LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 25 d’abril del 2021

Presentació del llibre sobre Cabrera de Mar a l'edat moderna i les masies

 

Dos moments de la presentació. Fotos de M. Témez i Martí Rovira.
 
El dia de sant Jordi, 23 d'abril a les 19 hores, al pati de Cal Conde (Can Dalmases), i amb totes les prescripcions mèdiques per la covid-19, va tenir lloc la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, que ve a continuar els anteriors sobre l'antiguitat i l'època medieval. 
La presentació de va anar a càrrec de na Marta Lloret-caçadora de masies, Joan Carles Alay, Enric Subiñà i Josep Maria Rovira, i fou promoguda per la Fundació Burriac, El llibre ha estat patrocinat pel Centre d'Estudis i Arqueologia i Història de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, el Grup d'Història del Casal de Mataró, el Museu Arxiu de de Vilassar de Dalt, Fundació Burriac, Symbioum Natural Pharmacy, Restaurant les Ribes, Masia Castell Can Rodon, Juliette Cultura del Pa i Mas Pujol.
Ha estat coordinat per Josep M. Rovira Juan, que també és coautor. El mateix Rovira i Ferran Bayés han realitzat les reconstruccions en 3D.
Altres coautors són (ordre alfabètic): Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, David Farell, Toni Llamas, Jaume Molinas, Feliu Novell, Francesc Navarro, Benet Oliva. 
L'obra conté abundant i important material gràfic, en bona part irrepetible, procedent de diversos autors i fonts. 
En el transcurs de l'acte es va comentar la necessitat de posar en valor i documentar aquest vast llegat que són les masies, i caldria fer-ho extensiu a les cases de cos, i que és llastimós l'estat d'abandonament en que es troben moltes, fins al punt que aquest ric patrimoni, que ha vertebrat el territori català fins fa poc, a nivell econòmic però també social, cultural...i tan ric arquitectònicament, s'està perdent molt depressa, un tresor que s'està degradant, i es va recalcar la poca o nul.la implicació de les administracions. 
No podien faltar les al.lusions al patrimoni iber, romà i medieval de Cabrera, a les que ara s'han afegit les restes neolítiques de Cal Ros, i la notícia que, a diferència d'altres veïns,  el poble té encara 30 masies ben conservades, si més no, exteriorment.
Es va explicar i lamentar la pèrdua de les masies de can Fontanals i can Pau Ferrer de Cabrera, així com el fet que no s'aplica la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, a les masies amb elements de defensa, el que hauria de ser automàtic.
La vall de Cabrera a l'època moderna. Les masies. Patrimoni en 3D, es vendrà properament a llibreries de Mataró (com Buc de Llibres), a Índex de Vilassar de Mar i a la llibreria de Cabrera de Mar
 
Imatge: Josep M. Rovira amb el llibre que ha coordinat. Foto: Pepe Álvarez Badó.

Imatge: vista del pati i el públic. Foto: M. Témez. 
 
Imatge: els presentadors davant el públic. Foto: Martí Rovira.

 
Imatge: una àmplia vista de l'acte. Foto: Pepe Álvarez Badó.

dimecres, 21 d’abril del 2021

Presentació del llibre dedicat a les masies de Cabrera de Mar

 

El proper dia 23, Sant Jordi, tindrà lloc la presentació del llibre: La vall de Cabrera a l'època moderna. Patrimoni en 3D. Les masies.  

Un llibre escrit per diversos experts en la matèria, amb abundant material gràfic, reconstruccions en 3D i paper de qualitat. La continuació de La vall de Cabrera a l'antiguitat. Ibers i romans  i La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac.

 
Lloc: Cal Conde (Carrer Mn. Cinto Verdaguer, 16. Cabrera de Mar).
Presentaran:
Marta Lloret-caçadora de masies.
Josep Maria Rovira, historiador i coordinador dels treballs.
David Farell, historiador, Fundació Burriac.
Joan Carles Alay, doctor en història. Comissió del Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia.
Enric Subiñà, doctor en història. President del Cercle d'Estudis Argentonins Jaume Clavell.
 
