seva monografia:
“Mataró 1939-1945, La repressió – Paissatge humà després d’una guerra”

 

divendres, 30 de novembre del 2018

XXXV Sesssió d'Estudis Mataronins


El passat dia 24 de novembre va tenir lloc a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria la XXXV Sessió d'Estudis Mataronins, dedicat com cada anys als investigadors de la història i l'arqueologia de la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme. Així mateix es va presentar el volum de recull els treballs presentants en l'anterior Sessió.
Sens dubte un meritori treball mantingut durant 35 anys pel Museu Arxiu de Santa Maria.

divendres, 16 de març del 2018

I Simposium d'Arqueologia Laietana

Entre les activitats que tindran lloc en les VIII Jornades de Difussió del Patrimoni de la Laietània la Maresme, fet del que informàvem en l'anterior entrada, està previst que el dissabte 12 de maig tingui lloc a Teià el I Simposium d'Arqueologia Laietana, per donar a conèixer els resultats de l'arqueologia al Maresme. Podeu trobar les condicions d'inscripció i partipació a la penúltima pàgina del programa.
Programa de les VIII Jornades de Difussió del Patrimoni de la Laietània al Maresme

dimarts, 13 de març del 2018

VIII Jornades de Difussió del Patrimoni de la Laietània al Maresme




A partir del diumenge 18 de març, tindran lloc a diverses localitats del Maresme les VIII Jornades de Difussió del Patrimoni de la Laietània al Maresme. Les poblacions de Cabrera de Mar, Mataró, Premià de Mar, Teià i Vilassar de Dalt seran escenari de rutes arqueològiques, visites guiades, exposicions, jocs, festes, i un simposium que tindrà lloc al mes de maig.
Podeu veure i descarregar el programa en aquesta pàgina web.

dijous, 17 d’agost del 2017

Exposició sobre l'estendard de Ripoll, a l'Arxiu Comarcal

El proper dia 15 de setembre, a les 19 hores i a l'Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet), es presentarà l'exposició itinerant: "L'estendard de Santa Maria de Ripoll. Puig i Cadafalch entre el Maresme i el Ripollès", amb les intervencions de Joan B. Parés, Jaume Vellvehí i Joaquim Graupera. Aqueust acte està dins els que es dediquen a Puig i Cadafalch en el seu any.

divendres, 7 de juliol del 2017

Una exposició sobre el temps de la patata al Maresme: Mataro Potatoes

Tres elements que ja gairebé no es veuen: un carro amb un cavall, una boina i una màquina de rentar patates a la Cabrera de Mar (llavors de Mataró) dels anys 60. Fotografia de Josep Garí Pons.


Entre els dies 15 de juliol i 19 de setembre, tindrà lloc al Arxiu Comarcal del Maresme, a Can Palauet (Mataró), una exposició sobre el conreu i l'exportació de la patata al Maresme. La inauguració tindrà lloc a les 19 hores del dia 15.
Al llarg d'algunes dècades del segle XX, les patates del Maresme no tan servien pel consum intern, sino que s'exportaven a Europa, després de ser seleccionades, rentades i envasades acuradament, perque complissin les exigències de l'exportació. 
El meu pare, Josep Garí, va fer unes quantes fotografies sobre la neteja i envàs d'aquestes patates, fotografies que un dia es puguin donar a l'Arxiu Comarcal, així com les fotos de Cabrera en general, si és que són acceptades.
La digitalització d'aquestes fotos es deu al meu germà, Francesc Garí.

Una imatge de la cinta de transportar patates, per a la seva selecció. Venien treballadors temporals al Maresme per aquesta feina, que a Cabrera tenia lloc a la "Hermandad Sindical" o Cambra Agrària. Foto: Josep Garí Pons.

Un vell camión. Veiem les cistelles on s'envasaven les patates, que després es cobrien amb tela de sac, que duia la marca "MATARO POTATOES". Foto: Josep Garí Pons

Les patates surten netes de la màquina. Foto: Josep Garí Pons


Comença l'envasat. Foto: Josep Garí Pons
Envasat en cistelles. Les sigles COSA
impreses al damunt signifiquen:
"Cámara Oficial Sindical Agraria".
Foto: Josep Garí Pons
Un grup de treballadors, amb el mateix Josep Garí (a l'esquerra)

diumenge, 27 de novembre del 2016

XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 19 de novembre, va tenir lloc a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, que cada any organitza el Museu Arxiu de Santa Maria, dedicat als estudis d'història i arqueologia de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades enguany són:

1. Mataró, persones i famílies (1923-1970), de Xavier Clavell i Nadal i Ramon Salicrú Puig.
2. La guerra civil i la repressió franquista a Dosrius (1936-1945), de Josep Ramis Nieto.
3. La dimensió humana i social de Joan Peiró i Belis, d'Esteve Albert.
4. La Bandera de l'avi, de Jordi Solà i Casadevall.
5. Mataró reivindica a Josep Puig i Cadafalch, de Nicolau Guanyabens Calvet i Jordi Malé Pegueroles.
6. La celebració del quart centenari de la descoberta d'Amèrica a Mataró. Notícia d'un projecte ornamental inèdit de Josep Puig i Cadaflach, de Jaume Vellvehí i Altimira.
7. Instal.lació de vapor a Mataró durant la industrialiyzació (1875-1899), de Gerad Piera i Gisbert.
8. Lleonardo Almirall i Mercer, metge cirugià "pero no ejerce, solo con pobres", d'Albert Güell i Juanola.
9. La veritable història de la locomotora "Mataró", de Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Les proposicions de l'argentoní José Llauder davant la Inquisició, 1984, d'Antoni Llamas i Mantero.
11. L'obtenció del títol de Mestre de primeres lletres a la darreria del segle XVIII a Mataró (1788-1790), de Montserrat Gurrera i Lluch.
12. Estudi del mapa hidrogràfic de la riera de Cabrils, 1770, de Laura Bosch.
13. Els Dalmau de Teià. Moobilitat social a la Catalunya del 1700, de Benet Oliva i Ricós.
14. D'immigrants francesos a comerciants mataronins. Una approximació a la trajectòria socioeconòmica dels Visa a l'època moderna, d'Alexandra Capdevila Muntades.
15. Disjecta membra del cadirat gòtic de Santa Maria de Cabrils (El Maresme), de Joaquim Graupera i Graupera.
16. El Trentari de Sant Amador a l'àrea de Mataró al voltant del segle XV, d'Enric Subiñà i Coll.
17. Descripció dels darrers fons documentals ingressats a l'Arxiu Comarcal del Maresme, d'Alexis Serrano Méndez.
18. Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Alt Maresme). Sobre una troballa arqueològica de l'any 1981, de Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti Monclús.
19. Aportacions a l'estudi de l'estudi de l'hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana Roig.

dimecres, 15 de juny del 2016

Festival Laietània 2016




Volem fer-vos memòria del Festival Laietània, com cada any dedicat al món antic de la nostra comarca, i que es desenvolupa des de maig i fins a desembre, amb la participació de les poblacions de Cabrera de Mar, Mataró, Premià de mar, Teià i Vilassar de Dalt. teniu molt per triar i gaudir: visites, tallers, conferències, exposicions...
Podeu consultar i baixar-vos el programa aquí





dissabte, 19 de març del 2016

Convocat el Premi Iluro 2016 de Monografia Històrica



Com cada any, la Fundació Iluro de Mataró, convoca el Premi Iluro de Monografia Històrica, obert a tots aquells investigadors que pensin poden aportar el seu treball a la història, arqueologia, art, geografia, economia, folklore, etc. de Mataró i de la comarca del Maresme.
Podeu trobar les bases de la convocatòria en la web de la Fundació Iluro



 

dijous, 14 de gener del 2016

Presentació del llibre de Ramon Coll: El Maresme històric. Llegendes


Avui dijous, 14 de gener, tindrà lloc la presentació del llibre El Maresme històric. Llegendes, obra de l'arqueòleg i historiador Ramon Coll Monteagudo. La presentació anirà a càrrec de l'editor Jordi Suades i del mateix autor.
Una obra i una presentació interessants, sens dubte.

Dia i hora; 14 de gener, a les 19,30
Lloc: Dòria Llibres, c/Argentona, 24, MATARÓ. Tel. 937906799.

diumenge, 22 de novembre del 2015

XXXII Sessió d'Estudis Mataronins



El proper dissabte dia 28 de novembre, a les 5 de la tarda, començarà la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria a l'estatge del Museu Arxiu, carrer de la Beata maria núm. 3. A 2/4 de 8 del vespre, en finalitzar la sessió, està prevista la presentació de la revista Fulls 113 i el volum de la Sessió d'Estudis de l'any passat.

