Imatges: de dalt a baix: un moment de la intervenció de Marta Prevosti. Un altre moment de la de Jordi Rogent. D'esquerra a dreta: Ruth Garcia, Jordi Rogent, Jordi Garcia, Marta Prevosti i Agàpit Borràs.
Amb la frase del títol, expresada per la Dra. Prevosti, podriem resumir, molt senzillament, el que està passant. Quan s'hagin "traslladat" les pedres de la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró), s'haurà destruït un jaciment. És obvi que les tombes estan cavades en el sòl, no són les "quatre pedres" que algú ha definit, i que per saber que hi havia allà s'hauria d'haver excavat "in situ" i sense traslladar res. No es tracta d'un jaciment petit. Com ja s'ha dit i publicat, al llarg del temps s'han anat destruït sepulcres, entre 400 i 500 podria ser, i que encara en quedin per descobrir. El que avui és el solar de Ca la Madrona fou un nucli important de població, separat i diferent a l'antiga Iluro, una fita en la nostra història. Molt parlar d'identitat, pero...
Avui, l'objecte d'aquesta entrada és la de intentar resumir -una tasca no senzilla- la densa i important taula rodona que va tenir lloc a Can Palauet de Mataró el passat divendres 23 de febrer. Una hora i mitja d'intervencions finalitzada amb els comentaris i preguntes del nombrós públic. Públic que podria haver estat més nombrós, moltes persones es van quedar fora, l'administració va fer complir escrupulosament l'aforament, quan en d'altres ocasions no havia estat així. Malhauradament també, dues cadires van restar buides, ja que dos dels conferenciants previstos, no varen assistir, fet que ens ha de fer agraïr encara més als que si ho van fer.
Presentador de l'acte. Agàpit Borràs, arquitecte.
Moderadora: Ruth Garcia, Professora ENTI-UIB
Jordi Rogent, Arquitecte.
Marta Prevosti, Institut d'Estudis Catalans.
David Garcia, Universitat de Barcelona.
Presentà la taula l'arquitecte mataroní Agàpit Borràs, i moderà Ruth Garcia, de la Universitat de Barcelona.
Borràs explica que estan a favor de la construcció del Parc d'Economia Circular, però que això és perfectament compatible amb la preservació de les restes de la necròpolis en el seu lloc. Qualificà el Maresme com una societat culta. Va recordar que un ple municipal del passat novembre, va aprobar una moció per la preservació i la declaració de Bé Cultural d'Interès Local, amb els vots en contra de l'equip de govern. Borràs lamenta la no presència de dos dels convidats previstos.
A continuació pren la paraula Ruth Garcia, professora de la UB, i doctoranda en Història de l'Art, que presenta els conferenciants.
Jordi Rogent i Albiol, fou responsable de la protecció patrimonial de Barcelona durant 20 anys, amb diversos consistoris. Intentarem exposar alguns dels seus punts:
-El conferenciant es pregunta on comença el patrimoni construït (arquitectònic) i l'arqueològic, en ocasions costa diferenciar l'un de l'altra.
-El problema del patrimoni edificat - a diferència d'una escultura o una pintura- o unes restes tenen un problema: el terreny damunt el qual estan té un valor econòmic, tempten el mercat. Apareixen els interessos econòmics i polítics.
-Explica en conferenciant que en 20 anys, mai li varen demanar quins edificis protegeixes, sino "quants protegeixes".
-No tothom està en contra de la protecció del seu patrimoni: Rogent explica que va conèixer propietaris orgullosos que es protegeix aquell edifici que va aixecar el seu avi, per exemple. Més problemàtiques eren les relacions amb immobiliàries. És important negociar amb tots, propietaris i administració.
-Rogent està convençut que és perfectament compatible l'existència de les noves edificacions amb la conservació del patrimoni i exposà amb imatges tres exemples de la ciutat de Mèrida.
