Un ritual gravat en una peça de ceràmica iluronenca

Imatge: Escena ritual gravada en el peu d'un vas iluronenc. Publicat a De la civitas d'Iluro a Alarona (pag. 97), procedent del llibre de X. Cela, J. Garcia i J.Pera,  Fem arqueologia, descobrim la ciutat. Museu de Mataró 2003 (pàg. 24).

Amb motiu de la Magna Celebratio de Badalona d'enguany s'ha editat un interessant llibre de Margarida Abras i Ester Gurri, amb el títol de El sexe en època romana. En ell trobem una hipòtesi sobre l'enigmàtica escena gravada en el peu d'una peça de ceràmica procedent d'Iluro, i que s'ha vingut interpretant con un ritus fundacional (vegeu Joan Bonamusa, De la civitas d'Iluro a Alarona, pàg. 97).

Les autores ens ofereixen dues possibles interpretacions de l'escena:

Té grafiada una escena amb diferents personatges que van a una processó i que travessen una arquitectura interpretada com la porta d'una ciutat. D'un dels personatges només se'n conserva el peu i encara no ha travessat la porta, mentre que els altres dos ja ho han fet. Un d'ells té el penis erecte, i podria representar un sàtir o un personatge relacionat amb el déu Príap. Entre aquest i un cavall, hi ha un altre personatge, potser un sacerdat que porta una palma i una gerra, possiblement per fer algun ritual. També es podria interpretar com la representació d'una processó en honar a Liber Pater, el déu que donava nom a les festes de la Liberalia (17 de març) i que també participava en les Vinalia o Priora (23 d'abril), en que se celebrava la presentació del vi novell, o les Meditrinalia (11 d'octubre), en que se celebrava el tast del vi vell. Més tard, aquest déu es va assimilar a Bacus, i per tant, també podriem parlar de les processons en honor a aquest déu, anomenades bacanals. Generalment els llocs de culte al déu Bacus estaven situats a les afores de la ciutat, ja que és un déu relacionat amb la fertilitat dels boscos, els animals i els conreus, en particular de la vinya, a partir de la qua les produeix el vi. (M. Abras i E. Gurri, El sexe en època romana, pag. 71).

BIBLIOGRAFIA

M. ABRAS i E. GURRI,  El sexe en època romana, Generalitat de Catalunya, Dep. Cultura, Museu d'Arqueologia de Catalunya i Arqueo Xarxa, Barcelona, 2014, 132 pàgs.

Joan BONAMUSA ROURE, De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona). Entre la tetrarquia i els carolingis. Accèssit Premi Iluro 2010. Edita Caixa Laietana, 2011.

Una exposició sobre els cranis clavats d'Ullastret

Muralles del poblat iber d'Ullastret. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

S'ha inaugurat al museu d'Ullastret i amb el nom de "Els cranis clavats d'Ullastret. Violència i ritual en el món iber", una exposició sobre un conjunt de cinc cranis humans que van patir el ritual de l'enclavament, l'exposició pública dels seus caps travessats per llargs claus.
Dos dels cranis conservaven encara els claus, els altres tres forats amb senyals d'òxid de ferro. Una d'aquestes peces mesurava uns 20 cm. Alguns dels individus presentaven senyals de ferides anteriors. Quatre cranis han estat trobats al Puig de sant Andreu d' Ullastret, i un altre al jaciment laietà  de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
Es tracta d'un ritual d'origen celta que consistia en exposar els cranis dels enemics vençuts, com a símbol del poder i força dels líders guanyadors, i potser també amb finalitats religioses. Les troballes testimonien la pràctica d'aquest ritual entre els pobles ibers del nordest de la península, indigets i laietans.
L'estudi mèdic ha estat realitzat a l'hospital de Palamós, i l'exposició presenta a més la reconstrucció facial en 3D d'un dels individus, un jove d'entre setze i divuit anys, que va morir a finals del segle III o principis del II aC.
L'exposició romandrà oberta fins el proper mes de maig.
Enllaços:
Dossier exposició
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El País
Diari de Girona
Ara