Comunicacions presentades:
L'holocè de Premià de Mar, d' Enric Garcia Francès.
Noves troballes a la vil.la de Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar, El Maresme, de Ramon Coll Monteagudo.
Marques de terrissaire en terra sigillata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder, de Joan Francesc Clariana.
Pere Puig, àlies Mujal, de pagès a "financer". Argentona, s. XIV-XV., de Enric Subiñà i Coll.
El forn ceràmic de can Maimó (Vilanova del Vallès), de Laura Bosch.
La història de l'austracisya Mossèn Barata, rector de Premià, de Benet Oliva i Ricós.
El rodamón de calella Martín feliu davant de la Inquisició, s. XVIII, de Antoni Llamas Mantero.
Plafons de rajoles polícromes en la decoració del safareig de Cal Conde a Cabrera de Mar, de Joan Francesc Clariana Roig.
Breu regest d'un relligat de documents adquirits pepr la Generalitat de Catalunya i conservat a l'Arxiu  Comarcal del Maresme, d'Alexandra Capdevila Muntades.
Arqueologia industrial del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró (1848), de Xavier Nubiola de Castellarnau.
100 pseudònims mataronins usats pepr periodistes, escriptors i artistes (ss XIX-XXI), de Josep Puig Pla.
Les col.lectivitzacions a Mataró (1936-1939), d'Agustí Barrera.
La formació domèstica al Patronat Escolar Obrer: entre l'educació de les joves obreres i la promoció de les burgeses. Aproximació al rol de les dones, de Montserrat Guerrera i Lluch.
Història dels gegants de Calella i dels orígens de la colla de geganters (1935-1985), de Jordi Amat i Teixidó.
Emili Vendrell i Josep Punsola. Unes poesies, unes cançons, dos exilis, de M. Encarnació Soler i Alomà.
El mapap del patrimoni cultural i natural de Vilassar de Dalt, de Jordi Montllo Bolart.

dissabte, 21 de novembre del 2015

Francesc Forn Salvà rep el premi Iluro amb un estudi sobre la Guerra de Successió


L'historiador Francesc Forn Salvà va obtenir el 57 premi Iluro amb el seu estudi La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714. Aquest investigador, vinculat al Museu Arxiu d'Arenys de Mar, ja va obtenir un accèssit el 2009 amb el seu treball Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva.
A més, el jurat va atorgar un accèssit a Enric Puig i Giralt per Rock i cultura pop a Mataró.
Podeu llegir una entrevista amb Francesc Forn en el Punt Avui.


Altres entrades sobre l'autor en aquest blog: Viure i sobreviure en el segle XVI a la Marina de la Selva
La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt

dijous, 19 de juny del 2014

Tricentenari de la Guerra de Successió al Mareme



Recordem que al llarg d'aquest any 2014, tenen lloc als diferents pobles del Maresme els actes commemoratius del tricentenari del Guerra de Successió. Podeu seguir el programa previst a diverses pàgines d'Internet, com aquesta de Panxing Maresme

divendres, 15 de novembre del 2013

XXX Sessió d'Estudis Mataronins

El dissabte dia 23 de novembre començarà, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Tres dècades són ja dedicades a aquesta meritòria tasca, per part del Museu Arxiu, que permet exposar i conèixer la feina de molts estudiosos interessats per la història i l'arqueologia de Mataró i del Maresme.
Aquestes són les comunicacions presentades enguany:
-Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar, el Maresme). Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.
-Actuació de salvament d'unes restes arqueològiques a can Ricard (Cabrera de Mar). Josep Vinyals i Cortés.
-Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder. Joan Francesc Clariana i Roig.
-La col.lecció de pergamins dels Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enric Subiñà i Coll.
-Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló.
-Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). Joaquim Graupera i Graupera.
-Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714. Jordi Montoro i Maltas.
-Una aproximació a les estratègies familiars dels Arquer de Mar i els Arquer de Munt a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntadas.
-Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història. Joan Francesc Clariana i Francesc Navarro i Bonamusa.
-Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. Ruth Garcia López.
-Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt. Gonzalo Berger, Benet Oliva i Marc Pons.
-El procés del mataroní José Puch a la inquisició de Saragossa. 1758. Antoni Llamas i Mantero.
-Biografia d'un diputat mataroní del segle XIX: Joaquim Martí i Andreu. Antoni Martí i Coll.
-La fundació del col.legi Valldemia: un projecte d'ensenyament de l'èlit a mitjan del segle XIX. Montserrat Guerrera i Lluch.
-Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló Fuster. Jaume Vellvehí i Altimira.
-El tresor de la Mercè. Una vida a partir dels records. Jaume Bruguera i Castellnou.
-La coetera de ca l'Amat (Cabrils, el Maresme). Contribució a l'estudi d'un bé patrimonial pooc conegut dins la Serralada Litoral. Laura Bosch i Jordi Montlló.
-Joaquim Soler i Moreu, un mataroní pioner del cinema català desconegut. M. Encarnació Soler i Alomà.
-L'heroïcitat d'Enric Blanco a bord de l'Evalú. L'extraordinària rebuda de Mataró a l'aventurer català. Nicolau Guanyabens i Calvet.
-Efemèrides d'Arenys de Mar: el dietari de Jacint Arxer (1936-1939). 1ª part. Jordi Amat i Teixidó.
-Diari Llibertat. Òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal. Agustí Barrera.

La XXX Sessió d'Estudis Mataronins tindrà lloc el dissabte 23 de novembre de 2013 a partir de les 17 hores, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Carrer de la Beata Maria, núm. 3. Amb la col.laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Mataró.


dimecres, 23 de gener del 2013

Actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme

Han estat publicades les actes de les V Jornades d'Història i Arqueologia Medieval del Maresme corresponents les que es varen celebrar el febrer de 2011. Podeu llegir un comentari i consultar el contingut a Maresme Medieval, el bloc d'en Joaquim Graupera.

dijous, 10 de gener del 2013

Capitells i basaments d'època romana al Maresme


Peça núm. 7. Fragment de capitell corinti en marbre de Carrara-Luni (primera meitat del S.I), provinent del carrer Sant Cristòfol de Mataró. Foto: Joan F. Clariana.
Reconstrucció ideal d'un capitell corinti amb adeqüació a la peça núm. 7. Dibuix: Joan F. Clariana.
Peça núm 10. Fragment de capitell jònic en pedra de Montjuic (època d'August), provinent de Torre Llauder (Mataró). Dibuix: Marià Ribas
Peça núm 15. Reconstrucció ideal de l'esquema d'un capitell de lesena provinent de Torre Llauder (Mataró). Principis del segle II.
Peça núm 16. Reconstrucció ideal d'aquesta peça, un capitell de lesena en marbre verde antico, procedent de Torre Llauder (Mataró). Decoració de palmetes i dofins (Segles II/III). Dibuix de Marià Ribas.
Peça núm. 29. Capitell de granit amb una canal, provinent de Can Modolell (Cabrera de Mar). Època Júlia.Clàudia? Fotografia de J. F. Clariana.
Peça núm 22. Capitell corinti, estil Segon Triumvirat, procedent de cal Ros de les Cabres (El Masnou). Fotografia de F. Carreras Candi.
Novament Joan Francesc Clariana, a través dels seus acurats estudis, aporta nova llum a l'arqueologia i la història del Maresme. No hem d'oblidar que aquests treballs de detall són imprescindibles per a l'elaboració de teories més generals.
L'estudi titolat "Capitells i bassaments d'època romana" publicat dins la revista Laietània, va una recopilació i estudi de les columnes d'època romana -i alguna posterior-, per mitjà dels seus capitells i bassaments, exhumades al territorium d'Iluro (Mataró).
Un estudi sistemàtic que aporta nova llum a l'arquitectura iluronenca, necessari, però que fins ara no s'havia dut a terme.
 L'estudi està dividit en tres parts: una part introductòria, una descripció detallada i comparativa de les peces i una proposta de restitució, és a dir, una hipòtesi sobre quina habria estat la funcionalitat de les peces. El conjunt estudiat abasta fins a un total de 23 peces.
Sempre tendim, per comoditat, a agrupar els objectes d'estudi, una agrupació que a voltes pot semblar arbitrària, pero és necessària. En el cas del present estudi, podem veure tres grups, segons la localització de les restes:
-Les troballes "relacionades amb els espais de poder, culte i representació que es trobarien en el fòrum, que estaria ubicat en el lloc de l'actual basílica de Santa Maria" (Pàg. 20).
-Les troballes en altres espais de la ciutat d'Iluro, que poden correspondre a habitatges privats o zones públiques. Algunes poden ésser restes reaprofitats del fòrum en època tardana.
-Les troballes en tres de les grans vil.les maresmenques: Torre Llauder (Mataró), Cal Ros de les Cabres (El Masnou) i Can Modolell (Cabrera de Mar). També en aquest grup s'inclou una capitell corinti tardà de la vil.la del Palau a Teià.
-Esment apart el constitueix el capitell imposta bizantí procedent de la basílica de Santa Maria.
Les restes del fòrum iluronenc, ens recorda Clariana, que estan probablement relacionades amb el porticat o edificis públics, no es limiten a les columnes, sino que venen acompanyades d'altres elements arquitectònics, inscripcions o fragments escultòrics (Pàg. 37).
La major part d'aquests bassaments o capitells relacionats amb el fòrum són en pedra de granit local, d'ordre toscà i datades en àpoca d'August o en la primera meitat del segle I.