-Més tard, Rogent va compartir l'opinió de Jordi Garcia que la compatibilitat és possible però no sempre desitjable. , i aquest seria el cas de la vil.la romana del Roser, de Calella.
La Dra. en arqueologia, Marta Prevosti Monclús, membre de l'Institud d'Estudis Catalans i de l'Institut Català d'Arqueologia clàssica, té al darrera una llarga carrera, amb més de cent publicacions. Intentarem exposar alguns dels punts principals de la seva intervenció. -Recorda Prevosti que les restes de Ca la Madrona no són cap sorpresa, fa molt que sabem que és una zona d'expectativa arqueològica. Des de la construcció de la cristalleria, als anys 60, s'han anat descobrint i destruïnt tombes, potser 400. En una d'elles es va exhumar una peça d'aixovar funerari, datada en el segle VI.
-Les restes corresponen a un nucli de població important, diferenciat de l'antiga Iluro.
-Dues tipologies de sepulcres: rectangulars i antropomorfs. Són dos tipus de rituals diferents, corresponents a diferents periodes: Rectangulars: Baixa Antiguitat , és a dir, entre Dioclecià (284) i l'arribada dels musulmans a la zona (714) antropomorfs: visigòtiques o altomedievals.
-Per establir la cronologia fora necessari realitzar una prova del carboni 14, per la qual cosa es necessiten mostres significatives d'ambdues tipologies de sepulcres.
-El nom de "Civitas Fracta" que es dóna a l'antiga Iluro en els documents dels segles X i XI, podria correspondre a aquesta ciutat dividida en dues comunitats?
-Què es fa avui dia davant una troballa arqueològica en un nucli urbà? Excavar i documentar, aquí i allà i tapar; així s'arriba a perdre tot un jaciment. Per identificar fins on s'exten un jaciment, s'hauria de realitzar una inspecció geofísica sistemàtica, després excavar, i finalment, decidir sobre si es conserva o no.
-Unes restes comuniquen valors de gran interès històric, in situ. La seva trascendència està en la seva localització, en l'espai que ocupen.
-Ca la Madrona constata l'existència d'un nucli de població en el periode tardoantic (de Dioclecià als musulmans), i té sentit perque ocupa aquest espai, si es deslocalitza perd tot el seu valor.
-Prevosti ens recorda la legislació existent sobre paisatge i patrimoni, i precisament, el que es demana es la conservació i integració del jaciment en el seu paisatge. Recorda també que la petició de declaració de patrimoni per part de la Unesco, exigeix, entre d'altres condicions, la seva sol.licitud per part d'una comunitat, com és els cas: universitats, entitats, personalitats, un moviment popular demanen la preservació de la necròpolis de Ca la Madrona.
--El patrimoni és de tots els ciutadans, l'administració només ha l'ha d'administrar.
-El nucli de tot, és a dir, els principis i els valors: el patrimoni històric i cultural identifica la gent, ens l'estimem perque representa l'interès en nosaltres mateixos i en el nostre arrelament, és un espai de memòria col.ectiva i individual.
-El Maresme és la zona més densament poblada de l'actual Catalunya en època romana, no obstant no s'hi conserva cap vil.la sencera excavada. Convé recordar que la Dra. Prevosti coneix bé el Maresme, hi ha dedicat bona part del seu treball.
-Quin sentit té el trasllat? Cap ni un. La tomba està oberta a terra, si la llevem, descontextualitzem completament el jaciment.
Per acabar la seva intervenció, cita Prevosti les entitats i personalitats que demanen la conservació del jaciment i té un record especial per Joaquim Garcia, anterior arqueòleg municipal, que tant ha treballat i lluitat pel jaciment. Aplaudiments del públic després d'aquestes paraules.
Dos enllaços anteriors relacionats amb aquest tema:
Un moment de l'inici de la taula rodona.
Continuarem el resum d'aquest conferència en una propera entrada.
