El grup cultural Tanit organitza una visita guiada a Agell

Ermita de santa Elena d'Agell. Procedència de la foto: Tanit

El proper diumenge dia 29 de novembre, el grup cultural Tanit organitza una visita guiada a Santa Elena d'Agell, on podeu descobrir antigues i belles masies i ermites.
Places limitades. Cal reserva prèvia a turisme@cabrerademar.cat, trucant al servei d'atenció turística 674 011 450 de 9.00h a 14.00h o directament al Punt d'Informació Turística, obert dissabtes, diumenges i festius de 9.00h a 14.00h.
El preu és de 5 € adults; 4 € jubilats, famílies nombroses, docents i menors de 14 anys; gratuit pels menors de 7 anys.
Està previst que la visita comenci a les 10,30 i tingui una durada de tres horas. El lloc de trobada és el punt dìnformació turística situat davant l'ajuntament de Cabrera.
Podeu informar-vos clicant aquí

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (7): Església de Sant Feliu de Cabrera

Façana de l'església de Sant Feliu, amb un panell explicatiu i una làpida. Foto: Núria López Garcia

És clar que l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera de Mar no és un jaciment arqueològic, ja que està en ple funcionament, i és un dels emblemes de la població, però si excavessim al dessota, possiblement trobariem restes de l'antiga capella romànica, o almenys indicis d'aquella època.
En el contracte per bastir l'actual església gòtica, el 1540, s'especifica que s'havia d'enderrocar l'antiga. La nova hauria de ser d'una sola nau, amb capelles laterals després del creuer i realitzada amb pedra de Barcelona (1).
La façana té un portal gòtic amb una petita rosassa i un matacà al damunt, i és de factura similar a la d'Argentona i la d'Arenys de Munt (2).
L'església tenia un un rertaule dedicat a sant Joan Baptista atribuïda al taller de Bernat Martorell , i a on hi va estar-hi fins a la Guerra Civil, i actualment és al Museu Diocesà. A Cabrera hi ha actualment una reproducció exacte d'aquest retaule.
Resulta interessant constatar la persistència de l'estil gòtic ben entrat en segle XVI, malgrat que Europa estava en ple renaixement.
Pel que fa a l'antiga capella romànica, un document de 1025 esmenta la venda, per part del comte de Barcelona, Berenguer Ramon, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guisla, i entre d'altres moltes possessions, de les franqueses del castell de Sant Vicenç, amb l'església de Sant Feliu de Cabrera i les sufragànies de Sant Joan i Sant Cebrià.

(1) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 259
(2) Joaquim GRAUPERA, (2011) L'art gòtic al Baix Maresme...pàg. 260

BIBLIOGRAFIA i INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA GRAUPERA, L'art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història. Mataró, 2011.
Es pot trobar en aquesta pàgina web.

Josep M. MADURELL I MARIMON, L'art antic al Maresme. Premi Iluro 1969. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró, 1970.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Feliu de Cabrera", dins Catalunya romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992.
 

Imatge de la façana de l'església de Sant Feliu, l'any 2012. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Entrada principal de l'església de sant Feliu. Foto: Rosa Isabel Garí Lleixa

Antiga imatge de la porta principal de l'església de Sant Feliu. Data imprecisa (anys 70?)

XXXII Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte dia 28 de novembre, a les 5 de la tarda, començarà la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria a l'estatge del Museu Arxiu, carrer de la Beata maria núm. 3. A 2/4 de 8 del vespre, en finalitzar la sessió, està prevista la presentació de la revista Fulls 113 i el volum de la Sessió d'Estudis de l'any passat.