Més complexe és la datació o funcionalitat de les peces exhumades en altres indrets de la ciutat. Un fragment de capitell corinti, en marbre de Carrara-Luni, exhumat en el solar del carrer Sant Cristòfol cantonada carrer d'En Pujol, pot provenir del fòrum i haver estat reutilitzat per la claveguera del cardo maximus en època tardana. Una base de columna d'ordre toscà, en granit, localitzada al núm 15 del carrer de la Palma, en el peristil d' una domus, podria pertànyer a aquest (tot i això, mai no s'han de descartar altres possibilitats). Un fragment de bassament d'ordre tosca de granit, provinent de Can Palauet, s'hauria de posar en relació a les properes restes del porticat del proper forum. (Pag. 38).
Pel que fa a Torre Llauder, la més sumptuosa de les vil.les maresmenques conegudes, veiem una colla de capitells d'ordre jònic o corinti o corintianitzant, molts en marbre blanc, fet que testimonia la riquesa de l'indret, però també en pedra de Montjuïc; només una és de granit. Són interessants les peces de capitells corintianitzants de lesenes. Clariana pensa que els quatre capitells d'ordre jònic podrien, datats en època augústea, podrien correspodre a un atrium amb impluvium (Pàg. 38). Pel que fas als capitells amb lesenes, no falten l'arquitectura privada romana exemples de la seva utilització (Pàg. 39). Destaca un capitell en marbre verde antico, amb decoració de palmetes i dofins. Algun altre element podria estar inclòs dins un monument funerari, entre els segle II i principis del III.
A Can Modolell (Cabrera de Mar), s'ha descobert una fragment de capitell toscà de granit, la funció de la qual sembla -sembla evident, en presentar un petit solc o canal que va de dalt a baix, i que fa suposar que tindria alguna funció en la recollida d'aigües, i per tant formar part d'un impluvi (Pàg. 39).
La vil.la de Cal Ros de les Cabres, al barri d'Ocata, al Masnou, era d'una gran riquesa; no obstant continua essent una gran desconeguda. Es va començar a excavar, per part del seu propietari, a principi del segle XX. Amb el temps, moltes de les peces han esdevingut ilocalitzables, entre elles un singular fragment de capitell corinti estil Segon Triumvirat, llastimosament perdut durant la Guerra Civil, segons ens recorda Clariana.
Una peça força interessant és també un capitell corinti tardà, exhumat a la vil.la del Palau, a Teià, i molt semblant a una altra de Cal Ros de les Cabres, datada vers els segle V. Destaca també un capitell corinti tardà, treballat de forma grollera.
L'extraordinari capitell imposta bizanti, de marbre proconès, identificat a Santa Maria de Mataró, i que fins el segle XIX va ser utilitzat com a pica d'aigua beneïda, podria provenir del botí dels croats. "La peça consisteix en un gran prisma tronco-piramidal invertit, el qual, sols en una de les cares presenta un relleu consistent en una creu de tipus grec, que s'eixampla en un dels extrems. La base presenta una decoració inspirada en els capitells d'ordre corinti (...)" (Pàg. 25).
En resum, un treball interessant, que cal tenir en compte per a l'estudi de l'arquitectura romana del Maresme.
Bibliografia:
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Capitells i basament de columna d'època romana de la comarca del Maresme". Revista Laietània núm. 18. Mataró, 2008.
Podeu llegir el treball sencer punxant aquí.


dijous, 20 de desembre del 2012

Mn. Antoni M. Alcover i el Maresme, a Mataró Ràdio, a càrrec de Jaume Vellvehí

Avui dijous 20 de desembre, a les 21 h., a la tertúlia del Grup d'Història del Casal de Mataró que es transmet a través de l'emisora local, Jaume Vellvehí i Altamira, membre del Grup d'Història del Casal i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, parlarà sobre: Antoni M. Alcover i el Maresme, 150 anys del seu naixement.
A la sintonia de Mataró Ràdio al 89,3 fm o a la carta des de la web de l'entitat organitzadora.
Imatge: Monument a Mn. Antoni M. Alcover a la seva localitat natal de Manacor. Fotografia de Rosa I. Garí.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...