Podeu veure més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

dimarts, 20 d’abril del 2021

Un article de sobre el Museu de Mataró i la seva col.lecció numismàtica

Imatge: moneda de la seca d'Ilturo. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
 
Carles Martí Garcia, veterà membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, (SAMM) i actualment del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), és autor d'un detallat article presentat al XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014).
Explica Martí la llarga tradició de la ciutat de Mataró en el món de l'arqueologia i l'estudi de la història. Tenim com a notícia més antiga la del notari Joan Cortés, que en l'any 1586, transcriu el text de dos pedestals localizats en el transcurs d'unes reformes, a l'esglésis de Santa Maria. Segueix amb la descripció de diverses troballes així con d'estudis històrics, realitzats al llarg dels segles XVIII i XIX, fins arribar a la consolidació, ja en el segle XX, de l'estudi de Mataró com a ciutat romana -Iluro-, gràcies a figures com Josep de Calasanz Serra Ràfols (1902-1971) i  Marià Ribas Bertran (1902-1996), que desenvolupà un ingent treball en l'arqueologia i la història de Mataró i voltants entre 1930 i 1970, (Vegeu Martí: "El Museo de Mataró...pàgs. 245 i 246).
Pel que fa al creació del Museu, tema de l'article, els antecedents estan en la constitució d'una "Associació Artístich-Arqueológica Mataronesa, el 9 de desembre de 1888, en la que estaven presents personalitats mataronines. El 14 de febrer de 1889, l'ajuntament els cedí un local. El 1894, el consistori acordà la creació d'un museu, que el 15 de febrer de l'any següent, ja estava constituït. Carles Martí inclou en el seu estudi, un inventari de les peces que hi havia en aquell moment, de totes les èpoques de la història de Mataró. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs. a 252).
L'any 1915, l'ajuntament adquirí l'edifici renaixentista anomenat Can Serra, que es convertí el la seu del Museu, i que al 2010 va ser objecte d'una important remodelació. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs 252 i 253).
Pel que fa a l'origen de les peces que conserva el Museu, bàsicament provenen de donacions de particulars i entitats, i -molt impotant- de les excavacions arqueòlògiques.
Com a expert en numismàtica, Carles Martí dedica un apartat a la interessant col.lecció que custodia el Museu. Aquesta consta actualment de 4.509 monedes, 380 medalles, 1230 bitllets i alguna peça diversa. 710 peces procedeixen del llegat dels senyors Majo. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg.248). Destaca algunes peces d'especial interès, como el tresor de 19 auris romans, entre altres (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg. 260).
Actualment s'exposa el tresor dels auris, altres 19 monedes romanes de l'alt imperi, 12 monedes més que "pretenden ilustrar unos pequeños ahorros", "1 moneda para explicar los ritos funerarios (el llamado óbolo de caronte) y 11 monedas del bajo imperio". (Vegeu. Martí, El Museo de Mataró, pàg. 261).
El Museo de Mataró compta amb un espai relativament reduït per a la seva exposició permanent, en el que s'ha  d'integrar tota la història de la ciutat, més un altre espai per a exposicions temporals. No ha d'estrañar doncs, que el número de monedas exposades sigui petit. (Vegeu: Martí, El Museu de Mataró...pàg. 262).
Garcia explica també en el seu article la gestió del Museo les seves característiques i problemática, (Vegeu Martí: El Museo de Mataró, pàgs. 260-261)
L'atutor acompanya el seu artícle con amb fotografies de l'interior del Museu i de la seva colecció numismàtica.

Carles MARTÍ GARCIA, "El Museo de Mataró (Barcelona) y su colección numismática. Formación, composición, problemática." a XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 Octubre 2014). Pàgs. 254-264.

dilluns, 5 d’abril del 2021

Conferència de Dolors Zamora sobre el poblat ibèric de Burriac

 
Imatge: excavació d'una cisterna al poblat ibèric de Burriac per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (5-8-1983). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

Una altra imatge de l'excavació de la cisterna. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa. 

Estan disponible a internet els audios d'una colla de conferències pronunciades a Terrassa els anys 2014-15, en el XIV Curs de Cultura i Llengüa ibera, entre elles, una de Dolors Zamora, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis d'Història i Arqueologia de Mataró: Taula d'arqueologia: Aspectes arqueològics ibers: l'oppidum de burriac, la capital dels ibers laietans (Dolors Zamora) També podreu accedir a la resta de conferències.

Es tracta d'una exposició molt interessant i amena que agradarà sens dubte als que estimen la cultura ibera o senten senzillament curiositat pel poblat ibèric de Burriac, que fou el centre de poder polític i econòmic dels laietans i assolí una dimensió aproximada de 10 Ha. (la resta de poblats laietans no arriben a les 2 Ha.) .
No és la nostra feina fer un resum de l'extensa intervenció d'una hora i mitja, de la doctora Zamora, sino que us hi adrecem. Aquí només resaltarem algunes de les afirmacions que ens han semblat més interessants:
- La cultura ibera ha estat la gran desconeguda fins fa poc; van ser arqueòlegs i historiadors francesos els que van iniciar el seu estudi (i que van comprar la Dama d'Elx, descoberta el 1897 per uns agricultors).
-El poblat ibèric de Burriac fou descobert l'any 1916 per l'arquitecte Lluis Bonet Garí i el seu germà en una excursió per la zona.
-El poblat no gaudeix de cap protecció real, es va incoar expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983, però ni s'ha resolt ni la sola incoació en garanteix la protecció.
-No s'ha dut a terme una excavació sistemàtica, sino una colla d'actuacions disperses en el temps i en diferents indrets per diversos arqueòlegs i el seus equips: Marià Ribas (1949);  Jaume Lladó (1954-55); Joan Maluquer (1964); Josep Barberà i Ricard Pascual (1969-72); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM); Pla de l'Atur de la Generalitat (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1991); una intervenció de l'arqueòleg municipa, Albert Martín (2011)(1).
-La vida del poblat la podem dividir en tres etapes principals: ibèric antic, ibèric ple i ibèric tardà.
-De l'ibèric Antic (comença segle VI aC.) tenim alguns fons de cabanes i restes de llars de foc; ben aviat van evolucionar cap a les construccions en pedra.  
-Ibèric Ple (finals segle IV aC. - segle III aC.), en que es va bastir la muralla i una porta monumental; Burriac passa a ser un gran centre de poder no tan sols polític, sino comercial, com ho testimonien les restes de ceràmica i altres objectes provinents de tota la Mediterrània, sobretot en llocs d'abocament, com una fou en una gran cisterna o en sitges abandonades. El manteniment d'aquest ordre evidencia una societat jerarquitzada.
-Ibèric tardà (segle II-mitjan segle I aC.): amortització d'estructures anteriors; presència d'elements de construcció romans (tegulae i imbrices); una nova porta d'origen també romà. Canvis en la producció: de les sitges de cereals a la presència de dolia per emmagatzemar preferentment vi. El poblat resta abandonat vers la meitat del segle I aC.
-Per comprendre el poblat, no basta el poblat mateix: és necessari conèixer la seva zona periurbana: petits establiments, camps de sitges, dues necròpolis: Can Rodon de l'Hort i el Turó dels Dos Pins (i una zona d'enterraments, Cal Ros): zones de vigilància i control...tot estructures que pertanyen a una forta organització política, social i econòmica. Un altre element, aquest relacionat amb la religió, fou la ara anomenada "Cova de les Bones Dones" o de "les Encantades".
-Quan s'inicia la decadència del poblat ibèric i comença la romanització? Senyala Zamora que no tenim res del la primera meitat del segle II aC. Però explica que a finals del III aC. es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins, una enorme torre de 60 metres quadrats de base, i fins 14 m. d'alçada, que va exigir un enorme treball en la roca, però que fou desmantellada aviat: tal vegada fou erigida per les necessitats de la II Guerra Púnica? Queda la incògnita.
-Cabrera de Mar va tenir possiblement un praesidium o campament estable romà, que llavors quedaria enmig dels d'Empúries i Tàrraco. Què tenim?: termes, una domus, carrers... 
El cas és que, a partir del segle II, la romanització va imposant un altre model econòmic i a la rapidesa amb que es va anar desenvolupant, no fou aliena la col.laboració de les elits iberes amb Roma, explica Dolors Zamora.

Podeu escoltar la conferència de Dolors Zamora clicant aquí.
 
També podeu veure més del pobla en la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni (apartat dedicat al poblat). En la mateixa web podreu veure informació sobre les necròpolis.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laitània ibèrica. Revista Laietania núm. 17, 2006-2007. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2007.

Imatge: equip d'arqueòlegs del Museu de Mataró en l'excavació de la porta sud del poblat (1984). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

(1) Amb posterioritat al 2015, moment en que es va fer aquesta conferència, s'han dut a terme campanyes els anys 2018 i  2019, dirigides per Joan Sanmartí Grego, Joaquim Garcia Rosselló i Oriol Cuscó Badia.
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...