Comunicacions presentades:
L'holocè de Premià de Mar, d' Enric Garcia Francès.
Noves troballes a la vil.la de Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar, El Maresme, de Ramon Coll Monteagudo.
Marques de terrissaire en terra sigillata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder, de Joan Francesc Clariana.
Pere Puig, àlies Mujal, de pagès a "financer". Argentona, s. XIV-XV., de Enric Subiñà i Coll.
El forn ceràmic de can Maimó (Vilanova del Vallès), de Laura Bosch.
La història de l'austracisya Mossèn Barata, rector de Premià, de Benet Oliva i Ricós.
El rodamón de calella Martín feliu davant de la Inquisició, s. XVIII, de Antoni Llamas Mantero.
Plafons de rajoles polícromes en la decoració del safareig de Cal Conde a Cabrera de Mar, de Joan Francesc Clariana Roig.
Breu regest d'un relligat de documents adquirits pepr la Generalitat de Catalunya i conservat a l'Arxiu  Comarcal del Maresme, d'Alexandra Capdevila Muntades.
Arqueologia industrial del primer ferrocarril peninsular de Barcelona a Mataró (1848), de Xavier Nubiola de Castellarnau.
100 pseudònims mataronins usats pepr periodistes, escriptors i artistes (ss XIX-XXI), de Josep Puig Pla.
Les col.lectivitzacions a Mataró (1936-1939), d'Agustí Barrera.
La formació domèstica al Patronat Escolar Obrer: entre l'educació de les joves obreres i la promoció de les burgeses. Aproximació al rol de les dones, de Montserrat Guerrera i Lluch.
Història dels gegants de Calella i dels orígens de la colla de geganters (1935-1985), de Jordi Amat i Teixidó.
Emili Vendrell i Josep Punsola. Unes poesies, unes cançons, dos exilis, de M. Encarnació Soler i Alomà.
El mapap del patrimoni cultural i natural de Vilassar de Dalt, de Jordi Montllo Bolart.

Francesc Forn Salvà rep el premi Iluro amb un estudi sobre la Guerra de Successió

L'historiador Francesc Forn Salvà va obtenir el 57 premi Iluro amb el seu estudi La Marina de Llevant durant la Guerra de Successió. El Corpus de 1714. Aquest investigador, vinculat al Museu Arxiu d'Arenys de Mar, ja va obtenir un accèssit el 2009 amb el seu treball Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva.
A més, el jurat va atorgar un accèssit a Enric Puig i Giralt per Rock i cultura pop a Mataró.
Podeu llegir una entrevista amb Francesc Forn en el Punt Avui.


Altres entrades sobre l'autor en aquest blog: Viure i sobreviure en el segle XVI a la Marina de la Selva
La Guerra de Successió viscuda des d'Arenys de Munt

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (6): les necròpolis iberes d'incineració, Can Rodon, Turó dels Dos Pins i Cal Ros.

Fotografies de l'excavació de Can Rodón de l'Hort, a finals dels anys 60 del segle passat. Autor: Josep López Viñals. Arxiu: Joan F. Clariana.

Els ibers de la vall de Cabrera practicaven la incineració dels morts, i els enterraven en tombes obertes en el sauló (de granit), dipositant les cendres i ossos en recipients i, amb la tomba encara oberta, celebraven sembla un banquet funerari. Dins la tomba dipositaven recipients ceràmics, armes i també restes d'animals, potser com a forma de participació del difunt en el banquet, o com a vitualles per al més enllà.
A Cabrera de Mar, s'han trobar, de manera excepcional, tres necròpolis d'incineració: Can Rodon de l'Hort, amb 14 tombes exhumades; la del Turó dels Dos Pins, 94 tombes; Cal Ros, 5 tombes.
La tomba 51 de la necròpolis del Turó dels Dos pins, es va trobar intacta (la resta estave en part malmeses pel pas de l'aigua a través dels segles), recuperant-se fins a 83 peces.

ALTRES ENTRADES SOBRE AQUEST TEMA EN EL BLOG:

Excavacions a Can Rodon de l'Hort, fa quaranta anys 
Un estudi sobre les monedes de Can Rodon de l'Hort
La col.lecció Rubió de la Serna de Can Rodon de l'Hort, en un article de l'IEC de l'any 1931
Nous descobriments arqueològics a Cabrera...l'any 1884
Memòria de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins
Un fragment de vidre fenici a la necròpolis del Turó dels Dos Pins 

BIBLIOGRAFIA

Joaquim ARXÉ, Montserrat CABALLERO i Joaquin GARCIA, La necròpolis ibèrica del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar, el Maresme). Podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Memòria de les excavacions d'urgència efectuades a a necròpoli laietana del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar. El Maresme). Campanya de febrer a març de 1987, podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí.
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Editorial Ausa, Sabadell, 1995.

INTERNEGRAFIA

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. Ibers. Les necròpolis. Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC). Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona).
Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Reconstruccions en 3D de Josep M. Rovira.

Portada del llibre de Joaquim Garcia i Rosselló sobre la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins